Com ens condiciona el temps!

Aquests darrers dies notava que la primavera era a prop, amb molta més llum i més hores de sol. Tot plegat generava un estat més optimista i alegre. L'hivern i la foscor sembla que ens condiciona i ens fa estar més apagats. Ja donàvem per un fet que l'hivern estava superat! Avui, però, de cop i volta el temps ha canviat. Ja ens ho havien avançat. Ens hem llevat plovent i ho ha continuat fent durant tot el dia, sense poder observar el sol i tot molt més fosc.

Ho he notat anímicament. M'he adonat que certament el temps, si és plujós o assolellat, ens condiciona totalment. I és aquí quan puc entendre els europeus del nord, amb menys hores de sol que no pas nosaltres, amb molta més pluja i nuvolades. És per aquest motiu que anhelen venir al nostre país a prendre el sol, a tombar-se a les platges. I què hem fet nosaltres? Ben poca cosa, i després ens lamentem del nivell de turisme que predomina a casa nostra. No excel·leix. Només oferim sorra i sol.

Les coses no surten soles. S'han de treballar. No et pots limitar a oferir allò que tens i no lluitar per millorar-ho, per afegir nous serveis, per engrescar més gent a venir. És cert que els nòrdics busquen sol i platja, i potser no els interessa gaire el patrimoni cultural i històric del nostre país, però també és cert que si els ho ofereixes, els obres els ulls, descobreixen coses que no sabien i probablement engresques a més gent a venir.

Amb tot el que està passant al món i amb les seves repercussions, necessitem que el sol brilli i ens animi una miqueta. L'euríbor s'apuja, el preu de la benzina també i d'aquí a pocs dies també ho faran els aliments, el transport. Tot plegat aspectes negatius. Cal contrarestar-ho amb dies assolellats que ens permetin sortir al carrer i gaudir de la natura. Agafem-nos amb allò que puguem. Fem-nos-hi una mica!

Una bona notícia per sortir de la foscor

Avui m'he aturat a llegir una notícia d'aquelles que probablement només et fixes si t'afecta directament o indirecta, perquè ho pateixes o ho vius personalment, o familiars i amics, i, en canvi, són importants de llegir i conèixer, sobretot ara que estem voltats de tantes notícies negatives i decebedores.

Em refereixo a les retines artificials que permeten que persones que pateixen degeneració macular associada a l'edat (DMAE) i que els provoca ceguesa, puguin aconseguir part de la visió. Es tracta d'una malaltia irreversible que afecta a més de cinc milions de persones al món, i ara se'ls obre la possibilitat de recuperar, en part, la visió.

L'implant de la retina artificial, segons diu la notícia, no cura la degeneració macular, però sí que representa una millora. Fins ara només hi havia el recurs d'ajornar la ceguesa total injectant uns fàrmacs a l'ull, periòdicament. El pare, que ens va deixar aviat farà deu anys, va haver de recórrer a aquest procés d'injecció del fàrmac, en un ull, perquè l'altre ja l'havia perdut del tot.

Tot i que els investigadors reconeixen que és un primer pas i que encara hi ha efectes secundaris a resoldre, recalquen la importància al fet que un procés que semblava totalment irreversible, pugui arribar a canviar i permetre la visió. Només qui té dificultats per veure-hi entén perfectament què significa gaudir d'aquest sentit, i aquí ve la reflexió que ens hem de fer: som conscients de tot allò que tenim, de la nostra salut, i n'estem agraïts?

Sovint és manca de sensibilitat, pur egoisme, pensar que allò que és bo per nosaltres és bo per a tothom, i no és així. Quan convius en societat has de ser conscient que no tothom té les mateixes oportunitats, i per això, per exemple, és tan important combatre les barreres arquitectòniques que per alguns pot ser un simple detall, però per altres persones els pot representar un obstacle infranquejable.

El canvi horari i el fus

Cada vegada que ens toca canviar l'hora sorgeixen els comentaris a favor i en contra d'aquesta pràctica i, des de fa alguns anys, la pressió perquè es deixi de fer. Després d'aquí ve la discussió de quin horari és l'òptim, si l'hora d'estiu o el de l'hivern, i en el cas d'Espanya, a més, si cal adaptar-nos al fus horari que ens pertoca o bé continuar amb l'actual, que va ser imposat per Franco, per amistat amb els dirigents nazis Mussolini i Hitler.

Aquests dies es comentava que si Europa no havia acabat de suprimir el canvi horari havia estat degut a la pandèmia que ho va aturar tot. Estava molt avançada la idea de deixar de canviar l'hora atès que es considerava que els motius d'estalvi energètic eren dubtosos, si més no actualment.

Aquesta propera matinada canviarem l'hora, tot retardant una hora i fent que la foscor dels vespres arribi abans. Això, que d'entrada no acaba d'agradar gaire, es correspon més a la realitat que no pas a l'estiu. Segons llegia l'altre dia, hi ha un cert acord, però sense acabar de decidir, de no només deixar de fer el canvi d'hora, que s'acabaria l'any vinent, sinó també de col·locar els diferents països europeus al fus horari que els correspon. Això faria que l'horari a Espanya fos el de l'hivern, però una hora més endarrerida, per coincidir amb la Gran Bretanya, amb qui compartim el mateix fus horari.

