Alfabetització digital

Avui he rebut un correu electrònic de la Biblioteca Pare Fidel Fita amb la informació de les activitats del mes de novembre i m'he fixat en el programa Connecta't. Desconec l'abast del mateix i, sobretot, la resposta que té de possibles participants en les sessions.

Concretament, es tracta d'una sessió per treballar la signatura digital, i una altra que tractaran el tema de la carpeta ciutadana. Són dos aspectes del dia a dia que encara hi ha molts vilatans que no utilitzen, però que poden ser molt interessants, per no dir necessaris.

La signatura digital avui dia potser no és imprescindible, però és molt recomanable disposar-ne per fer molts tràmits via telemàtica. El mateix Ajuntament ofereix la possibilitat de presentar instàncies en línia i, encara que es poden utilitzar altres eines, la signatura digital és molt pràctica. També per poder signar documents, en PDF, i evitar haver-los d'imprimir i posteriorment escanejar.

Quant a la carpeta ciutadana s'ha de dir que és una bona pràctica poder tenir arxivada tota la correspondència i intercanvi de comunicats, via instàncies i expedients administratius, entre el vilatà i l'Ajuntament. S'ha de dir, encara que sigui de passada, que a començaments d'aquest mandat hi va haver un canvi de subministrador informàtic i va desaparèixer tota la informació. Tot i que s'ha insistit en la necessitat de recuperar-ho, fins al dia d'avui només s'ha comunicat que s'hi estava treballant, però continua buida. 

M'agradaria saber que la convocatòria d'aquestes sessions arriba arreu de la vila i que les places per poder-hi assistir s'omplen. Que ningú deixi d'anar-hi per desconeixement. Si no és així, demanaria que tant l'Ajuntament com la mateixa Biblioteca en féssim més difusió. Surt a l'agenda municipal, però potser no és el principal lloc per als candidats a aquestes formacions i caldria insistir per altres vies.

Un nou concurs declarat desert a Arenys de Mar

Davant la notícia que la licitació per al nou servei de recollida selectiva de la brossa a la vila d'Arenys de Mar ha quedat deserta perquè cap empresa no hi ha presentat oferta, i al fet que és un tema força recorrent, considero que caldria reflexionar-hi i intentar trobar una solució definitiva, per evitar que es repeteixi contínuament, amb el perjudici que provoca al servei públic que rebem els vilatans.

    Si anem sumant tot el que passa, podem arribar fàcilment a la conclusió que a la casa gran alguna cosa falla, i no és un simple detall. Probablement és un problema estructural i que s'hi ha de posar remei. Entenc que dirigir un municipi no és fàcil, però cal evitar excuses i arremangar-se de veritat per solucionar els problemes, sobretot quan aquests es repeteixen permanentment.

    A l'anterior mandat reclamàvem la figura del gerent per posar ordre al funcionament municipal. Es va optar per un relacions públiques i mà dreta de l'alcaldia.  Amb la convocatòria de les eleccions semblava que molts partits polítics acceptaven que calia un gerent per organitzar millor l'Ajuntament. Amb el nou consistori, amb majoria absoluta, es va decidir un canvi de càrrecs de confiança i tot feia pensar que, pel perfil d'un d'ells, aquestes funcions gerencials quedarien resoltes. Molts encara no sabem si la nova figura té l'encàrrec gerencial, o no, però tot fa pensar que són altres les funcions que se li demanen, i que d'alguna manera ens agradaria conèixer.

    L'externalització de serveis és una pràctica molt habitual, que no tots els partits polítics veuen bé, i que té els seus avantatges i inconvenients. Sigui un model o l'altre, però, és necessari que abans de posar en marxa un servei es faci un estudi exhaustiu del funcionament, costos i beneficis, i això sembla ser que al nostre Ajuntament no acaba de funcionar correctament. Hi ha qui defensa que aquests estudis s'han d'encarregar a fora, per incapacitat dels treballadors de la plantilla. D'altres creuen que cal ampliar la plantilla, perquè no donen l'abast. Tot plegat és raó suficient per defensar la necessitat d'asseure's a analitzar què està passant i de quina manera solucionem el problema. Hi ha serveis, com la recollida selectiva de la brossa, la neteja i manteniment de les platges, el manteniment de l'enllumenat o de la xarxa del clavegueram, que són massa importants com per tenir-los arraconats o mal resolts. 

    Estem, doncs, davant d'un problema que ens afecta a tots, els que tenen la responsabilitat de govern, d'acord amb els resultats electorals, i els que formen part del Consistori, en representació d'una bona part dels vilatans. Cal asseure's per trobar aquest desllorigador que ens permeti avançar, oferint uns serveis de qualitat i a temps a tots els vilatans. Avui dia un estudi de costos és bàsic per tirar endavant qualsevol projecte. No té cap tipus d'explicació que no ho sapiguem fer bé.

Després del Ple

Ahir em vaig proposar el repte d’escriure el post mentre escoltava la sessió plenària de l’Ajuntament d’Arenys de Mar. Vaig acabar abans jo que no pas ells, que s’hi varen estar més de cinc hores, suficient per justificar el sou.

Després del Ple arriba l’hora de fer les valoracions i treure’n conclusions. Podem parlar de contingut i de formes. Aquestes varen ser totalment diferents a com ens tenien acostumats, amb una petita discussió entre l’alcalde i un regidor de l’oposició que, en tenir el micròfon apagat, des de casa no vàrem poder seguir què estava dient. Fos el que fos no va agradar a l’alcalde. El paper de dolenta va anar a càrrec de la regidora Soraya Real, que amb sorna es va fer mestressa de la sessió.

Podríem fer moltes observacions i comentaris, ja que, malgrat que l’alcalde l’havia considerat un Ple de tràmit, hi va haver força contingut i declaracions ben contundents i aclaridores. Ho deixarem, però, a mans dels grups municipals. Jo em quedaré amb un parell o tres d’idees.

Moltes de les coses que l’anterior govern va donar per enllestides, hem vist que el més calent és a l’aigüera: canalització del Bareu; reforma del Mercat Municipal; pisos socials, i d’altres amb problemes a resoldre, com és la biblioteca de les Clarisses, amb les obres aturades dos mesos, el reforç del mur del Paraíso, i la recollida selectiva de la brossa, per posar només uns exemples.

