dissabte, 30 d’abril del 2016

La regidora Soraya Real per a un bon control al govern

Escoltant, per Internet, el darrer Ple municipal, em reafirmo en l'opinió que vaig manifestar en aquest mateix blog que l'ajuntament no necessita tant un cap de gabinet com un gerent que posi ordre a la casa i es comencin a fer bé les coses. 
És molt trist escoltar les diferents intervencions dels regidors i regidores del nostre ajuntament. Ni el nivell, ni el contingut estan a l'alçada que caldria esperar d'un consistori d'una vila de 15.000 habitants.
Estic preocupat perquè no veig clar que amb el nou govern, fruit de la moció de censura, aconseguim posar ordre en la gestió municipal. Fa un parell de mandats es va crear el servei de Recursos Humans, que mai havia existit tot i ser un ajuntament amb un nombre important de treballadors, tenint en compte que hi ha un ampli servei de Brigada i un Geriàtric. En aquells moments hi havia un percentatge molt elevat de treballadors en situació d'interinatge, encara es feien proves amb màquina d'escriure i no s'havia regularitzat situacions anòmales des de feia molts anys.
Vaig sentir en més d'una ocasió durant el mandat passat que hi havia problemes amb Recursos Humans i que les competències s'havien traslladat a Secretaria. Tornàvem a situacions anteriors sense cap sentit comú. Desconec com està la situació ara, ni si hi ha voluntat de normalitzar un servei tant important per al bon funcionament de l'ajuntament com és Recursos Humans.
Em preocupa la gestió del govern, però també la capacitat dels grups municipals de l'oposició per fer un seguiment i control del govern, més enllà de les picabaralles.
No podem continuar essent governants per uns regidors i regidores que desconeixen els principis bàsics de la gestió local, sense una organització administrativa adient, amb distribució de responsabilitats i coordinació tècnica efectiva. Algú em sap dir quants regidors i regidores han seguit algun tipus de formació en gestió pública? Podria una empresa que gestionés el mateix nombre de treballadors i pressupost funcionar amb una alta direcció de les característiques del nostres regidors?
Permeteu-me que salvi, per ara, la regidora Soraya Real. Pot fer una bona feina de control al govern.

divendres, 29 d’abril del 2016

Les notícies sobre l'Ajuntament fan pena

Us asseguro que el que acabo de llegir sobre la gestió municipal del nostre poble fa plorar. No sé si es tracta d'una transcripció errònia del redactor del web de Ràdio Arenys, o bé tot el que explica és cert i per tant penós i preocupant.
Llegiu-vos la notícia sobre el contenciós que presenta COPCISA al nostre ajuntament, arran dels conflictes sorgits en la construcció de les grades del camp de futbol. Jo fins ara tenia entès que l'incompliment per part de l'empresa d'acabar les obres a la data fixada representava una penalització econòmica per a l'empresa. Ara, segons llegeixo, és l'empresa qui reclama 400.000 euros a l'ajuntament.
A la notícia de Ràdio Arenys posa que el trasllat de la gespa antiga al col·legi La Presentació anava a càrrec de l'ajuntament, segons el primer tinent d'alcalde, i a càrrec de l'empresa, segons l'alcalde, ambdós a l'oposició després de la moció de censura.
I afegeix que Xavier Masgrau afirma que l'empresa els va obligar a signar que l'ajuntament pagaria el trasllat i que són uns taurons. Qui ho va signar, doncs? l'alcalde no ho crec, ja que segons diu la notícia, li varen dir que ho feien gratuïtament. Potser ho va signar sense mirar què signava... Des de quan una empresa obliga un ajuntament a signar un pagament?
Al web de Ràdio Arenys n'hi ha més! Ara diuen que potser no es cobraran els 60.000 euros que sembla ser que l'ajuntament va pagar sense tenir signat el conveni, encara que l'exalcalde afirmi que la Diputació els hi va prometre, de paraula. Així no es treballa a l'administració pública!
I no continuo amb el tema retribucions i nomenament del nou cap de gabinet amb els informes desfavorables de Secretaria i Intervenció. Ho deixo perquè ho tracti L'Agenda.
Penso que els regidors de la CUP tenen molta feina a fer, i si no s'espavilen, tiraran per terra totes les expectatives que varen crear abans de les eleccions municipals. Cal tenir en compte que quan el govern no té la majoria absoluta, les abstencions representen un vot favorable a la seva gestió en gairebé totes les votacions.

dijous, 28 d’abril del 2016

Debat esquerra-dreta per a uns nous resultats

He arribat tard a casa i no sé què ha passat en les darreres hores. Estic escrivint el post amb la televisió engegada i el programa .cat parlant de la situació política a Espanya, a les portes d'una nova convocatòria d'eleccions generals.
Es demanen què és ser de dretes i què d'esquerres, perquè hi ha qui opina que el PSOE no és esquerra o bé que la política que practica, fins i tot quan ha disposat de majoria absoluta, no és prou d'esquerra. Es menciona l'acord amb C's que el representant socialista defensa que ha estat en clau treure Rajoy del govern, però alguns pensem que en cap cas per treure la dreta del poder.
Sigui el PSOE més o menys d'esquerra ens equivocaríem si afirméssim que PP i PSOE pensen igual i tenen una mateixa idea de la política, potser sí que en temes transformadors de la societat i de canvi social tenen una mateixa sintonia, i és potser per això que Podemos ha pogut créixer tant i se li ha menjat bona part dels simpatitzants més d'esquerra.
En favor del PSOE cal dir que en aquests moments a Europa, ser d'esquerres és molt complicat, i una mostra evident i molt propera és França, i no oblidem l'auge de l'extrema dreta en països com Polònia, Austria...
S'acosta una campanya electoral que pot resultar molt esgotadora. Hi haurà dues incògnites, com són el nivell d'abstenció, i la capacitat dels partits de mantenir fidels els seus votants.

dimecres, 27 d’abril del 2016

Qui ha traït a qui?

