Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Conscient. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Conscient. Mostrar tots els missatges

diumenge, 8 de març del 2020

Dia de la dona

La notícia del dia són les manifestacions del 8 de març arreu, amb molt bona resposta, reivindicant una situació que hauria d'estar normalitzada i que, tot i haver millorat molt, es troba lluny de solucionar. També destaco el cinisme d'alguns partits polítics que surten al carrer quan no han fet res al respecte.
L'educació que hem rebut ha marcat la desigualtat entre sexes que encara és ben evident, amb una resistència conscient i en la majoria de casos inconscient, perquè el desequilibri es mantingui. Encara surten de natural massa reaccions masclistes i t'adones que entre els joves no es fa prou per conscienciar l'error de les diferències de tracte.
Em sorprèn que no només sigui cosa de gent adulta, persones que han rebut una educació sexista, sinó que els joves són poc crítics amb les diferències. Les influències dels mitjans de comunicació encara són negatives i els populismes, tan de moda actualment, hi van en contra. 
La força de les manifestacions d'avui és important, però cal encara més treball diari per avançar en la cerca de l'equilibri, ser-ne conscients, i exigir que qui pot provocar els canvis es posi les piles, s'ho cregui de veritat i treballi per aconseguir-ho.
És important veure clar quins són els partits polítics que ho tenen assumit i lluiten per desfer aquesta tradició patriarcal, i quins surten per quedar bé, però en el fons no tenen cap interès per canviar les coses. Quan tenim l'oportunitat de donar el nostre vot, convé tenir molt clar a qui ho hem de fer.

divendres, 25 de desembre del 2015

Celebrant el Nadal amb el pare

Ens hem desplaçat a Vic per celebrar el Nadal. Des de sempre el dia de Nadal l'he passat amb els meus pares, en els darrers dotze anys amb el pare. El dia 7 de gener farà tretze anys que la mare ens va deixar. Tindria noranta-set anys.
Enguany ho celebrem amb el pare, però em costa veure si n'és del tot conscient. Em mira, queda pensatiu, i amb prou feines fa un gest perquè pugui adonar-me que m'entén, que sap que som amb ell tots quatre. A la Clara li dol, se li entristeixen els ulls i no pot evitar alguna llàgrima furtiva.
Tenim la llar de foc encesa i contrasta la flama dels branquillons amb el caliu del tió. Els branquillons de seguida es consumeixen i cal posar-ne més. El tió resisteix i permet que el foc no s'apagui, encara que a vegades pugui semblar que s'ha extingit. 
El pare és el nostre tió, el foc en somort. Consumeix aire i temps. No té l'embranzida de la flama. Va fent i t'obliga a mirar-te'l bé per comprovar que hi és, encara que distant, al marge de la festivitat. Celebrem el Nadal, qui sap si el darrer amb el pare, l'avi de Vic. Som més conscients del que seria normal, dels segons que compartim, com si ens preparéssim per guardar-los en la memòria, talment com el 7 de gener de 2003 quan m'acomiadava de la mare, tots dos ben conscients que la seva flama s'apagava.