La lenta tramitació de la Dependència

Una de les notícies que aquests dies se'n feien ressò els mitjans de comunicació, i que malauradament no ens ha sorprès, és el nombre de persones que han mort a Catalunya esperant el resultat de la valoració del grau de dependència. Ens hem acostumat a rebre aquests impactes sense que se'ns regiri l'estómac. Què està passant?

He repetit mil vegades que l'Administració, sigui local, autonòmica o estatal, és lenta i feixuga a l'hora de tramitar qualsevol tema, i n'hi ha de molt sensibles. Estarem tots d'acord que s'ha d'analitzar tot molt bé per fer-ho bé, i també per evitar fraus o enganys. Això no treu, però, que tinguem l'obligació d'enllestir els tràmits sabent que al darrere hi ha unes persones que tenen dificultats i no poden esperar gaire temps.

Quan s'aproven lleis han de venir acompanyades de recursos i també de la infraestructura que permetrà la seva execució. De què en traiem de dictaminar lleis si llavors no les sabem complir o endarrerim la seva resolució mesos i més mesos?

Considero que ens falta sensibilitat. Des dels despatxos no s'observa les persones afectades i tot es redueix a tràmits, burocràcia i papers. Hi ha una responsabilitat dels nostres governants per no tenir les institucions preparades per assumir la tasca necessària i implícita de les lleis aprovades. També podem estirar les orelles a persones encarregades d'alleugerir la feina. Les persones no són un número, una fitxa a emplenar!

I els ciutadans hi hem de col·laborar, encara que només sigui pressionant perquè els tràmits siguin simples, efectius i ràpids. No ens podem acontentar amb aquesta dinàmica encarcarada, que impedeix, en el cas de la dependència, que persones amb tot el dret de rebre els ajuts, en quedin al marge per la lentitud de la seva tramitació. Cal que els màxims responsables s'impliquin en la resolució d'aquesta xacra, i no busquin excuses de mal pagador. Al darrere hi ha persones a qui cal ajudar abans no arribi el final dels seus dies.

Esperant el xàfec

Després de la DANA del mes d'octubre de l'any passat a València crec que s'ha intensificat l'estat d'alerta davant de possibles temporals descontrolats. El que va passar a València és molt greu i gros, i encara que mai es farà prou per evitar desgràcies humanes, tots els indicis fan pensar que aquella vegada varen fallar massa coses. Encara s'estan investigant responsabilitats, però la confiança en què els responsables de la catàstrofe siguin jutjats cada vegada és més escassa.

Deia que darrerament l'estat d'alerta davant de possibles aiguats és més freqüent. Cada vegada que anuncien pluges comencen a sortir totes les alarmes. A la nostra vila, per exemple, els avisos de retirar els cotxes dels rials són constants. Normalment, no passa res, però en tot cas es curen en salut i que ningú els pugui buscar les pessigolles. Esclar que el perill és que no passi com en la història d'en Pere i el llop: en veure el resultat, que la gent deixi de fer-ne cas.

Els negacionistes del canvi climàtic, que n'hi ha, m'imagino que s'ho deuen mirar d'esquitllada, convençuts que el món està malalt i que tot plegat és una mania d'uns quants, encara que aquests siguin especialistes en temes climàtics.

Sigui com sigui, la veritat és que cada vegada estem més pendents del temps. Les previsions continuen fallant com abans, però ara es miren més amb lupa. Vivim una mica tensats, i la situació del món no ens hi ajuda. Siguin les declaracions de Trump, el cinisme de Putin, o la impotència dels estats europeus davant d'una realitat que no saben com agafar-la, avui viure distret no és fàcil i això ens pot portar més problemes del compte. El remei pot passar per posar-hi distància, sense aclucar els dos ulls, no sigui que quan ens despertem sigui massa tard.

Nyap o delicte?

Ahir us parlava del missatge que vàrem rebre del Servei Català de la Salut, els maresmencs de més de 60 anys, citant-nos a vacunar a una població veïna, i no al nostre centre d'atenció primària de la vila. Us deia que tot d'una em vaig pensar que s'havien equivocat amb mi, però més tard ja vaig veure que no era l'única persona afectada.

A mesura que hem anat coneixent els fets i les explicacions del Servei Català de la Salut, hem pogut constatar el nivell d'estupidesa de la mesura. Es tracta d'una prova pilot, és a dir, que juguen amb les persones sense importar-los els problemes que els hi puguin ocasionar.

Ahir parlava de nyap, però a mesura que hi he anat pensant he arribat a la conclusió que el millor seria definir-lo com a delicte. És molt gros! A quina persona amb dos dits de front se li pot acudir engegar una prova pilot d'aquest tipus, sense avisar als afectats de què es tracta. No només és improcedent la mesura, sinó també el sistema d'implantar-ho.

