Han perdut la por a fer el ridícul

De tot el que ha estat passant els darrers mesos a Espanya i Catalunya, un fet a tenir en compte és la pèrdua de la por a fer el ridícul de molts càrrecs públics espanyols i militants polítics. Semblaria que ostentant un càrrec caldria anar més en compte en no espifiar-la i no sortir-ne esquitxat. Els fets dels darrers temps demostren que això no ha passat, sinó tot el contrari. Són moltes les situacions ridícules que hem vist protagonitzar per diferents càrrecs públics.

El darrer, probablement és el de l'ambaixador espanyol a França, titllant Torra de president inconstitucional i recriminant l'alcalde de Perpinyà per haver-lo rebut. La carta de resposta de l'alcalde de Perpinyà ha estat contundent i vergonyant per a l'ambaixador. Si aquest cotitzés en borsa hauria baixat estrepitosament.

No saps si es tracta d'ignorància o bé d'un excés d'odi i ràbia que els fa actuar de manera ridícula i desproporcionada. Diuen que la ignorància és atrevida, però tractant-se d'un ambaixador jo abans pensaria que es tracta d'un odi que els enlluerna i no els deixa veure la realitat. Els treu de polleguera.

Aquesta no ha estat l'única ridiculesa de representants espanyols. Jutges i ministres espanyols s'han lluït amb les seves pressions a Brussel·les, i amb líders polítics com Casado i Rivera t'hi trobes cada vegada que obren la boca. Al final arribes a la conclusió que estem governats per una colla d'impresentables que només es mouen per rancúnia i venjança fins al punt de quedar en evidència.

Una vegada més, pendents del TC

Malgrat les evidències, a Espanya es fa sempre el que vol la dreta neofranquista, el PP. Es tracta d'un partit corrupte i mentider que des de fa molt temps no té alternativa al govern espanyol. Des que Rajoy és president del govern de l'Estat, no ha tingut oposició capaç de fer-lo fora, tot i no disposar de majoria absoluta. Ara, amb l'embranzida de C's a Catalunya, aquests es veuen capaços de superar el PP i arribar a tenir opcions de presidir el govern. El més trist de tot és que no veiem, per ara, cap possibilitat que sigui el PSOE qui li pugui fer relleu.

Amb la situació en què ha quedat el PSC i el PP a Catalunya, de marginalitat parlamentària, queda ben clar que els seus socis espanyols han deixat de significar res per a Catalunya, ni són creïbles totes les promeses que puguin oferir. L'única força que tenen és la dels jutges, del Sistema Judicial i el Tribunal Constitucional, que són la mà dreta del poder executiu espanyol.

Aquest cap de setmana estarem pendents de la decisió que prengui el Tribunal Constitucional sobre la impugnació del govern espanyol a la investidura de Puigdemont. No els val que el Consell d'Estat hagi declarat que el fet no té fonament jurídic per ser recusat, perquè el govern sap que els seus amics del Tribunal Constitucional no els fallaran. La història ens ensenyarà tots els acords inconstitucionals i sense base jurídica, presos durant aquests mesos, però només servirà per recordar-ho, i mostrar com va funcionar l'època més grisa de la història espanyola en democràcia.

Passant la calor de la millor manera, el Constitucional també

Avui he passat calor i diuen que n'ha fet, però també hi ha ajudat l'exercici físic de la tarda, movent mobles i suant la gota grossa. Ho hem aconseguit, però ens ha deixat baldats.

I arribant a casa, amb més set que no pas gana, t'assabentes de les darreres notícies a Catalunya, que tenen com a protagonista el Tribunal Constitucional que ha tornat a declarar inconstitucional una llei catalana. En aquest cas es tracta de les estructures d'estat que englobaven l'Agència Tributària, la Hisenda i la Seguretat Social pròpies, el control de les infraestructures pròpies...

Res no ens ve de nou, encara que n'estiguem farts. A vegades em sembla que ja no formo part d'aquest Estat, i quan escolto o llegeixo declaracions de personatges tipus Boadella, m'imagino que José Peman ha tornat a néixer. Em fa riure sentir dir al govern espanyol que ha estat el propi president Obama qui ha demanat trobar-se només amb els quatre líders dels quatre partits més grans, i per tant deixar fora els partits nacionalistes. No deixa de ser una manera o altra de deixar clar que ens exclouen.

