Comentaris a les xarxes socials

Hi ha dies que em dedico a llegir els comentaris que es pengen a les xarxes socials i haig de dir que passo vergonya. Quan et manifestes, sempre corres el risc de dir coses que no són i, sabent això, procuro ser prudent i en tot cas avançar que és una opinió que pot estar equivocada. Hi ha persones, però que l'engeguen de dret sense reflexionar-hi, i potser allò que diuen és un disbarat. És cert que la majoria ho fan de manera anònima i, per tant, s'estalvien passar vergonya. La passem nosaltres llegint-los.

A vegades hi ha temes que són prou complicats d'entendre i esperaries llegir opinions de persones enteses que t'ajudin a comprendre l'article. Normalment, quan això passa, més aviat observes comentaris ximples que deixarien lluït qui els fa, si no fos que no sabem el seu nom.

Avui, per exemple, he intentat entendre l'escrit de l'ARA, "La Terra gira més de pressa i els dies s'escurcen", i m'ha resultat difícil. La majoria dels comentaris eren en la línia de l'ignorant que se'n riu, en lloc d'acceptar la seva ignorància. I així anem!

Arribat a aquest punt t'adones de la vulgaritat de molts comentaris i la facilitat amb què la gent critica les coses i els altres, quan queda demostrada la seva incapacitat per fer-ho igual o millor. I és per això que cal agrair les persones que un dia decideixen fer un pas endavant i dedicar una part del seu temps als altres, sigui en política o en ajuts socials. Perquè des de casa tot és molt planer. Tot es veu molt senzill, i és fàcil detectar els errors dels altres. Posar-s'hi al davant és tota una altra cosa.

Ens queixem que les coses no funcionen i probablement és cert, però ens costa molt agafar el timó i intentar millorar-les. És per això que caldria ser més cauts a l'hora d'opinar i criticar. No dic que no s'hagi de fer, però ser curosos i humils. De prepotents i savis més aviat en sobren.

La Constitució, un perill per a la democràcia

El títol del meu escrit pot semblar un disbarat, però us haig de dir que se m'ha acudit quan he llegit l'article de l'ARA referit a Egipte: Al-Sissi modifica la Constitució per conservar el seu tron fins al 2030. No pensava precisament en la Constitució espanyola, però també en parlaré.

Vist el panorama dels veïns, anem a bloquejar el meu lideratge i així fora problemes. Es tracta d'utilitzar la Constitució a mercè de qui ostenta el poder i canviar allò que ens perjudica, ja que tenim la majoria.

Em direu que això no passa en democràcies consolidades. Que estic parlant d'Egipte amb tot el que això representa. Tenim encara memòria de com aquest senyor va arribar al poder, i de com l'utilitza per controlar i sotmetre l'oposició. És cert, però podem no anar tan lluny i quedar-nos a casa. Que ha passat amb la Constitució espanyola? Parlem d'un estat amb la democràcia consolidada, oi? O potser no!

La Constitució espanyola que qui la va votar gairebé no se'n recorda, i que la majoria de la ciutadania se la va trobar feta, no s'ha modificat mai en referèndum. Tots els canvis han estat amb nocturnitat i traïdoria. Ara qui defensa amb les ungles la Constitució és qui no la va votar, sinó que són hereus dels que hi varen votar en contra! Però ara els va bé.

El problema de la Constitució espanyola no és tan el seu text, que hagi pogut quedar obsolet, sinó la seva interpretació. La judicialització de la política espanyola, i l'opressió de l'aparell estatal a tots els que en discrepen. Aquest és el mal, i no sembla que hi hagi guarició possible. La Constitució pot acabar sent un perill per a la democràcia.

Dos presidents amb massa poder entre mans

Fa temps que directament o d'esquitllada ens fixem en què fa el nen mimat més poderós del món, en Kim Jong-un, un personatge que te l'agafaries rient si no fos que té entre mans unes eines massa poderoses com per fer-hi broma, i no t'acabes de fiar que tingui el seny suficient per no acabar fent un disbarat.

