Obrim bé els ulls!

Tots recordem les botigues de barri amb una certa nostàlgia. Potser no les valoràvem prou, perquè era la cosa més natural. En Pere, en Josep, en Joan... aquell botiguer de tota la vida que no tancava fins tard i que ens anava tan bé quan ens acabàvem d'adonar que no ens quedaven ous, o sal a casa. Eren el gran recurs que teníem per poder fer el sopar. 

Avui tenim els supermercats vint-i-quatre hores que fan la seva funció, encara que no és el mateix. Ens serveixen per a aquells descuits de darrera hora, això sí, però ja no ens explicaran aquelles històries del veí que fa dies que no el veuen per la botiga, o d'aquell altre que ha canviat de feina i se n'ha anat a viure a no sé pas on.

Són uns petits supermercats, franquícies d'empreses amb nom, amb personal treballant, no sempre en les millors condicions. Segur que no tots funcionen de la mateixa manera, però no és estrany que de tant en tant llegim que han inspeccionat aquell o aquell altre supermercat, amb productes caducats, treballadors esclavitzats i condicions deplorables de les instal·lacions.

No hem de viure dels records i cal ser realistes, però ens hem de fixar bé on entrem a comprar perquè no ens enredin. Hem d'obrir bé els ulls i que no ens venguin gat per llebre. Amb l'excusa que trobem allò que necessitem, a l'hora que sigui sense caminar gaire, no ens ha de fer abaixar la guàrdia.

A vegades ens hem posicionat davant de multinacionals que han explotat els seus treballadors amb uns sous ridículs, aconseguint uns productes molt bé de preu, i no ens adonem que, potser al costat de casa hi ha un supermercat on els venedors cobren una misèria treballant tot el dia, sigui feiner o festiu. 

Amb això no vull dir que davant d'un supermercat hàgim de desconfiar i col·locar-los tots al mateix sac de l'especulació i l'engany. Simplement, estiguem alerta i que no sigui un d'aquests, i si arribem a la conclusió que ho és, denunciem-ho. 

Atenció amb les rebaixes!

Aquests dies et trobes anuncis del Black Friday arreu. Aparadors de botigues, correus electrònics, als diaris i a la televisió... Avui, però, quan he anat a pagar la visita del dentista m'ha dit que ells no ho celebraven i m'ha fet pagar el preu de sempre, actualitat, evidentment.

També hem llegit que han sancionat unes quantes empreses per haver enganyat els seus clients l'any 2023. La trampa és apujar els preus abans de la campanya de rebaixes i llavors fer veure que et fan un descompte. I la gent, vinga a comprar... És tan fàcil! Ho pots fer des de la butaca de casa.

No acostumem a comparar preus. Confiem en els botiguers que ens venen la moto i tots contents i il·lusionats ens deixem ensarronar. No ho fan tots, però... Es controla prou? Diuen que sí que ho fan, però després, quan els enganxen, els sancionen amb uns imports que passa allò de sempre: els surt més a compte enganyar els clients i pagar la multa que no pas rebaixar el marge de benefici.

Ens hauríem d'acostumar d'elaborar una taula comparativa de preus al llarg del temps, si més no d'aquells productes que comprem sovint. Segur que ens sorprendria la variació dels preus. Al mateix temps caldria anotar els grams. S'ha dit prou vegades que hi ha empreses que redueixen el pes per mantenir el preu, o apujar-lo lleugerament. Una altra manera d'enredar-nos.

Hem de tenir en compte que en aquestes campanyes de rebaixa de preus, els establiments fan el seu agost. La venda dels seus productes representa un percentatge molt elevat de tota la venda anual. És per això que s'aboquen en la publicitat i, com que tothom s'hi apunta, ja no els cal invertir-hi gaire.

Cal, doncs, tenir en compte dues coses importants. La primera és analitzar bé si allò que comprarem ho necessitem realment o bé podríem passar sense. I després, comparem preus i fixem-nos si aquests estan rebaixats o ens ho fan creure i piquem com a babaus. 

Un núvol que fa por!

Acostumem a mirar el cel, sobretot ara que hem viscut una temporada de pluges, que ja tocava! Surts de casa i el cel és blau, amb un sol radiant que enlluerna. La gespa té un verd que enamora i ja no recordaves quin color era el seu natural. Estaves acostumat a trobar-la empolsimada i seca.

Camines per un carrer ple de botigues, amb tot el material exposat a l’exterior, com a reclam turístic per fer algun caleró. De cop, però, t’adones que el cel està canviant. Han aparegut uns núvols que mig tapen el sol, a estones, perquè ell sempre se’n surt.

El núvol canvia de tonalitat, enfosquint-se per moments, i hi pots distingir un mena de relleus, com si fossin bosses. Te les imagines plenes de petites pedres, a punt de ser llençades sobre nostre. Els botiguers comencen a retirar els expositors. Cauen quatre gotes que amb prou feines et mullen, però aquell núvol, a sobre teu, et provoca una certa esgarrifança. No fa gaires dies, aquesta mateixa setmana, un núvol semblant va deixar el terra blanc, bloquejant les carreteres.

