Arenys de flors

O de plàstics i cartons? 

Davant l'anunci de la nova convocatòria de l'Arenys de flors em pregunto si una vegada més omplirem la vila de plàstics i cartons, o bé arribarem a observar flors autèntiques? 

Entenc les dificultats d'adornar la vila amb flor natural i que s'opti al més fàcil i segur menys ecològic com són els plàstics i la paperassa. És una llàstima com s'ha transformat una tradició, i penso que no passa només a casa nostra sinó que a altres ciutats on celebren aquesta festa, també han caigut en l'error.

Aplaudeixo qualsevol iniciativa que intenti endreçar i fer lluir les nostres façanes, carrers i places. Crec que es tracta d'una bona cosa, sobretot quan estem farts que durant l'any els nostres carrers estiguin plens de bosses, brossa, cagarades i pixades. I això no és culpa de si es neteja més o menys, sinó de com ho embrutem.

Sap greu, però, que un cap de setmana en què les flors i plantes podrien ser protagonistes ho estiguem convertint en un aparador d'imatges de flors, la majoria en paper o plàstic. No creieu que caldria replantejar la festa? 

Estic convençut que, encara que fos al preu de veure reduïda la participació dels vilatans, si ens cenyíssim a la flor natural i les plantes, l'efecte resultant seria molt més interessant i no contribuiríem a malmetre més el nostre planeta. 

Ja m'imagino la façana de la nostra biblioteca farcida de paperassa en forma de flors, com si tingués la verola. Cal bon gust, però sobretot, fer honor al títol de la festa i emplenar la vila de flors de veritat.

Comportament incívic

He llegit al web de Ràdio Arenys que l’Ajuntament de la nostra vila ha iniciat una campanya perquè els propietaris de gossos els censin i els hi col·loquin el xip. La notícia diu també que la tècnica de salut pública recorda que s’han de recollir els excrements i que s’han de dur lligats. Si no es compleix la normativa, seran multats.

La realitat és que una part de propietaris de gossos no respecta l’espai públic ni els seus conciutadans. Quan ho comento em diuen que són una minoria, i ho puc entendre, però el cert és que els nostres carrers estan plens de tifarades, que no es recullen. El carrer de casa nostra és un bon exemple on no hi ha dia que no n’hi trobis un parell.

A l’anunci de la tècnica municipal i afegiria que està prohibit pixar a les façanes de les cases i el mobiliari urbà. Això hi ha molta gent que ho ignora i t’obsequien amb una pixarada a l’ampit de la porta i façana. Se’ls hi ha de dir que no es tracta de fer-hi una ruixadeta després del pixat.

No cal dir que portar el gos lligat no ho fa pràcticament ningú, i això, si hi ha bona voluntat per part de la policia local, és molt fàcil de detectar. Però el que em preocupa més és què passa amb les denúncies practicades. El nostre Ajuntament denuncia, però no sanciona. El procés sancionador es queda aturat amb mil excuses, ja sigui perquè l’encarregat està de baixa, o perquè tenen més feina de la que poden fer. 

Tot plegat és un conjunt de despropòsits, i això fa que quan llegeixes una notícia com aquesta, no et creus res i no confies que pugui fer efecte. Malgrat això, no podem oblidar que l’Ajuntament té la responsabilitat d’elaborar normatives i fer-les complir, però els vilatans hem de comportar-nos cívicament i moltes coses són de sentit comú. Si els nostres carrers estan plens de cagarades i les façanes pixades no és culpa de l’Ajuntament, sinó d’alguns propietaris de gossos, que són uns porcs, i els hauria de caure la cara de vergonya, i que tots els assenyaléssim amb els dits!

Els barruts viuen a costa dels altres

Vivim un temps on qui vol aconseguir alguna cosa ha de cridar. Si no et queixes ningú no et fa cas. Hem creat una societat que només hi viuen bé els barruts, o si més no se'ls permet fer el que volen sense tenir en compte els altres.

Els passejadors de gossos reclamen platja per banyar-los, però no aconseguim eliminar les cagarades i pixades al carrer i a les nostres façanes. Les terrasses ocupen les voreres i si vols passar els hi has de demanar per favor i agrair-los si ho aconsegueixes. Els okupes entren als pisos i els propietaris tenen totes les de perdre i no els recuperen després de molts esforços, diners i temps. I podria continuar.

Ja no parlo de cedir el pas a les persones més grans, ni evitar posar obstacles a la vorera perquè no hagin de baixar. D'això ja se n'ha perdut el costum! Si et queixes ets un rondinaire, i si no ho fas, vius a remolc dels descarats.