El senyor Pedro Sánchez acusa Pablo Iglesias d'haver traït els seus electors. En què es basa? Segons pensa, o fa veure que pensa el líder socialista, el fet que Podemos no hagi volgut sumar-se al pacte del PSOE amb C's és una traïció a les persones que els varen votar el passat 20D. Jo, que no vaig votar Podemos ni els seus equivalents, no estic gens d'acord amb aquesta afirmació. No crec que els votants de Podemos estiguessin molt contents de veure com el seu partit s'aliava amb C's. 
Gosaria a dir que més aviat qui ha traït els seus electors ha estat el propi Pedro Sánchez. No puc entendre un pacte entre el partit socialista i la dreta hipòcrita de C's. La dreta que es disfressa de liberal, per agafar vots a PP i PSOE. També és cert que poca cosa podia fer, perquè Podemos tampoc li posava fàcil, però aquest tancar-se amb C's no crec que hagi agradat massa entre els seus votants.
De fet, la ciutadania, que és intel·ligent i sap què vota, ens explicarà clarament quines són les seves conclusions a tot aquest xou organitzat pels partits polítics, i per què continuen engrescats a anar a votar. Però a qui?
I ara uns quants dubtes: Chacon ha de tornar a ser la número u del PSC? Podemos s'ha de presentar amb IU? ERC i CDC han de fer-ho per separat? Ho ha de tornar a intentar UDC?
Estic segur que una gran majoria pensa que Rajoy és una mala opció, fins i tot per a militants i simpatitzants del PP, això no treu, però, que sumar de qualsevol manera les diverses opcions alternatives sigui un encert. Continuem equivocant-nos creient que l'única cosa important és la suma, sense tenir en compte la necessitat d'aprendre a dialogar, cedir i consensuar.

dimarts, 26 d’abril del 2016

Diuen que mans enfangades plega

Segons informa el diari El País, el secretari general del 'sindicat' Manos Limpias estaria disposat a retirar-se de totes les causes i querelles en curs i plegar, després de l'acusació d'extorsió a bancs i empreses. El diari parla que el senyor Bernad està "destrossat anímicament".
No acabo d'entendre aquesta destrossa anímica. No serà perquè l'han enxampat, oi? perquè se li ha descobert el frau i l'engany, tampoc. A una persona la deixes en un estat semblant quan descobreix que algú l'ha estat enganyant i l'ha deixat en la misèria, però en aquest cas qui ha estat un estafador, calumniador i miserable ha estat l'anomenat 'sindicat' i per tant el sentiment en tot cas és de ràbia per haver-ho fet tan malament, que se l'hagi descobert i se li acabi el xollo.
Hi ha qui diu que el braç de la monarquia és molt llarg i que ha fet mans i mànigues per eliminar el 'sindicat' que era l'únic que asseia la infanta Cristina al banc dels acusats, i que ara, amb la seva dissolució la deixaran lliure i sense cap causa pendent. Crec, però que és més senzill que tot això. Si és cert que el pretès 'sindicat' va plantejar a la defensa de la infanta la possibilitat de retirar-se del cas si cobrava uns diners, s'ha de ser molt burro per no veure que la porta al que ha succeït s'acabava d'obrir de banda a banda.
I si la pràctica del 'sindicat' ha durat tant és gràcies a la quantitat de persones i empreses que han jugat de manera corrupta en totes les causes. La quantitat de persones que han cobrat pel seu silenci. Llavors ens queixem dels polítics. Aquests són el reflex de la societat actual.

dilluns, 25 d’abril del 2016

A la regidora de Medi Ambient Laia Martín

En primer lloc felicitar-vos i animar-vos en aquesta nova responsabilitat assumida. Desitjo i confio que ho fareu molt bé, però també sé que haureu de superar molts entrebancs. Abans d'entrar en el tema, us voldria recomanar que canviéssiu del web municipal el nom del regidor que figura com a responsable de 'residus'. Potser aquest és el motiu pel qual el meu correu electrònic no ha rebut resposta.
Encara que, si sóc sincer, us haig de dir que no crec que la causa de la no resposta sigui aquesta, sinó de la tradició d'aquest ajuntament a no respondre la majoria de correus i escrits. Aquest és un altre repte que el vostre govern haurà d'afrontar.
Entenc que una instància pugui trigar setmanes a ser resposta. De fet la meva darrera instància a Medi Ambient es va respondre telefònicament després d'enviar-ne una segona. En cap cas vaig rebre res escrit.
En aquesta ocasió es tracta d'un correu electrònic adreçat a Medi Ambient, el dijous de la setmana passada. Ja sé que fa poc, però feia referència a un tema que es resoldrà el diumenge dia 1 de maig, aquest proper diumenge, i que m'hauria agradat tenir la resposta abans.
Us agrairé que, com a regidora de Participació, animeu a tot l'equip de govern perquè vetlli que els tècnics municipals reconsiderin la seva actitud a l'hora de donar resposta a les cartes que els vilatans us enviem. Si veritablement es demana la participació, no pot ser que la correspondència a l'ajuntament no tingui resposta.

diumenge, 24 d’abril del 2016

Què farà canviar el vot i a qui?

Davant la més que probable convocatòria d'eleccions generals em pregunto què farà canviar el vot i a qui li farà canviar. Què hi ha de diferent ara perquè unes persones canviïn les seves intencions de vot? Els nous casos de corrupció del PP? La incapacitat dels quatre partits més grans d'arribar a cap acord?
Seria sa que la ciutadania castigués la corrupció, sobretot perquè encara és hora que ningú torni allò que ha robat, excepte el senyor Aznar, que l'única cosa que li sap greu és que s'hagi filtrat el seu incompliment amb l'obligació tributària de tota persona honrada.
Malauradament això no passarà i fins i tot és possible que el PP guanyi vots respecte a les darreres eleccions. És trist, però és així! Som tan babaus que se'ns pixen a la cara i no els castiguem, sinó que fins i tot millorem els seus resultats.
Tampoc hauria de sortir ben parat el PSOE. El seu pacte amb C's no té cap tipus de justificació als ulls dels simpatitzants d'esquerra, siguin socialistes o no. Aquesta renúncia a un front d'esquerres hauria de ser motiu suficient perquè les persones progressistes els deixessin de banda i busquessin una alternativa d'esquerres de veritat.
A C's, com que són tan ambigus i l'ambigüitat no ha castigat mai els nostres partits polítics, poden obtenir millors resultats, encara que dubto que sigui massa la diferència. I a Podemos que els pot passar? No crec que les baralles internes els castiguin, a no ser que facin una campanya electoral desastrosa. Tenen el dilema de si van sols o s'ajunten amb IU. Aquest canvi d'estratègia de ben segur que alteraria els resultats. 
Ben mirat, però, tot fa pensar que les noves eleccions, si es confirmen, poca varietat produiran i si es confirma que PP i C's no sumen majoria absoluta, la necessitat de dialogar i pactar apareixerà novament.

