La importància de planificar

Sempre he valorat la planificació com a element imprescindible per desenvolupar qualsevol projecte dels diferents àmbits de la nostra activitat, en un món de recursos limitats, i on cal prioritzar i sovint deixar fora accions que ens agradaria poder emprendre. Malauradament, acostumem a actuar de manera improvisada, aquí caic, aquí m'aixeco, potser perquè és més fàcil, ja que requereix menys esforços i anàlisis, però després en paguem les conseqüències.

    Començant per nosaltres mateixos, la nostra família, i seguint amb els grups d'amics, les entitats, i no cal dir, les empreses i les institucions públiques, necessitem planificar el futur per ser eficients i obtenir resultats. Els imprevistos sempre són una amenaça, però si a sobre no tenim l'encert de planificar què volem fer, quins són els nostres objectius i com pensem aconseguir-los, el dia a dia ens pot desestabilitzar i no arribar enlloc.

    He procurat entendre el funcionament del nostre govern municipal, que ja va deixar clar que no tenia cap intenció d'elaborar un Pla d'Actuació Municipal (PAM), perquè en tenia prou amb el seu programa electoral i la majoria absoluta que li va atorgar la població. És cert que llegint les 23 propostes del seu programa electoral pots tenir una idea de cap a on aniran els trets. Tot això si la sort els acompanya, disposen dels recursos econòmics i personals necessaris, i no els surt cap entrebanc. També és cert que comptar amb un PAM no és garantia de res, si no s'ha plantejat bé i, sobretot, si no es defineixen uns indicadors que et permetin fer un bon seguiment i conèixer en cada moment la situació en què es troben les diferents accions que configuren els projectes a realitzar.

    Perquè planificar no vol dir només enumerar què vols fer, sinó també com ho vols fer, quines accions hi ha previstes, la seva temporalització i, en el cas de l'administració local, saber-ho emmarcar en la dinàmica pròpia, amb tots els entrebancs que acostuma a tenir, començant per no tenir cobertes les places de secretaria i intervenció. El fet de no tenir-ho escrit es fa difícil fer-ne el seguiment i endevinar si es mantenen els objectius fixats i quin calendari hi ha previst.

    Tot just fa mig any de la presa de possessió del nou govern i, per tant, hem de ser cauts a l'hora d'exigir-los grans resultats, però a vegades tens la impressió que s'està anant una mica a empentes i rodolons. S'anuncien projectes sense concretar continguts. Penso, per exemple, en l'hotel d'entitats. Té el govern clar quin model d'hotel d'entitats vol per a la nostra vila? Té clar que un hotel d'entitats no és un simple edifici amb despatxos i espais per a les entitats de la vila? O bé, quan es parla de la reforma integral del mercat municipal, es refereixen a rentar-li la cara, o es vol anar més enllà i revitalitzar el mercat com a centre comercial proper, implicant-hi compradors i venedors?

    La confiança es guanya dia a dia, i és important mantenir informada la població fins a l'últim detall, i a poder ser deixar-la participar en les decisions, sobretot quan els projectes no són efímers, sinó que tenen una projecció a llarg termini, amb una aportació important de diners, que surten majoritàriament de les butxaques dels contribuents. 

L'Open Arms incomoda el govern

Es demostra que un govern té nivell quan és capaç de resoldre les adversitats, saber trobar solucions als problemes que es plantegen. És per això que nosaltres votem els nostres governs, perquè portin a terme els seus programes, però davant dels obstacles, dels imprevistos, de les situacions de crisi, les sàpiguen resoldre de la manera més urgent i eficient possible.

Dit això podem afirmar que Espanya fa molts anys que compta amb un govern incapacitat per estar al capdavant de l'Estat. Hi trobem molts exemples que a tots ens vénen a la memòria, més enllà dels que tenim més presents actualment, com són els joves d'Altsasu, el procés català amb presos polítics i exiliats, o el rescat d'immigrants al Mediterrani.

És una gran vergonya el que està passant al mar Mediterrani. N'he parlat fa poc perquè és un tema massa greu com per tenir-lo oblidat, i cada dia hi ha noves notícies, de nous fets que no troben una resposta lògica, valenta i moralment justa per part del govern de Madrid. No és només aquest govern, però això no els eximeix de la seva responsabilitat.

L'Open Arms fa nosa al govern. El seu treball de salvar vides humanes els molesta perquè els fa trontollar la consciència. Els deixa sense arguments quan no accedeixen a rebre les persones rescatades o bé pressionar Malta i Itàlia perquè ho facin. No podem confiar en un govern com l'actual, si obra d'aquesta manera davant dels fets del Mediterrani. El problema, però, és que no tenim una alternativa millor. Aquesta és la dissort dels espanyols i de les persones que intenten arribar a terra ferma.

Els vots catalans per al Congrés espanyol

Avui és molt difícil emetre pronòstics perquè tot canvia ràpidament. Hi ha imprevistos que de manera sobtada en modifiquen les expectatives creades. Dir que tal o tal altre partit guanyarà les eleccions resulta arriscat perquè avui és una cosa i el dia 28 d'abril en pot ser una de totalment diferent. Malgrat tot, els centres d'opinió no se n'estan de publicar els seus pronòstics a partir de les enquestes d'opinió.