En aquests moments, també, a l'altra banda, els EUA, hi tenim un president que tampoc no és gaire de fiar, i entre els dos són capaços d'engegar-ho tot a rodar. Em sembla que seria massa gros que es declarés una guerra, però avui passen tantes coses impensables que ja res no ens ve de nou.

La passejada militar que ha tingut lloc a Corea del Nord no és altra cosa que aprofitar l'avinentesa per mostrar qui la té més grossa. És una pràctica molt comú i que a governs com el nostre també els ha agradat sempre. La diferència és que les nostres forces militars només serveixen per atemorir-nos des del Matagalls o els voltants de Llançà, mentre que les forces de Kim Jong-un poden arribar molt més lluny i amb conseqüències molts pitjors, per la seva preparació i armament, però sobretot perquè qui té l'última paraula ens ha volgut fer creure que és capaç de tot.

Confiem que el seny, que potser no té el president coreà, sigui present en les decisions de les autoritats mundials que ens lideren, no sigui el cas que tinguem els dies comptats i no ens deixin ni tan sols conèixer si hi haurà referèndum o no.

Xavier Amor candidat al Congrés de Diputats

No se si els números quadren, però la proposta de Podemos al PSOE per anar junts a les llistes del Senat no és cap disbarat, encara que pugui no tenir cap sentit. Entenc que si ho proposa Podemos és perquè ha calculat que anant junts evitarien la majoria absoluta del PP al Senat.

El sistema electoral espanyol fa que els resultats electorals del Senat tinguin un component bipartidista amb moltes probabilitats de que un dels dos partits aconsegueixi la majoria absoluta. Si amb l'aparició de C's i Podemos, s'aconsegueix un repartiment d'escons del Congrés de Diputats, entre els quatre grans partits polítics, això no passa en el Senat. La distribució de senadors per províncies fa que el component territorial pesi més que el poblacional (si dic algun disbarat que algú que em corregeixi, sisplau).

La idea de Podemos d'evitar una nova majoria absoluta del PP en el Senat, té lògica si es vol reformar la Constitució. El PSOE ja ha dit que no. Potser volen modificar la Constitució, però no a canvi de presentar-se en coalició amb el seu principal adversari a l'esquerra. Des d'ara, Podemos ja és anomenat com a partit comunista, per part del PP, pel fet d'haver pactar un acord per anar junts a les llistes del Congrés. Imagineu-vos què li dirien al PSOE si pactés concórrer amb IU i Podemos.

Per cert. He llegit que l'alcalde de Pineda anirà a les llistes del PSC al Congrés. Penso que és un molt bon polític socialista a Catalunya, que s'estima la terra i és estimat pels seus conciutadans.

El Déu d'Abubakar Shekau és un impostor

En nom de Déu es poden fer molts disbarats! Un Déu que cadascú construeix a la seva mida i conveniència, i que en ocasions resulta aberrant i repugnant. Avui, llegint la notícia del segrest de gairebé 300 noies a Nigèria, el passat 14 d'abril, m'ha vingut una ràbia que no podia dominar. 

Les declaracions que en nom de Déu feia el terrorista i criminal Abubakar Shekau, de la milícia islamista nigeriana Boko Haram, i les explicacions d'una jove que va poder escapar-se, posen la pell de gallina i provoquen bilis al més insensible de les persones humanes. Ni una bèstia faria el que sembla ser que ha fet aquest grup criminal.

Aquestes notícies et recorden el sentiment d'impotència i et vénen ganes de revoltar-te i deixar de creure en les lleis humanes. Què podem fer des d'Occident davant d'un crim execrable com el de Nigèria? Lamentar-nos i prou? No hi podem actuar? Quina part de responsabilitat cal atorgar al govern del país?

Quan veus com un sanguinari justifica els seus crims a la voluntat divina, et fa trontollar tota la teva fe en un Déu bo i just, i rebutges acceptar que es jugui amb la fe de les persones, per culpa d'una bèstia humana que no té dret a viure.