dissabte, 23 d’abril del 2016

El Clam, un nou concepte de llibreria a Vic

Aquest matí, llegint el diari ARA, he recordat els meus anys a Vic i les seves llibreries. L'Anglada o l'Atlàntida venien llibres, i també material d'impremta, com la Mater, però en va aparèixer una de diferent, que potser també et podia vendre algun bolígraf, però bàsicament venia llibres, i no només els best sellers, o aquells tan bonics de fotografies, reportatges o biografies.
El Clam, va ser la joguina de la Pilar Cabot, una poetessa immersa en el món de la literatura, la poesia i la cultura en general. La Pilar feia venir ganes de llegir al més resistent, perquè estimava la literatura, els llibres. Els seus clients, els que no vivien en aquest món, hi anaven com qui va al metge a veure què els recomanava. La Pilar coneixia quins eren els llibres que entusiasmarien a cadascú d'ells.
Però tenia també un nucli de clients i amics amb qui compartien el seu amor per la literatura, pel món dels llibres. Amb ells improvisaven grans tertúlies, en un petit racó de la minúscula llibreria, però al mateix gran llibreria de Vic. Després vindria La Tralla o la llibreria Mots.
Llegint l'ARA, doncs, he recordat aquells anys, quant més he llegit i que voldria recuperar per no haver de lamentar-me de tot el que m'hagi pogut perdre. A casa la M. Àngels llegeix per tots quatre, i això li dóna vida i riquesa cultural. La diada de Sant Jordi és motiu de reflexió i sovint ens prometem que llegirem més. No sempre ho posem en pràctica.
La Pilar va tancar la llibreria per dedicar-se plenament a la poesia. Ara fa molts anys que no en sé res més que les referències que puc llegir dels llibres que escriu i els actes culturals on intervé.

divendres, 22 d’abril del 2016

El ministre de justícia Rafael Català té raó

No podem negar-li la raó al ministre quan parla de normalitat en referir-se a la decisió presa pel Consell de Ministres de presentar recurs davant del Tribunal Constitucional de tres lleis més aprovades pel Parlament català. La presentació de recursos per part del govern del PP és la cosa més habitual que pugui haver passat durant tota aquesta legislatura, fins i tot ara quan el govern es troba en funcions i no acudeix al Congrés a defensar la seva acció de govern.
Tampoc no ens estranya que cada vegada hi hagi més rebuig a la seva gestió i que fins i tot pugui beneficiar el col·lectiu d'independentistes. Ja n'hi ha una bona colla que més que desitjar constituir un estat català el que volen és marxar de l'estat espanyol, veient com funciona i tement que no hi ha cap garantia que això pugui canviar.
El Partit Popular, que a Catalunya és residual i sense cap tipus d'incidència política al Parlament català, utilitza la majoria absoluta del PP estatal, que li ha permès governar aquesta legislatura i la torna, per tombar les lleis que el Parlament aprova. Aquest abús dels mecanismes jurídics per anul·lar les resolucions polítiques no beneficien la societat que les pateix i tard o d'hora forçaran un canvi irreversible.
Entenc els independentistes, però no acabo d'entendre el PSC, no pas perquè no sigui independentista, sinó perquè encara pensi que és possible un pacte amb Madrid per millorar la situació de Catalunya. Un govern que es dedica a impugnar les lleis que aprova el Parlament, que ha estat elegit democràticament pel poble català, ho és tot menys democràtic. Davant d'això poques opcions ens donen.

dijous, 21 d’abril del 2016

Un president independent per aconseguir què?

No us confongueu! Rivera no proposa un independentista per a president del govern espanyol, sinó una persona independent, que no sigui un polític amb carnet. Això tindria sentit, o no, si el problema fos Rajoy, Sánchez o el propi Rivera, però al meu entendre no és tant el nom de les persones com el programa, i si som més agosarats, les conseqüències per al PSOE d'un pacte a tres.
Si els tres partits constitucionalistes decidissin nomenar un independent com a president del govern, quin programa seguiria? Quines lleis aprovarien els diputats del Congrés, que sí són polítics? En què canviaria si ningú volgués aprovar cap llei en contra dels seus principis? 
No penso que la proposta d'Albert Rivera tingui cap seguiment, perquè tampoc li veig sentit. A Catalunya quan es parlava d'una llista d'independents, hi havia un objectiu clar que els unia. Quin és l'objectiu comú dels tres partits? La unitat d'Espanya, sí, però amb això on anem? Simplement a desterrar qualsevol intent de Catalunya de trencar l'Estat, però què passa amb la llei d'Educació, la llei  'mordassa', la llei laboral...?
Rivera s'equivoca si creu que l'impàs actual és degut al nom del nou president. L'impàs té sentit si tenim en compte el programa de cada partit polític. El PSOE no pot defensar la política descarada del PP. De ben segur que no li fa cap gràcia tenir Rajoy al davant, però s'acontentaria amb una altra persona? Jo crec que no.

dimecres, 20 d’abril del 2016

Es prepara una coalició d'esquerres per desbancar la dreta i el PSOE

Sense que hi hagi res resolt, tot sembla inclinar-se a la convocatòria d'eleccions generals el 26 de juny. Si més no els diferents partits polítics comencen a recuperar les eines electorals, que aquesta vegada tenien a prop i sense teranyines, i ja es comença a sentir a parlar de possibles coalicions, la més mediàtica és la de Podemos i IU.
Si és cert que els resultats electorals no han de ser molt diferents del 20 de desembre, la coalició d'esquerres superaria el PSOE i es convertiria en la segona força política. No sé si això facilitaria la formació d'un govern d'esquerres. Fins i tot si, com algú comenta, el PSOE i Podemos mateix tinguessin el risc de perdre vots, la coalició podria evitar que PP i C's sumessin majoria absoluta per governar. De fet això és el que ha pretès des d'un principi el senyor Albert Rivera.
Ha passat massa poc temps i cal esperar si es convoquen aquestes noves eleccions a veure què passa, però no seria gens estrany que aquest pacte teatralitzat del PSOE amb C's passi factura als socialistes i siguin els únics perjudicats.
La por a ser menjats per Podemos, podria fer-se realitat si es va a unes noves eleccions. És per això que tampoc seria estrany que a última hora rectifiquessin i accedissin a pactar la gran coalició amb PP i C's, i poder continuar liderant l'esquerra espanyola. Si fos així, però, la sotragada trigaria a arribar, però no la podrien evitar. 

