La incidència de la gran abstenció

Les especulacions sobre quina influència tindrà en els partits polítics l'augment de l'abstenció està centrant alguns debats. Es parteix de la base que no hi haurà transvasament de vots entre blocs sobiranistes i unionistes, sinó que en tot cas l'increment d'un o altre bloc vindrà donat pel grau d'abstenció.

L'opinió és que l'augment del PSC i l'entrada de Vox aniran en detriment de C's i el PP, i no pas del bàndol sobiranista, i és per això que les especulacions se centren en l'abstenció. Sempre s'havia dit que la baixa participació a les eleccions autonòmiques permetia uns bons resultats als partits catalanistes. A les eleccions del 2017 hi va haver una alta participació i qui va guanyar va ser C's, encara que els partits independentistes varen conservar la majoria absoluta.

La situació de la pandèmia fa témer una gran abstenció, i això s'ha vist amb les dades de participació a les 13h, encara que s'ha de tenir en compte el vot per correu, que s'ha incrementat de manera important, i el repartiment horari de les votacions, amb una recomanació que a les primeres hores hi anessin les persones de risc. Fins que no es tanquin els col·legis electorals no podrem saber si la baixada de la participació és tan pronunciada com a primeres hores.

Qui deixarà d'anar a votar? Només les persones que tenen por de contagiar-se? Hi haurà votants d'altres eleccions farts dels polítics que es quedaran a casa? Si és així, de quines preferències polítiques seran aquests abstencionistes?

El responsable de l'estudi que es presentarà a les 8h del vespre ha avançat que hi hauria grans sorpreses. No sabem de quin caire seran, i espero que no es refereixin a Vox, que ens podria donar un gran disgust si els seus votants fossin més dels previsibles. Una entrada de Vox al Parlament és una mala notícia, encara que sigui pel transvasament de vots de C's, on alguns dels seus diputats podien ser ben bé afiliats al partit d'extrema dreta. La bona notícia seria que la suma de C's i Vox quedés molt per sota dels resultats dels primers a les darreres eleccions.

No et quedis a casa, vota

Malgrat el poc interès que ens desperten els polítics actuals, si en alguna ocasió es fa més necessari i gairebé obligat participar en les eleccions són les d'aquest diumenge. Només cal pensar en les moltes persones que no ho podran fer, bàsicament per l'epidèmia, per estar confinats o infectats, però també per la por que moltes persones grans tenen d'encomanar-se el coronavirus.

És per això que ara més que mai ens veiem obligats a anar a votar i escollir, ja sé que és difícil, entre tots els candidats i candidates que aquests dies han proclamat les seves promeses, la majoria de les quals quedaran per complir-se, i s'han discutit per coses banals i n'han deixat d'altres d'interès al calaix.

Són moltes les persones que amb els seus escrits ens conviden a participar-hi, a no quedar-nos a casa, encara que només sigui per fer el pas que moltes persones haurien volgut fer i no podran. És també el moment de deixar clar si ens creiem el camí a la independència, o bé ressituar-nos després de deu anys de problemes i encallades.

Mai abans hi havia hagut tantes forces polítiques que aspiraven a quedar primeres. A les darreres eleccions ens va sorprendre el guanyador, en aquell cas guanyadora, contra la majoria de pronòstics. Dos es barallaven i el tercer es va emportar la victòria, encara que no va servir per a res. En aquesta ocasió s'hi ha afegit el PSC, i ERC veu a tocar la seva enyorada victòria, sobretot pensant en la disgregació dels hereus de CIU que es barallen entre ells, alguns per poder entrar al Parlament.

Els que no hagueu votat per correu, no us oblideu aquest diumenge d'acudir a les urnes a dipositar el vostre vot. Podeu reflexionar a qui li doneu, però no us quedeu a casa sense votar. Impliqueu-vos en aquestes eleccions, encara que els candidats no es mereixen gaires obsequis. El futur de Catalunya està a les nostres mans.

Tants caps i tants barrets

Mai més ben dit parlant de les opcions polítiques de la dreta catalana. Si ha estat impossible la unitat entre ERC i JxCat a l'hora de fer front el constitucionalisme, ara se'ns presenten multitud de propostes gairebé tantes com polítics a l'atur.