Llegia que ERC sembla ser que guanyarà les generals a Catalunya, i que els Comuns en seran els més perjudicats. D'entrada, sense tenir informació contrastada, tothom ho afirmaria, simplement atenent el que està passant en els propis partits, amb un PDECat que no aixeca el cap, i uns Comuns que han perdut la bandera i tampoc s'han recuperat. Dels dos ERC en pot rebre votants.

També el PSC hi surt guanyant, però també s'ha de dir que parteix d'una situació molt magre i, per tant, té tota la lògica del món que puguin créixer, o això o morir. Un altre partit polític que a nivell de Catalunya perd pistonada és C's. No és fàcil aquest pronòstic, perquè no tenen una alternativa clara, a no ser que molts votants socialistes que es desviaren cap a C's en el passat, tornin al punt de sortida.

L'enquesta també parla del Front Republicà, on s'hi han apuntat els cupaires de Poble Lliure, i els situa dins del Congrés espanyol. M'imagino que serà l'opció que girarà al voltant del percentatge mínim per entrar-hi. 

Qui votarà el Front Republicà? O dit d'una altra manera, a qui li traurà vots? Segons les estadístiques, sembla ser que molts dels votants de la CUP en altres eleccions, per a les generals optaven per ERC. Ara que es presenten dins del Front Republicà és probable que votin als seus. També podran rebre vots dels que s'abstenien, però... el fet que no sigui la CUP, sinó Poble Lliure qui hagi pres la decisió de presentar-se podrien ser menys els que decidissin donar suport al Front Republicà.

Tractats com a ramats per l'administració espanyola

A mitja setmana vaig anar a l'aeroport del Prat i vaig quedar parat del poc moviment que hi havia. Probablement no era l'hora més concorreguda ni el dia de la setmana més sol·licitat, però em va estranyar que hi hagués tan poc moviment, sobretot per les xifres que es belluguen tot parlant de l'aeroport. Per més moviment que es concentri els caps de setmana, jo creia que els altres dies no podien estar tan morts.

La veritat és que ens va anar bé i ho vàrem poder enllestir de seguida cosa que, segons informen, no està passant aquest cap de setmana de Sant Joan. Una altra vegada hi ha hagut cues d'una hora per poder passar pel nou sistema de control de passaports. Tot i haver-hi més agents atenent els usuaris, no ha estat suficient.

Accepto que sempre hi ha imprevistos que són difícils de solucionar sobre la marxa, però costa més d'entendre que els problemes es repeteixin més de dues i tres vegades sense posar-hi remei. No és just que les persones hagin de ser tractades com a ramats d'ovelles, per una organització nefasta de l'administració.

Fa molta ràbia quan et trobes en situacions com aquestes, on et sents impotent perquè no hi pots fer res. No hi ha manera de solucionar-ho d'una vegada per totes? L'estiu va avançant i cada vegada hi haurà més concentració de viatgers. Ens haurem d'anar queixant per esbravar-nos sense poder solucionar-ho? Llavors diuen que nosaltres ens organitzaríem pitjor. És possible això?

Imprevistos

Acabem d'arribar de Vic, on s'hi està celebrant el Mercat de música viva, de manera que et trobes grups musicals a cada cantonada, d'altres preparant els instruments per al concert de la nit. Molta gent forastera buscant un lloc per beure la cervesa i fer-la petar mentre fan temps per assistir als concerts i espectacles que comencen al vespre-nit.

No és perquè jo sigui vigatà de naixement i de cor, però la veritat és que la ciutat ha sabut trobar una excusa per a cada ocasió i engrescar la gent a visitar-la i participar dels seus actes. Avui mateix, feia goig passejar per la plaça i el passeig, i notaves vibrar la ciutat. Gent a les botigues i també als bars, donaven vida i color, malgrat el dia apagat que feia.

Però la tarda a Vic ha vingut precedida per una nit accidentada i un matí de treball no previst. Ahir el vespre la pluja i unes obres a mig fer varen causar una inundació a la residència geriàtrica, que va fer que estiguéssim fins ben tard de la nit traient aigua i fang. Sortosament, al ser tard del vespre, els usuaris del Geriàtric s'han estalviat el disgust i l'enrenou de la neteja, que gràcies a la bona feina dels treballadors i treballadores del Geriàtric, s'ha acabat a temps.

La por era que la previsió de noves pluges pogués repetir l'entrada d'aigua a la residència, i és per això que els bombers han construït un petit mur que evités, en cas de tornar a ploure de manera violent, la inundació del primer pis del Geriàtric.

La reunió del matí ha servit, una vegada més, per fixar la posició del grup davant de fets que succeeixen, no sempre de manera volguda, i que et posen contra les cordes. Són aquelles situacions en què facis el que facis, hi haurà motius per estar-hi en contra. En moments així jo sempre em decanto per la coherència, amb allò que es proclama, però també amb el que es fa.