dimarts, 19 d’abril del 2016

Les clàusules socials en la contractació pública

Arran de l'adjudicació del Servei d'Assistència Domiciliària de dues zones de Barcelona a dues empreses mercantilistes en detriment d'entitats del Tercer Sector, voldria fer un apunt sobre la contractació pública i les clàusules socials. El tema és complex i no es pot tractar en un post d'un blog. Es tracta només de llançar unes idees i permetre que cadascú hi reflexioni pel seu compte.
L'administració pública té la responsabilitat d'utilitzar el pressupost públic amb la màxima eficiència i això s'ha traduït durant molt temps simplement en l'eficiència econòmica, en el menor cost. Fins i tot han quedat fora productors que ofereixen el producte més car d'entrada, però que genera estalvi en el temps, i un cost final més favorable.
En el moment que valorem els principis i objectius de caràcter social és quan ens adonem que la contractació no només ha de pensar en l'aspecte econòmic, sinó que ha d'incloure criteris socials. No es pot basar tot en el cost del servei o producte, sinó tenir en compte els beneficis que pot suposar en qualitat de vida, de cohesió social. Fomentar la compra ètica afavoreix les empreses socialment responsables que pot ser un cop d'efecte per aquelles que no ho tenen en compte en la seva gestió.
Si no mirem d'incorporar les clàusules socials en les contractacions de serveis i productes, això sí amb la màxima transparència i no discriminació, ens trobarem que les entitats del Tercer Sector perdran qualsevol oportunitat de seguir treballant per aconseguir unes condicions de treball més humanes, amb respecte a col·lectius amb dificultats de desenvolupar una feina, i en defensa de la sostenibilitat i respecte al medi ambient.
Ah! i l'externalització de serveis no és necessàriament dolenta, sempre i quan es faci bé i es tinguin en compte tots els elements, no només els econòmics, sinó també els socials, mediambientals, i se'n faci un bon seguiment.

dilluns, 18 d’abril del 2016

Brussel·les agraeix la iniciativa catalana

La resposta d'agraïment del comissari d'immigració europeu a l'oferta d'acollida del nostre president és una altra manera de deixar en evidència al govern espanyol, que es va sentir tan sorprès, dolgut i emprenyat per la decisió presa des de Catalunya. En pocs dies aquesta oferta i la llei de pobresa energètica suspesa pel Tribunal Constitucional han estat una mostra dels despropòsits espanyols.
Tot plegat forma part de l'anecdotari d'aquest govern en crisi i decadència, però que encara ens ha de donar molts disgustos. Malauradament la ciutadania està tan confosa que no acaba d'enterrar qui l'ha menyspreada i mentit amb una majoria absoluta demolidora que ha alimentat els pitjors corruptes de la història espanyola.
Si el nostre país fos un país normal i hagués estat capaç d'enterrar tot el passat franquista, un partit com el PP, amb les demostracions de corrupció i engany, faria temps que hauria desaparegut. Però ni el nostre país és normal, ni ha estat capaç de deslliurar-se del passat franquista, sinó que molts franquistes i hereus continuen tallant el bacallà.
Quan llegeixo opinions favorables a continuar amb aquesta Espanya carca i sense il·lusió, no sé si pensar que són uns ingenus o bé que són uns vividors.

diumenge, 17 d’abril del 2016

Carles Capdevila, la perla de l'ARA

Interessant l'entrevista de l'Antoni Bassas al catedràtic d'història contemporània Borja de Riquer. Quin gust poder llegir persones intel·ligents i quin tip d'escoltar porqueria per televisió que es fa la gent!
Avui al diari ARA hi havia escrits que t'animen a llegir i a pensar. Fins i tot m'ha agradat l'article d'en Xavier Fina, encara que no és sant de la meva devoció. S'ha de dir que l'he començat a llegir amb poc interès. El títol 'En defensa de Félix de Azúa', si m'ha cridat l'atenció ha estat més aviat per rebuig. Llavors, una vegada l'he llegit hi he estat d'acord, però crec que el títol no és encertat. A mi em costa molt posar títol als meus escrits.
No hi ha dubte que la columna d'en Carles Capdevila és la perla de l'ARA. Em resulta impossible no estar-hi d'acord, i a més és gratificant, alliçonadora, amb esperit crític, però en positiu, donant gràcies a la vida.
No em passa el mateix amb l'actual directora del diari. No he aconseguit entrar-hi, ni pels temes ni per la manera que els tracta. Se'm fa feixuc, probablement perquè no sóc prou bon lector, o perquè encara fa poc temps que la llegeixo. Siguem positius!

dissabte, 16 d’abril del 2016

Cop d'efecte del Papa Francesc

Una de les notícies d'avui és l'anada del Papa a l'illa de Lesbos i el fet que n'ha marxat amb tres famílies de refugiats. Algú podrà parlar d'anècdota, però no podem deixar de denunciar l'actitud dels dirigents europeus, entre els quals destaca l'impresentable Rajoy.
L'altra dia la diputada del PP al Parlament català, Dolors Montserrat, defensava Rajoy com a lògic dirigent a ser nomenat president del govern espanyol. És cert que el seu partit polític va guanyar les eleccions, amb molta diferència respecte al segon classificat. També és cert, però, que va perdre la majoria absoluta i això l'obligava a pactar. Hi ha moltes coses que no sap fer el senyor Rajoy, i una d'elles, i molt important, és dialogar i pactar. 
De fet és normal que una persona que ha actuat durant quatre anys amb prepotència i menyspreant els altres partits polítics, sense necessitat de practicar el diàleg ni les negociacions, quan li fa falta no ho sàpiga fer. El que no es pot acceptar és que el seu partit exigeixi que els altres li donin la presidència pel simple fet d'haver guanyat més escons. En un sistema parlamentari com el nostre on els ciutadans voten els seus representants al Parlament i no el president, cal esperar que l'escollit sigui qui tingui capacitat per recollir la majoria de vots dels parlamentaris, cosa que de moment el senyor Rajoy ni tan sols ho ha intentat.
Mentre la Dolors Montserrat defensa Rajoy, el Papa visita Lesbos i li dóna una lliçó com a persona i com a primera autoritat d'un país europeu. Per cert, Rajoy, que va afirmar que només assumiria responsabilitats per actes propis o de persones designades per ell, té una bona oportunitat de ser coherent per primera vegada.

