Votar per molestar

Tenim la sensació que els partits polítics de l'oposició voten en contra les propostes del govern de torn simplement per molestar i posar pals a la roda. Això és la impressió que es té des de la posició del govern o quan ho mires des de fora sense entrar en detall. Seria bo, però que a l'hora de jutjar els vots contraris examinéssim bé si les propostes presentades estan ben pensades, a qui beneficien i, sobretot, si el resultat de la seva aplicació té un abast majoritari i satisfactori per a la societat.

Ho dic perquè en els darrers temps hem presenciat situacions esperpèntiques, algunes d'elles motivades per la mala redacció de noves lleis o modificacions de les existents. Sembla com si hi hagués un nivell baix dels legisladors a l'hora de redactar les lleis i es deixessin detalls importants que després s'ha de córrer a modificar.

Aquests dies és notícia la proposta de reducció de la jornada laboral a trenta-set hores i mitja a la setmana, i que ha caigut per manca de suport parlamentari. Sabem que el govern socialista necessita el suport d'un conjunt de partits polítics, per compensar el vot contrari sistemàtic de Vox i PP, però té a Junts com el cigró a la sabata que li fa mal a l'ull de poll.

Junts ha votat en contra, argumentant que la mesura no beneficia les petites i mitjanes empreses, que a Catalunya conformen la base econòmica. És cert que cal treballar perquè els treballadors tinguin més temps lliure, però tampoc es pot oblidar què representa la reducció d'aquesta mitja hora diària de treball a les petites empreses. S'ha d'analitzar bé i trobar la manera que tothom en surti beneficiat. 

Trobo a faltar, en defensa dels treballadors, temes tan importants o més com són l'increment salarial i les condicions dels llocs de treball. Entenc que són temes més complexos que no pas retallar hores de treball, a l'hora de plantejar-ho, però ben segur que els treballadors agrairien que els sous augmentessin, i no hi hagués una pèrdua continuada del poder adquisitiu, i que els llocs de treball tinguessin unes condicions mínimes per exercir la seva feina. També que es tingués en compte la necessitat de la formació permanent i les possibilitats de millora i ascens dins de les empreses. Em fa l'efecte que sindicats i govern estan més de cara a la galeria que no pas de resoldre els veritables problemes del món laboral.

Desconnectar!

No vull parlar de Trump, perquè és un impresentable i no s'ho mereix, i encara menys reproduir les imatges que s'ha encarregat de difondre. Per altra banda, aquests dies tothom parla d'energies renovables i hi ha qui s'encarrega de donar-li totes les culpes de l'apagada del passat dilluns. I Junts amenaça amb no permetre el debat sobre la reducció de la jornada laboral. I quina és la meva reacció?

Estic de cap de setmana i tinc ganes de desconnectar de tot, però no és fàcil. Caminar al costat del mar, contemplant les onades. Aprofitant aquest sol espantat d'avui, que no escalfa ni t'engresca a ficar-te a l'aigua. Qualsevol cosa menys estar pendent de què està passant!

És curiós pensar que el dia de l'apagada hi va haver tantes persones que varen córrer a comprar ràdios analògiques, amb piles, per poder estar al cas de tot el que passava, atès que estàvem sense Internet. No us sembla que ho hauríem de fer més sovint? No vull dir tallar el corrent elèctric, sinó desconnectar. Oblidar-te de què passa durant unes hores. 

Si tenim ximples governant països, com podem educar els nostres fills i demanar que es comportin com a persones civilitzades? Si quan se'n va la llum, en lloc de preocupar-nos de les causes i mirar de trobar solucions, ens dediquem a criticar allò que ens interessa comprometre, què es pot esperar de nosaltres?

La gent que viu a les grans ciutats aprofita els ponts i caps de setmana llargs per desaparèixer i canviar d'aires, però temo que no són capaços de desconnectar. Segueixen les notícies des d'una altra banda, però no se'n desenganxen. Veient el panorama, i sense pretendre que la gent es descomprometi de res, us animo a practicar la desconnexió. Podem començar per unes hores i potser serem capaços d'allargar-ho fins al dilluns. Com si estiguéssim de vacances!

1 de maig, festa del treball

Enguany, a la festa del treball, la principal reivindicació ha estat la reducció de la jornada laboral, amb el lema: «la vida és per gaudir-la». Al llarg de la història la jornada laboral ha estat objecte de moltes lluites. Des de passar d'una vida on gairebé només es treballava i es parava just per descansar, a fer possible gaudir d'estones de lleure i dies de festa. Evidentment, no tothom està en la mateixa situació i, en aquests moments, tenir feina no és sinònim de tenir la vida assegurada. 

En la negociació, que considero important que hi sigui, entre empresaris i treballadors, s'ha de tenir molt en compte les persones, els drets adquirits i les millores que es puguin produir. Al meu entendre, en l'àmbit de xarxes socials i comentaris de bar, se simplifica massa la qüestió. En el món laboral no només s'ha de tenir en compte la quantitat d'hores, sinó també el nivell salarial, les condicions de treball i la productivitat, per dir-ne alguns exemples. 

El nostre país té un problema greu de productivitat i un altre de nivell salarial. No pot ser que treballant, com es treballa, la productivitat sigui tan baixa, ni tampoc que, cobrant un sou, hi hagi tantes dificultats per arribar a finals de mes.

La reducció de les hores de treball diari no té les mateixes repercussions segons quin sigui el tipus de feina i d'empresa. Hi ha qui els pot suposar greus desequilibris, fins al punt d'haver de tancar el negoci. Això s'ha de tenir present en les negociacions. No es pot anar pel carrer amb la bandera sense analitzar els pros i contres, i intentar trobar la millor solució per a tothom.

Si bé és cert que a la vida no hi hem de ser només per treballar, és clar que sense ingressos les famílies no podrien subsistir, i per això cal negociar com s'ha de reorganitzar el món laboral. Sisplau, que no es limiti només a reduir les hores de treball, que té la seva importància, sinó que s'analitzin tots els paràmetres que abans he exposat. Només amb un bon funcionament del treball, aconseguirem el bé per a tots, o si més no, per a la gran majoria de la població.