Unes primàries poc nítides

Quan un partit polític organitza unes primàries i els candidats en campanya es dediquen a llançar merda als altres, alguna cosa no va bé. Malament si l'ànsia de poder és per desbancar les altres opcions, perquè les primàries no funcionen o no haurien de funcionar com unes eleccions en què els candidats són rivals. L'endemà de les votacions els votants d'un o altre candidat hauran de caminar junts per enfrontar-se amb els rivals de veritat. Creieu que després d'una campanya agressiva això es podrà fer normalment?

Una cosa és defensar un programa davant de l'altre candidat, i una altra és dir-ne pestes perquè la gent no el voti. El PSC va celebrar unes primàries i, al meu entendre, es va jugar amb fair play. Els contrincants tenien els seus adeptes, i com en el cas del PSOE l'aparell del partit tenia un clar candidat, però no hi vaig veure guerra bruta. No es pot dir el mateix entre Susana Díaz i Pedro Sánchez.

És important fixar-nos que el gran repte de la política espanyola és la reforma de la Constitució i la divisió territorial d'Espanya. Si les reivindicacions catalanes varen provocar un impàs en la constitució del darrer govern, només aconseguit per la baixada de pantalons del PSOE, ara, en les primàries socialistes, també hi treuen el nas, encara que algú vulgui amagar-ho.

Malgrat tot el que puguem pensar, surti qui surti com a nou líder del PSOE, els problemes de Catalunya no ens els resoldrà, perquè l'experiència ens té guardats molts exemples de compromisos incomplerts. Cap govern espanyol no ens permetrà no l'autogovern, sinó ni tan sols créixer econòmicament i cultural. Surti qui surti, el PSC continuarà predicant el federalisme, no pas per convicció, sinó com a excusa per esperar temps millors sense desaparèixer.

Vic, territori català lliure i sobirà

Aquesta tarda he hagut d'anar a Vic on, la gent que em coneix ho sap, hi viu tota la meva família. Sóc un vigatà que fa trenta anys que viu a Arenys de Mar, però sempre et queda allò que et fa pessigolles per dintre. Bé, però el que volia comentar és que a l'entrada de la ciutat hi havia els mossos d'esquadra i he pensat... mira! aquest matí el Ple Municipal ha aprovat la moció de "Vic, territori català lliure i sobirà", i ja han posat els mossos per controlar els que encara no som lliures ni sobirans.

Si llegiu la notícia veureu que PxC hi ha votat en contra. PxC vol dir Plataforma per Catalunya, però en aquest cas caldria pensar en PxE, substituint Catalunya per Espanya. A qui no volen veure ni en pintura ja sabeu qui són, no calen comentaris. Desitjo que aquest virus que afecta Vic des de fa 5 anys, desaparegui aviat.

He aprofitat el viatge per seguir les últimes notícies. Suposo que la bomba, després de tants dies parlant de la Independència, és la dimissió de la presidenta de la Comunitat de Madrid, la senyora Esperanza Aguirre. No cal dir que és de lamentar que una de les causes sigui la seva malaltia, doncs tots voldríem que les persones no haguessin de passar per aquestes situacions. Desitjo que aconsegueixo vèncer el càncer que pateix i pugui fer una vida normal i saludable. Políticament tindrà efectes importants ja que ningú no pot negar que Aguirre ha estat un referent excepcional de la dreta espanyola dels darrers anys.

Desconec el president que la substituirà, però estic convençut que li resultarà molt difícil assolir el lideratge de la fins avui presidenta madrilenya, i no sé si això pot ajudar el seu adversari a recuperar una alcaldia que fa tants anys se'ls va escapar. Em sembla, però, que si el PSOE a nivell està malament, a Madrid no li va pas millor.

I l'il·luminat d'en Pere Navarro (no el poden substituir ja?) es veu que va dir que Catalunya era trista i pobre. Aquest noi té algun problema que no coneixem? Pretén descobrir la sopa d'all? Diuen que demana un "tracte bilateral preferent per a Catalunya i una reordenació territorial diferent d'Espanya". A qui ho demana? al govern del PP? no ho hauria de pactar abans amb el PSOE? ho sap que el PSOE no hi està d'acord? De qui es refia? d'en Rubalcaba? no recorda que Rubalcaba va ser ministre en temps de Zapatero? Santa innocència!

He pogut sortir de Vic sense passar cap control de duana. Què representa que Vic sigui territori català lliure i sobirà? li ho demano al senyor Duran? ...per allò que l'alcalde de Vic és company de partit..., seriosament: deixaran de pagar impostos a Madrid?

Les vegueries aparcades

El govern de la Generalitat ha anunciat que aparcaven l'aplicació de la llei de vegueries, la qual cosa ha provocat la protesta d'ERC i ICV, principals defensors de la mateixa. Segons ha manifestat la vicepresidenta Joana Ortega, la nova estructura territorial no cal si ens ha de costar diners. L'eliminació de les províncies hi ha d'estar d'acord Madrid.