Hem conegut que la gent que es va reunir a Poblet, exmilitants de CIU que no han acabat de veure clar on havien de continuar, finalment han decidit constituir-se com a partit polític o plataforma de partits per presentar-se a les properes eleccions.

Noms com Pascal, Recoder, Xuclà, Campuzano o el mateix Ramon Espadaler podrien formar part d'aquesta nova opció política que podríem sintetitzar com a catalanistes que renuncien a la unilateralitat, el missatge que predicava Unió Democràtica abans de fer fallida, on s'hi afegeixen exdirigents de Convergència que grinyolaven al començament de la moguda independentista dins de la formació.

M'imagino que la notícia deu caure bé entre els militants d'ERC perquè d'aquesta manera, amb el fraccionament del vot de la dreta catalanista, veuen més fàcilment que puguin arribar a ser, per primera vegada, la primera força del catalanisme independent, que no vol dir necessàriament la primera força del Parlament.

En aquesta nova formació política, pensant en les properes eleccions, s'hi podrien sumar la gent de Lliures, Demòcrates i la Lliga Democràtica, totes elles coincidents en la idea del catalanisme no trencador.

Diàleg amb diferents llenguatges

Em pregunto si els participants a la mesa de diàleg entre PSOE i ERC parlaven el mateix llenguatge o no. Diuen que s'han posat d'acord, però tots dos entenen el mateix del que hi ha escrit? No conec el contingut del pacte, però he sentit a parlar molt de referèndum i de consulta i no sé què hi ha de cert en això. 

Perquè una cosa és el que puguin pactar dues forces polítiques, encara que s'hi comprometin de veritat a complir el pacte, i una altra és la Constitució i les sentències dels tribunals judicials, que sabem que no ens estimen gens. Si l'acord és sobre una acció que no és permesa per la Constitució, i aquesta no es pot modificar, perquè no hi ha majoria suficient, l'acord quedarà en paper mullat, la qual cosa al PSOE no li suposarà res, però a l'altra part, ERC i en conseqüència Catalunya, sí.

Imaginem-nos que anem avançant, que no sé si és molt imaginar, el següent pas quin és? Tindrem un govern progressista, segons es diuen ells mateixos, que per malament que funcioni sempre serà, al meu entendre, molt millor que un pacte de la triple dreta espanyola. A Catalunya en què ens beneficiarà? 

Temo que s'han assegut en una mateixa taula, però que la lletra menuda no s'ha tractat, i a més hi ha tot un sector independentista, entre ells la pròpia presidència de la Generalitat, que no hi estan d'acord o, si més no, no s'hi senten implicats. 

Una vegada més ens toca esperar a veure-les venir i desitjar que no sigui una presa de pèl com ja ens hi tenen acostumats els diferents governs espanyols, siguin del color que siguin.

Incompetència judicial

M'imagino que el costum que les mesures de l'Estat, siguin polítiques o judicials no troben aturadors ni necessiten passar cap filtre, arriba un moment que es treballa malament cometent més errors del compte. Al final no passar res.

Ara que el senyor Llarena ha presentat euroordres a Europa i que li han mirat molt prim, s'ha trobat que no li deixen passar els errors comesos i les hi retornen. Si tots plegats tinguessin una mica de vergonya s'hi esforçarien una mica més, per allò de no caure'ls-hi la cara de vergonya. A Espanya, però som molt orgullosos i no ens rebaixem davant de ningú, i és per això que després de presentar tres euroordres encara estan mal fetes.

El meu desconeixement del món judicial no em permet comentar errors de procediment judicial en el Procés, més enllà del que hagi pogut escoltar, però és molt trist, i això és fàcil d'entendre, que la sentència que s'han mirat tant i que han volgut que fos exemplar, cometi errors com el de confondre els càrrecs dels inculpats. Això sol els hauria d'avergonyir i demanar perdó, però el quixotisme espanyol no ho permet. L'orgull del mascle ibèric no pot estar per sota d'un europeu qualsevol. Qui s'han cregut que són!

Per responsabilitat

És curiós sentir el candidat a president del govern espanyol demanar als grups de l'oposició que votin "per responsabilitat" allò que el beneficia a ell: aconseguir la presidència. Ho deia l'altre dia i és evident que aquest país no acaba d'entendre el sistema parlamentari i només sap jugar a una carta: la majoria absoluta.