Un altre aspecte són els temes aclarits, com que el nou govern, amb majoria absoluta, no elaborarà el Pla d’Actuació Municipal (PAM). Com que no és obligat fer-ho i ningú els pot qüestionar què fan i deixen de fer, ni transparència ni participació! Tampoc posaran a concurs la plaça de cap de comunicació, sinó que ho contractaran per capítol 2.

Les paraules amables de l’alcalde varen continuar, però caldrà veure en què es concreten. La fiscalització de l’oposició no serà fàcil, però lluny de posar pals a les rodes espero que serveixi per aclarir les idees, sobretot d’alguns regidors i regidores que s’estrenen i sembla que el vestit els hi va una mica gran. El jove alcalde és gat vell i la seva mà dreta també. De ben segur que seran els que marcaran tot el traçat d’aquest mandat.

Escoltant el Ple

Intentaré demostrar que també soc capaç de fer dues coses a l'hora: escriure el meu post i escoltar la sessió del Ple, mirant de no fer malament les dues coses. 

D'entrada haig de comentar el to de la sessió plenària que no té res a veure amb l'anterior mandat municipal. Era molt trist escoltar les sessions anteriors amb un nivell de crispació que molestava i que no portava enlloc, més enllà de veure com cada grup municipal intentava marcar espai i, si podia, menystenir i desconsiderar els altres. Ara tot fa pensar que anirà diferent, probablement pel tarannà de l'alcalde. Potser caurem a l'altre extrem de l'anècdota, els somriures i el bonisme. Malgrat tot, prefereixo una cosa a l'altra.

És important que la gestió del govern municipal, sobretot ara que disposen de majoria absoluta, sigui com a mínim transparent i receptiva. L'opacitat va ser la tònica dominant a l'anterior mandat, i això no és bo per Arenys.

La manca d'experiència en gestió pública es nota en la intervenció dels regidors, sobretot els que tenen responsabilitats de govern, però no n'hem de fer una crítica destructiva, sinó més aviat generar-los confiança i confiar que l'aniran assolint i que això no serà en detriment de l'eficàcia a l'hora de resoldre els molts problemes que té la nostra vila, ni perdre oportunitats per avançar en serveis i millores.

De moment el nou govern municipal no para d'oferir la possibilitat a altres grups municipals d'entrar a formar part del govern, o assumir responsabilitats de govern, amb la confiança de disposar de majoria absoluta i no fer trontollar els objectius que com a grup municipal guanyador es va marcar. Caldrà veure si es manté l’oferta durant tot el mandat, i també com s’interpreta des dels grups municipals de l’oposició. D’entrada, però, el més important seria que totes les aportacions que es fan des de l’oposició, al marge de si s’entra o no a formar part del govern, es tinguessin en compte, i de moment sembla que en el cas dels romanents això no ha passat. Si més no d’això se n’han queixat tots els grups municipals. L’alcalde encara té temps a canviar la dinàmica i ser coherent amb el seu discurs.

No sé si he estat capaç de resoldre satisfactòriament el meu objectiu de fer dues coses ben fetes a l’hora. Com a mínim ho he intentat.  

La vida continua

Han passat les eleccions i a l'espera de la constitució dels nous ajuntaments, el proper 17 de juny, la vida continua. Els canvis en algunes poblacions seran importants, com és el cas de la nostra vila d'Arenys de Mar, amb un govern amb majoria absoluta a qui se li va negar l'alcaldia durant 7 anys, però malgrat tot la vida de la població continua i aquest cap de setmana, per exemple, està farcit d'activitats, la majoria de les quals farà sortir de les cases a molts vilatans, i esperar que ens vinguin a visitar els nostres veïns i ciutats dels nostres voltants.

Dijous passat ja hi va haver la primera sessió dels pressupostos participatius per a l'any vinent, amb poca assistència de públic, però amb la participació de representants del que serà el nou govern. En aquesta ocasió varen poder observar l'opinió de la gent que hi assistí, la majoria repetidors d'altres convocatòries i amb unes reivindicacions que esdevenen històriques, però que no s'acaben de recollir.

Els pressupostos participatius a Arenys de Mar varen iniciar-se l'any 2008, i amb algunes petites modificacions i adaptacions informàtiques han prosseguit. La nostra vila va ser una de les primeres en presentar-se el projecte, però la manca de revisió, i la poca difusió que se n'ha fet, ha provocat que cada vegada hi hagi menys participació, potser no tant a l'hora de votar, com en les trobades presencials, quan tocaria revisar i millorar la metodologia.

No serà aquest l'únic tema a revisar durant el proper mandat. L'Ajuntament està fet caldo i caldrà treballar a fons per resoldre el caos regnant. Ara serà una única formació política la responsable de posar-hi ordre, i també de resoldre tots els temes que el govern sortint no ha acabat de solucionar. La pregunta que es fan molts vilatans és si el nou govern tindrà la capacitat d'entomar i aconseguir encaminar el futur de la nostra vila, i quina serà la resposta i actitud de tots els grups municipals de l'oposició, que s'han quedat sense poder forçar cap tipus de negociació.

Voldria creure que uns i altres, govern i oposició, seran capaços de prioritzar la resolució dels problemes existents avui, en benefici de tots els vilatans, al marge dels vots atorgats. Cadascú des del lloc que les urnes els ha situat, però amb la voluntat de col·laborar tots per interès dels arenyencs. Oblidar-se dels compromisos adquirits podria ser el primer símptoma dels mals que molts vilatans culpen als polítics, que ens trobem molt a prop a l'hora de demanar el vot, però molt allunyats la resta del mandat. Confiem que tot plegat canviï a la nostra vila, i que puguem veure que anem a millor.

Trobada de puntaires al bell mig de la Riera

Aquest matí ha tingut lloc la tradicional trobada de puntaires a Arenys de Mar. Sota un sol de justícia les puntaires ens han mostrat el seu art. M'hi he arribat d'hora, quan encara hi havia alguns buits, probablement corresponents a entitats que estaven venint, i tampoc érem moltes les persones que les anàvem observant. Tot i així, la calor apretava i només unes poques puntaires s'havien procurat ombrel·les per deslliurar-se del sol, en un dia que ens havien amenaçat amb pluja, però que no ha arribat fins a primera hora de la tarda, amb quatre gotes mal comptades.

