Què ens passa?

Les notícies que ens arriben de fora són alarmants i, malgrat la distància, ens colpeixen. Potser no tindrà uns efectes directes, o sí?, però en tot cas és molt desagradable i trist veure com ens comportem els humans. Israel ha atacat aquesta matinada l'Iran i no sabem quines represàlies hi haurà. Es quedaran quiets o es venjaran? 

Per altra banda, observava a les xarxes socials com agents federals dels EUA s'abraonaven sobre un senador demòcrata que s'havia atrevit a demanar explicacions a la secretària del departament de Seguretat Nacional, per les deportacions d'immigrants impulsades pel president Trump. No recordo qui comentava fa uns dies sobre la possibilitat d'una guerra civil als EUA. Li agradaria a Trump? Què pretén?

Al Pròxim Orient les coses no estan bé. No és només el genocidi que Israel està exercint a Gaza, sinó que s'està tensant la corda de les relacions internacionals dels estats d'aquella zona amb unes conseqüències difícils de quantificar, però no pas menors.

I entretant a casa nostra (ja en parlava ahir), van mal dades. Serà capaç, el president Pedro Sánchez, d'aguantar els dos anys que queden de legislatura o avançarà les eleccions? Ha demanat perdó, i no és pas la primera vegada, però les coses no s'arreglen només cessant els corruptes. La responsabilitat política va més enllà de la comissió del delicte. El mal que es produeix a la societat quan es descobreixen actes de corrupció no es resol demanant disculpes i cessant els culpables. El problema és que l'alternativa de govern té un currículum tant o més extens en corrupció i indecència.

Em pregunto moltes vegades, de què serveix tanta burocràcia i tants bastons a les rodes a l'hora de confeccionar els expedients per a la licitació de l'obra pública i subministraments, si no s'aconsegueix eliminar la corrupció? Ho he dit en alguna ocasió, abans. Cal agilitzar la maquinària administrativa i reforçar la inspecció i seguiment de tots els processos. No podem continuar a mercè dels corruptes. I encara que només siguin uns quants, podreixen tot el sector públic i provoquen que la política faci pudor de veritat.

Un jutge instructor ex-senador del PP

És legal que un jutge, ex-senador del PP, sigui l'instructor dels recursos que han presentat els nostres presos polítics al jutges que els han de jutjar? M'imagino que sí. És ètic? Jo penso que no. Potser ho seria si tinguéssim la convicció que els jutges espanyols són imparcials i deslligats de la política, però això no s'ho creu ningú, ni tan sols ells.

Tot i que les altes temperatures i la necessitat de fer vacances han apaivagat una mica els ànims i refredat l'ímpetu reivindicatiu dels independentistes i no tant als defensors de l'espai públic lliure de llaços grocs, no hi ha res mort, sinó que es troba en somort.

Se'ns prepara una tardor moguda, que pot començar abans, amb la commemoració de l'aniversari dels atemptats de Barcelona i Cambrils, amb la presència del rei dels espanyols. No podem abaixar la guàrdia, i hem de tenir molt clar què volem, però per sobre de tot hem de fer fora la violència. Defensar els nostres drets sense atacar ningú. Qui se senti atacat perquè demanem la llibertat dels nostres presos polítics, és un problema seu, que no ha entès què vol dir llibertat d'expressió, però no hem de caure en la provocació dels seguidors de C's i semblants. La seva actuació els passarà factura. No permetem que nosaltres caiguem en aquesta temptació. Hem de continuar manifestant els nostres valors i sentiments en pau i tranquil·litat. 

Feixuc aguantar l'actualitat de país i de la vila

És tan indignant tot el que està passant que perds les ganes de comentar-ho per no avorrir qui té la paciència de llegir-te. L'atac de PP i C's al català és mesquí i barroer. Si s'ho creuen són uns ignorants, i sinó són malèvols i amb ganes d'enfrontar-nos. La immersió lingüística ha estat la millor solució perquè tots els catalans escolaritzats puguin parlar les dues llengües oficials, i preservar la llengua dèbil, la que és pròpia de Catalunya.

Quin mal fa acceptar això? S'ha de ser hipòcrita o inconscient, vivint a Catalunya i mentint descaradament. Només el rèdit electoral que té, els fa ser tan deshonestos, falsos i provocadors. Llavors es queixen que sortim al carrer. És l'única alternativa que ens donen, perquè nosaltres no manipulem les lleis, ni els jutges. Nosaltres tenim sempre les de perdre i només podem manifestar públicament allò que és raonable, allò que és just, que no necessàriament és tractat justament.