En el moment que calen coalicions per formar govern, tot trontolla. No en saben, no tenen arguments per aconseguir-ho i han de passar al punt de les declaracions, exigir els altres que prenguin una resolució quan ells no són capaços d'atraure altres formacions polítiques.

Avui Pedro Sánchez no ha estat escollit president del govern, perquè no ha aconseguit la majoria absoluta dels vots, però amb els resultats d'avui tampoc ho aconseguiria en segona instància, perquè el nombre de paperetes contràries ha estat superior a les favorables.

Les negociacions no crec que estiguin acabades, i en tot cas hi ha un bri d'esperança que el sentit del vot de l'oposició canviï. Podemos podria sortir de l'abstenció per donar el sí, i ERC s'abstindria, no així JxCat. Caldrà doncs esperar què passa a la propera sessió parlamentària, però el que tenim molt clar els catalans, és que no som moneda de canvi i que no hi ha cap possibilitat que el govern entri a dialogar amb els partits independentistes. És evident, que el pas l'hem de fer des de Catalunya, i per això necessitem uns millors polítics.

I les eleccions al Parlament quan?

Té raó Miquel Iceta quan parla de la hipocresia d'ERC i JxCat a l'hora de fer pactes, cadascú pel seu compte. Realment el plantejament dels dos partits independentistes és per fer-nos reflexionar i, com a mesura més lògica, trencar el govern de la Generalitat i convocar noves eleccions. Si, com han demostrat des de fa temps, ERC i JxCat són incapaços d'anar junts, el millor que poden fer és partir peres i anar a unes noves eleccions.

Aparquem el procés i ja en parlarem quan tinguem les coses clares, i anem per resoldre la inestabilitat del govern, la paràlisi que Torra i tot el seu equip han provocat a la gestió governamental. No podem estar més temps aturats, necessitem un govern fort i que treballi, que deixi de mirar-se el melic i somiar despert.

Els pactes amb els socialistes, vist el panorama actual, han demostrat la hipocresia d'uns i altres. No es pot estar argumentant la defensa de l'aplicació de l'article 155 per després acabar-hi pactant. No vull pas dir que no siguin bons pactes i puguin comportar un desencallament de la situació actual, però llavors que callin i no xerrin segons els convingui.

Tot plegat demostra la manca de polítics seriosos, de bons polítics capaços de dirigir les nostres institucions. Fa vergonya veure segons quines majories, amb una incapacitat manifesta per tirar endavant les polítiques públiques. Ja va sent hora de clavar un cop de puny a la taula i començar de nou. Senyor Torra, convoqui eleccions!

El pacte al sac i ben lligat

Segons llegeixo al web de Ràdio Arenys, ahir dilluns les tres assemblees d'ERC, la CUP i Arenys en comú varen aprovar el pacte embastat per les respectives direccions, per la qual cosa es confirma que aquest dissabte 15 de juny la nostra vila continuarà tenint Annabel Moreno com a alcaldessa, amb majoria absoluta. Un fet que dóna estabilitat i fa pensar que seran quatre anys de més pau i treball en el nostre Ajuntament.

També he llegit que els dos partits petits que acompanyaran ERC són conscients que són realment petits en nombre de regidors, dos i un, i que això els ha de fer estar alerta del company gran de viatge, perquè el pacte es mantingui i ningú no es passi de la ratlla. És just que l'alcaldia estigui a mans d'ERC, per la gran diferència en vots i regidors obtinguts, però en cap cas s'ha d'anul·lar els objectius que les altres dues forces polítiques s'havia plantejat a l'hora de demanar el vot.

A l'oposició hi haurà el guanyador de les eleccions municipals, Junts per Arenys, i el partit castigat,  el PSC, l'únic amb l'etiqueta del 155 que ha quedat al Consistori. Una etiqueta que l'ha condemnat a passar quatre anys a l'oposició, al marge de com pensen els dos regidors i de la feina desenvolupada els darrers tres anys, quan ERC els necessitava per mantenir l'alcaldia.

Tot és legítim, però a vegades una mica cruel. També és cert que cadascú recull allò que sembra, però en política hi compta també la sort i la moda. Ara està de moda ERC, i cal que ho aprofiti, perquè no serà sempre així, o això cal preveure.