Penso que la mesura del govern és assenyada i així m'hi vaig manifestar en aquest mateix bloc quan la llei es va aprovar amb el vots del tripartit. Estic segur que el PSC va cedir a la pressió d'ERC, pel fet de governar conjuntament, però també era conscient de la inutilitat de la llei.

Algú es creu que creant les vegueries som més independents, perquè ens diferenciem de la resta de l'estat espanyol. Caldria, però ser més desperts i preocupar-nos d'allò que és important i no tant de les formes. La divisió territorial que es proposava no agradava tampoc a tothom, i es convertia en un nou motiu de conflicte entre els catalans. Les administracions que tenim s'han de regular bé i treure'n el màxim profit, i llavors ja no ens preocuparà si tenim vegueries o no.

No estic en contra de convertir les províncies en vegueries i crear-ne de noves. Però tampoc ho veig una necessitat imperiosa, sobretot tenint en compte que no disposem de l'acord de Madrid, que ho fa possible. Penso que els esforços per convèncer Madrid de la idoneïtat de la nova divisió territorial els podem dirigir a la discussió sobre la necessitat d'un millor finançament, que això sí que és urgent i necessari.

Em preocupa que les persones es belluguin tant per les coses superficials que en el fons ens distreuen de les realment importants. Quan això ho fa un partit com ERC ja és alarmant. De fet ERC s'ha caracteritzat per la pantomima, per engrescar la gent sense cap base real. No és estrany després que la ciutadania els deixi penjats, quan es senten desencisats. Actituds com aquestes són les que donen la raó a qui considera que la confecció del segon tripartit va ser error.

Jo hauria votat en contra

Jo hauria votat en contra de la llei, perquè no crec que sigui ni el moment oportú ni la llei adequada en un moment de desconfiança cap a les administracions i recel vers la despesa pública. La simbologia que podia tenir ara fa uns anys, la implantació d'una distribució territorial autòctona, és al segle XXI d'una aplicació dubtosa quant a la seva idoneïtat. A tot això s'hi suma la impossibilitat actual de suprimir o modificar les províncies, i les crítiques, en el territori, sobre la divisió territorial plantejada. Penso en el Penedès, l'Alt Ter o la Valh de Aran.

Dedicar recursos i temps a lleis que no es poden aplicar és començar la casa per la teulada, i més quan no hi ha unanimitat en la proposta, quan hi ha territoris que no veuen bé la divisió feta des de la direcció dels partits del govern.

La meva opció contrària a la llei no va implícita a la submissió a una normativa espanyola, sinó que veig bé que Catalunya determini la divisió territorial que li convingui, com també defenso una llei electoral pròpia, que en aquest cas els partits no han sabut defensar. Una altra cosa és pensar que ara sigui el moment oportú i la manera adequada de fer-ho. L'administració local porta molts anys maltractada i no reuneix el suport necessari per canviar la truita. Cada vegada hi ha més restriccions pressupostàries per als ajuntaments i la manera de solucionar-ho no passa per crear noves administracions, sinó de concentrar esforços en les actuals i solucionar els problemes financers que tenen.

Contínuament arriben notificacions d'administracions supramunicipals on se'ns comunica retalls pressupostaris, sense que s'aportin solucions. Si no som capaços de resoldre el finançament de l'administració local, no ens dediquem a aventuretes.

Dictamen contra la llei de vegueries

El Consell de Garanties Estatutàries ha dictaminat en contra del projecte de llei de vegueries del govern català. Un projecte que preveu la transició de les quatre províncies a les set vegueries. El Consell dóna la raó a CIU, que surt reforçat, i que demana que no es porti a votació la setmana vinent.

Ja fa dies que en vaig parlar en el meu bloc i avui, arran de la notícia, torno a afirmar que no veig bé posar en marxa la llei de vegueries si el que aconseguim és només canviar el nom de les demarcacions. Penso que el govern necessita aprovar la llei per no haver d'acceptar el fracàs de tot el procés territorial des de que va assolir el govern de la Generalitat en temps de Maragall. Un govern que no haurà aconseguit tirar endavant una llei electoral i que encara que es portés a votació aquesta llei de les vegueries, només tindríem una maquillatge insignificant de la divisió territorial.

Una divisió territorial que ha creat problemes en el territori, perquè s'ha volgut respectar una divisió basada en la història, però sense un estudi suficient de les interrelacions comarcals d'avui dia. Amb protestes al Penedès, l'Alt Ter, Lleida, Tarragona-Reus... que se soluciona pel cop de puny dels líders dels partits polítics que conformen el govern, però no de les seves bases.