Hi ha persones que tenen més defenses i més capacitat i possibilitats d'entomar segons quines instruccions, però n'hi ha d'altres que són més vulnerables, i si parlem de persones grans, això encara és més cert. No hi ha dret!

Caldria depurar responsabilitats i evitar que un altre gran disbarat com aquest es pugui tornar a produir. Els experiments que els facin entre ells, i no ens compliquin la vida. Si són tan inútils de no veure els problemes que comporta la iniciativa, que no assumeixin responsabilitats al sector públic, i encara menys en un entorn com aquest.

Malauradament, tot això quedarà en una anècdota, amb persones perjudicades que no podran exigir compensació de cap mena, ni econòmica, pels costos del desplaçament, ni moral, per la manera de jugar amb les persones. I per això la ciutadania està tan desenganyada de la política. Si les persones que ens han de governar actuen d'aquesta manera, estem ben arreglats. Si us plau, no hi torneu! Demaneu disculpes!

I si no embrutéssim tant?

Acabo de veure, a les xarxes, una fotografia de la Riera d'Arenys, en el punt on hi ha el monument a la puntaire. Per cert, aquest cap de setmana hi ha la trobada anual on es preveu la participació d'unes 400 puntaires. Us animo a sortir i a saludar-les, i agrair que aquesta tradició continuï vigent, ja que forma part del nostre patrimoni cultural.

Deia, doncs, que he vist una fotografia ben bonica i m'ha portat a parlar de la necessitat, cada vegada més urgent, de trobar entre tots la manera que l'incivisme desaparegui dels nostres carrers i places, i aconseguir un Arenys més endreçat, que ens en puguem sentir orgullosos quan ens visiten amics i coneguts d'altres pobles.

Tots ens lamentem, si no tots, una gran majoria, que els nostres carrers presentin un estat lamentable de deixadesa, brutícia i destrosses gratuïtes, i tots en som una mica responsables. Acostumem a culpar els nostres governants de no netejar prou, ni fer-ho prou bé, i probablement es podria millorar, però si no ho embrutéssim tant tampoc caldria dedicar tants esforços per mantenir-ho net i polit.

Cada dia veiem algun racó o altre on s'acumulen bosses, mobles o trastos vells, quan tenim la manera de treure'ns-ho de sobre de manera civilitzada. I, com ja he dit moltes vegades, no respectar aquest ordre és una manera de demostrar que no ens estimem prou la vila, ni tampoc els nostres veïns, que no tenen cap culpa d'haver d'aguantar segons quines bretolades.

I això s'ensenya a casa. Tinc molt clar que les famílies que ho han treballat amb els seus fills no han hagut de patir la vergonya de veure com es comporten incívicament. 

Ara s'acosten els dies que Arenys s'omple de flors i és una bona excusa per arreglar els nostres carrers i fer-los atractius. Ja sé que s'abusa del paper i els plàstics i cada vegada hi ha menys flors naturals. Tampoc el temps hi acompanya gaire. Però si a sobre trobem que l'ornamentació ha de compartir espai amb la brutícia, les deixalles i les restes no reciclades que s'abandonen alegrament, no trobeu que tot plegat és una mica contradictori? Seríem capaços d'arreglar les nostres façanes tot l'any, sabent que ningú no ens ho farà malbé?

Ara que s'acosten les eleccions, les formacions polítiques prometen millorar la neteja de la vila. Jo diria que està bé, però que hauríem de dedicar esforços per fer pedagogia i aconseguir un comportament més cívic de tots aquells que s'ho han tirat una mica a l'esquena i ens ho fan pagar a tots.

Cal estalviar energia no només pel preu

He trobat molt interessant l'article d'avui d'Albert Carreras al diari ARA, "Energia cara: subvencionar-la o estalviar-la". L'articulista no descobreix la sopa d'all ni diu coses de l'altre món, simplement ens fa veure una realitat que sovint ignorem o volem evitar. Per què hi ha coses tan evidents que no es tenen en compte?

En primer lloc destaco la pregunta sobre què volem, que l'energia sigui més econòmica o bé evitar l'escalfament del planeta? Perquè ens omplim molt la boca de la necessitat d'aturar el canvi climàtic i llavors sembla que només ens interessa que els preus de l'energia no s'enfilin, però continuem consumint el mateix o més.

També és interessant l'exemple que posa de la resposta d'alguns països europeus a la crisi energètica iniciada l'any 1973, amb un encariment exorbitant del preu del petroli pel boicot dels països de l'OPEP. Segons explica l'articulista, només Alemanya i el Japó varen respondre de manera eficient, permetent que fossin els consumidors els que patissin l'increment del cost, la qual cosa va fer que el consum disminuís.

Estic totalment d'acord amb Albert Carreras quan critica la política errònia de dissimular l'encariment del preu de l'energia a base de subvencions i compensacions, perquè d'aquesta manera no afavorim la reducció del consum d'energia, que junt amb la inversió en energia renovable, és la manera de reduir els efectes del canvi climàtic.