A l'espera dels resultats municipals de la nostra vila

Passen cinc minuts de les 9 h del matí i això vol dir que les seus electorals ja han obert perquè els vilatans del país puguin emetre el seu vot. Avui els resultats diferiran d'un lloc a l'altre, perquè ens referim a les municipals. Malgrat tot, a l'hora de fer valoracions s'agafarà el conjunt de les poblacions per confirmar o no que el PSC continua en el seu ascens i paral·lelament C's deixa d'ocupar els primers llocs del cinturó metropolità de Barcelona, o que el procés independentista encara té vida.

A Arenys podrem comprovar si l'exalcalde censurat recupera l'alcaldia i deixa a l'oposició qui li va prendre la cadira amb el concurs de quatre forces polítiques més. Veurem si ERC fa bons aquests tres anys que ha ostentat l'alcaldia o si, per contra, paga la incapacitat de l'alcaldessa d'acostar-se als vilatans, amb actituds poc empàtiques.

Les eleccions municipals no són, però només cosa de les persones, encara que aquestes aportin un valor afegit important. A les eleccions municipals també hi compten les marques dels partits, i això en aquests moments afavoreix ERC i PSC, en funció dels municipis i la seva tradició.

Estanis Fors té uns votants molt fidels que es miren poc la marca del partit i molt més la persona. Això es va demostrar ara fa vuit anys i reafirmar en les darreres eleccions municipals. No és el cas d'Annabel Moreno que les sigles del partit la poden mantenir a dalt, o a la majoria dels altres líders locals que compten amb el moment dels seus partits per treure un bon resultat.

La CUP té el repte d'haver aconseguit convèncer que són un equip fort, jove i il·lusionat, capaç de dirigir l'Ajuntament, després de vuit anys a l'oposició, una oposició aïllada i coherent amb els seus principis, però sense compromís de govern, més enllà del suport a la moció de censura.

D'aquí a 12 hores coneixerem l'opinió dels vilatans i el suport que hauran donat a les diferents candidatures que es presenten a la nostra vila marinera. Sort i encert!

Jornada de reflexió a la nostra vila

Hem arribat a la penúltima jornada de reflexió d'enguany, segons les expectatives de molts, atès que sembla molt probable que el proper mes d'octubre ens trobem amb unes noves eleccions autonòmiques. Caldrà veure com acaba el judici, quina és la sentència i si els catalans podem continuar aguantant l'actual govern de Torra.

A Arenys de Mar són vuit les llistes que es presenten demà per formar part del Consistori de la vila. De les vuit llistes sembla ser que n'hi ha un parell o tres que s'estarien jugant la seva entrada o no a l'Ajuntament. Em refereixo a Primàries, PP i C's. Aquests dos darrers es podrien fer la guitza mútuament. De totes maneres no està res clar, sobretot en un any tan polititzat, també al nostre Ajuntament.

L'actual alcaldessa lluita per fer rendible el govern dels darrers tres anys, amb la il·lusió de ser la llista més votada, però les enquestes i opinió de molts és que serà l'exalcalde Estanis Fors qui guanyarà les eleccions, amb la incògnita si podrà formar govern o quedarà fora amb el concurs de totes les altres forces polítiques.

La CUP aspira a créixer gràcies al seu compromís d'entrar a govern. Un compromís que hauria d'animar a molts a donar-los la confiança, aprofitant una llista jove, il·lusionada i amb bon potencial, davant d'una ERC on li ha faltat cintura durant el seu mandat, amb moltes ganes de protagonisme, però molt poca empatia amb les persones. Un equip que ha anat a remolc del lideratge de l'alcaldessa i el bon treball de la seva regidora Laia Martín.

Caldrà veure si el tarannà i imatge de Josep Antoni López li farà guanyar vots i recuperar els dos regidors que es varen perdre ara fa quatre anys. La capacitat de treball de qui ara es retira de la política activa, la Isabel Roig, caldrà veure si es veu recompensada.

Demà diumenge coneixerem quin serà el nou Consistori, i potser ja tindrem clar qui serà el nou alcalde o alcaldessa de la vila, o les possibilitats de pacte per formar un equip de govern que molts esperem que sigui creatiu, treballador i eficient.

