La mirada entre Espanya i Catalunya és en clau política

Des de fa massa temps, tot el que té a veure amb Catalunya des d'Espanya es mira en clau política i concretament en clau secessionista. Qualsevol opinió, suggeriment o proposta que es faci des de Catalunya se li posa l'etiqueta d'insolidaris i independentistes i no va més enllà. Suposo que la culpa és repartida, però ja seria hora que tots plegats actuéssim de manera intel·ligent i separéssim el gra de la palla.

En el cas que ens ocupa, la lluita contra el coronavirus, tot el que es fa des de Catalunya, o es suggereix, està mal fet, perquè Espanya no pot permetre's el luxe de ser aconsellada públicament per una comunitat autònoma, i a més una comunitat autònoma tan antipàtica i insolidària.

A hores d'ara no sabem qui té raó, si la política de bloqueig general de Catalunya o la flexible d'Espanya, però el que sí que podem afirmar és que arribarà un dia que quedarà demostrat que algú estava equivocat, i aquest algú pot ser un o l'altre. Davant d'aquesta situació, manifestar-se de manera autoritària i despectiva no és el millor posicionament.

Avui llegíem la premsa britànica criticant la reacció pèssima del govern espanyol, fent notar que teníem els exemples de Xina i Itàlia, com per haver-ho fet millor. Si més no això hauria de provocar més modèstia per part del govern espanyol i no tan orgull de pensar que són els únics que ho fan bé, sobretot quan estem tractant vides humanes.

Mentre l'actitud espanyola, en aquest cas avalada pel PSC, sigui amb mira estreta i en certa manera venjativa, no podrem resoldre correctament els problemes que cal afrontar. L'exalcalde de La Roca està content de tenir sota seu la consellera de sanitat. És per ara l'única manera de governar a Catalunya.

El vot a Tremosa afavorirà el VOX?

Podria parlar de les declaracions de l'Aiatol·là Jamenei de l'Iran, quan diu que el treball de la dona és secundari i el que és realment important és que la dona pugui tenir cura de la llar en un bon ambient familiar. Suposo que vol dir fer content el marit, aquell que comparteix amb unes quantes dones més. Però no ho faré. No pas perquè no sigui important, sinó perquè ja li puc anar dient que tampoc no em farà cas.

Esclar que quan insisteixo en parlar dels disbarats del PP i la seva mala llet, tampoc no serveix de res i per tant m'ho podria estalviar. Penso llavors que com a mínim puc ajudar a enrabiar més els que pensen com jo, i potser un dia tindrem prou força psicològica per tombar-los.

Llegia avui uns comentaris sobre la llei universal, aquella que s'ha volgut carregar el ministre Gallardón, que ens pensàvem que era de l'ala 'progre' del PP, però que hem pogut comprovar que és tant o més 'carca' que l'Esperanza Aguirre, que ja és dir.

El jutge de moda, el magistrat Ruz, tampoc li sembla bé deixar de banda uns temes que han passat on ara no és Espanya, i deixar immunes uns possibles culpables de tortures. És molt trist veure el que està passant amb un govern d'extrema dreta, com podem catalogar el PP. No és estrany que el nou partit d'Alejo, el VOX, hagi obtingut l'aval de diputats del PP per poder-se presentar a les eleccions europees. Probablement es tracta de futurs companys de grup i, per què no, de partit. Mireu com tremola el senyor Duran quan veu que estaran al mateix grup. Jeje!

El president Mas s'ho haurà de mirar bé quan es presenta en coalició amb un partit, la UDC, que compartirà cadira amb un partit d'extrema dreta, que demana la intervenció militar de Catalunya. Qui gosarà votar Tremosa? Sobretot que sàpiga a qui beneficiarà el seu vot!

Necessitem un PSC fort i un PSOE coherent

L'Espanya franquista torna a governar i només podem fer-hi front amb una mobilització de la ciutadania i un PSOE coherent amb els principis del socialisme democràtic. El Partit Popular del president Aznar haurà resultat una caricatura davant la involució democràtica i pèrdua de drets de les persones en mans del govern del president Rajoy.

No només Catalunya és atacada en la llengua i la cultura, sinó que tota Espanya veu com els drets adquirits després de quaranta anys de dictadura i una transició democràtica que ara posem en dubte, desapareixen de cop gràcies a un govern format per uns ministres ultraconservadors, assessorats per una església que fins i tot el Vaticà defuig.

El PSC no pot girar l'esquena als problemes que provoca aquesta marxa enrere del govern espanyol, i ha de retornar al grup dels que defensen el dret a decidir, per votar a favor d'un nou model d'Estat que no ha de ser necessàriament la independència. Confiar que el PP pugui pactar mai una consulta és un error, si no una excusa per no estar-hi a favor.

Necessitem un PSC fort perquè defensi els drets de les persones més febles, per evitar una fractura social, per recuperar els drets elementals de l'habitatge i el treball, però també perquè planti cara al PP amb qui mai, i no per culpa seva, hi podrà pactar. La posició del PP és prou clara i no genera dubtes.

Jo tampoc vull la delegada de los Llanos

De fet ni la de los Llanos ni cap altra, però sí que és cert que aquesta senyora s'ha fet molt antipàtica. M'imagino que el càrrec pot ser molt avorrit a no ser que busquis com entretenir-te. I això és el que fa la delegada. Té afició a les banderes i en vol una a cada edifici públic, però ha de ser espanyola, ja que la nostra no la vol per res.

Jo sempre em pregunto per què a les casernes de la Guàrdia Civil no hi despleguen la senyera. No volen que a tots els edificis oficials hi hagi les dues banderes? Llavors... O és que volen que a tot arreu hi hagi l'espanyola? No cal que us doni la resposta, oi? Doncs en això està distreta, i mirant què aproven els municipis del país.

Puc entendre que vulgui que es compleixi la legalitat. Una legalitat que a molts ens molesta, però que de moment estem obligats a acatar. El que no entenc és per què li agrada tant marejar la perdiu. Hi ha coses que es pot fer veure que no es veuen, sobretot quan no posen en perill a ningú. Insistir en el seu compliment és, sovint, tenir ganes d'emprenyar l'altre. No tenim prou problemes?

Em sembla molt bé que el Parlament hagi aprovat demanar que la canviïn, i no entenc per què el PSC no s'hi ha sumat. Suposo que forma part d'aquella inseguretat en què es troba submergit actualment, i que no li permet prendre decisions valentes.

Celebro també la decisió del Parlament, ahir, amb 104 vots favorables, que aprovés el dret a decidir. Anar-hi en contra és atacar un dels drets de la persona. Ja sé que a Espanya se'n neguen d'altres -veurem com acaba el tema dels desnonaments, ara que s'hi ha ficat el Tribunal de Justícia de la UE-

La moció no servirà per res, però com a mínim formarà part de la història d'aquest nostre país en un dels pitjors moments, per culpa d'haver gosat dir que volem decidir el nostre futur. Jo, amb el panorama que em mostra Espanya, vull anar més lluny. Ja sé què vull decidir. Adéu!