He pogut escoltar alguna opinió queixant-se que fins ara cap govern municipal ha previst res per evitar que qualsevol acte que té lloc a la Riera tingui una manera de resguardar-se del sol. S'ha de dir que les puntaires que tenen el costum de participar en les diferents trobades que tenen lloc a tot el país, estan molt acostumades a aquesta situació. No és massa habitual que els pobles tinguin reservats uns espais que les protegeixin del sol, i potser per això n'hi ha que ja tenen preparada l'ombrel·la, i es refien de l'aigua que acostumen a proporcionar-lis els organitzadors de les trobades.

Arenys té la Riera com a punt neuràlgic de moltes activitats, i moltes més que s'hi podrien celebrar, però no està prou preparada per aguantar l’embat del sol. El tema no és nou i, de manera recurrent, es parla de la instal·lació d'estructures que permetin protegir del sol les persones que s'hi concentren. 

Recordo que hi havia una proposta per celebrar una consulta ciutadana sobre com urbanitzar la part coberta de la Riera, que ha quedat en un punt mort, i també enguany, en el procés de pressupostos participatius, va aparèixer una proposta, que no va obtenir els vots ciutadans suficients per poder tirar endavant. Crec que valdria la pena recuperar la idea i treballar-hi seriosament.

El cobriment de la Riera no només tenia la funció de canalitzar l'aigua fins a la seva desembocadura, sinó que tenia l'afegitó de recuperar uns metres quadrats útils, que en aquests moments podríem dir que només serveixen per als vehicles, ja sigui per circular-hi o per estacionar-hi. 

Caldria que en el proper mandat, l'equip que obtingui l'encàrrec de governar la vila, assumís el repte de buscar la millor solució per optimitzar l'espai, i d'aquesta manera ajudar a que actes com la trobada d'avui comptin amb unes condicions d'acollida més agradables per als nostres visitants i per aquelles persones que ens agrada apropar-nos-hi i gaudir de la festa, la tradició i l’art.

La importància del canvi en la manera de governar el municipi

Aquests dies, a les xarxes socials, pots llegir diferents comentaris amb sorna sobre la feina que el govern municipal està fent i que s'ha trobat a faltar durant els quatre anys de mandat. N'hem parlat diferents vegades i també hem conclòs que és una pràctica habitual. Sabem que la memòria és efímera i el que es pretén és enlluernar la gent a darrera hora perquè ho tingui en compte a l'hora d'anar a votar.

També és cert que els partits polítics que volen aconseguir un lloc al Consistori busquen les pessigolles i critiquen aquesta pràctica. En tot cas és bo que tothom estigui al cas de la situació i que després obri segons cregui més oportú. ¿Ens hem de creure que el govern ho ha fet molt bé, perquè darrerament ho neteja i pinta tot i soluciona aquells problemes que fins ara no tenien solució, o preferim creure'ns les promeses engrescadores de grans solucions per als propers quatre anys i que malauradament queden en un calaix?

Moltes persones que decideixen presentar-se en unes eleccions municipals desconeixen la realitat que es cou dins d'un ajuntament. L'experiència que es pugui tenir després de ser-hi uns anys, o haver-hi treballat mitja vida, com seria el meu cas, et fa veure que no pots anar fent promeses alegrament, si de veritat ets honest i no vols enredar la gent.

Hi ha unes limitacions, a l'hora de prendre decisions, invertir i gestionar el diner públic, que no et permeten fer tot allò que t'encantaria i que satisfaria els anhels de molt vilatans. És per això que cal ser escrupolós amb les teves promeses si no vols que llavors t'ho retreguin. Esclar que els vots ja els hauràs rebut i en faràs l'ús que la teva consciència et permeti.

Però hi ha unes promeses que sí que pots fer i a més t'hi has de comprometre pel simple fet de presentar-te a les eleccions, i aquestes passen per exigir-te a treballar tots els dies de l'any amb la màxima dedicació, honestedat i transparència, per resoldre els problemes que puguin patir els vilatans, millorar la convivència i facilitar el diàleg, fer fàcil la tramitació administrativa, respondre les preguntes i suggeriments que et presenten els vilatans i tenir en compte les famílies que són més vulnerables i que poden quedar al marge. I aquí sembla ser que els partits polítics no hi paren prou atenció. Probablement perquè no és tan atractiu, o perquè creuen que és de sentit comú, però llavors passa que tot això no es té en compte i els vilatans no reben l'escalf que caldria, no es troben representats dins l'ajuntament, i arriba el desencís i la desafecció. És quan es posa a tothom en el mateix sac. Ho hem pogut veure aquests darrers anys, i ho volem canviar.

El perill de l'abstenció

Quan s'acosten les eleccions els partits polítics treballen per aconseguir el vot dels ciutadans, i per això fan mans i mànigues per engrescar-los, sobretot a base de promeses, i aprofitant les parades a carrers i places per acostar-se als vilatans tot demanant-los què voldrien que prioritzessin en el cas d'aconseguir el govern. Malauradament, la majoria de les promeses no s'acaben complint i les plataformes de participació i mecanismes per acostar la veu de persones i entitats esdevenen estèrils.

Aquesta manera de procedir és el gran causant de la desafecció de la majoria de la població, i provoca un augment de l'abstenció, davant les poques expectatives que tot allò que els han promès s'acabi complint, i el menysteniment patit durant els quatre anys de mandat. L'abstenció, doncs, no és imputable a la població, sinó als polítics i la seva manera de procedir.

Tot i que aquesta actitud és molt general, hi ha partits polítics que ho porten en el seu ADN. Són partits que només es mouen per interessos personals o de partit, buscant el poder i utilitzant el ciutadà en benefici propi. Quan penso en els resultats electorals i el nivell d'abstenció considero que encara hi ha prou persones que es mobilitzen per anar a votar i mai no els ho agrairem prou. 

A la nostra vila, durant aquest mandat, s'ha pogut constatar que el govern no s'ha esforçat gaire per obrir les portes de l'Ajuntament a persones i entitats. S'han limitat a organitzar festes i actes lúdics, sense comptar amb la gent. L'activitat dels consells de participació ha estat mínima, amb algunes excepcions en aquells que els podia donar cert rèdit propagandístic i pocs reptes a superar, com pot ser el consell d'infants. No s'ha creat el consell de Cultura, com s'havia promès, ni tampoc existeix el de Joventut.