Caldria fer balanç de sintonia entre govern i vilatans

En aquest mandat que s’acaba s’ha pres algunes decisions que han estat polèmiques, algunes d’elles totalment polítiques, com pot ser la moció de censura, i d’altres de més tècniques encara que en el fons han estat els polítics els que les han pres. Poso per exemple la retirada de zones d'emergència de contenidors de la brossa o bé convertir la zona industrial en un calaix de sastre, que finalment l'oposició ho va poder evitar.

Sobre les decisions preses cadascú en tindrà la seva opinió, i se’n despendran les responsabilitats que calgui. Acaba el mandat i es hora de fer balanç. La meva impressió és que no s’ha fet prou i que un ajuntament poc endeutat com el nostre hauria d’haver estat més actiu. Comentava dies enrere les tristes valoracions d'uns membres del govern sortint, on es podia observar poca iniciativa i empenta. Ahir parlava dels problemes de la recollida selectiva i d’exemples, com el d'Argentona, que ho tenen molt més enllestit. 

Hem pogut observar discrepàncies entre el govern, constituït per quatre forces polítiques i la CUP, la cinquena que no va entrar al govern després de donar suport a la moció de censura, i que caldrà valorar, sobretot si es pensa que aquests partits polítics poden configurar un nou govern municipal de coalició.

La CUP ha destacat poc en la gestió municipal, en part per haver decidit quedar-se a l'oposició sense assumir cap responsabilitat de govern, i també perquè com a oposició s'han limitat a defensar els seus criteris, d'una manera massa feble, al meu entendre. Sembla que ara volen ser més protagonistes i això podria ser positiu per al futur de la nostra vila. Cal joventut, idees i fermesa, unes qualitats que no sempre s'han donat a l'hora, ja que no n'hi ha prou en ser jove, per tenir vitalitat i defensar els objectius, encara que en un primer moment puguin trobar molta resistència. Això no vol dir no saber escoltar els vilatans i esdevenir-ne els clars representants. Aquí rau bona part de la manca de sintonia entre vilatans i el govern de coalició que ara acaba el seu mandat.

Una política inversora mal encaminada

Encara que el ministre Ábalos culpi l'accident d'ahir a la línia 4 de Rodalies, a un error humà, reconeix que s'ha deixat d'invertir en Rodalies per dedicar tots els recursos a l'AVE. Aquesta és la típica manera d'actuar dels responsables de l'Estat, siguin del PP o del PSOE, volen lluir amb grans extensions de trens d'alta tecnologia i velocitat, deixant de banda els recorreguts més necessaris i utilitzats per la ciutadania.

Lamentable la mort d'una de les maquinistes dels trens que ahir varen xocar, i els ferits amb més o menys gravetat. El nostre país no es mereix uns dirigents que només busquen el lluïment personal, deixant de banda les necessitats de la ciutadania. És molt trist que tinguem una xarxa de Rodalies tan precària, que provoca tants problemes, de seguretat, puntualitat i confort, fins a ocasionar la mort.

El més trist de tot és que només es reconeix quan passen desgràcies, però l'endemà ningú no se'n recorda més. Vivim confrontacions polítiques on uns culpen els altres de tot el que passa, però ningú no fa res per canviar-ho. 

Estarem uns mesos més girant al voltant del judici als polítics independentistes catalans, però la vida continua, i no veurem cap gest en relació al succés d'ahir, més enllà de buscar qui en té la culpa, però no quins són els remeis a aplicar perquè un fet luctuós com aquest no torni a passar.

Sabem que no serà un judici just. N'estem convençuts

El president del Parlament català, Roger Torrent, ha declarat no confia en un judici just. Som molts que no hi confiem. Si el mateix fiscal de l'Audiència Nacional dubta de la imparcialitat dels jutges que exerceixen a Catalunya, com hem de confiar nosaltres en els jutges que ho fan a Madrid? 

Tenim prou mostres d'aquests darrers dies com per saber que el judici no serà just, perquè és un judici que ja té la sentència. La té des del mateix moment que Catalunya es va atrevir celebrar un referèndum malgrat tota la hostilitat de les forces polítiques, judicials i policials de l'Estat espanyol. Des del primer dia tot ha consistit en preparar la revenja de l'Estat, amb la complicitat dels partits polítics espanyols, també el PSOE, i els mitjans de comunicació, els quals han empobrit i manipulat la societat espanyola.