La pregunta que deixo a l'aire és si els responsables econòmics i polítics de la Unió Europea, i també espanyols, no s'adonen de quin és realment el problema. Probablement ho veuen, i pensen que la mesura més immediata per apaivagar els ànims de la població és enganyar-la amb subvencions a l'energia en lloc d'agafar el toro per les banyes i procurar aplicar una política realista i d'efectes a llarg termini, per a la millora del nostre planeta. 

És bo que pensaments com els de l'article que us comento apareguin a la llum pública, perquè ens ajudin a adonar-nos dels errors que estem cometent, i els problemes que aquests ocasionen pensant en el futur del nostre món.

Un congrés de circumstàncies

El congrés de JuntsXCat sembla que segueix la mateixa tònica de mantenir-se en la rebecaria inicial de quan va conèixer que els resultats electorals els havia deixat per darrere d'ERC. La impressió que tinc és que això no s'ha superat i que qualsevol excusa és bona per encallar-se i encallar les solucions a molts problemes de país. 

Es dediquen a parlar molt, però a decidir molt poques coses i les van allargant com si esperessin les noves eleccions per tornar a provar sort i, aquesta vegada, quedar per sobre del seu etern rival. Això fa que la majoria de persones avorreixi la política i desconfiï de la capacitat dels nostres polítics de liderar un projecte de país.

El tàndem Borràs-Turull, que és fruit de les circumstàncies i d'un pacte in extremis per continuar existint, sembla ser que no solucionarà la situació per on passa el partit, i encara menys el país. Tancar-se en banda a tot i no resoldre els problemes, o si més no intentar-ho, no és la millor manera de fer avançar el país, i amb el pes que té i la seva participació en el govern, caldria que fossin més responsables i deixessin d'actuar com a criatures.

Realment em sorprèn que hi hagi persones adultes que formin part d'aquest congrés i no passin vergonya per tot el que hi ha. Crec que és una demostració clara del nivell dels nostres polítics, però també de la base, ja que s'entén que en el congrés hi ha també les joves promeses del futur. 

Resulta molt trist que la notícia del cap se setmana sigui el desenvolupament del congrés de JuntsXCat, i que vegis que temes tan transcendents, com la continuïtat en el govern, es deixin per a més endavant, en lloc de prendre una decisió ferma i seriosa i deixar de jugar amb la gent. 

Cada vegada tinc més clar que no serviria per formar part d'un partit polític perquè es prioritza l'estratègia al sentit comú, a l'eficàcia a l'hora de resoldre temes claus, i t'adones que les discussions per optar a les seves direccions són més fruit de l'interès personal de dirigir el partit que no pas de plantejar solucions als grans temes a resoldre del dia a dia d'un país.

Arenys de Mar i la inseguretat ciutadana

Darrerament per les xarxes socials, però també al carrer i a les botigues sents a dir de molts casos de robatoris i agressions contra persones, que no ajuden a viure amb la tranquil·litat que caldria. No es tracta de casos aïllats, sinó que es repeteixen massa sovint tot provocant que les persones desconfiïn de tothom. La inseguretat que provoquen aquests fets delictius desllueixen la vida social d'una població, i encara que ets conscient que passa a molts llocs, quan et parlen del teu veïnat, de la teva vila, fa que t'entri la por al cos.

Pateixes perquè no t'entrin a casa, però també perquè ningú se t'encari i intenti robar-te el que portes a sobre. Les agressions que s'han produït al voltant de l'estació de tren i la incapacitat dels membres de seguretat que contracta la companyia ferroviària per fer front a aquestes agressions, genera desconfiança entre els usuaris de Rodalies i probablement allunya molta gent que opta per desplaçar-se amb el vehicle particular.

Els pares patim pel que els pugui passar als nostres fills, però també als nostres pares més grans, que són més indefensos davant de qualsevol acte violent i agressiu. El clima que es genera és molt negatiu i anul·la la vida social, la pau que es fa tan necessària, sobretot en un temps de desordres, d'encariment de la vida i de dificultats afegides.

Ens queixem que la nostra policia no actua prou ràpidament ni de manera eficaç, que els jutges són massa garantistes i deixen en llibertat els pocs delinqüents que són atrapats, però potser insistim poc en exigir una reforma de la llei perquè les agressions tinguin una resposta més contundent. Els mateixos guardes de seguretat es troben amb la dificultat d'enfrontar-se amb agressors que es volen venjar de la seva denúncia, i opten per fer la vista grossa i no arriscar-se a patir una pallissa, com ja ha passat més d'una vegada.

És molt trist llegir la notícia que han entrat a robar a tal casa, amb total impunitat i sense possibilitat de recuperar res del que han sostret. La vulneració del teu espai més íntim, com és el teu pis o casa, és un cop molt fort a la seguretat i confiança de les persones. Ni a casa teva pots estar tranquil!