El nou govern que es constitueixi el mes de juny no tindrà gaires dificultats per superar el nivell de participació, empatia i capacitat d'escoltar la gent, però ho haurà de fer, i no totes les opcions polítiques que es presenten tenen la voluntat i la garantia d'entomar aquest repte i prioritzar-ho. És cert que gestionar un ajuntament vol dir moltes més coses. El problema que tenim és que al nostre municipi han quedat massa coses al calaix.

Des de la CUP volem demanar la confiança dels arenyencs per canviar la manera de fer política del nostre Ajuntament. Sabem que hi ha motius suficients que emmandreixen a l'hora de sortir de casa per anar a votar, però els animem a fer un esforç per capgirar la situació de la casa de la vila i entrar tots plegats a dins, per aconseguir un govern participatiu de millora i eficiència per sortir del cul-de-sac on ens han deixat.

Donar la veu a la gent durant tot el mandat municipal

L'altre dia conversava amb una persona que ha estat implicada en el moviment veïnal i li vaig notar un cert pessimisme. Avui, no tothom està disposat a dedicar part del seu temps a treballar per la comunitat, sobretot pensant que hi ha moltes dificultats per aconseguir l'èxit en reivindicacions veïnals, la majoria de les quals són totalment legítimes i de sentit comú. L'experiència de moltes persones que han passat per aquests moviments és d'un cert desgast i desencís, sobretot perquè han tingut dificultats per trobar relleu, després d'anys de lluita i un cert esgotament.

Des d'una vegada que ho vaig sentir a dir, he mantingut com a vàlida la idea de la nostra facilitat en ser reactius més que no pas participatius. Potser és per això que els polítics han deixat de valorar i tenir en compte la participació. D'alguna manera creuen que la gent es cansa de tot i de criticar en sabem molt.

Continuo pensant que la mobilització de la gent per resoldre situacions crítiques del nostre dia a dia és imprescindible, malgrat els entrebancs amb què ens trobem i que provoca que cada vegada hi hagi menys gent interessada, i més ara que ens és tan fàcil des de casa, davant d'un teclat, malparlar de tot i tothom.

No és estrany que els joves siguin els menys motivats per la política. Entre tots hi hem col·laborat perquè així sigui. A la meva generació també passava, tot i que la situació política, sota el franquisme, facilitava que uns quants es sentissin cridats a moure's per aconseguir un sistema democràtic i de llibertat en defensa dels drets d'expressió, els lingüístics i de participació en la vida pública.

Avui hi ha partits polítics que han tancat el cercle amb els propis militants i no tenen gaire interès en obrir-se a altres persones que probablement discreparien dels seus principis, però alimentarien la diversitat que és real i es fa tan necessari de treballar-hi i tenir-la en compte.

En la gestió municipal és més important que en cap altre lloc la implicació dels veïns i veïnes per avançar com a comunitat, treballant per resoldre tot allò que no ens permet viure amb un mínim de dignitat, i millorar aquells aspectes que ens faciliten la vida, sigui la mobilitat, la neteja, la defensa del territori, l'accés a l'habitatge o a la sanitat.

Cal entrar a l'Ajuntament amb força per fer possible que tothom s'hi vegi representat, i que hi pugui dir la seva, no només el dia de les votacions, sinó durant els quatre anys del mandat municipal. Amb la CUP, que trepitja el carrer, podrem aconseguir que tots tinguem veu a la casa de la vila.

Els vilatans volen resultats, també en les petites coses de cada dia

Aquest diumenge la CUP ha celebrat una assemblea oberta a la part alta de la vila per poder recollir propostes i suggeriments dels vilatans. Tot i que no és fàcil resumir en poques paraules un debat de gairebé dues hores de durada, sí que podríem afirmar que la gran decepció dels vilatans és veure com les promeses electorals acaben en no res, i es queden massa coses sense resoldre. Que falta iniciatives, però sobretot una actuació valenta dels governs municipals per encarar aquells problemes que, encara que coneguts, es queden sense solucionar.

Hem parlat d'habitatge, perquè fa anys que el govern d'ERC ens en parla sense que hagi fet cap pas decidit per resoldre el problema que la vila pateix de manca d'habitatge assequible. També de la protecció del territori que, com es va poder escoltar en el debat organitzat per la Plataforma en Defensa del Territori Arenyenc, aquest divendres passat, molts partits polítics no consideren que sigui preocupant, i cada vegada tenim menys verd i més destrucció del patrimoni natural.

Ens han recordat que hi ha moltes ordenances aprovades que no es tenen en compte i per tant no es fan complir, normalment per deixadesa dels polítics, que no les tenen present, i tot això contribueix a la degradació de la vila. Ho veiem en temes com la neteja, la recollida selectiva de la brossa, la mobilitat.

S'ha parlat de la bona feina de les entitats i el poc cas que a vegades se'ls fa des de l'Ajuntament. Implicar els vilatans organitzats és una bona manera d'ajudar a que la gent assumeixi més responsabilitats de respecte de l'espai públic, de manera que no sigui una imposició des de dalt, sinó que surti de la pròpia ciutadania.

Als polítics que hem decidit entrar a formar part de les llistes electorals per servir la vila d'Arenys de Mar se'ns demana que treballem, no només buscant grans projectes que quedin per a la història, sinó per millorar la convivència, tenint en compte la gent gran, que cada vegada representa un percentatge més alt a la nostra població, però també els joves, que necessiten emancipar-se. En definitiva, se'ns demana menys promeses electorals enlluernadores i més resultats. Més treball i més eficiència.

La CUP en pren nota i ho incorpora com a objectius per dur a terme en aquest nou mandat municipal que s'iniciarà el proper mes de juny.

Compliments de darrera hora

Allò que no s'aconsegueix durant tres anys i mig és possible aconseguir-ho l'últim mig any abans de les eleccions. Acostuma a passar perquè interessa quedar bé, sobretot si pretens continuar governant, i encara més quan els primers anys de mandat has passat olímpicament de la gent. A darrera hora tot són corredisses i bones cares. Passarà amb tot?

Avui llegia que el govern d'ERC d'Arenys de Mar organitzarà una consulta pública perquè els vilatans puguem opinar i, si fa el cas, presentar al·legacions a la proposta d'ordenança de mobilitat que es vol aprovar. Això és el que es reclama des de fa anys sense que el govern d'ERC ho tingués mai en compte. Ara, gràcies a trobar-nos a tres mesos de les eleccions municipals, i que algú ha picat la cresta al regidor de torn, tindrem consulta pública.