La història parlarà d'aquests moments, com els més crítics de la democràcia occidental, no només de la classe política i judicial, sinó també de la premsa i mitjans de comunicació espanyols. Tot plegat, al marge del mal ocasionat a Catalunya, contribueix a endarrerir la societat espanyola respecte de la resta de països occidentals. 

Els propers mesos, amb el judici contra els polítics catalans, i en conseqüència, a tots nosaltres, veurem més clarament que els arguments no existeixen, perquè la base en què se sustenta tota la judicialització del procés és una base falsa, sense contingut jurídic, sinó armada amb tota la ràbia del centralisme d'Estat i el tic predemocràtic de les seves institucions.

Ferran Mascarell, un bon gestor

Segons sembla Ferran Mascarell estaria disposat a presentar-se a les eleccions per a l'alcaldia de Barcelona. No sé ara, amb tot el batibull que hi ha entre PDECat, JxCAT i demés, quin suport polític tindria, però des de la meva humil opinió, penso que Ferran Mascarell és una bona opció per aconseguir un bon alcalde a la ciutat de Barcelona. 

Està comprovat que Ada Colau, amb tots els seus defectes i virtuts, no és la millor opció i que el seu paper com a líder social té més volada que no pas com a alcaldessa, i l'equip de suport i té molt a veure. Tampoc veig en els candidats d'altres forces polítiques, coneguts o pendents de conèixer, la millor solució per recuperar el lideratge amb èxit de la capital catalana. Potser Jaume Collboni seria un adversari a batre, tot i que a mi fa temps que em va decebre.

Ferran Mascarell ha demostrat la seva talla en tots els llocs que ha estat, i les crítiques que ha rebut han estat més polítiques que no pas de capacitat de gestió i èxit professional. Barcelona necessita un lideratge fort i amb les idees clares, i penso que Ferran Mascarell potser no és l'única persona, però si una bona opció per aconseguir que Barcelona recuperi el prestigi que en els darrers anys ha perdut.

Cansats de la teatralitat dels nostres polítics

Aquest cap de setmana passat hi ha hagut problemes greus en la circulació viària per culpa del mal temps. Sempre que passen fets com aquests es produeixen les mateixes reaccions, en què l'oposició culpa el govern del seu mal fer, de la poca previsió i dels perjudicis causats. En aquesta ocasió ha estat el PSOE i altres partits de l'oposició que han arribat a demanar responsabilitats polítiques, mentre els ministres espanyols han traslladat la culpa a altres bandes, fins i tot als mateixos usuaris.

Hem pogut veure i llegir reaccions del mateix Mariano Rajoy, quan el PP estava a l'oposició, demanant la dimissió de ministres del PSOE, per fets semblants. Aquesta teatralitat que practiquen uns i altres ens cansa, però no som capaços de demostrar-ho més enllà d'afegir-nos a la queixa generalitzada. No sabem ni gosem castigar-los amb la nostra indiferència i no votar-los.

Aquesta incapacitat queda encara més explicitada en els casos de corrupció. S'ha pogut demostrar que el PP és un partit polític corrupte, amb responsabilitats dels mateixos que estan governant. Malgrat això, les estadístiques els donen com a guanyadors si ara es celebressin unes eleccions a Espanya. Per què?

No hi ha una resposta única, sinó un conjunt de factors que fan que la corrupció no sigui prou motiu per deixar a l'oposició el partit que la practica. Potser perquè els altres partits polítics tampoc no estan tan nets de culpa. Abans hi afegia el fet que la nostra memòria és efímera, però ara que observem casos de corrupció continuats, no només en el passat, sinó també presents, no podem creure que sigui per falta de memòria.

L'altre element que crec que suavitza el nostre càstig als corruptes és que la corrupció està força generalitzada i forma part una mica del nostre ADN, com si tots fóssim uns corruptes en potència, que a vegades no l'exercim perquè no en tenim oportunitat. Això fa que quan et parlen de països com ara Noruega, et vinguin tantes ganes d'anar-hi a parar, malgrat les baixes temperatures de l'hivern. Potser, si Espanya ens ho posa tan difícil, més d'un farà un pensament.