Sisplau poseu-vos en la pell de les mares d'aquestes pobres criatures. Quin ha de ser el seu sofriment?I les joves segrestades, quin patiment injust i cruel han de suportar! No podem quedar immòbils i hem de forçar els nostres polítics a prendre mesures que tallin d'arrel aquesta bestialitat.

Tot això et fa veure que hi ha molt sofriment en el món, i que nosaltres sovint ens queixem per obstacles que resulten insignificants al costat d'aquestes animalades insuportables.

Que ningú es posi el nom de Déu a la boca amb la lleugeresa que a vegades es fa, i molt menys per agredir els altres, encara que només sigui verbalment. El Déu d'Abubakar Shekau no és el meu. El Déu d'Abubakar és un impostor.

El vot a Tremosa afavorirà el VOX?

Podria parlar de les declaracions de l'Aiatol·là Jamenei de l'Iran, quan diu que el treball de la dona és secundari i el que és realment important és que la dona pugui tenir cura de la llar en un bon ambient familiar. Suposo que vol dir fer content el marit, aquell que comparteix amb unes quantes dones més. Però no ho faré. No pas perquè no sigui important, sinó perquè ja li puc anar dient que tampoc no em farà cas.

Esclar que quan insisteixo en parlar dels disbarats del PP i la seva mala llet, tampoc no serveix de res i per tant m'ho podria estalviar. Penso llavors que com a mínim puc ajudar a enrabiar més els que pensen com jo, i potser un dia tindrem prou força psicològica per tombar-los.

Llegia avui uns comentaris sobre la llei universal, aquella que s'ha volgut carregar el ministre Gallardón, que ens pensàvem que era de l'ala 'progre' del PP, però que hem pogut comprovar que és tant o més 'carca' que l'Esperanza Aguirre, que ja és dir.

El jutge de moda, el magistrat Ruz, tampoc li sembla bé deixar de banda uns temes que han passat on ara no és Espanya, i deixar immunes uns possibles culpables de tortures. És molt trist veure el que està passant amb un govern d'extrema dreta, com podem catalogar el PP. No és estrany que el nou partit d'Alejo, el VOX, hagi obtingut l'aval de diputats del PP per poder-se presentar a les eleccions europees. Probablement es tracta de futurs companys de grup i, per què no, de partit. Mireu com tremola el senyor Duran quan veu que estaran al mateix grup. Jeje!

El president Mas s'ho haurà de mirar bé quan es presenta en coalició amb un partit, la UDC, que compartirà cadira amb un partit d'extrema dreta, que demana la intervenció militar de Catalunya. Qui gosarà votar Tremosa? Sobretot que sàpiga a qui beneficiarà el seu vot!

La incompetència d'uns líders

Els moviments sísmics que s'estan produint aquest dies al sud del país són una mostra més que els nostres governants són incapaços de preveure res, ja sigui per incompetència pròpia o dels seus assessors, o bé per interessos ocults que acaben descobrint-se.

Posem-nos a la pell de les persones que aquests dies es desperten amb l'ensurt de que alguna cosa es mou a sota de casa, i la incertesa de si això pot anar a més. Si una cosa funciona malament entre els nostres polítics és la seva incapacitat de conèixer els actes i reaccions de la ciutadania, de primera mà. Les mateixes estructures dels partits polítics els aïllen de la realitat del carrer i els converteix en insensibles davant del sofriment dels altres.

Estic convençut que la majoria de polítics i de ciutadans, desconeixen la crueltat de la realitat per la que passen moltes famílies del país. Parlen i parlem de crisi però desconeixem l'abast real del drama. Davant d'aquest desconeixement podem arribar a dir molts disbarats.

No ha passat desapercebudes les pors de Duran i Lleida en l'hipotètic cas d'abandonar la política, i haver de resignar-se a viure com un simple professor. Hi ha actituds i afirmacions que determinen clarament quin tipus de persona és la que les diu. Ja fa molt temps que Duran i Lleida ha ensenyat la cara més desagradable d'un ésser humà.