És cert que també es va presentar públicament la proposta de Pla de mobilitat, i la gent va poder presentar-hi al·legacions. El problema està que el procés va acabar en no-res, i mai més hem sabut què ha passat amb les al·legacions i amb el Pla de mobilitat. No ens agradaria que aquesta vegada, amb l'ordenança, passés el mateix. Està molt bé consultar l'opinió de la gent, però després se n'ha de fer cas, o si més no respondre per què no s'accepten les propostes.

El problema de fons és no creure's això de la participació i escoltar l'opinió de la gent. Queda molt bé dir que tenim projectes participatius, però quedar-nos amb un de sol, i ser incapaços de dinamitzar els consells de participació, convocar l'Audiència Pública, tot i estar regulada al Reglament Orgànic Municipal (ROM), i no respondre les instàncies que es presenten a l'Oficina d'Atenció Ciutadana (OAC).

Per què serveix una OAC si quan demanes una cosa no et responen? Entenc que a vegades les coses se les troben a sobre i no saben com despistar. Algun govern defenestrat ja va intentar carregar-se l'Oficina, i si més no va aconseguir que no avancés en tràmits i atenció ciutadana. També va fer desaparèixer la regidoria de Participació Ciutadana, encara que després es va recuperar. L'actual govern, potser no ha paralitzat l'OAC, però si no es dona resposta a la preguntes que es presenten, ja em direu de què serveix?

Pensant en la immediatesa de les eleccions, animo a tots els arenyencs a sol·licitar la participació en la gestió pública, i a veure si d'aquesta manera s'aconsegueix el que s'ha negat durant més de tres anys.

Els moviments d'última hora són poc creïbles

Sempre he pensat que els moviments que acostumen a fer els diferents partits polítics quan s'acosten unes eleccions són els menys creïbles i que més ens han de fer reflexionar sobre el significat, la motivació i els interessos que hi ha al darrere. No és cap novetat ni passa desapercebut, però malgrat tot existeixen i es repeteixen una vegada i una altra.

Tots fan els seus càlculs. Els que estan governant analitzen les possibilitats que tenen de continuar i com ho han de fer per aprofitar les plataformes que dominen per aguantar-s'hi. Els que aspiren a guanyar també s'espavilen a estudiar de quina manera poden comprometre els que estan governant, que acostumen a tenir més desgast.

És per això que la ciutadania ha de posar en dubte aquelles estratègies que apareixen a última hora i preguntar-se per què totes aquells actuacions no s'han pogut fer abans. Per què s'ha d'esperar a darrera hora per endreçar la vila, crear aquells organismes que han estat aturats durant quatre anys, o revisar les ordenances que han esdevingut obsoletes.

Els polítics són conscients que la nostra memòria és efímera i acostumem a recordar el més immediat i oblidem què ha passat durant els primers anys de mandat o legislatura. Les promeses que es fan en campanya tenen la voluntat d'engrescar els votants, que no castiguen l'incompliment com caldria.

Ja fa dies que tots els partits polítics estan preparant la campanya oficial per a les eleccions municipals del mes de maig i això es nota en la manera de parlar de molts polítics, que intenten ser amables, ser empàtics i fins i tot transparents. Tot és lícit, però seria d'agrair que l'amabilitat no es limités als darrers mesos del mandat, sinó que fos una característica que regnés sempre.

Tots estem compromesos amb el nostre entorn, i d'alguna manera hauríem de contribuir en millorar-lo. Si podem dedicar part del nostre temps lliure a la vila, no podem negar-nos-hi. No es tracta d'imposar res, sinó d'aportar el nostre coneixement, el nostre esforç i el nostre temps per aconseguir el millor per a tots, sobretot pensant en aquelles persones més vulnerables, ja sigui per l'edat, la salut, la procedència o les circumstàncies adverses que han provocat unes desigualtats massa pronunciades.

Abans d'ahir parlava de la sensibilitat que trobo a faltar en els polítics. Aquesta és molt important per tenir en compte les persones que s'ho passen pitjor. Hem d'avançar tots, i per això cal no oblidar-se de la gent que més ens necessita.

Falta sensibilitat als nostres polítics

Probablement em repeteixo, però darrerament hi ha hagut diferents episodis que han deixat en evidència que si una cosa falta a la nostra vila és sensibilitat per part del nostre govern a l'hora de tractar els problemes dels vilatans, les seves consultes i queixes. Si bé és cert que tenim molta tendència a queixar-nos de tot i no sempre aportem la nostra part per solucionar els problemes, això no treu que no sigui necessari escoltar a tothom i intentar donar resposta, amb la màxima empatia i pedagogia possible.

El dia a dia no és fàcil i hi ha persones que ho pateixen més que d'altres. L'administració pública resulta a vegades un mur infranquejable que dificulta encara més la nostra existència. No sempre som capaços de diferenciar qui té competències sobre les coses, i probablement no tenim l'obligació de conèixer-ho, i acostuma a passar que és la més propera, l'administració local, la que acaba rebent les queixes i a qui se li carreguen totes les culpes.

Els nostres representants polítics a l'Ajuntament, tinguin responsabilitat de govern o no, tenen l'obligació d'escoltar tothom i intentar resoldre els conflictes que s'originen, de manera directa, quan es té competència, o pressionant les altres administracions quan aquesta no els correspon.

Ens trobem amb problemes de manca de neteja, de dificultats de moviment, d'estancament a l'hora de resoldre situacions que s'arrosseguen de fa anys, i això és el que preocupa a la ciutadania i és el que reclama amb insistència. Tot té una explicació i aquesta s'ha de donar, amb total transparència, assumint les responsabilitats que corresponguin.

La manca de resposta a plantejaments de problemes és el pitjor que pot passar en la relació entre administrats i electes. No podem limitar-nos a parlar d'allò que ens agrada, allò que fem bé, i amb les persones de la nostra corda. Governar vol dir estar a l'altura de les circumstàncies, a les verdes i a les madures. Governar per aquells que ens han votat i també per aquells que han preferit una altra opció política.