No se'ns pot demanar que normalitzem aquesta situació i que aprenguem a viure amb la por al cos de si avui et tocarà a tu rebre la patacada. Cal que els nostres representants polítics reflexionin a fons sobre aquesta situació, i aquells que tenen la possibilitat de prendre decisions per combatre-ho, que no es quedin amb els braços plegats. Entretant, nosaltres hem d'intensificar la nostra sociabilitat, establint els mecanismes necessaris de bon veïnatge per intentar fer front de manera conjunta aquest mal que ens ha arribat i que entenem que trigarem a trobar la solució definitiva.

Corrupció i exercici públic

Parlem molt de la corrupció dels nostres polítics i en trobem molts exemples que d'alguna manera ens avergonyeixen i ens fan desconfiar d'ells. Darrerament a casa nostra s'han barrejat temes de sobiranisme amb altres que són purament casos de males pràctiques a l'administració pública, no sempre per un benefici personal, encara que tot quedi massa fosc com per no pensar malament.

Hi ha vegades que reconeixem que d'alguna manera tots tenim una tendència a actuar d'una manera fraudulenta, encara que la capacitat per defraudar no és molt elevada, i això és més fàcil quan exerceixes un càrrec públic, i a més treballes amb diners que són dels altres. Amb això vull dir que hauríem de veure si la corrupció de molts càrrecs públics no és el trasllat del que en potència portem a dins, i que es manifesta al moment que tens l'oportunitat de remenar diners i exercir un cert poder. 

Caldria ser capaços d'adonar-nos que els casos de corrupció, els que es coneixen, no representen la majoria de situacions en què es troben i actuen els nostres polítics, però sí que tenen rellevància i se'n fa més ressò. No podem pensar que totes les persones que exerceixen responsabilitats polítiques són corruptes i que només entren en política per treure'n un benefici personal. Vull creure i, per l'experiència viscuda de persones properes, tinc clar que la gran majoria obra correctament i ho fa com a servei públic i ganes de participar en la vida col·lectiva.

Fixem-nos, però en el nostre dia a dia i veurem que no és tan fàcil comportar-se correctament i legalment les vint-i-quatre hores del dia. La contractació en negre, el pagament no oficial, la nostra declaració de renda... a vegades no són del tot nets, i és quan ens hem de preguntar si tenim la capacitat d'exigir els nostres governants que actuïn de bona fe i sense corrupció. 

Sovint l'excusa per a segons quines accions és que els polítics són uns corruptes i si ells ho fan per què no ho podem fer nosaltres. Pretendre que la nostra societat sigui una bassa d'oli i que tothom vagi amb la veritat per davant és força utòpic, però sí que hauríem d'intentar millorar i ser més responsables dels nostres actes. Als nostres polítics els hauríem d'exigir correcció i autoexigència també al mateix temps. 

Fa molts mesos que la gestió de l'actual presidenta del Parlament català, quan estava al capdavant de la Institució de les Lletres Catalanes, està qüestionada, i cada vegada sembla que hi ha més indicis sobre la possible actuació fraudulenta. És per això que caldria deixar molt clar que una cosa és el que pugui pensar i fer sobre la qüestió independentista, i una altra molt diferent si la seva gestió es va adequar a les regles estipulades o hi va haver deixadesa o fins i tot favoritisme a l'hora de contractar serveis a empreses amigues.

Estanis Fors, novament alcaldable d'Arenys de Mar

Avui hem sabut que, aprovat per una gran majoria de l'Assemblea, l'alcaldable de JxArenys/JxCat a la nostra vila serà Estanis Fors, qui sempre que s'ha presentat a les eleccions locals les ha guanyat, però que no sempre ha pogut governar, pels pactes dels altres partits polítics que, o bé l'han fet fora a través d'una moció de censura, o bé han pactat un govern alternatiu.

Estanis Fors és tota una figura local, amb molta empatia cap a una població que l'adora i el vol tornar a tenir per alcalde. Els números, però són els que manen i només una majoria absoluta li pot garantir d'entrada la seva reelecció. 

El panorama de la nostra vila, molt mal endreçada i amb un govern municipal que ha fet aigües en la majoria dels temes que ha tocat, li pot ser favorable. Hi ha molts vilatans enfadats amb l'actual govern, que no desperta gaire simpatia i que s'han sentit menystinguts en moltes ocasions.

L'entrada de la CUP al govern de coalició només ha servit per reforçar la majoria de l'alcaldessa, sense que hagin estat capaços de posar en pràctica els programes que des de l'oposició s'havien defensat en l'anterior mandat. Ja sigui per la manca d'experiència, o per no haver estat a l'alçada de les circumstàncies, el pes de la CUP no ha fet millorar el govern de la vila.

