Per què l'Administració pública reacciona tard?

Sempre m'he preguntat per què a l'Administració pública li costa tant d'entendre les coses i reaccionar a temps? La resposta només la trobo en la por de molestar la gent i perdre vots. En el fons tot depèn dels resultats electorals i no s'encaren els problemes de la millor manera. Es tracta d'una actitud populista que l'extrema dreta ha posat al límit, però que no en són els únics.

Avui llegia que la Cambra de Comerç de Barcelona reclama a l'Estat que apliqui un sistema de pagament per a l'ús de les autopistes atès el dèficit preocupant del manteniment d'aquestes des que es varen aixecar els peatges. En aquest blog he manifestat moltes vegades que les autopistes no poden ser gratuïtes, i que el cost no l'hem d'assumir tots els contribuents, sinó els usuaris. La recaptació ha de servir per mantenir-les en bon estat i evitar accidents i desperfectes.

Quan es varen aixecar les barreres dels peatges es va dir que en un termini de pocs anys s'aplicaria un nou sistema de pagament que podia millorar el que teníem. De fet, hi havia una imposició europea que no sé si encara és present. Ha passat el temps i tot continua igual. S'ha incrementat el nombre de vehicles que hi circulen, també els accidents, i cada vegada es fa més difícil poder-hi circular correctament. El manteniment de les carreteres, com dic al començament, és defectuós i costós.

Estic convençut que a la llarga s'adoptarà algun sistema o altre de pagament, però arribarà tard, i després costarà molt posar-nos al dia i aconseguir unes carreteres dignes per circular-hi. Per què costa tant que es prenguin decisions que toquen la butxaca de la gent, però que són beneficioses? 

Tenim prou models a Europa per analitzar quina és la millor opció. Personalment, crec que un pagament anual que et permeti circular-hi sempre que vulguis, és un bon criteri que beneficia els residents al país i evita que els que hi són de passada ho tinguin gratuït mentre que contribuents autòctons, que potser no les utilitzen, ho paguin amb els seus impostos. 

La N-II per Arenys de Mar

L'alçada de la barrera del peatge de l'autopista del Maresme ha fet que molts vehicles deixessin de circular per la N-II i optessin per l'autopista. Tot i així encara hi ha força cotxes que continuen utilitzant la N-II, en part perquè l'accés a l'autopista resulta complicat. Travessar la Riera d'Arenys és un infern. Anar d'una punta a l'altra requereix molta paciència i fa que prefereixis continuar circulant per la N-II i oblidar-te que l'autopista ja no té pagament. 

És evident que la pacificació de la N-II no s'aconseguirà només amb la gratuïtat de l'autopista, sinó que cal trobar la manera d'alleugerir l'accés a l'autopista, fer-la més interessant, i aconseguir realment que circulin menys cotxes per la N-II.

Amb la notícia de la gratuïtat de l'autopista va sorgir l'anunci que quedava suspesa la construcció de la variant de Valldegata, una variant que havia d'alleugerir la circulació de la Riera, i que se'n parla des de fa quaranta anys. Deixar de construir la variant, només és defensable si es troba una alternativa a passar per la Riera, i això sembla ser que és el que el govern municipal té intenció de discutir amb la Generalitat.

Queda molt bé dir que el Maresme pacifica la carretera nacional, però ha de ser efectiu, i de moment això no passa. Ha disminuït la circulació de vehicles, però no tant com seria desitjable, i encara menys si pensem en una via interior de la població que creua. 

Penjat a Youtube es pot veure una proposta de pacificació de la N-II al seu pas per la població del Masnou. És un treball ben elaborat i que sembla que té la benedicció de totes les forces polítiques de la població. No sé si des de la Generalitat ho veuen factible i estan disposats a executar-ho. A Arenys de Mar s'hauria de fer alguna cosa semblant.

Desitjo molta sort al govern municipal de la nostra vila en les seves negociacions amb la Generalitat, per aconseguir que la barrera que suposa la N-II deixi de ser-ho, i que la circulació per la Riera sigui l'estrictament necessària, i no generi el caos que ara ocasiona.