Seria desitjable que, pensant en el proper mandat, una de les principals fites de totes les persones que decideixin presentar-se a les eleccions, sigui la d'empatitzar amb la població, et donin o no el seu suport, procurant resoldre tots els problemes i explicar les coses que no tenen una solució fàcil, per intentar reduir el distanciament que s'ha produït entre polítics i vilatans, i millorar la confiança que és tan necessària per poder caminar tots junts com a poble.

Collboni abandona el vaixell per tornar-hi amb més llibertat

La decisió de Jaume Collboni de sortir del govern municipal de Barcelona per preparar la seva candidatura a l'alcaldia no ha estat ben rebuda ni entesa per molta gent. El compromís que s'assumeix a l'inici del mandat és per a quatre anys i, tret que no passi res inesperat, es confia en la seriositat dels escollits per treballar fins a l'últim dia. 

Es pot entendre que una persona demani acabar abans d'hora amb les seves responsabilitats, per diferents motius, però es fa estrany que sigui per descarregar-se de feina i poder preparar millor una campanya per tornar-hi. La pregunta que ens podem fer és si l'alcaldessa Colau optés per fer la mateixa operació, si això s'entendria.

En aquesta decisió hi ha dues coses a tenir en compte. En primer lloc el fet de deixar a l'estacada la resta de regidors i regidores, per un interès personal i de partit. Per altra banda, també és important pensar en com actuarà en campanya, i de quina manera atacarà el govern de l'alcaldessa Colau, quan ell n'ha format part i s'ha significat en la majoria de decisions preses per l'actual govern municipal.

La segona part l'haurem d'analitzar quan arribi la campanya, segons quin sigui el seu discurs i la manera de justificar un fer diferent del que ara ha practicat en coalició amb els Comuns. De moment, però, ens podem centrar en el fet d'abandonar el vaixell, amb la intenció de tornar-hi i poder-lo dirigir.

Dissortadament els votants som poc crítics a l'hora d'emetre el vot, i ens deixem portar massa vegades per promeses que no s'acaben complint, i la majoria ho fa pel color del partit polític, sense tenir gaire en compte com s'ha actuat. Si de veritat penséssim en les persones probablement castigaríem la decisió de Jaume Collboni i no li donaríem suport. 

Desconec si els seus companys de viatge, els del mateix partit, han valorat positivament aquesta decisió. Segurament, si tenen ganes de continuar i els hi asseguren el lloc, ho donaran tot per bo, però d'entrada semblaria que és una llufa que els hi han penjat i que han d'aguantar estoicament perquè el partit mana.

Per sort meva no hauré de prendre part de la decisió de donar-li o no el meu suport, però si fos el cas, estic convençut que no li aplaudiria la decisió i em decantaria cap a una altra opció de més compromís, seriositat i esperit de servei.

Correm-hi tots que arriben les eleccions!

Acostuma a passar que els mesos previs a unes eleccions siguin els més productius de tot el mandat. Quan necessiten els vots de la gent tots s'arremanguen per quedar bé i d'aquesta manera obtenir els vots que d'una altra manera potser deixarien de rebre, fruit del desencís per la inactivitat de quatre anys.

Ens ho podem agafar en positiu i celebrar que hi hagi eleccions cada quatre anys, perquè d'aquesta manera es troben solucions a problemes que han estat aturats durant la resta del temps. És una llàstima que el ritme de treball no sigui igual durant tot el mandat, però aprofitant-se que la memòria és escassa, i que sempre recordes el que ha passat darrerament, actuar amb contundència els darrers sis mesos pot portar un rèdit electoral important.

Això està passant a casa nostra, en un mandat que tots voldríem oblidar. La feina que s'ha fet ha estat molt escassa, amb moltes excuses de mal pagador, però ara hi ha pressa, i allò que fins ara era impossible, resulta que es pot fer. Es pinten carrers, es reparen maquinàries que semblaven inservibles, es constitueixen consells de participació, i es redacten ordenances fins ara aturades. 

Tot no es podrà fer, però la imatge d'un govern feble, però molt actiu i resolutiu, pot intentar salvar els mobles. És una manera d'enganyar la gent, però fent-la contenta. Ja ningú no es mira el Programa d'Actuació Municipal, ni analitza el grau de compliment ni com s'argumenta o justifica. Ara és el moment de fer coses, que no sembli que estan aturats veient-les passar. 

En allò que no hi ha competències no s'hi pot arribar, però d'alguna manera es poden convocar reunions i, si fa el cas, donar la culpa a les altres administracions. Ara no és el moment de gaires paraules buides, sinó que convé veure resultats, i és per això que tindrem uns mesos molt agitats, amb canvis que no s'han produït en més de tres anys. 

I continuant en positiu, benvingudes siguin les eleccions, que ens faran avançar en alguns aspectes i aconseguir algunes millores. Seria bo, però no badar, i intentar pensar en què s'ha fet fins ara, i si ens convé tornar a caure en el mateix parany, de les promeses incomplertes, de l'engany més flagrant, per una incapacitat de liderar un projecte municipal engrescador.

Escoltar i servir a la gent

Estem massa acostumats a les grans promeses, els grans projectes i les paraules amables que acaben sent buides de contingut i amb resultats nuls. Són precisament els compromisos incomplerts els que provoquen el desengany i la desafecció de les persones cap als polítics. Governar no és fàcil, sobretot quan els recursos són escassos i hi ha poca capacitat de resposta davant de problemes imprevistos, però les coses parlant-les s'entenen i s'acaben acceptant. El que no té perdó és l'engany, la inacció sense explicacions i l'afany de poder oblidant el més important de tot, com és l'esperit de servei a la ciutadania.

Assumir el repte de dirigir una comunitat és lloable i cal entendre que hi ha bona fe i veritable interès en facilitar la vida als altres. És per això que és tan important estar al costat de la gent, donar resposta a les dificultats que es presenten i explicar bé perquè es fan les coses o perquè se'n deixen de fer d'altres.

Posar traves a la informació o deixar de respondre les preguntes que la població formula als seus governants no pot ajudar de cap manera a acostar uns i altres i evitar l'enfrontament inútil o la manca de col·laboració, sabent que uns i altres són imprescindibles perquè la vila o el país funcioni.

És per tot això que les petites coses, els petits detalles, les atencions, l'empatia i el saber escoltar la gent, és tan important i necessari. Un ajuntament ha d'estar obert als seus ciutadans en tot moment, i disposat a escoltar la seva veu, tant si són elogis com crítiques, però sobretot, per resoldre els dubtes.