El Parlament català treu fum i a Madrid no hi ha bombers

Avui és obligat parlar de tot allò que està passant al Parlament català amb les lleis de desconnexió i del referèndum, i del ressò que té a Madrid, tant en el govern espanyol com en els diferents tribunals de justícia, però us haig de confessar que no he engegat ni la ràdio ni la televisió. Dic mentida, he estat escoltant Catalunya Música al cotxe, i a casa les obres que vaig comprar d'Edvard Grieg, a casa seva, que inclouen el Peer Gynt.

Llavors si no he seguit el debat parlamentari i tot l'enrenou que ha ocasionat, per què escric sobre el tema? Doncs perquè avui no es pot parlar de res més, i perquè n'estic fins al monyo de tot plegat. M'agradaria que tot hagués passat, de la manera que hagi de passar, i poder fer una composició de lloc de la situació en què ens trobarem el dia 2 d'octubre, sinó abans.

Perquè estic fart dels acusadors i dels defensors del referèndum que no són honestos i no diuen la veritat. Perquè no hi ha possibilitat de diàleg quan no hi ha arguments per negar drets, i perquè s'han d'emprar polítiques sospitoses o de tuf predemocràtic. Perquè es fan afirmacions de ser poc democràtics per part d'aquells que no donen l'oportunitat d'expressar-nos, també els que no volen la independència.

Per tot això i més, tinc ganes que passi tot i d'aquesta manera poder començar una nova etapa, amb més diversitat de temes. Jo, votaré, si em deixen, com sempre he fet des de que l'Estat ho va permetre allà el 1977. Sempre he decidit allò que en aquell moment em semblava millor o bé m'interessava més. Si no em deixen, faré el mateix que vaig haver de fer en vida del dictador. Algú que em digui on és la democràcia. Crec que s'ha extraviat!

Perilla la majoria independentista al Parlament català

Segons les dades que dóna avui el Centre d'Estudis d'Opinió (CEO) la pèrdua de credibilitat i/o simpatitzants de PDECat i CUP comportaria una baixada del nombre de parlamentaris favorables al Sí, i per tant perdent molt probablement la majoria absoluta amb què compten en aquests moments.

És així com s'ha d'analitzar o bé s'ha de pensar més en els canvis del suport de la ciutadania en favor de la independència. És una altra lectura, sobretot si creiem que en les darreres eleccions es va votar en clau referèndum d'independència i que no es tractava d'una consulta electoral qualsevol.

Si la pèrdua de la majoria absoluta es deu a la pèrdua de confiança en els partits declarats independentistes, podríem pensar que el referèndum no és tant determinant i que les ideologies polítiques encara juguen un paper.

Els darrers resultats del CEO semblen alterar més l'equilibri dreta-esquerra que no pas el Sí/No a la independència. Queda reafirmat, però, que una gran majoria voldria que es convoqués el referèndum i només un 22% hi estarien en contra.

Si la política fos sentit comú, les autoritats haurien de permetre la convocatòria del referèndum, però és evident que, com a mínim a Espanya, el sentit comú no regeix la política i només la raó dels vots persisteix.

L'altre dia sentíem com lletrats defensors i detractors de la independència acceptaven que en el marc constitucional actual hi cabria la convocatòria d'un referèndum. La negativa que dóna el govern de l'Estat per la impossibilitat legal per permetre-ho es, doncs, una excusa i una interpretació interessada de la Constitució.

UDC, l'últim que tanqui la porta!

Avui el diari tornava a parlar de Demòcrates i Lliures, dues formacions polítiques de la dreta catalana amb un punt de discòrdia important: la independència de Catalunya. Demòcrates, l'escissió d'UDC, es manifesta clarament independentista i recupera Josep Maria Vila d'Abadal que havia abandonat abans el partit. Per la seva banda, Lliures, liderat per qui fou conseller i militant convergent, Antoni Fernández Teixidó, ha dit per activa i passiva que són anti-independentistes, i aquesta va ser la principal raó d'abandonar CDC.

