Cessats els directors de TV3 i Catalunya Ràdio

Des d'aquesta setmana ni Catalunya Ràdio ni TV3 tenen directors, i els que exerceixen com a tals ho fan en funcions fins que es proveeixi la plaça respectiva, a través d'un concurs que podria resoldre's a la tardor. A molts ha estranyat no tant el relleu, perquè ambdós directors feia temps que dirigien el mitjà de comunicació, sinó pel fet que no s'hagi esperat a conèixer qui els ha de substituir.

Els dos càrrecs públics són i han estat molt polèmics perquè s'ha polititzat, o millor dit, s'ha emmarcat en la lluita entre partits polítics per col·locar-hi els seus. La impressió que fa des de fora és que s'han repartit el pastís, i per això sembla que no es tracti tant de professionals com de representants polítics. Això resulta negatiu i provoca molta crítica interessada.

Ara la solució passa per un concurs públic on cal esperar que es valori la capacitat i mèrits dels aspirants i no s'utilitzi una vegada més per repartir càrrecs a conveniència. El país necessita bons professionals, però també independència respecte als partits polítics, de manera que puguin actuar per criteris professionals i no per simpatia de color polític.

No cal insistir en la importància dels dos mitjans de comunicació per al nostre país, en la seva defensa i difusió de la llengua i la cultura catalanes. Els necessitem com el pa que mengem, i no cal oblidar que, en el cas de TV3, ha estat cabdal per recuperar la llengua tan mal tractada pel franquisme.

Desitjo, doncs, que el futur dels dos mitjans de comunicació continuï en la línia de promoció de la nostra llengua i cultura, conscients de la realitat del país, però insistint en la idea que el català té les de perdre i per tant necessita una protecció especial. Negar aquesta evidència només es pot entendre com un atac a la llengua pròpia del país, per part d'aquells que voldrien convertir-nos en monolingües.

Caldrà vetllar pel tracte que facin de la llengua i cultura, però sense oblidar que avui hi ha altres maneres de comunicar que, sobretot els joves, utilitzen amb molta més freqüència. No es pot treballar la ràdio i la televisió del segle XX, sinó que cal adaptar-ho a la realitat actual, a la demanda real i les necessitats del país d'avui.

Atrapa'm si pots

Una de les notícies que apareixien avui a les xarxes socials i a la premsa digital era l'atac a TV3 per part dels partits polítics unionistes, per un fet que va succeir en un programa de la televisió, 'Atrapa'm si pots', amb concursants infantils, en què una d'elles va respondre en castellà i no li varen acceptar per bona la resposta. Segons diu la notícia, el reglament del concurs especifica ben bé que les respostes només seran vàlides si es fan en català, la manera de preservar i protegir la llengua que té tants detractors entre els unionistes.

Alguna vegada he vist el programa i també en el cas de concursants infantils, i l'he trobat força interessant. És un concurs més d'aquells que ajuden a millorar el coneixement de les coses i dels conceptes. El fet de ser un programa de la televisió catalana, és una manera de defensar i donar a conèixer el català, que tant està patint darrerament.

El primer que m'ha vingut al cap, en llegir la notícia, és que hi ha molts unionistes que es miren TV3, o bé estan pendents de què hi passa. Potser no és una televisió només adreçada als que parlen català, sinó que té seguidors bilingües o monolingües del castellà.

Sincerament penso que hi ha qui té molt poca feina, i hi ha qui només està pendent en com pot atacar la llengua catalana i totes les institucions i empreses que la practiquen i la defensen. Realment és un perill pensar que un dia puguin arribar a governar els detractors del català, perquè llavors sí que hi haurà una dictadura censora de la llengua.

Sense voler defensar la televisió catalana, i reconeixent que té els seus defectes i comet errors, penso que és important que sortim a criticar els que només procuren menystenir el català, les institucions catalanes i el propi país. Si ahir parlava del perill de la democràcia, aquí, en les discussions sobre la llengua, hi hauria un altre exemple del que pot arribar a passar si l'extrema dreta s'apodera del govern i suma majoria al Congrés de Diputats de Madrid. Llavors tot serà en contra del català, dels catalans i de Catalunya.

Polítics amb l'ànim d'imposar

Els que em coneixeu sabeu que detesto la calor, i sóc un gran amant del fred, del fred de veritat. Doncs, us dic que n'estic fart! No suporto tanta calor, sobretot aquesta calor de la costa, que és enganxosa, fins i tot de nit. No hi ha dret que, no havent fet gairebé hivern, haguem de suportar aquestes altes temperatures, i això que a casa s'hi està bé i a la feina disposo d'un aire condicionat que a mig matí ja comença a fer efecte.

Però si a aquesta calor hi afegim personatges com la Fiscal General de l'Estat o bé el president del Tribunal Suprem, amb aquests discursos sobre la no politització de la Justícia, i de la Llei per sobre de tot, ja us dic que tot plegat fa fàstic.

Espero que tinguem tots molt de seny, que no vol dir renunciar als nostres drets, i ajudem a educar aquests monolingües que ens volen fer trilingües, no per la importància de saber un tercer idioma, sinó per diluir el coneixement del català, que això és el que més desitgen.

Em varen dir que un regidor de Rubí, de C's, havia manifestat que si volíem conèixer i parlar el català anéssim a una acadèmia. Avui, hem pogut observar que el coneixement del català no és suficient, sobretot en ambients de C's catalans, i confonen les atxes amb les destrals. És important que abans de fer el ridícul, un es documenti, però ja s'ha vist que molts polítics no tenen ni vergonya.