Un cop de vent ha fet caure un penjador de roba, i tots temem el pitjor. Aquella senyora tem pels seus nets, que no duen impermeable. No arribaran a temps a casa. Quedaran ben xops!

Han passat cinc minuts o potser menys i tot, i el núvol s’ha desfet, com per art de màgia. El sol ha reaparegut i, encara que amb menys brillantor, ha sembrat la tranquil·litat. Els botiguers, però, fan balanç de les possibles pèrdues degudes a l’espant dels possibles clients. Ha estat una falsa alarma. Aquell núvol que hem retratat, ens ha ben acollonit. Les fotografies amb nuvolades queden molt millor que no pas amb un cel completament serè. La bellesa, a vegades, comporta algun risc, però al final el que compta és com hem encarat la situació, sobretot quan ha comportat incertesa.

El comerç

Comparant el comerç de quan nosaltres érem joves amb l’actualitat t’adones que ha canviat moltíssim. Tret d’alguns elements i excepcions diríem que no tenen res a veure. No es tracta només de la venda en línia, que ho compres per Internet tot navegant i analitzant els productes i que abans no existia, sinó també amb la compra presencial, pel tipus de botigues i grans superfícies.

Les petites botigues, de tracte més familiar i proper cada vegada són més escasses i el volum global de vendes arriba a ser insignificant en el conjunt del comerç total. Això fa que els petits comerciants, si pretenen existir, hagin d’inventar-se nous sistemes i actituds que els diferenciïn dels grans establiments i mantinguin fidels els compradors.

La varietat de productes i accessibilitat dels clients són dos elements importants que acostumen a jugar fort contra els petits. No és fàcil tenir un gran estoc de productes per satisfer tothom, i l’accés a les botigues, també per les dificultats de moviment i aparcament, condicionen els tipus de clients que s’hi dirigeixen.

Tot i que l’amabilitat dels dependents de les grans superfícies no l’hem de qüestionar, el coneixement entre botiguer i client també ho fa diferent. Recordo per exemple les petites llibreries, on el llibreter, que et coneixia, et podia aconsellar un llibre que sabia que et podia interessar. Avui això ho has de trobar en un altre lloc, si la compra la realitzes en línia. Sí que és cert que també ara rebem més informació per totes bandes i que molts petits venedors poden tenir dificultats per disposar de tota la informació per assessorar-te particularment. Aquí també els ha canviat la manera de dirigir el negoci.

Segur que, si us hi pareu a pensar, trobareu més diferències i no necessàriament totes negatives. No cal posar-se nostàlgics ni pensar que tot era millor abans que ara. Les coses canvien i cal aprofitar les millores que podem incorporar amb l’evolució de la nostra societat. Tots, clients i botiguers, hem de superar el repte dels canvis i adaptar-nos a la situació del moment.

Hem notat la reducció de preus per la rebaixa de l'IVA?

Aquests dies he parlat de les mesures que el govern socialista ha pres per reduir costos, i he estat crític quan s'ha subvencionat productes per a tothom enlloc de beneficiar les famílies que realment tenen problemes per fer-hi front. Aquest ha estat el cas dels 20 cèntims per litre de benzina i gasoil, i que ha deixat d'aplicar-se avui dia de cap d'any, o bé la reducció de l'IVA a productes de primera necessitat, i que és vigent des d'avui mateix.

Al marge de la meva opinió sobre a qui beneficia i si són bones mesures, amb l'ajuda d'escrits de persones amb més coneixement que jo mateix, hi ha un fet que hauríem d'observar els propers dies. Si bé és cert que la reducció dels 20 cèntims s'haurà complert arreu, o almenys això sembla, caldrà veure si també els productes que a partir d'avui veuen reduït el percentatge de l'IVA resulten més barats.

A partir d'avui el pa, per exemple, ha de ser més barat, perquè s'ha eliminat l'IVA. Ho heu pogut comprovar? Si encara no n'heu anat a comprar, perquè és cap d'any i ja teníeu reserves, demà quan aneu al forn, mireu si realment el pa us costa menys diners que no pas ahir dissabte.

La por que molta gent té és que la reducció de l'IVA en aquests productes no reverteixi en el preu final que pagarem els clients. Desconec si hi haurà una vigilància al respecte ni si es prendran mesures perquè tots els comerços apliquin la reducció de l'IVA i la repercuteixin en el preu final dels productes. És per això que en tot cas serà bo que siguem nosaltres els que estiguem alerta, i denunciem els casos de frau que hi puguin haver.

En una societat com la nostra, on cadascú mira de fotre a l'altre, és fàcil que situacions com aquesta siguin utilitzades per enriquir-se uns i enredar als altres. Si els botiguers no repercuteixen la reducció de l'IVA als clients, voldrà dir que la mesura impulsada pel govern socialista només haurà servit per reduir els ingressos públics sense que això tingui efectes per a la ciutadania, que continuarà pagant cars els productes.

No ens estranyi que tot allò que denunciem dels nostres polítics, sigui una pràctica comú entre tots nosaltres, i puguem arribar a dir que si no som més corruptes és perquè no en tenim l'ocasió.