divendres, 15 d’abril del 2016

Manos Limpias o quan el nom no fa la cosa

L'hàbit no fa el monjo és una traducció literal del refrany castellà per explicar que l'exterior enganya. Això ho podem aplicar a molts noms que utilitzen partits polítics i institucions polititzades. Ens trobem amb el Partit Popular, que no té res a veure amb l'accepció de partit proper al poble, sinó que és clarament favorable al poder i la classe alta.
Avui hem pogut comprovar que el Sindicat "Manos Limpias" serà moltes coses, però en cap cas mans netes, segons s'ha pogut comprovar amb les acusacions que han provocat la detenció, entre d'altres, del seu secretari general.
El més curiós de tot és que la repercussió de la detenció del responsable del Sindicat pugui acabar representant l'absolució de la infanta Cristina de Borbó. Sembla ser que l'anomenat Sindicat es dedicava a extorsionar per enriquir-se i que fins i tot havia intentat fer xantatge als advocats de la infanta. Per què no ho varen denunciar?
Hi ha coses que no les entenc i només puc pressuposar que hi ha molts interessos amagats que fa que el frau i la corrupció trigui tant a sortir a la llum, i que només ens assabentem d'una ínfima part.
Avui també hem conegut la dimissió del ministre Soria, encara que els motius són perquè es va explicar malament. Ni així ha estat capaç de reconèixer que havia obrat de manera fraudulenta. Tinc molt clar que encara en veurem a desfilar uns quants més. Això no té aturador. El primer responsable polític, però, el senyor Rajoy, de moment no mou fitxa. Seria hora que es retirés i deixés que gent honrada del seu partit el substituís.

dijous, 14 d’abril del 2016

Una Constitució venerada per molts corruptes

La devoció dels polítics espanyols a la Constitució espanyola, sobretot els del PP, resulta un insult a la justícia social i a la decència quan el seu garant, el Tribunal Constitucional, anul·la la llei catalana de la pobresa energètica no pas pel contingut de la llei, sinó per un tema de competències.
El sentit comú no existeix en el món jurídic, però tampoc en la política, i trobem a faltar el sentit del ridícul, encara que en aquesta ocasió parlaríem de falta d'ètica, d'indecència, de mesquinesa. Avui hem vist com el Parlament Europeu votava a favor de no tallar el subministrament energètic a les llars durant l'hivern. Una decisió que tots podem entendre i que deixa més en evidència al sistema polític espanyol.
No cal entrar a comentar, o sí, els enormes beneficis de les companyies elèctriques i de gas, amb uns personatges designats com a compensació de favors anteriors i que han viscut alegrement durant els pitjors anys de la crisi econòmica. Podem continuar parlant d'ètica i justícia social i malparlar de l'ús i abús d'una Constitució sacralitzada que cau com una llosa sobre les persones més vulnerables.
Veneren la Constitució mentre defrauden Hisenda, requalifiquen terrenys per embutxacar-se beneficis il·legalment i s'inventen societats i utilitzen la casa reial per continuar estafant i robant a la ciutadania. 
I el més greu de tot plegat és que en una nova contesa electoral, la ciutadania espanyola tornarà a votar els mateixos corruptes de sempre. En el fons, el missatge que aquests polítics ens envien és que si no enganyem som uns passerells.

dimecres, 13 d’abril del 2016

El gran president Aznar multat per defraudar a Hisenda

Avui surt a la premsa que el ministre Montoro ha sancionat l'expresident Aznar amb no sé quants diners, perquè hi ha informacions diferents, per haver defraudat a Hisenda. També avui s'ha sabut que l'alcalde de Granada, igualment del PP, va estafar en una operació urbanística de requalificació de terrenys.
No és estrany, doncs, que la ciutadania estigui tan cansada dels nostres polítics. Si tenim tanta pressió fiscal i ens trobem que els nostres dirigents, que ens haurien de donar exemple, es dediquen a fer operacions corruptes i a defraudar a Hisenda, què hem de pensar? Quina serà l'actitud majoritària? Intentar amagar el que calgui i estalviar al màxim el pagament dels impostos.
Res justifica una operació de corrupció o estafa, però la fa entendre. Ho podrem recriminar, però els ho direm amb la boca petita i els demanarem que no es fixin amb qui no ho fa bé, encara que aquest hagi estat qui ha dirigit la política del nostre país durant vuit anys.
És lloable que un ministre del PP sancioni qui va ser el seu pare polític, però els malpensats, que en som uns quants, suposem que hi ha més coses que no ens expliquen. Que només ens deixen veure una part de l'iceberg, perquè ens entretinguem i no exigim més transparència i draps bruts. 
Jo encara espero que algú m'expliqui si el senyor Rajoy encara cobra dietes per desplaçament i habitatge, tot i residir a la Moncloa i, sobretot, si és cert que també va cobrar a través de sobres. Una pràctica que va esdevenir habitual durant un temps entre els alts dirigents del Partit Popular.

dimarts, 12 d’abril del 2016

La revolució de les autonomies

S'ha dit d'anada i de tornada que el sistema instaurat de les comunitats autònomes va servir per aigualir les aspiracions de Catalunya. D'alguna manera ens varen prendre el pèl, que potser en aquells moments no estàvem per gaires coses més. Han passat molts anys, massa anys, i l'invent ha servit perquè si des de Catalunya protestàvem i aconseguíem alguna cosa, les altres també se'n beneficiessin, encara que no els interessés. 
Les autonomies han servit de coixí als successius governs espanyols, en funció del color polític, és a dir, de la coincidència de color. Qui desentonava era bàsicament Catalunya que, als ulls de tothom, no estàvem mai contents.
En cap moment les comunitats autònomes ens han donat suport, ni el País Basc, amb qui podíem tenir trets en comú, i encara menys les comunitats que configuren els Països catalans, on el PP s'ha encarregat de maltractar la seva llengua i cultura fins a límits inimaginables en ple segle XXI.
Darrerament, però, amb un govern espanyol en funcions, sembla que algunes autonomies treuen pit amb la pressió del ministre Montoro, en temes fiscals, i ens podríem trobar que aquest divendres, quan els diferents consellers d'economia han estat convocats a Madrid, unes quantes de les autonomies clavessin un cop de puny a la taula i es neguessin a seguir les instruccions de l'Estat. El cinisme del ministre Montoro ha arribat a un grau que facilita que pugui rebre cops de porta successius. 
Caldrà veure quina és la reacció final de les autonomies que han aixecat la veu, si només ha estat això, o bé van més enllà, i sobretot què dirà Catalunya. Després vindrà la reacció del govern de l'Estat que no les té totes després que Europa li hagi enviat algun avís i que l'Autoritat Fiscal Independent hagi declarat que l'excés de dèficit no és culpa de les autonomies, que pateixen un mal finançament, sinó del mateix govern de l'Estat, sobretot de la Seguretat Social.