El que s'ha convertit en costum, la manca de civisme, el no pensar en els altres, té solucions, o si més no es pot moderar, sempre i quan les nostres autoritats tinguin ganes d'aconseguir una vila més habitable i respectuosa. Això no es porta! La prova en són les primeres veus que gosen alçar-se per recriminar els comportaments incívics.

Senyors del govern els demanem més dedicació per aconseguir una vila més agradable, també més pròspera i amb futur. Més dedicació i idees. Les coses no se solucionen amb paraules boniques i promeses de bones intencions. Les coses s'arreglen posant-hi el coll i dedicant totes les hores del dia per trobar solucions, avançant-se a les queixes i escoltant els que menys remor fan.

La seva tasca no és fàcil, però això no els hi va prometre ningú. Si no s'hi veuen en cor, haver-ho pensat dues vegades. Probablement hauran de deixar-ho a d'altres perquè ho facin millor.

Un nou reglament de tinença d'animals a Arenys

Seria injust culpar tots els amos i passejadors de gossos d'Arenys per la brutícia dels nostres carrers, com també ho seria donar tota la culpa al nostre Ajuntament. Estic segur que només són uns quants els passejadors de gossos que no recullen les cagarades, però qui no ho fa s'hi llueix. Una altra cosa són les pixarades, que aquí m'atreveixo a dir que en són més els que no tenen en compte de no embrutar les façanes de les cases ni els fanals, que fan malbé. Això no es recull!

Aquests dies el govern municipal està modificant el reglament sobre la tinença d'animals domèstics i ens deixa opinar. Potser caldria fer-ne més publicitat, més enllà de l'espai internet. M'està molt bé que els propietaris de gossos trobin facilitats per treure els seus animals i puguin gaudir una mica més que passejar lligats, sobretot els que viuen reclosos en un petit pis. L'altra cosa són les obligacions que tenen de permetre que els vilatans no haguem d'anar sortejant les cagarades quan caminem pels nostres carrers, la majoria dels quals tenen les voreres massa estretes per no haver de baixar-ne.

Demanaria al nostre govern municipal que sigui generós vers els amos dels gossos i passejadors, però al mateix temps contundent amb la manca de civisme d'alguns d'ells. Avui diumenge, que et trobaves amb guies que ensenyaven els carrers i places de la nostra vila recordant Espriu, veies com la mirada dels interessats seguidors no deixava d'observar el terra per no trepitjar alguna de les moltes cagarades que anaven trobant. Es trist haver-ho de repetir, però la nostra vila és bruta, i això és culpa de tots.

Se'ns demana un acte de fe en un PAM ambiciós

Després d'una breu explicació de tots els problemes amb què s'han trobat, per culpa d'una gestió horrorosa de l'anterior govern municipal, ens han presentat el nou PAM, amb discurs diferent segons qui feia la presentació d'entre els representants dels partits que conformen l'actual govern. Més teòric en un principi i molt més concret en la darrera intervenció.

Ens demanen un acte de fe i no els ho podem negar. Actuarem de ciutadans inquiets, col·laboradors i participatius. Comprovarem quines actuacions promet el govern, quan les farà i el cost que tenen, i confiarem que la transparència i el retiment de comptes sigui real.

Demanarem als partits de l'oposició que també hi col·laborin i s'encarreguin de comprovar que el govern compleix les promeses, més enllà d'on nosaltres no puguem arribar, i que s'oblidin de les picabaralles i que demostrin que hi són per al bé dels arenyencs i no del seu protagonisme. 

Al torn obert de preguntes ha sorgit el tema de sempre: l'incivisme, i les seccions preferides: la brutícia dels carrers per la brossa treta a deshora i les cagarades i pixades dels gossos. Uns temes comuns en la majoria de municipis, però que en el cas d'Arenys té un protagonisme rellevant.

Quan l'alcaldessa repetia una i altra vegada que estaven al servei de les persones, em venien ganes de preguntar-li per què pensen més en els arbres que en les persones. Ella sabria que parlo del Rial de Sa Clavella, on prefereixen que els arbres destrossin el mur i els cotxes circulin per la vorera, i que les arrels facin saltar les llambordes i entrin a les nostres cases, que no pas solucionar el problema dels veïns que fa anys venim reclamant. Seria bo que en lloc d'estar pensant tant en els arbres, la secció gestionés millor el seguiment dels seus contractes i no permetés, com ens han explicat avui, que ens carreguin gairebé vuit-cents mil euros del 2015 en el pressupost d'enguany.