Estanis Fors haurà de treballar de valent si vol assegurar-se l'alcaldia i la possibilitat que el PP recuperi la presència al Consistori, li pot proporcionar la majoria necessària per recuperar el bastó d'alcalde. L'experiència de govern tampoc l'avala, i d'alguna manera va provocar l'entesa dels grups de l'oposició per fer-lo caure amb la moció de censura.

Els arenyencs ens mereixem un govern valent i efectiu, que no només visqui de promeses i grans projectes, sinó que també cuidi el dia a dia, escolti els vilatans, els faci costat, els atengui com es mereixen i aconsegueixin una vila bonica, neta i endreçada. Aquí hi hem de ser tots, i nosaltres en som els grans responsables, però ens hi ha d'ajudar la mà dels nostres representants polítics, per fer-ho fàcil i agradable.

Ara vindran totes les promeses, però nosaltres ja n'estem una mica farts. Ens cal capacitat de govern i fets reals, resultats, cosa que fins ara no hem obtingut. Tot i que ja s'han avançat noms i intencions, estem a l'espera dels nomenaments oficials de les altres candidatures.

Què passa amb la recollida selectiva?

La brutícia als carrers d'Arenys de Mar resulta endèmica. No fem més que parlar-ne i no hi ha manera de trobar-hi solucions. Culpar només als polítics de torn no seria just, perquè hi ha una part molt important que no està funcionant, i és la col·laboració amb un comportament cívic de la població. No podem carregar totes les culpes als responsables de gestionar el servei de recollida de la brossa o de la neteja dels carrers i places de la vila, si nosaltres no ens comportem correctament, si deixem la brossa on no toca o no tenim cura de no llençar papers al terra.

Malgrat tot, és molt preocupant la incapacitat de gestionar el servei de neteja i recollida de la brossa per part de l'equip de govern. La seva gestió és nul·la i la resposta als problemes que sorgeixen és molt lenta i no sempre eficaç. No podem valorar positivament la gestió que des de l'Ajuntament s'està fent de la recollida selectiva de la brossa. Fa massa temps que el problema persisteix i no valen excuses. No pot ser que es trigui tant temps a resoldre els temes pendents.

Tot plegat queda demostrat que no tothom és vàlid per gestionar una administració pública. No n'hi ha prou amb bona voluntat i ganes, sinó que també cal capacitat de gestió, i està vist i comprovat que aquesta no existeix en aquest equip de govern.

Fins quan haurem d'esperar perquè entri en funcionament la nova concessió administrativa? Fa molt temps que sentim dir que s'estan elaborant els plecs per a la contractació. Quina és la dificultat? Si realment els tres grups municipals que governen tenen clar el sistema que volen portar a terme, per què triguen tant a posar-ho en pràctica?

Un grup de veïns ha reclamat una votació per decidir el sistema a implementar en la recollida de la brossa. Jo penso que no és tan important el fet, com que l'equip de govern desplegui el sistema i comencem a veure el fruit del mateix. Nosaltres hi haurem de col·laborar, però el govern municipal s'ha de posar les piles d'una vegada i desencallar-ho urgentment.

Una sortida intel·ligent a l'impàs actual

Crec que la proposta de Germà Bel que fa a JxCat, de votar favorablement a la investidura de Pere Aragonès i quedar-se fora del govern, seria una proposta intel·ligent, políticament. L'altra cosa és si realment són prou intel·ligents, o millor dit, si són prou responsables políticament parlant, per prendre una decisió com aquesta. Tinc clar que JxCat encara no ha paït haver quedat pel darrere d'ERC i que per això va donant llargues al pacte.

Si realment pensen que el president ha de ser Pere Aragonès, i això s'entendria pel fet d'haver acceptat la presidència del Parlament, ara haurien de deixar de fastiguejar tota la població, i si no veuen clar el pacte amb ERC per governar durant quatre anys, quedar-ne fora i, com diu Germà Bel, recomposar-se i organitzar-se com a partit polític.

Penso que deu ser veritat que les dues forces polítiques no estan en disposició de formar un govern amb garanties de continuïtat, però entenc que el país no es mereix que la situació actual s'allargui en el temps. És hora de caminar endavant i una bona solució seria la proposta de Bel.

Malauradament hi ha massa orgull ferit i això és el que ens porta a perdre'ns com a poble. No crec que sigui demanar massa que es comportin com a adults i que vetllin per l'interès del país i no dels seus interessos partidistes. Ja està bé d'encallar-ho tot i ser la riota de tothom. Vivim uns temps prou difícils com per continuar amb aquestes baralles que no porten enlloc. Han de veure que, si no s'han posat d'acord fins ara, tampoc s'hi posaran en els propers dies, encara que endarrereixin la presa de possessió del president. Doncs, sisplau, cediu i des de fora del govern ja hi haurà prou elements com per controlar que no es facin disbarats, però almenys permetran que es governi.