Fa dies, però que no sento a parlar d'UDC, i desconec si la fuga de militants continua. Sens dubte que amb el deute que tenen, qualsevol es queda a dins! El fracàs del seu enfrontament, primer internament i després amb Convergència Democràtica, constatat en les dues convocatòries electorals que els varen deixar fora del Parlament català i del Congrés espanyol, no els ha donat gaires ànims per continuar endavant. Quines són les opcions dels seus militants?

Una primera seria quedar-se a casa i dedicar-se a altres activitats, o bé escollir una opció política de la dreta catalana que cada dia es troba més dividida. Abans, com li va passar al delegat del govern a Catalunya, el senyor Josep Enric Millo, la sortida de CIU només t'oferia la possibilitat del PP. I ben bé que li ha anat! Ara, però l'oferta és molt variada, amb el perill, però, que molts tornin a quedar a fora.

Quines possibilitats tenen Demòcrates o Lliures de treure algun diputat a les primeres eleccions que es presentin? S'hauran de refiar d'una nova davallada de PDECat?

Com que la CUP continua en la seva línia habitual, no ens pot sorprendre que abans d'un any se'ns convoqui novament a les urnes i d'aquesta manera podrem veure qui s'hi presenta i quin resultat obté la dreta catalana en les seves diferents versions.

Uns pressupostos a negociar

Avui llegia que el govern està disposat a negociar els pressupostos amb altres forces polítiques si la CUP no està per la labor. Ja era hora! Fins ara no se n'han adonat? El govern ha de buscar el màxim consens en l'aprovació dels pressupostos i no limitar-se a esperar la resposta de la CUP.

Entenc que la situació no és fàcil amb el procés independentista per entremig, però segur que si vol uns pressupostos més socials trobarà aliats que li votaran a favor. Avui no és tan estrany entendre's si hi ha voluntat, i si no és així quedaran en evidència.

Vull pensar que el govern sap el que està fent i que controla tots els passos presents i futurs, amb totes les circumstàncies, reaccions previsibles i no previsibles, però l'efecte que dóna no és aquest, i això crea desconfiança.

Les darreres notícies fan pensar que Rajoy serà proclamat nou president del govern espanyol a primers de setembre, i per tant molt no canviaran les coses. Amb un Rajoy reforçat pel vot favorable de C's i les batalles internes del seu principal contrincant, el PSOE, apujarà els impostos i es refermarà en el no diàleg amb el govern català i la seva constant lluitat contra qualsevol pas endavant del procés independentista. M'imagino que Junts pel Sí ho tenen clar, i potser no tant la CUP, que continua vivint en somnis sense tocar de peus a terra. Tot i que una de les condicions de C's pel vot favorable a Rajoy és la lluita contra la corrupció, no tinc cap mica d'esperança que avancem en aquest aspecte, sinó que continuarem veient càrrecs públics imputats o com li vulguin dir.

La participació com a excusa per les diferències polítiques

Cada vegada parlem més de participació, però caldria estar alerta de no prostituir la paraula i que només la posin en pràctica quan als polítics els interessa o bé no es posen d'acord. La participació ens l'hem de creure i no jugar amb ella. 

El president de la Generalitat ha manifestat que demanarà al territori la seva opinió sobre BCN World, per l'enfrontament intern del mateix govern i pacte. El conseller d'Economia diu que la consulta s'ha d'estendre a tot el territori català. CDC està a favor del projecte i també la majoria de la població del veïnat. ERC hi està en contra i busca el suport de tots els catalans contraris al projecte. 

Com podem veure, els partits polítics juguen amb nosaltres, fent-nos creure que són molt participatius i volen la nostra opinió, quan en el fons el que busquen és que guanyi la seva opció. Pot ser aquest el motiu que cada vegada tinguem menys fe en els nostres polítics i ens creguem menys la participació.

A la nostra vila l'alcalde promet moltes consultes, però el seu govern és incapaç de presentar un Programa d'Actuació Municipal. Es parla molt de transparència, però desconeixem què s'està fent a l'ajuntament.

Confio que la petició d'ICV tingui més suport dels altres partits de l'oposició, i forcin a que el govern, en minoria, confeccioni el PAM abans de que s'aprovin els pressupostos. La meva por, però, és que tot quedi en un no-res, i continuem el mandat municipal amb actuacions a mata-degolla, sense planificació ni transparència.