dilluns, 11 d’abril del 2016

El cap de gabinet no és prioritari a Arenys de Mar

Abans de justificar la meva afirmació voldria que s'entengués molt bé que no vaig en contra de ningú, sinó del càrrec de confiança que s'ha prioritzat. Si l'Ajuntament es pogués permetre el luxe de contractar molts càrrecs, no hi ha dubte que la figura d'un cap de gabinet podria encaixar, però si toquem de peus a terra, calia mirar bé què era el més urgent i necessari per posar ordre a l'Ajuntament i jo penso que més que un cap de gabinet el que convé en aquests moments és un o una gerent.
L'organització del nostre ajuntament necessita una revolució i posar-hi ordre, no pas per les capacitats dels nostres funcionaris, sinó per fer eficient la feina que realitzen. Sovint passa que cadascú fa la seva feina i es desconeix què fa el del costat, un orgue de gats. Hi ha tramitacions que requereixen un seguiment transversal que no sempre existeix i qui ho pateix és el vilatà.
Els polítics elaboren un PAM que els funcionaris no hi diuen o no poden arribar-hi a dir res, i per tant no sempre se'l fan seu o ni tan sols hi creuen. La relació entre el treballador i el polític no sempre és la millor, no pas per manca de voluntat, sinó freqüentment per desconeixement del polític, que és el passavolant, i la desconfiança del funcionari o laboral, que coneix els punts flacs del polític.
L'organització d'un ajuntament ha d'anar a càrrec d'un professional de l'administració, que ha de llegir la voluntat política dels càrrecs electes i traslladar-la a l'equip de treballadors de la casa, organitzant els equips de la millor manera per aconseguir els millors resultats de la seva gestió.
No estic valorant la capacitat de les persones, sinó la manera com s'organitza a vegades amb pautes contradictòries o simplement sense instruccions prou clares. Ja sé que Arenys de Mar no és cap excepció, però ara estem parlant del nostre ajuntament. Cal que els polítics facin de polítics i els tècnics el que els correspon, i que hi hagi la màxima transparència i comunicació entre ambdues parts. És per això que avui a Arenys el que necessita és una gerència potent.
Joaquim Ponsarnau, a qui considero amic, estic convençut que serà un molt bon cap de gabinet. El que jo expresso és que la gerència és prioritària.

diumenge, 10 d’abril del 2016

Per què Podemos no vol pactar amb el PSOE?

Encara que fins a darrera hora tot és possible, sembla ser que les eleccions del mes de juny cada vegada són més previsibles. Podemos no accepta l'oferiment del PSOE que va de bracet de C's. Els motius poden ser múltiples i acceptar-los no sempre ve de gust, però hi ha una cosa que és coherència que el PSOE potser no valora suficientment, però tot fa pensar que Podemos sí que hi creu.
Tot i que en política sempre s'ha d'estar a punt de fer pactes, a partir del diàleg i renunciant per totes bandes, sí que és cert que els principis bàsics no s'haurien de trair mai. Se'm fa molt difícil que, per al bé d'Espanya, el PSOE pugui acceptar alegrement anar de la mà de C's. Encara que en més d'una ocasió he comentat que el PSOE practicava una política poc d'esquerres, pactar amb C's i pretendre que Podemos hi estigui d'acord és somiar massa i tocar poc de peus a terra.
Per què Podemos prefereix noves eleccions, malgrat tenir les estadístiques en contra? Aquests dies ens han informat que en unes noves eleccions el PP i C's creixerien, arribant fins i tot a sumar majoria absoluta. En aquest cas quedaria tot resolt l'endemà mateix de les eleccions. Aquest és el gran somni de Rivera des que va decidir presentar-se a les eleccions espanyoles.
Si els pronòstics són aquests, li interessa a Podemos forçar les eleccions? Jo penso que sí. Podemos encara té un llarg recorregut fins aconseguir el que pretenen. Podia haver passat que en un primer intent les coses sortissin bé, però no ha estat així. Li ha faltat el suport que ha d'anar a buscar més endavant, però que mai l'obtindrà si pacta amb posicions tan dretanes com les de C's.
Podemos preferirà recular en les properes eleccions, amb la intenció de ressorgir d'aquí a quatre anys amb més força i amb possibilitats de poder arribar a la Moncloa.

dissabte, 9 d’abril del 2016

Per què una esquerra a Catalunya sense PSC, ERC i CUP?

Per què quan es parla de construir un nou subjecte polític que agrupi l'esquerra a Catalunya no es pensa ni en les CUP, ERC i PSC? De quina esquerra estem parlant? Si realment es volgués unir les esquerres per ser més forts no creieu que caldria ampliar la base política. Què passa amb els partits exclosos? No són prou d'esquerres? No són prou catalans? Ho són massa?
Aquest cap de setmana Dolors Camats i Joan Herrera s'acomiaden de la direcció d'ICV, encara que molts teníem la sensació que ja havien baixat del carro. Fins i tot en el programa de Polònia d'aquest dijous no hi varen sortir. Algú diu que són els pitjors dirigents que el partit ha tingut al llarg dels anys. És difícil fer comparacions perquè el temps no és mai el mateix, i en aquests anys el posicionament del partit ha estat molt difícil de mantenir ben definit i el suport ha estat escàs.
Són moltes les temptatives que hi ha hagut durant tots aquests anys de democràcia al país, per part de l'esquerra, de treure el nas amb certa força. S'ha hagut de fer front, però a massa encontres i dificultats, i també ha existit massa ego en molts dels seus líders. Ara, amb el pas al món de la política de partits dels fins ara manifestants professionals del carrer, sorgeix un nou intent de construir un partit d'esquerres per aconseguir, des de dins, fer la revolució al sistema polític vigent. Se'n sortiran?
A nivell d'Espanya Podemos ho ha intentat, però no sembla que se n'acabin sortint. La societat és molt conservadora i no està gaire entusiasmada en veure canvis. Encara hi ha massa gent que té molt a perdre i que mantenir l'status quo és la millor manera d'assegurar la seva seguretat i comoditat. El fet que unes noves eleccions el juny facin creure que Podemos perdrà suport, és una demostració clara de la poca credibilitat a un canvi de model polític, la qual cosa reforça el paper de partits conformistes com el PP i el PSOE. A Catalunya és el cas d'ERC i el PSC. Quant a les CUP estaríem parlant d'una similitud dels entrebancs que pateix Podemos a nivell espanyol.