Acostuma a fallar aquesta proximitat tan necessària entre uns i altres, i la ciutadania arriba a desconfiar dels seus governants, més per desconeixement que pel que puguin arribar a fer o deixar de fer per a la població. D'aquí que hi hagi intents d'incloure models de participació, on es demana la col·laboració ciutadana i la seva implicació a l'hora de decidir i aportar idees i opinions. Però aquesta participació ha de ser real i volguda, i en tot cas general i gens acotada.

El nostre model de funcionament polític és representatiu, i això ve regulat per unes eleccions periòdiques en què la població escull els seus representants. Aquest model no treu que els elegits busquin la manera d'escoltar l'opinió dels ciutadans en moments concrets de la gestió pública. És per això que existeixen els consells de participació, que amb unes funcions determinades, permeten el diàleg més proper i efectiu per part de tots els seus participants. Hi ha poblacions on els consells són molt participatius i els polítics se'ls creuen. N'hi ha d'altres que són pràcticament obsolets i l'equip de govern no els té en compte ni té cap interès per dinamitzar-los. 

De cara a les properes eleccions municipals és important que ens fixem amb qui només fa grans promeses, i només busca el vot del dia de les eleccions, d'aquells que realment plantegen una participació i col·laboració ciutadana continuada durant els quatre anys de mandat. Si només tenim en compte les grans promeses, quan al final del trajecte es constati que moltes d'elles han quedat en un calaix, no tindrem capacitat de resposta, i haurem perdut quatre anys de vida participativa de tota la comunitat.

Perseguir l'enriquiment il·legal dels càrrecs públics

Tot el que sigui posar obstacles i dificultats perquè els càrrecs públics no s'enriqueixin il·legalment és bo. Hem de partir de la confiança que les persones que decideixen presentar-se per ocupar un càrrec públic ho fan amb l'ànim de servir la comunitat, aportant els seus coneixements i el seu temps per millorar la vida de tots. Hem de creure que són poques les persones que intenten aprofitar-se del poder polític per enriquir-se i que només una minoria fan el pas amb la intenció de practicar la corrupció en benefici propi i dels seus amics i parents.

És cert que el poder corromp, o si més no tempta els més dèbils, els menys responsables dels seus actes, i pot venir el cas que malgrat les bones intencions es caigui en el perill d'aprofitar-se de l'avinentesa i oblidar-se del veritable sentit de la seva decisió. És per això que convé que hi hagi una manera fàcil i directa de detectar aquells que no obren a consciència i s'enriqueixen sense cap circumstància legal i respectable.

Ahir parlava en aquest blog de la malversació i la corrupció. Entenc que la modificació de la llei penal per lluitar contra l'enriquiment il·legal no justificat va en la línia d'ajudar a que cada vegada hi hagi menys corruptes a la política, i ho tinguin més difícil per delinquir.

Quan una persona assumeix un càrrec públic, ja sigui en un ajuntament o parlament, es veu obligat a declarar tots els seus bens. Al final del seu mandat o del període legislatiu, torna a presentar les dades econòmiques i patrimonials, i es pot veure com han evolucionat. Si realment tothom ho fa correctament, es pot descobrir possibles irregularitats. Però, com tot, feta la llei feta la trampa. Segur que els més espavilats saben com mentir i enganyar sobre el seu patrimoni a l'inici o al final del mandat. Caldrà, doncs, analitzar de quina manera preveuen poder detectar enriquiments injustificats perquè la llei serveixi realment per l'objectiu que es persegueix.

D'alguna manera hem de millorar la confiança de la ciutadania vers els càrrecs públics. Aquests són necessaris per fer avançar, i ho han de poder fer de manera transparent, perquè tothom estigui en tot moment informat de què s'està fent i com. Només amb esperit de servei, honestedat, i molta dedicació, es pot aplaudir la decisió que prenen les persones a l'hora de presentar-se en unes eleccions, o d'acceptar un càrrec de confiança per desenvolupar aquelles tasques per a les quals se senten preparades.

Bufetada d'Arenys en Comú a l'alcaldessa

Ahir dimecres l'Assemblea local d'Arenys en Comú va decidir sortir del govern municipal i passar a l'oposició. El motiu que esgrimeixen és la decisió unilateral de l'alcaldessa Annabel Moreno de retirar la delegació de competències a la regidora de la CUP, Ona Curto, sense haver intentar cap tipus de diàleg. Una decisió que es pot interpretar en clau electoralista.

De ben segur que Annabel Moreno no esperava que Arenys en Comú trenqués el pacte de govern, i això ho avalaria el fet que, abans de fer pública la retirada de competències delegades a la portaveu de la CUP, hagués contactar amb el PSC per intentar assegurar la governabilitat de la vila. Amb la retirada del pacte d'Arenys en Comú, després que un dia abans ho hagués fet la CUP, l'alcaldessa queda en minoria i haurà de trampejar la situació fins a finals del mandat.

Com que de ben segur no hi haurà moció de censura per fer fora l'alcaldessa, el seu càrrec no perillarà i el mes de maig es presentarà a les eleccions amb la intenció de revalidar el càrrec, sempre i quan els vilatans i vilatanes li donin suport suficient per obtenir la desitjada majoria.

Si una cosa s'ha criticat a l'actual alcaldessa és la seva falta d'empatia i de no escoltar les veus crítiques cap a la seva gestió. Ha estat una pràctica impossible la resposta a les instàncies que la població ha presentat al Registre Municipal durant tot el mandat. La decisió presa per intentar salvar els mobles davant la crítica continuada sobre la brutícia i la gestió de la recollida selectiva de la brossa, no sembla haver obtingut el fruit esperat. Retirar la delegació a la CUP no li ha sortit de franc, i ara haurà de governar en minoria fins al final del mandat.

ERC pot fer front la resta del mandat en solitari, i no cal dir que tots esperem que ho faci amb encert, millorant tota la gestió que s'ha criticat fins ara. Difícilment millorarà l'atenció personalitzada cap a vilatans crítics, però no és una circumstància que de moment els preocupi gaire. No cal dir que tots els partits polítics arenyencs estaran preparant l'estratègia per encarar les properes eleccions de la manera més favorable possible. El PSC té molt a decidir i pot condicionar el seu futur en funció de quin sigui el paper que vulgui jugar fins al final del mandat.