Si es confirmés aquest acord, voldria dir que l'estiu vinent no canviaríem l'hora, i en canvi el mes d'octubre següent endarreriríem una hora més el rellotge i la foscor llavors encara esdevendria més aviat.

El problema que hi veig és que els nostres hàbits no són els mateixos que a molts altres països, i el fet que ens situem al fus que ens correspon geogràficament, i amb l'horari d'hivern, molta de l'activitat social, però també professional, es farà de fosc. Sempre s'ha dit que té sentit que havent dinat l'activitat comercial faci una aturada llarga, per la temperatura que tenim, i això endarrereix el tancament dels establiments. Si s'apliqués el nou horari i fus, potser caldria estudiar la possibilitat de reduir aquesta pausa del migdia, sobretot tenint en compte que a l'hivern no fa tanta calor.

Llegia l'altre dia que els nous horaris dels espectacles de llocs com el Teatre Nacional, algun dia d'entre setmana, havien estat ben rebuts. És bo que de mica en mica ens anem adaptant a aquest avançament de l'hora d'inici de l'activitat cultural i social, però això ha d'anar acompanyat d'una política conjunta que d'alguna manera cohesioni i conciliï tota la nostra vida en societat.

El defensor del poble avisa el PP

Acabo de llegir una notícia inaudita, tenint en compte les circumstàncies polítiques que estem vivint i l'actitud de totes les institucions espanyoles, fent costat al govern corrupte del PP. Segons he pogut veure, el Defensor del Poble 'avisa' que l'apujada del 0,25% de les pensions podria ser inconstitucional. Sí, ho juro!

Serà possible que el Defensor del Poble planti cara al PP? Doncs, això sembla. Esclar que qui ho haurà de decidir és el Tribunal Constitucional, i ja sabem de qui van a favor. Com acabarà? Potser no s'atreviran a resoldre-ho favorablement al PP, però ho poden encallar pels segles dels segles.

Com podem fer obrir els ulls a la gent que continuen votant PP malgrat les lleis i tota la política que posa en pràctica els sigui contrària? És molt trist, encara que puc entendre que, a nivell d'Espanya, tenen poques alternatives saludables. El PSOE fa de crossa, junt amb C's, del PP. Podemos ha resultat ser un bluf. Abans optaven entre dos partits que no els satisfeien, i ara ho fan entre quatre, però tampoc els fan cap gràcia.

Els temps tornen i aquest anar enrere, no només ens treu drets aconseguits, sinó que provoca moviments que ja havíem aparcat. Penso en La Crida. Els més joves no ho saben, a no ser que hagin estudiat la història recent del nostre país. La meva generació la va veure néixer i créixer, i va resultar positiu per fer-nos oblidar la foscor de la dictadura, en una negror que no podíem arribar a veure el final del pou. Estem millor, molt millor! Podíem haver-ho fet encara millor i no quedar-nos en aquest estadi de retorn als orígens. Tornarà a funcionar la Crida? Diuen que mai segones parts han estat bones. Ara, però qualsevol remei és benvingut. La qüestió és sortir d'aquest atzucac en què ens trobem.

La regeneració democràtica no vindrà de Veneçuela

Les notícies que ens arriben de Veneçuela no són gaire afalagadores per al govern de Maduro. De totes maneres hem après a malfiar-nos del que ens ve de lluny per la intoxicació que acostumem a observar i patir. 

Fa temps que no sento a parlar a la Teresa Forcades i per tant no sé si continua essent una defensora del govern veneçolà, o bé ja no ho té tan clar. En aquests moments sembla que els més propers al país sud-americà són els intel·lectuals de Podemos. Desconec si la política que segueix l'actual president és una lliçó apresa dels assessors de Podemos, o bé aquells dies no va anar a classe.

Sigui com sigui, és trist veure com un país és notícia cada dia, sense que res faci pensar que els perjudicats de sempre se'n surtin, tot i que el govern digui defensar-los. Criticar els Estats Units i el president de torn sempre va bé com a defensa del que un fa, però no és menys cert que l'experiència de les relacions amb el país nord-americà no destaca pas per la brillantor, sinó que més aviat es mou sempre en la foscor més sospitosa.

Espanya, però, no pot dir massa res dels altres països, ja que cada dia que passa es complica més la situació política i judicial. Els jutges que s'han mantingut ferms contra personalitats fins fa molt poc intocables, aniran desapareixent i el control del poder executiu acabarà dominant tots aquells racons on semblava que s'hi resistien. Veurem com no només es rebutja qualsevol acusació a la persona del rei, la infanta o qui sap si al mateix gendre, sinó que el PP quedarà net com una patena de totes les imputacions rebudes a tots nivells, fins i tot al País Valencià. Tan sols cauran unes quantes víctimes per salvar el conjunt. Us asseguro que no sé veure per on ha d'arribar la regeneració democràtica. Deu ser que avui ho veig més negre que altres vegades.