divendres, 8 d’abril del 2016

Un govern indecent que ni fa ni deixa fer

El govern espanyol no és només insensible vers les persones amb més dificultats, sinó que al mateix temps lluita en contra dels seus drets. Ens trobem amb un govern de l'Estat que no tan sols no actua, sinó que tampoc deixa actuar els altres. El Tribunal Constitucional, a més, li dóna la raó i fa que el greuge sigui encara més gran. 
Ahir es va saber que el Tribunal Constitucional prohibeix al govern català garantir el subministrament de llum i gas a les famílies vulnerables. La Llei de pobresa energètica, suspesa en el moment que el govern espanyol la va recórrer, ha rebut la sentència d'anticonstitucional per manca de competències.
Podria entendre que una llei es suspengués si és injusta, però pel tema de les competències no s'entén, tenint en compte que el govern espanyol, que sembla ser que és qui pot legislar-ho, no mou fitxa i permet que les famílies vulnerables puguin quedar sense subministrament elèctric o de gas. 
El govern català assegura que malgrat la sentència en contra, garantiran que ningú quedi sense subministrament per dificultats de pagament.
Ens trobem, doncs, en unes disputes absurdes sobre competències i no solucionem els problemes de les persones que tenen dificultats. L'altre dia parlàvem dels refugiats on l'única cosa que preocupa al govern espanyol és que el govern català s'hagi atrevit a oferir-se a Europa per acollir refugiats, veient que des de Madrid no es fa res. Ara el govern espanyol deurà està molt content veient que el Tribunal Constitucional els dóna la raó, però si tinguessin un mínim de decència s'avergonyirien del que estan fent, o millor dit, del que no fan ni deixen fer.

dijous, 7 d’abril del 2016

El català de l'any a Lesbos

He estat veient uns moments de l'acte de proclamació del català de l'any i, tot i que no sóc gaire partidari d'aquestes proclamacions, he observat com el càrrec queia en la persona d'Òscar Camps i m'ha agradat. Una vegada més, com ha succeït en edicions de l'arenyenc o el mataroní de l'any, al final acaba guanyant la persona més solidària, més social, més desinteressada. Punts a favor dels votants.
Sense treure valor ni significança als altres candidats penso que el guardonat ha estat la millor opció en un moment de vergonya col·lectiva a Europa i al món sencer, per culpa d'uns governants ineptes i insensibles. Uns governants que no estan a l'alçada de les circumstàncies i que la història els col·locarà al lloc on es mereixen.
Les paraules d'Òscar Camps a l'hora de recollir el guardó han estat emotives precisament perquè ha recordat la misèria dels nostres governants. Parlem molts dels drets humans, ens omplim la boca de les Nacions Unides, però a l'hora de la veritat tot és fum.
Exemples com l'Òscar ens demostren que els valors no s'han esfumat, que a la societat nostra hi ha bones persones que es desvetllen pels altres, que renuncien a la comoditat per ajudar a tercers. Persones que deixen en evidència als nostres polítics i que ens fan sentir impotents davant tanta injustícia, tant dolor, tantes morts evitables.

dimecres, 6 d’abril del 2016

Canvi de cromos a l'alcaldia d'Arenys de Mar

Aquest migdia s'ha produït el canvi de cromos al govern municipal de la nostra vila, tal com estava previst des del dia 23 de març quan es va entrar per registre la petició de moció de censura a càrrec de  tots els grups municipals de l'oposició excepte el PP.
El canvi és tan recent que els responsables del web municipal no han tingut temps de substituir la fotografia de l'alcalde, on hi continua figurant el ara regidor a l'oposició, Estanis Fors. Si envio un correu electrònic a l'adreça d'alcaldia, qui el rebrà?
He llegit al web de Ràdio Arenys que la tensió ha estat present durant el Ple de la moció de censura, sobretot en les intervencions del ja exalcalde i del regidor Ramon Vinyes. L'alcaldessa, com ja va dir la setmana passada, ha recalcat que s'hi deixarà la pell. Algú li continua recriminant el fet de no viure a Arenys de Mar, però això és una anècdota i l'important és que treballi a fons per la vila que l'ha nomenat, a desgrat d'uns quants, alcaldessa.
L'alcalde sortint, que sembla ser no ha desitjat sort a l'alcaldessa entrant, ha manifestat que han fet molta feina i n'ha relacionat alguns exemples. Només faltaria que no haguessin fet res! sobretot perquè temes com el viver d'empreses vénen de molt lluny. No sé si ha parlat de la renovació del clavegueram d'una part del Rial Sa Clavella, o potser no ho ha fet per la vergonya que li deu fer si algun cop hi passa per casualitat!
Si ara fa vuit anys iniciava el compte enrere per arribar a l'alcaldia, de ben segur que avui ha iniciat un segon compte enrere pensant en el mes de juny de 2019.


dimarts, 5 d’abril del 2016

Una oposició dura i responsable

L'alcalde d'Arenys de Mar ha manifestat que a partir de demà, quan el Ple municipal de la nostra vila nomenarà alcaldessa a la representant d'ERC, exercirà una oposició dura i responsable. Si entén dura com a exigent, sistemàtica, seriosa... ens trobarà a molts vilatans al seu costat, perquè això és el que demanem sempre a l'oposició, i també mentre ell ha estat alcalde.
De les declaracions de l'actual alcalde vull pensar que està dolgut i no entén la moció de censura si no és per motius personals. Tanmateix, i ja ho vaig dir un dia, crec que s'equivoca. No puc imaginar-me que els grups de l'oposició, que potser no han realitzat una bona feina com a oposició, presentin una moció de censura perquè no els agrada l'alcalde. Haig de suposar que el motiu o motius són una sèrie de gestions del govern municipal que no han estat encertades, per no entrar a valorar-les d'il·legals.
No em val tampoc justificar el dret de continuar essent alcalde per la quantitat d'adhesions rebudes. Sempre he cregut que les persones som bones i ben pensades, i és lògica aquesta reacció. Cal, però anar a fons de la qüestió si es vol analitzar la justificació de presentar o no una moció de censura.
Assumir la responsabilitat de govern vol dir també exposar-te a ser fiscalitzat en totes les gestions i és per això que parlem tant de la transparència, per això és tant important la feina que fa l'oposició, i que ara ens promet fer.
El nou govern té un gran repte, i és el de demostrar amb fets que aconseguirà treure'ns d'aquesta immobilitat, d'aquesta apatia, desídia. Arenys de Mar necessita un bon cop timó, i atacar a fons els problemes reals de la vila i no quedar-nos només amb els ornaments. Necessitem confiar en els nostres polítics, que no divaguin, ni menteixin, ni ignorin què passa a la vila. 