I ens assabentem que el govern espanyol està preocupat per l'actuació del govern català a l'exterior. S'adonen que no és cap broma i que el govern català s'ho agafat seriosament, canviant el nom de la conselleria, això sí, però actuant com han pretès des del primer dia.

Histèrica, és una situació histèrica que no sabem on ens portarà. Demà m'agafo el dia lliure. Desitjo viure'l tranquil·lament, gaudint-ne plenament i, en tot cas, al vespre ja comentarem la jugada.

Un govern indecent que ni fa ni deixa fer

El govern espanyol no és només insensible vers les persones amb més dificultats, sinó que al mateix temps lluita en contra dels seus drets. Ens trobem amb un govern de l'Estat que no tan sols no actua, sinó que tampoc deixa actuar els altres. El Tribunal Constitucional, a més, li dóna la raó i fa que el greuge sigui encara més gran. 

Ahir es va saber que el Tribunal Constitucional prohibeix al govern català garantir el subministrament de llum i gas a les famílies vulnerables. La Llei de pobresa energètica, suspesa en el moment que el govern espanyol la va recórrer, ha rebut la sentència d'anticonstitucional per manca de competències.

Podria entendre que una llei es suspengués si és injusta, però pel tema de les competències no s'entén, tenint en compte que el govern espanyol, que sembla ser que és qui pot legislar-ho, no mou fitxa i permet que les famílies vulnerables puguin quedar sense subministrament elèctric o de gas. 

El govern català assegura que malgrat la sentència en contra, garantiran que ningú quedi sense subministrament per dificultats de pagament.

Ens trobem, doncs, en unes disputes absurdes sobre competències i no solucionem els problemes de les persones que tenen dificultats. L'altre dia parlàvem dels refugiats on l'única cosa que preocupa al govern espanyol és que el govern català s'hagi atrevit a oferir-se a Europa per acollir refugiats, veient que des de Madrid no es fa res. Ara el govern espanyol deurà està molt content veient que el Tribunal Constitucional els dóna la raó, però si tinguessin un mínim de decència s'avergonyirien del que estan fent, o millor dit, del que no fan ni deixen fer.

El CGPJ considera abusiva la nova llei de seguretat ciutadana

La consulta catalana i el dret a decidir no és l'únic tema conflictiu a l'Espanya del PP, sinó que els problemes s'acumulen, bàsicament per la incompetència del govern espanyol i el seu afany per recentralitzar i retallar drets a la ciutadania. Avui coneixíem la notícia que el CGPJ aprovava per unanimitat l'informe que qüestiona la nova llei de seguretat ciutadana. 

Fins i tot els estaments judicials que no destaquen per la seva autonomia política, esbiaixats a la dreta que governa, estan en contra de les lleis aprovades per un govern amb majoria absoluta, que ho fa d'esquena a la ciutadania que els va votar.

Una vegada més el ministre inepte d'Interior ha d'admetre una actuació irregular de la policia, en aquest cas en els aldarulls del final de la manifestació de dissabte passat a Madrid. Aquesta actuació reprovable se suma a la bufetada que rep del Consell General del Poder Judicial, que critica durament el text i considera inconstitucionals diferents articles, entre els quals hi ha el que permet la detenció d'una persona per negar-se a identificar-se davant la policia.

La llei de seguretat ciutadana representa una marxa enrere en el respecte de drets elementals de les persones, que només podia ser impulsat per una força amb reminiscències feixistes. El PP s'està lluent i deixant en evidència aquelles persones que el posaven en el mateix sac del PSOE. Dissortadament moltes persones hauran hagut de patir-ho per entendre a qui donaven tot el poder per fer i desfer sense cap tipus de garantia democràtica. 

El ministre d'Interior no dimitirà ni serà cessat, tot i les reiterades proves de la seva incompetència, per la simple raó que qui el va col·locar és tan o més irresponsable que ell. La política de girar la mirada al costat contrari és el pitjor error que es pot cometre i la més gran irresponsabilitat d'un president de govern.