S’ha de predicar amb l’exemple

No es pot admetre ni hi ha cap justificació per explicar que el ministre de Salut es reuneixi amb 150 persones per fer una celebració mentre se’ns està prohibint fer reunions, fins i tot familiars, que superin els sis membres. Actes com aquests són els que expliquen perquè la gent hem deixat de confiar en els polítics.

A casa sempre ens havien dit que havíem de predicar amb l’exemple, i que si volíem ser compresos havíem de ser creïbles. Com ho explica el senyor ministre?

No estic d’acord amb els negacionistes ni amb les justificacions que presenten, però entenc que actuacions com la del ministre i altres responsables polítics els serveixen d’excusa.

No sé si a hores d’ara el ministre ha sortit a donar la cara o bé s’ha penedit de formar part d’aquestes 150 persones, però estaria bé que ho fes. A casa, malgrat tot, continuarem obeint mentre ens convencin que d’aquesta manera ajudem a disminuir el risc de contagi del coronavirus. Que no ens tornin a fallar!

El teatre versus l’avió

Com ja hem comentat aquests dies el món de la Cultura està tocada per culpa d'una epidèmia que ens afecta a tots, però que en el seu cas es veu difícil la tornada en escena, sobretot si s'han de respectar les mesures de seguretat, i concretament l'anomenada distància social. Obrir un teatre per col·locar-hi un terç de l'aforament no és rendible i es fa difícil aquesta obertura.

A les xarxes socials vaig veure un muntatge fotogràfic que ara no sé trobar, on es veia un avió ple de gent asseguda de costat, amb mascareta, però sense mantenir cap separació de seguretat, i una platea amb les butaques buides. La pregunta que et feies era on hi havia la coherència. Per què els avions podien viatjar amb la gent asseguda de costat i els teatres no podien aixecar el taló amb les butaques plenes?

Són d'aquelles contradiccions que no acabes d'entendre i només se t'acut pensar que es tracta de saber qui té més força a l'hora de pressionar perquè et donin permís o no. Arribats aquí només penses que seria bo que les decisions que es prenen fossin per a tothom igual. Si jo puc viatjar durant unes hores al costat d'un passatger, només amb la màscara, per què no puc assistir a una obra de teatre, o un concert, durant un parell d'hores, també al costat d'un altre espectador?

Ens diuen que aniran desescalant en fases que progressivament ens portaran a la nova normalitat. Demanem que tothom tingui els mateixos drets i tractament. Nosaltres mirarem de ser responsables i seguir les normes de seguretat, però que no hi hagi diferències, sobretot que no estigui en compte qui pot més o fa més respecte.

En defensa del porta a porta en la recollida de la brossa

Una vegada més em veig en l'obligació de parlar de la selecció de la brossa i el correcte reciclatge perquè sembla ser que hi ha persones que no ho respecten ni ho volen respectar. 

No fa gaires dies va circular un vídeo sobre la recollida de la brossa a Arenys, intentava donar lliçons de no ser què, però quedar-se en l'anècdota és propi de persones poc sensibles i que viuen al marge de la vida real, aquella que ens obliga a reciclar si volem un món més saludable.

Si els carrers estan plens de bosses que no toquen no és culpa de l'Ajuntament de torn, sinó d'aquelles persones que les hi deixen sabent que no ho poden fer. Tinc uns veïns d'aquests que treuen la brossa que els fa nosa qualsevol dia de la setmana. No he pogut desxifrar qui són, però voldria dir-los que si volen conviure en un poble endreçat cal comportar-se cívicament i seguir la norma escrita de la recollida setmanal de la brossa.

No em serveixen les excuses de mal pagador. Tots sabem que el dia a dia no és fàcil, que tot allò que estem obligats a fer no sempre s'aconsegueix fàcilment, a la feina, a l'escola, a casa amb la família... però malgrat tot hi posem interès i esforç i ens en sortim. Doncs, amb la selecció de la brossa també ho hem de fer. 

Si som responsables, llavors ja demanarem a l'Ajuntament que faci els canvis que ens puguin semblar idonis, però el primer que hem de fer és complir amb les normes ciutadanes, perquè és la manera de respectar els nostres veïns.

Celebro que l'Ajuntament decideixi destinar una persona a examinar qui incompleix la norma i el sancioni. És una llàstima arribar a aquest extrem, però és vist que la nostra societat només rutlla quan hi ha l'amenaça de la multa. Si no canviem, s'haurà d'actuar així.

Fracassa el viver d'empreses d'Arenys de Mar

De moment el projecte no ha reeixit i no ha aconseguit cap sol·licitud per instal·lar-s'hi. Més enllà de recriminar el govern actual i probablement l'anterior el fracàs del projecte caldria analitzar-ne els motius i procurar modificar tot allò que no s'ha fet bé, a no ser que arribem a la conclusió que Arenys no necessita el viver.