Veurem si el govern escolta i té en compte les veus contràries i també el dictamen del Consell, i rectifica i no tira endavant el projecte de llei, perquè no hi ha cap pressa i es pot millorar i, sobretot, esperar el moment idoni per aprovar-lo.

El govern s'ha equivocat

Ho he dit de diferents maneres i des de fa dies, i avui aprofito la notícia que acabo de llegir a La Vanguardia digital per afegir arguments a la meva opinió, que no cal dir, és una simple opinió.
El govern es va equivocar tirant endavant la llei de les vegueries, a corre-cuita i al final de la legislatura, però sobretot perquè ho ha fet sense tenir en compte el territori, i a més, ens diuen els entesos, amb uns elements que probablement la facin inconstitucional.
Si una cosa hem d'evitar és la d'afegir més desenganys i desil·lusió entre la població, sobretot entre la ciutadania que creu en el fet català i que aspira assolir el reconeixement d'estat independent. Si no som capaços de sumar, tot el que aconseguirem serà tirar-nos els trastos uns contra els altres i no avançar. Si no tenim en compte les persones a qui afecta una llei, el que obtindrem serà un rebuig i enfrontaments innecessaris.
No confonguem les coses ni vulguem salvar els mobles amb definicions ni sentimentalismes. No serem més catalans si només busquem recuperar conceptes o models i no som capaços d'entendre el present i la realitat social i política. Creieu que el conseller Ausàs podrà cantar victòria si tan sols aconsegueix canviar el nom de província per vegueria, i li queden a la bossa les altres tres, sense poder-les usar i a sobre amb unes quantes comarques emprenyades? Calia accelerar el ritme sabent que no es podria aplicar en aquesta legislatura i havent escoltat veus crítiques a la divisió proposada?
Una llei que al primer obstacle el passava de puntetes. Em refereixo al nom de la capital, fins i tot a la vegueria que inclou Tarragona. Ni la Vall d'Aran, ni el Penedès, ni Lleida veuen bé la divisió proposada, per no parlar d'altres contrades on en algun moment o altre han manifestat disconformitats, com pot ser l'Alt Ter, en què es trenca els lligams que existeixen entre Osona, el Ripollès i la Cerdanya.
La decisió presa pel govern, tot i l'informe en contra que sembla ser va elaborar la conselleria d'Interior i Relacions Institucionals, ha estat un nyap més, fruit de la inconsciència i la manca de rigor a l'hora de prendre decisions.

4 o 7 vegueries

Recordo que quan Carretero era el conseller encarregat de tirar endavant la creació de les vegueries, es va explicar força bé les diferències entre cadascuna de les administracions, per evitar pensar i dir allò de que dupliquem costos i anem carregant de funcionaris, i sobretot confonent la gent. Avui el govern ha aprovat els projectes de llei de creació de les vegueries i de l'àrea metropolitana de Barcelona, i es torna a obrir el debat territorial amb tot el que això comporta.
Preveient que això passaria, dies enrere ja vàrem poder comprovar com Reus no veia bé la capitalitat de Tarragona, ni aquests el nom de la vegueria. O bé Amposta i Tortosa, per no parlar de les aspiracions del Penedès o la gent de l'Alt Ter.
Crec que si féssim una enquesta el resultat seria contrari a la seva creació, perquè ningú en veu la necessitat i més aviat es considera un model antic que es vol instituir perquè fa més català. No queda clara la supressió de les diputacions i encara hi ha molts dubtes sobre la funcionalitat dels consells comarcals, tot i els anys que fa que hi són.
Jo em pregunto... què passarà amb les diputacions? si les vegueries són una descentralització de la Generalitat, què passarà amb les diputacions? poden realment desaparèixer? No podem oblidar que les diputacions són administració local, i les vegueries? seran administració local, si es tracta de descentralització de la Generalitat?
Avui llegia que de moment es crearan les quatre vegueries, corresponents a les quatre províncies. Què vol dir això? ara ja no parlarem de Diba (diputació de Barcelona), sinó de Veba (vegueria de Barcelona)?
S'ha vist que les diputacions tenien molts diners i quan el color polític era diferent del que presidia la Generalitat, esdevenien un contrapès polític, sobretot la diputació de Barcelona. Els diners de la Diputació se'ls quedarà la Vegueria?
Les diputacions han estat realitzant una tasca important de suport als ajuntaments, no tan sols econòmicament, sinó també d'assessorament. El paper no ha estat el mateix entre les quatre vegueries. Passarà el mateix entre les set?
Cal molta informació i pedagogia. Ens han d'explicar molt bé com volen que acabi funcionant tot plegat, i ens hauran de convèncer que ha de servir per simplificar els tràmits administratius. Que no hi sortirem perdem. Els ajuntaments s'hi juguen molt i per tant també els ciutadans. No juguem amb foc!