Ser més sensibles en la netedat de l'espai públic

Aquesta tarda ens han netejat amb aigua a pressió el tram de carrer de casa nostra. Us haig de dir que no recordo haver-ho vist abans, però pot ser que s'hagués fet i no hagués coincidit que jo fos a casa. Ha anat bé perquè hi ha molts arenyencs incívics, alguns que no recullen les cagarades del seu gos, però la immensa majoria que no tenen cap pudor en deixar que el seu gos orini als baixos de les portades, dels fanals i a les cantonades.

Heu fet mai l'exercici de passejar per Arenys mirant els baixos de les cases? Us adonareu de seguida que fa fàstic de mirar, i això no és perquè l'ajuntament neteja poc, sinó perquè hi ha molts arenyencs que són bruts i incívics.

Aquest estiu vaig escriure sobre gossos i la brutícia que provocaven per culpa dels seus amos o passejadors, i ho comparava amb la ciutat que em va acollir de vacances. Enveja sana. ¿Com podia ser que allà, amb més de tres milions d'habitants, no es veiessin gairebé gossos i cap cagarada o fanal orinat?

El tram de casa és força utilitzat pels passejadors de gossos i no hi ha dia que no n'hi hagi un o dos que no reculli les cagarades. El cas de les orinades ja passa de taca d'oli, però segons podem comprovar, estem voltats de porcs i marrans que llavors exigeixen als seus regidors i alcalde que cuidin el poble. Jo també demano més esforç en la neteja, però sobretot demano als arenyencs que siguin més curosos amb la seva vila, per aconseguir fer-la més agradable.

Potser hi ha gent que a casa viu entremig de la brutícia i no li fa res, però penso que no és el cas de la majoria de les persones, algunes de les quals no tenen cap mirament a l'hora de circular per la via pública, llençant a terra tot allò que els fa nosa. No recorden que hi ha papereres i que no representa un gran esforç comportar-se com una persona. Ens falta molta educació, i això és feina de les famílies. A vegades són més nets els fills que els propis pares, i això és greu. No us fieu mai d'una persona que no és curosa, a l'hora de confiar-li una feina o treballar-hi junts, o fins i tot compartir el lleure. La manca de sensibilitat, fins i tot en la neteja, és un símptoma prou negatiu per jugar-vos-la.

Desconnectat 2

Avui és el segon dia de les meves desconnexions. Ja vaig dir que no eren totals, però gairebé. Les notícies es filtren sense adonar-te'n, però fas com aquell qui res.

He descobert que en aquesta ciutat hi ha gossos. N'he vist molt pocs, però n'he vist. El que no he sabut veure per enlloc han estat les seves cagarades. M'imagino que en fan, però els seus amos s'encarreguen de recollir-les. El que no sé és com i on pixen, perquè els fanals no es veuen bruts a la base, com passa a casa nostra.

De papers a terra només en els llocs on hi havia molta gent asseguda celebrant, m'imagino, que era un divendres d'estiu. De seguida, però, passava qui els recollia. Tot controlat.

Ha estat un dia esgotador, que hem viscut intensament, aprenent i valorant el coneixement de la història. Tothom molt ben educat i prest a ajudar-te amb el que fes falta. S'agraeix. Passejada en barco, sopar i al llit. Bones notícies dels fills, a través del Whatsapp i el blog de l'Ignasi. No podem demanar res més. 

Desconnectat 1

M'ho he proposat i ho vull aconseguir. És difícil perquè t'arriben les notícies no saps ben bé com ni d'on, però es tracta de xiular i mirar cap a l'altra banda.

Aquí tampoc baixen massa les temperatures, que diguem, però uns quants graus sí, i s'agraeix. Voltant t'adones que a casa nostra ens ho hem muntat malament i som bruts i mal educats. Que no tenen gossos en aquesta ciutat? Que no ens fan servir papers o bosses de plàstic? És que camino força i no en trobo. No hi ha bosses a terra, ni cagarades de gos, ni fanals pixats o les façanes esquitxades de pixums de gos. No n'hi ha.

A Arenys de Mar, la vila que m'ha acollit des de fa trenta anys, fa fàstic de mirar. No exagero. Convido a qui sigui, un dia qualsevol, a passejar pels carrers d'Arenys de Mar que vulgui, i s'adonarà que tinc raó.

Potser l'Ajuntament no ho neteja prou bé, però hi ha porqueria que no caldria netejar, perquè ja no s'hauria d'haver llençat al carrer. Oi que no ho fem a dins de casa? Doncs a fora tampoc!

Demanem a l'Ajuntament que netegi millor els carrers, però, sisplau, no els embrutem tant!