dilluns, 4 d’abril del 2016

Els papers de Panamà

Avui tothom parla dels papers de Panamà. Bé, potser no tothom ho fa perquè estem tan farts de corruptes que ja res no ens sorprèn i a més no tenim cap tipus de confiança en que tot això porti enlloc. Anem col·locant personatges al llistat dels corruptes, però no els hi passa res.
A molts ens cauria la cara de vergonya, però ells no en tenen. Saben que passats uns dies o tirant llarg uns mesos, ningú ho recordarà perquè ja n'hauran sortit d'altres.
Us haig de confessar que no he parat ni un segon per mirar qui hi ha de conegut, perquè no m'interessa. Més aviat em fa agafar mal humor i prefereixo no saber-ho. Avui, que per qüestions familiars he hagut de canviar el programa de tarda, he celebrat no tenir temps per aprofundir en la notícia. Segur que ho sentirem a dir durant alguns dies, fins que ens arribi una altra notícia.
I a Espanya ja tenen clar qui governarà? M'ha semblat llegir que en unes noves eleccions C's i PP sumarien majoria absoluta. Potser sí que optaran per repetir-les i acabar amb aquesta situació d'estancament. No crec que el PSOE aconsegueixi convèncer Podemos perquè accepti ser soci de C's. 

diumenge, 3 d’abril del 2016

L'intel·lectual Félix de Azúa

A l'escrit d'en Carles Capdevila "Masclisme, classisme i de què serveix ser intel·lectual", jo li deia "Carles, estic totalment d'acord amb tu. Malauradament tenim una bona colla dels anomenats intel·lectuals que ens avergonyeixen. És cert que ells mateixos es desacrediten, però els hem d'aguantar tota la seva supèrbia."
No puc escriure millor el que molt bé diu en Carles d'en Félix de Azúa i altres intel·lectuals com ell, per més que m'ho proposés. Tot i així voldria manifestar el meu menyspreu a persones que sense excusa, per la formació rebuda, embruten la societat que els ha ajudat a ser on són.
Curiosament Félix de Azúa diu que ha votat C's i que ara no ho té tan clar. Si us hi fixeu us adonareu, si no ho havíeu fet abans, de quin és el perfil de les persones destacades dins de la formació de C's. Concreto 'persones destacades' perquè, com a totes bandes hi ha gent humil, voluntariosa i de bona fe, però és evident quin va ser el motiu de l'aparició d'aquest partit a Catalunya, i les persones que el varen crear i promocionar.
Dir que a les escoles catalanes s'ensenya a odiar Espanya o fer creure que aquí només parlem català i que els castellanoparlants són arraconats, menystinguts, i que si no marxen de Catalunya és perquè són massa grans per començar una nova vida en un altre lloc, no és tan sols mentir, sinó agredir la nostra societat, insultar-la. 
Com a català de llengua materna i que ha viscut en temps de la dictadura en què se'ns privava parlar-la, estimo enormement la meva llengua i la defensaré on sigui, però mai deixaré de banda cap persona que parli una altra llengua, sempre i quan em respecti. Personatges com Félix de Azúa, mai seran a la meva llista d'amistats, no pas per la llengua que utilitzen, sinó per insultar tot un poble i provocar que els espanyols que no ens coneixen ens arribin a odiar.

dissabte, 2 d’abril del 2016

Magnífic homenatge a Enric Granados

Un centenar d'arenyencs hem assistit a un magnífic concert en homenatge al músic català Enric Granados de qui es commemora els 100 anys de la seva mort. Com ja vaig anunciar ahir, la interpretació ha anat a càrrec de Nexus Piano Duo, la parella formada per Mireia Fornells i Joan Miquel Hernàndez.
El piano cedit a la població d'Arenys de Mar per la família López Surroca, havia estat propietat del mateix Enric Granados. Un piano que esdevé una relíquia i permet poder gaudir de concerts com el d'aquesta tarda.
Les obres interpretades al piano a quatre mans han estat de compositors com Xavier Montsalvatge, Isaac Albéniz i Manuel de Falla, a més d'Enric Granados.
Si bé és cert que amb les primeres notes sorprèn la sonoritat, al llarg del concert t'hi acostumes i arribes a gaudir-ne. No cal dir que la interpretació és precisa, sentida i tècnicament perfecte. Aquest conjunt de qualitats fa que el resultat sigui excepcional. 
És una llàstima que es respecti poc el silenci, es permeti entrar i sortir de la sala durant la interpretació de les obres. Tot això té una fàcil solució, però cal sensibilitat per part dels organitzadors. Malgrat tot, el gust de boca que ens ha deixat la interpretació dels pianistes ha estat molt bo, i ja ens vénen ganes de poder-los tornar a escoltar en algun dels molts repertoris amb què compten. 
Des del meu bloc vull felicitar la Mireia i en Joan Miquel. 

divendres, 1 d’abril del 2016

Celebrant Granados a Arenys de Mar

Als aficionats a la música clàssica us recomano el concert d'aquest dissabte 2 d'abril, al Calisay, a càrrec de Nexus Piano.
Arenys de Mar té la sort de comptar amb aquesta parella de pianistes que de tant en tant ens ofereixen excel·lents concerts. Destaco el seu gust musical, a l'hora d'escollir programes, i la bellesa interpretativa. 
Malauradament Arenys, tot i la tradició musical i l'existència d'una escola de música amb molts anys d'història, no tenim moltes ocasions de gaudir de concerts a càrrec de professionals. Tenim oportunitats d'escoltar les corals de la vila i les convidades, però a diferència d'altres municipis de la costa catalana, no comptem amb festivals de música de primera categoria.
És per això, que ocasions com les d'aquest dissabte no les podem deixar perdre. Ens hi veiem!