La impressió que tinc de tot plegat és que falta il·lusió al govern municipal. Evidentment que no tots els regidors i regidores els podríem col·locar la mateix sac, però en línies generals l'aire que es respira és l'anar fent bullir l'olla i esperar que algun dia soni la campana. Ara em plourà un reguitzell d'activitats realitzades, però fets significatius? Visió de futur? 

Amb aquest govern sempre estem a l'expectativa de veure'ns sorpresos amb alguna cosa inesperada, però passa el temps i no hi trobem res destacable. No s'ha aconseguit mantenir un poble net (els vilatans en som responsables), millorar significativament el reciclatge, recuperar la bandera blava de les platges de la vila, resoldre el futur del mercat..., però esclar, si no han estat capaços encara de recuperar l'atenció ciutadana en horari de tarda, com em varen prometre ara farà dos anys... què en podem esperar?

Arenys obre el retaule als visitants

Les visites guiades del retaule barroc de l'església de Santa Maria d'Arenys de Mar són un bon motiu per desplaçar-se fins a la nostra vila i gaudir de la bellesa del nostre retaule i aprofitar l'avinentesa per passejar pels nostres carrers i rials, visitar el cementiri i degustar un bon plat de peix en algun dels nostres restaurants.

És bo que es doni a conèixer el nostre patrimoni i acostumem la gent a sortir de casa per gaudir de l'art, i més ara que tots estem tan polititzats i vivim moments estressants, és bo compaginar-ho amb la contemplació de l'obra d'un artista que ha deixat petjada.

Arenys té racons prou interessants com per sentir-nos-en orgullosos i poder-los ensenyar a amics i forasters. Ens cal, això sí, tenir més cura i procurar que la brutícia que darrerament ha anat en augment desaparegui dels nostres carrers. No podem esperar només a què el nostre govern municipal ho netegi, sinó que hem de començar per ser més curosos i denunciar qui no té cap recança en embrutar l'espai públic.

La col·laboració de tots els vilatans en fer més atractiva la nostra vila, és també una manera de millorar la riquesa i economia de tots els vilatans. Les sensacions que siguem capaços de generar seran les que facilitaran o no la tornada dels nostres visitants i ajudaran o no el boca orella per engrescar més persones a visitar-nos. Nosaltres també som responsables del futur de la nostra vila.

Espanya, un model de democràcia particular

Els quaranta anys de transició des del franquisme ens han dut a una 'democràcia' que empresona els músics pel text de les seves cançons, empresona les persones per les seves idees, censura llibres per la seva opinió sobre els temes, administra la justícia que interessa al govern i al poder fàctic, actua en contra de la voluntat del poble expressada en les urnes... Aquest és el model de democràcia que hem aconseguit a Espanya.

S'ha qüestionat molt la transició, els acords del 78 per sortir de la dictadura franquista, la pressió de l'exèrcit i el manteniment franquista dins del poder judicial. L'estat espanyol ha mantingut els mateixos paràmetres, la mateixa ideologia que existia en temps del dictador, i els diferents governs que s'han anat constituint han estat incapaços de combatre aquesta resistència a no assumir paràmetres de democràcia real.

El fruit de tots aquests anys ha esdevingut una marxa enrere en les aspiracions dipositades el moment d'elaborar una Constitució que, lluny de representar un alliberament de les persones i una recuperació d'oxigen per viure democràticament, ha provocat una repressió a la ciutadania, obligada a un comportament submís i obedient al poder polític, econòmic i judicial.

Aquesta Espanya que tenim és el resultat de la nostra incapacitat de caminar cap a la veritable llibertat, cap al reconeixement absolut dels nostres drets, cap a l'exercici democràtic i de servei del poder polític vers els ciutadans. Tots ens som responsables i és hora de reconèixer-ho i actuar en conseqüència. No és qüestió d'agafar les armes, sinó d'expressar en pau i llibertat els nostres ideals, les nostres voluntats, els nostres drets com a ciutadans del món.

L'odi és el sentiment més de moda, que gira al voltant de C's

Aquests dies es parla molt d'odi. En parlen els unionistes, i des d'Espanya, per acusar els catalanistes i independentistes d'odiar Espanya i els espanyols, però també podem llegir que tots els moviments en contra dels independentistes són fruit de l'odi que desprenen els unionistes, sobretot pensant en C's.

La banalització de les paraules provoca que s'arribi a un punt que ja no saps com definir unes actituds que, en el cas de l'odi, potser no caldria anar tan enllà i ens quedaríem amb fanatisme i ofuscació contra qui pensa diferent de nosaltres.

A mi també se'm pot escapar emprar la paraula "odi" quan parlo de responsables polítics que es mouen massa per impulsos venjatius, probablement per una acumulació de fracassos i decepcions, i per això m'haig de controlar.