Avui també hi ha enrenou a la nostra vila pel procés participatiu que ha de servir per decidir on traslladar-hi la biblioteca municipal. També se'm fa feixuc referir-m'hi. Ja ho he fet. En un primer moment demanant un procés impecable per la dificultat d'executar-lo correctament. En un segon post gairebé demanant que no es faci la consulta, davant la impossibilitat que s'aconsegueixi un procés apropiat per la seva tipologia.

Permeteu-me que acabi amb García Albiol, el senador català que menys ha treballat al Senat, i que ara demana poder participar a la mesa del Parlament, amb veu, però sense vot. Ara no li correspon, perquè així ho ha decidit el poble convocat a les urnes de manera autoritària pel seu president. Ara és l'hora de quedar-se al grup mixt, treballar des d'allà i fer-se sentir en sessions plenàries. Quan era senador hauria pogut treballar un mica més. 

Pedro Sánchez no ens allibera de Rajoy!

Com ja va passar amb Zapatero respecte a Maragall i a tots nosaltres, ara ha estat Pedro Sánchez qui ens ha mentit. El problema, però és que a Espanya qui menteix o s'embutxaca diners no li passa res, i és per això que tenim tants exemples de traïció i corrupció. Pedro Sánchez ha demostrat que no té cap tipus de credibilitat per poder aspirar a governar Espanya. Encara que, ben pensat... tenim Rajoy com a president i només s'explica perquè es tracta d'una situació anòmala. No hi ha remei.

Entretant el PSC que està jugant a la puta i la ramoneta per aconseguir mantenir simpatitzants i militants, té un company de viatge que no li posa fàcil les coses. La decisió del PSOE de donar suport a l'aplicació de l'article 155 de la Constitució, en una versió del tot matussera i destructiva, és una mala notícia per a l'esquerra espanyola. Novament el PSOE s'abaixa els pantalons davant del PP. És per això que no té futur com a alternativa de govern.

I el PSC en rep les conseqüències, però no el podem tractar de víctima, perquè s'ho ha ben guanyat i dins del partit hi ha molts defensors de la posició del PSOE. Els militants socialistes amb un mínim de sensibilitat cap a Catalunya o bé han marxat o fan grans esforços per mantenir-s'hi. 

Avui he llegit moltes opinions que donen per fet que el senador Montilla aquest divendres votarà a favor de l'article 155 que ha definit el Partit Popular. Jo discrepo d'aquestes opinions i estic convençut que l'expresident de la Generalitat no hi votarà a favor. És inimaginable pensar que una persona que ha ostentat el més alt i distingit càrrec de Catalunya pugui, encara que discrepi de la manera d'obrar del seu successor, votar en contra de les institucions catalanes legítimament votades per la ciutadania catalana.

En un moment que interessa anar units i ser quanta més gent millor, demano als nostres electes que acordin una posició de resistència contra l'Estat espanyol, que aglutini el més gran nombre possible de partits i polítics. És més important i necessari prioritzar la contundència i concurrència que no pas la precipitació dels esdeveniments. Els catalans donarem suport als nostres polítics, però no ens poden posar imprudentment dalt d'una maroma.

Les contínues escissions del PSC

Ahir parlava d'embogiment de certs polítics de la dreta espanyola i en posava alguns exemples, però de gent pertorbada no només n'hi ha a la dreta, l'esquerra no se n'escapa pas. El PSOE té un diputat etern, però que acaba d'anunciar la seva jubilació, que no queda pas curt. Es tracta del senyor Guerra que, si fos prou honest, hauria de reflexionar sobre la seva evolució política. Segur que no es reconeixeria.

La diferència respecte als personatges d'ahir és que el senyor Guerra i uns quants barons del seu partit han seguit sempre en la mateixa línia i, com a mínim, no se'ls pot acusar d'incoherents o d'haver canviat d'armilla.

El senyor Guerra continua orgullós d'haver retallat l'Estatut que ens havia promès respectar el president Zapatero. Una retallada que encara va quedar curta, perquè el Tribunal Constitucional va fer la resta. El senyor Guerra avui criticava al president Montilla per haver declarat que en cas de querella es posaria al costat del president Mas. 

La querella ha arribat i espero que el PSC no es faci enrere ni desautoritzi el president o senador Montilla, encara que Guerra els amenaci amb constituir el PSOE a Catalunya al marge del PSC. Si això passés no sé quants partits socialistes tindríem.

Cal que Castells, Geli, Tura i Nadal, entre altres, creïn un nou partit socialista? definitivament hem de descartar el PSC d'Iceta com a partit socialista català? què farà Ignasi Elena? un nou partit? és ben cert que als catalans, en política, ens agrada fraccionar-nos. És qüestió de protagonisme i no voler cedir en res.

Veurem néixer nous partits d'esquerra i d'altres que volien sumar tampoc ho aconsegueixen. Em refereixo a UPyD i C's que han trencat les negociacions per anar junts a les eleccions. Qüestió de protagonisme també?