Els partits polítics i el territori

De les declaracions d'Antoni Esteban, en el moment d'anunciar que deixa de liderar la Coordinadora Preservem el Maresme, en destacaria la frase on diu que els partits polítics no representen el territori. Crec que és important aturar-nos i reflexionar què estem fent políticament parlant. ¿Com pot ser que no puguem comptar amb els partits polítics, si el nostre sistema polític de democràcia participativa es basa en ells?

Les seves paraules serveixen per justificar la necessitat de mantenir les plataformes de ciutadans que es mobilitzin per aconseguir diferents objectius. Què fan, doncs els partits polítics? Es limiten a produir polítics per ocupar llocs de lideratge? Per què no escolten el territori?

Recordo quan els partits polítics no estaven legalitzats i tenien molt protagonisme les associacions de veïns, on es canalitzaven les reivindicacions ciutadanes, amb el recorregut que llavors era possible. En el moment que es varen legalitzar els partits polítics, aquests es varen configurar amb molts membres que havien estat a les associacions de veïns, i al mateix temps les varen menystenir. Per a les noves entitats, les associacions de veïns havien deixat de tenir interès i sentit. 

La història ens ha demostrat que no és cert, i que les associacions veïnals han continuat sent necessàries, en gran part perquè els partits polítics no han escoltat la ciutadania, tal com calia esperar. D'aquí també se'n desprèn la necessitat de mantenir aquestes plataformes ciutadanes, que són necessàries i que sovint els partits polítics desestimen i critiquen, com si fossin competidors seus.

Els nostres polítics, forjats en partits polítics, no estan connectats amb el territori. Viuen en un món a part, i no acaben d'entendre què passa al carrer. Això és molt negatiu, perquè produeix un desencís entre la gent, i un rebuig cap al polític professional. No sé si la gent de Preservem el Maresme ha aconseguit la gratuïtat de l'autopista, però de ben segur que ha influït, i que ha evitat que hi hagués una nova pròrroga, cosa que no s'hauria aconseguit de la mà únicament dels partits polítics.

De moment el desmantellament de les cabines dels peatges

Com ja he dit en algun altre escrit, no entenc que s'acabés el període de pagament a les autopistes catalanes, sense que es tingués decidit com es vol continuar a partir d'ara, més enllà del 2024. El més normal hauria estat que l'administració pública tingués l'alternativa al peatge i d'aquesta manera evitar aquest impàs de dos anys, més que tot per no fer passos en fals.

De moment se'ns ha dit que des d'aquest 1 de setembre i fins al 2024 les autopistes seran gratuïtes, però que a partir d'aquell any s'imposarà un sistema o altre de pagament, per eixugar el cost que representa el manteniment de les carreteres. Sabíem que la inversió de les empreses concessionàries estava amortitzada sobradament, però que hi havia aquesta despesa de manteniment que no desapareixeria amb l'eliminació dels peatges.

Aquests dies s'estan iniciant els treballs de desmantellament de les cabines dels peatges, i això té un cost, que està xifrat en 8,4 milions d'euros, i que assumeix l'administració, per tant que paguem tots nosaltres via pressupost. També pagarem el manteniment d'aquests dos anys de gratuïtat, i no sabem què pagarem a partir de 2024.

Tot això em fa pensar que governar té la seva responsabilitat i que d'alguna manera els polítics n'haurien de ser conscients. Entenem que els governants juguen amb els nostres diners, i no se'ls pot exigir una responsabilitat directa i total de la seva gestió, però sí que d'alguna manera caldria tenir en compte que no tot pot sortir de manera tan gratuïta, sobretot quan es pot considerar que hi ha hagut falta de previsió.

La comparativa entre empresa privada i administració públic quant a responsabilitat econòmica directa és molt il·lustrativa de com es pot permetre mals gestors a la pública, que a la privada caurien el primer dia. Aconseguir uns bons gestors públics no és fàcil, i ara tota la responsabilitat rau en els partits polítics, que ja ens han demostrat massa vegades que pensen més en els seus interessos que ens el de la població a qui diuen servir. No considero que el nostre país sigui l'únic que té aquest problema, però és evident que és el que ens afecta directament. Caldrà veure en el futur com s'articula la manera perquè l'administració pública pugui comptar amb persones més capacitades i honestes per gestionar el bé públic.