Biden es retira

Després d'uns dies de vacances i pràcticament aïllat del món, de mica en mica vaig connectant amb la realitat, però està costant. Ahir us parlava d'un nyap, al meu entendre molt greu, com són els cartells dels germans Maragall, i avui he vist la notícia de la renúncia del president Biden a tornar-se a presentar. Potser massa tard, oi?

Dels germans Maragall només vull afegir que l'actuació d'Ernest Maragall tampoc va ser la millor. Si no ho he llegit malament, després de presentar la denúncia, quan va saber que hi havia gent del seu partit implicada, la va retirar. No és això el que calia esperar, oi?

Quant als candidats a les eleccions presidencials dels EUA, crec que està molt clar que si Trump ho tenia fàcil, l'atemptat fallit contra la seva persona encara el va ajudar. Ara, amb la renúncia del seu opositor, i actual president, es vol arreglar el que probablement ja no té remei.

Estava cantat que Biden no era oposició prou sòlida de l'expresident Trump. Ja sabem que l'honorabilitat dels polítics no té gaire importància a l'hora de decidir el vot. Tota la porqueria que arrossega Trump no li és cap impediment per aconseguir novament la presidència, i les conseqüències seran molt pitjors que la primera vegada. No cal dir que voldria equivocar-me i que, malgrat totes les previsions, Trump no assolís la victòria, però això seria una història massa bonica que, al món real, no passa.

De la mateixa manera que m'agradaria un president nord-americà digne, també el voldria per casa nostra. El que té millors números és Salvador Illa, però no crec que sigui la millor persona per dirigir el nostre país. De totes maneres, hi ha el que hi ha, i no podem esperar miracles.

A l'espera de conèixer qui entomarà el repte d'enfrontar-se a Trump, amb un mínim de possibilitats de plantejar-li batalla, intentaré anar-me posant al dia i recuperar totes aquelles notícies i informacions que m'he perdut.

Preocupat per la imatge d'Espanya a l'exterior

Borrell afirma que la imatge de l’Estat a l’exterior és molt dolenta per culpa dels independentistes. Caldria matisar les seves paraules i més aviat dir que la imatge d’Espanya, arran del procés és pèssima, però no per culpa dels independentistes, sinó de l’actuació de l’Estat a través de la policia, el govern corrupte del PP i el revengisme del Poder Judicial.

Si avui llegiu l’article de Miquel Sàmper a l’ARA, veureu què està passant en veu d’un advocat de prestigi, ex-president del Consell de l’Advocacia de Catalunya.

El senyor Borrell, que és intel·ligent, no hauria d’actuar tant amb la sang calenta i adonar-se que la situació que ens va deixar el PP, amb el seu suport, no pot continuar i, sense fer miracles, hauria de procurar millorar per a bé, no només dels catalans independentistes, sinó de tot l’Estat. Hauria d’aprofitar els regals dels senyors Casado i Rivera i els seus partits, per millorar en prestigi i demostrar que la política a Espanya encara no està del tot perduda.

Algú pensarà que sóc massa càndid, i probablement tindrà raó i jo mateix me’n puc adonar, però són tantes les ganes que tot plegat faci un tomb que fins i tot somio despert.

C's i Podemos han estat un bluff?

Diu el CIS que el bipartidisme es manté, el PP augmenta la intenció de vot respecte a les darreres enquestes i se separa del PSOE que també puja, però no tant. Els nous invents, C's i Podemos, sembla que van a la baixa i té un sentit. 

Quan les coses van malament és molt fàcil fer discursos populistes que t'arriben a convèncer que els nous no ho faran pas pitjor que els actuals. La vida, però, no viu dels miracles, i les persones som com som, i totes aquelles promeses es comencen a posar en dubte, sobretot quan veus segons quines actuacions.

Algú es pensa que Rivera i la seva colla pot salvar Espanya? Què fa pensar que ho farien millor que el PP o el PSOE? C's va néixer per decantar els partits nacionalistes i que no pugessin tornar a pressionar els grans. C's era la solució perquè mai més CIU pogués pactar amb el PP o el PSOE la majoria suficient per governar Espanya i treure'n algun profit.

L'única possibilitat de C's és poder ser determinant a l'hora del pacte si, com tot fa pensar, ni PP ni PSOE obtenen majoria absoluta.

I Podemos? Malauradament es tracta d'un moviment temporal que té els dies comptats, o els mesos, si voleu. Pablo Iglesias ha estat en el lloc i el moment oportú per engrescar els espanyols desencantats. Ha aprofitat un malestar evident per convèncer que ell ho solucionaria, perquè ell és diferent. Algú recorda com ha crescut i destacat dins del seu moviment? escombrant qui li feia nosa i, sobretot, centralitzant tot el poder en la seva persona. Pot ser un moviment així alguna garantia de canvi? A mi no m'ho sembla, i és per això que puc entendre les dades del CIS, encara que siguin unes simples enquestes.