La política local s'ha tornat interessant, amb unes decisions preses per les assemblees dels partits polítics que han sorprès a més d'un. Potser a qui més a la pròpia alcaldessa i el seu grup municipal. Els arenyencs, però el que desitgem és que no estiguem deu mesos més aturats, sinó que el govern municipal, amb la força que tingui, i amb la lleialtat institucional que se suposa a la resta de forces polítiques de l'oposició, gestioni correctament l'ajuntament, i millori la convivència i salut democràtica de la vila.

La CUP d'Arenys de Mar reacciona

Vint-i-quatre hores després de conèixer el comunicat de l'alcaldessa de la vila retirant la delegació de competències en matèria de serveis municipals i medi ambient a la regidora de la CUP, Ona Curto, l'Assemblea d'aquesta formació ha anunciat la sortida del govern municipal, acusant l'actuació de l'alcaldessa de traïdoria per manca de diàleg. Crec que no m'equivoco si dic que la majoria dels vilatans esperàvem aquesta reacció, probablement la més lògica, la qual cosa no vol dir necessàriament que sigui el millor per a la vila.

Des de fora podem pressuposar que el diàleg no ha funcionat en l'actual govern municipal, i això mateix demanava l'altre partit polític del pacte, Arenys en Comú. De diàleg en parlem sempre i en tots els llocs i moments de la nostra vida, però al final resulta que tot queda amb voluntat de diàleg i no gaire res més. Perquè hi hagi diàleg cal predisposició i saber escoltar l'altre, un fet que no acostuma a ser gaire freqüent, i que a casa nostra hem pogut observar que té moltes mancances. 

Arenys de Mar ha patit en els darrers dos mandats un problema de lideratge, pel caràcter dels dos principals líders polítics, la qual cosa també ha fet que els partits petits ho hagin tingut molt difícil per defensar el seu ideari polític i poder engrescar els seus votants a participar a les eleccions. Avui una candidatura com Arenys en Comú té molt complicat animar a votar-los sabent d'entrada cap on aniran els seus vots. El mateix podríem dir del PP d'Arenys i fins i tot del PSC, encara que en aquest mandat l'hagin deixat a l'oposició, primant l'opció de la CUP.

La decisió d'ERC d'apartar la CUP del govern municipal, ha estat una jugada mestra que ha descol·locat la CUP que no ha sabut reaccionar a temps. Tal com s'ha pintat la situació, la CUP es carrega amb tota la culpa per la deixadesa de la vila, i la brutícia que hem denunciat des de fa molts mesos. Ara ERC haurà de demostrar que té recursos per capgirar la situació i convertir la vila en un referent de netedat i endreça. Tot això l'ha d'ajudar per obtenir el suport que necessita per encarar unes eleccions on el partit que les ha guanyat en les darreres convocatòries, no aconsegueixi una majoria absoluta que faci impossible cap pacte de circumstàncies.

Els vilatans hem d'esperar que la millora que tant hem reclamat sigui un fet, però ho hem de fer amb la nostra necessària aportació. La vila no s'embruta sola! Cal no pensar tant en les eleccions del maig vinent, i més en millorar la nostra convivència. Que ens puguem sentir orgullosos de viure a Arenys de Mar, que no ens avergonyeixi ensenyar-ho als nostres visitants. L'equip de govern que acabi dirigint aquests deu mesos que falten de mandat, ha de procurar revertir la situació i demostrar que és capaç de gestionar un ajuntament, salvant les moltes dificultats que genera una administració pública al nostre país, i fer-nos feliços. Els partits polítics hauran de reflexionar sobre què han fet bé i malament, i procurar millorar si volen tornar-se a presentar per gestionar la nostra vila.

Els maldecaps de Joe Biden

Aquests dies es parla de la popularitat del president dels EUA, el senyor Biden, i la veritat és que no queda gaire ben parat. Se'n parla perquè enguany, a la meitat del seu mandat, hi ha previstes unes eleccions que li podrien fer baixar molts punts i amargar-li la resta del mandat. 

Tots recordem com va anar l'elecció del senyor Joe Biden. El món estava molt atent a veure què passava als EUA, després d'un mandat complicat amb Donald Trump com a president, i sobretot perquè va amenaçar de no acceptar els resultats electorals si en sortia derrotat. Es va posar en dubte la democràcia de la primera potència mundial, i es temia per les repercussions que això tindria.

Biden va sortir-ne victoriós, tot i que no despertava un gran entusiasme. D'alguna manera molts demòcrates del món occidental buscaven la derrota de Trump, sense importar gaire qui accedia a la presidència dels EUA. Des del primer dia es va dubtar molt de la idoneïtat del candidat demòcrata, però això no era el més important.

Després de quedar clar que Trump havia perdut, varen començar els recels sobre les anècdotes del president i la seva capacitat per liderar el món occidental, tenint en compte l'empenta que havia agafat la Xina, i tot el que ha anat succeint amb la Rússia de Putin.

De tot plegat et sorprèn la dificultat per trobar persones al món que tinguin un perfil escaient a liderar un país, sobretot tenint en compta la seva influència a la resta del món. Tot això et fa reflexionar sobre el funcionament del sistema democràtic, i com es configuren els candidats, el suport que reben, i els interessos que hi ha al seu darrere.

Som a mig mandat i al marge dels resultats que les eleccions abans esmentades puguin deperar, cada vegada hi haurà més pressió sobre el mandatari nord-americà, i encara més si s'especula en la possibilitat que el derrotat republicà, el senyor Trump, vulgui tornar a intentar aconseguir la presidència. Els fets de l'assalt al Capitoli varen ser prou greus i varen provocar una ruptura al país que difícilment es podrà superar. 

La gravetat de l'actuació del president Trump segur que tindrà conseqüències durant molt de temps, i de manera especial en les primeres eleccions que tindran lloc als EUA, amb un president que no acaba de donar la talla, molts problemes internacionals, amb pèrdua d'influència mundial, i un Trump venjatiu que voldrà recuperar la presidència, ja sigui personalment, o a través de gent de la seva confiança. El partit republicà va quedar molt tocat, sucumbint a la influència de Trump, simplement per evitar una derrota més gran de la que varen tenir.