No puc negar que C's no em mereixen cap tipus de simpatia i sempre ho dit i ho he intentat explicar. No m'agrada el PP, per la seva manera de pensar i d'obrar. Em molesta i em fa ràbia que els seus mals es perdonin i continuï governant Espanya. Malgrat tot, des del PP se segueixen uns ideals determinats en defensa de les classes poderoses, i és cert que utilitzen l'engany i la corrupció, amb discursos totalment populistes per mantenir-se al capdamunt, però tenen uns objectius i aprofiten com sigui per aconseguir-los.

C's és diferent. El partit va néixer per atacar Catalunya, en totes els seus fronts: llengua, cultura, drets... La seva obsessió era desfer el camí emprès de sortida de la dictadura franquista, amb la recuperació de certs drets, i tot això des de dintre perquè és quan fa més mal. És més fàcil defensar-se dels atacs de fora que dels que et fan des de dins.

Aquesta obsessió malaltissa els fa ser els més mentiders de tots, els més populistes, amb signes evidents de sistemes feixistes i que amb la força dels resultats a nivell estatal, però també darrerament a Catalunya, pretenen aconseguir els seu gran objectiu: trencar Catalunya i manifestar que són els altres qui ho han fet.

El fracàs de fins ara, tot i haver estat la força més votada a Catalunya, però que els manté a l'oposició, fa que la seva actitud i discursos tinguin tons i efectes molt semblants als que desprenen odi, i potser per això els ho critiquem.

Gairebé un any després i el govern municipal no arrenca

Passen els mesos i tens la impressió que tot es fa provisionalment, dictant normes i marxa enrere a la més petita protesta. No es pot governar un municipi fent només cas als més cridaners! Respectem que els passejadors de gossos els portin deslligats, sobretot! i no passa res que el poble estigui ple de cagarades no recollides i baixos pixats!

S'ha de ser valent i defensar el programa electoral i no anar sempre a remolc de què diran els afectats. Amb aquesta manera d'obrar els que hi surten perdent són els respectuosos que no es revolten ni surten al carrer a manifestar-se.

Em sap greu, però no sé veure un govern municipal capaç d'aixecar el nostre poble. Tot són pedaços, molts d'ells de cara a la galeria, però no avancem en res. Què passa amb els problemes de mobilitat? Quin futur s'espera del Mercat municipal? Què s'està fent per evitar que Arenys es quedi sense botigues? I a l'antiga llotja? No hi havia un projecte que no permetia que hi vingués un privat?

Ni solucionem el dia a dia, perquè Arenys continua brut, i els cotxes continuen aparcant en segona fila a La Riera, i la gent deixa la brossa el dia i lloc que no toca...

Com que no penso que hi hagi mala voluntat, es tracta d'incapacitat per liderar el govern municipal i això és molt perillós. Arenys no té ja el paper a la Comarca de quan el vaig conèixer per primera vegada. Jo el veia com una petita capital d'una subcomarca que res tenia d'envejar a Mataró. Hem perdut, però en gairebé tot. Ni som el primer port del Maresme, ni tenim influència en els municipis de l'entorn.

Tots tenim la nostra part de culpa, però aquelles persones que es presenten per governar el municipi en són els primers responsables, perquè això és el que li demana la vila. Feina, progrés, convivència... No volem sortir als diaris pel nombre de mendicants, les revoltes de veïns per la mesquita, els robatoris amb violència, o els projectes inaugurats, però sense funcionar.

Les lleis estan fetes per complir-les, però també per canviar-les

L'acumulació de denúncies, querelles i sentències condemnatòries contra els responsables polítics que defensen el procés a la independència pot arribar a ser tan exagerada que pugui tornar-se en contra dels instigadors. Quan són quatre els querellats es fa més difícil la seva defensa que no pas quan es tracta de multitud. La bola es fa més grossa i incentiva més gent a posicionar-s'hi en contra, defensant els sentenciats.

El final de tot és incert i no crec que ningú pugui tenir clar quin serà, però és cert que a cada decisió del govern espanyol i els seus aliats, la resposta és més enèrgica i agosarada. Només així es pot aconseguir que les resolucions quedin en paper mullat. Si s'abaixa el cap una vegada, després és complicat plantar-hi cara, i això crec que ho tenen ben entès.

El paper de la fiscalia és clau en aquests moments en que el poder polític ha claudicat definitivament i ho deixa tot en mans de la justícia. La Fiscal General ordenant al fiscal de Catalunya la presentació d'una querella contra Carme Forcadell estava cantat, però tinc els meus dubtes de la bondat dels seus efectes. Forcadell no està sola i aquesta és la seva defensa. La legalitat li estarà en contra, però la força de la ciutadania és més important.

La llei està feta per complir-la, però també per canviar-la. És per això que l'única sortida a tot plegat és asseure's a dialogar, sense prejudicis ni línies vermelles.