dijous, 31 de març del 2016

El nou govern municipal promet transparència i participació

Transparència, participació i govern obert són els pilars en què se sustenta la política que el nou govern municipal ens ha promès per als propers quatre anys. Segons la futura alcaldessa, la moció de censura és un acte de responsabilitat política que no podien defugir.
Com que la moció de censura és una eina legítima i la música que vàrem escoltar ahir al Calisay sonava bé, no puc fer res més que concedir-los un marge de confiança i esperar que se'n facin mereixedors.
Confesso que em vénen a la memòria molts moments del passat que em fan ser pessimista. Me'ls trec com mal pensaments i procuro mirar el futur, reflexionar sobre les promeses del nou govern i creure que el canvi en la gestió municipal es produirà.
Avui es parla molt de transparència, de govern obert, de participació ciutadana, però no n'hi ha prou en parlar-ne, sinó que s'hi ha de creure i s'ha de tenir voluntat per dur-ho a terme. Ser transparent i admetre la participació no és fàcil. Transparència vol dir ensenyar-ho tot, fins i tot allò que a vegades voldríem amagar, i facilitar l'accés a la informació. Optar per un model participatiu representa informar molt bé els vilatans de tot allò que es gestiona, demanar l'opinió, acceptar el debat i la crítica, decidir amb arguments i retre comptes de la gestió.
Vaig prendre nota d'algunes promeses dels protagonistes de la moció de censura: portes obertes, atenció en horari de tarda, retiment de comptes del pressupost executat, resposta a totes les instàncies,  reorganització de la plantilla municipal amb l'establiment de comandaments. Són exemples que podrien passar desapercebuts per la seva obvietat, però que malauradament no s'estaven complint.
Els vilatans tenim la responsabilitat de fer costat als nostres dirigents polítics i vetllar perquè la seva gestió sigui eficient i transparent, per aconseguir sortir d'aquest atzucac de més d'un mandat. 

dimecres, 30 de març del 2016

Unes lleis injustes per a una convivència en perill

Tot i que començo escrivint aquest post des del Calisay on té lloc la presentació de l'acord polític de la moció de censura a l'alcalde d'Arenys de Mar, avui no en parlaré, sinó que em centraré en els fets d'aquest cap de setmana quan un mosso d'esquadra va ser agredit per un jove que anaven a detenir per estar robant a vehicles aparcats prop del port.
Ha acabat l'acte del Calisay i ja sóc a casa per continuar escrivint el meu post. Tot i que me'n vénen ganes, he dit que avui no parlaria d'aquest acte, sinó dels fets del cap de setmana.
Lluitem contra l'incivisme, ideem maneres d'incidir en les persones que no es comporten cívicament i deterioren la convivència, però les lleis no ens hi ajuden, sinó tot el contrari. La sensació que tens i que molta gent et manifesta és que els incívics, els delinqüents se'n surten i qui viu malament és qui compleix la llei.
A Arenys de Mar, la nit de dissabte a diumenge, un parell de nois estava robant les pertinences dels cotxes aparcats prop del port i una patrulla, avisada per veïns, s'hi va presentar per intentar detenir-los. Un dels joves va apedregar un dels mossos i ja a terra el va agredir violentament. 
Tot i que els nois van acabar detinguts, aquests ja són al carrer mentre el mosso d'esquadra continua ingressat. Això, que deu seu tot el legal del món, no s'entén ni s'accepta. Si els delinqüents saben que poca cosa els passa, qui els frenarà en les seves accions delictives? No em val que em diguin que a mesura que els vagin detenint acumularan punts que els pot portar a la presó més endavant. Entretant tindrem uns delinqüents lliures amb el perill que la pedregada un dia sigui mortal.
Critiquem la policia, critiquem els jutges, però a qui hem de criticar són els polítics que tenen l'oportunitat de canviar les lleis perquè no siguin tan permissives per als delinqüents i tan inoperants per a les víctimes.

dimarts, 29 de març del 2016

I les CUP que carai faran?

Arran de les declaracions del regidor Ramon Vinyes sobre la decisió de les CUP de no voler entrar a formar part del govern municipal, tot i signar la moció de censura, i sense els quals no hauria pogut reeixir, m'ha recordat que per a moltes persones l'actitud de les CUP, a nivell local, però també en l'àmbit català, no s'acaba d'entendre.
Parlant amb gent, alguns creuen que no tenen clar què volen ser de grans o bé que no es casen amb res ni amb ningú per no assumir cap tipus de responsabilitat. Quedar al marge del govern li permet ser crític amb les decisions que pugui prendre la primera alcaldessa de la vila i el seu equip. Una cosa, però han de tenir present i és, com deia abans, el seu vot és decisiu perquè la moció de censura tingui efecte.
No queda clar l'interès del PSC local perquè les CUP decideixin entrar al govern. No hi ha moltes coincidències ideològiques, que jo hi sàpiga veure, i més enllà de les bones relacions personals que puguin tenir els diferents regidors, hi ha qui hi veu l'interès en no tenir-los a l'oposició.
Un dia podríem parlar de la capacitat dels diferents grups municipals per tirar endavant una política o altra. Sovint dóna la impressió que darrere els regidors i regidores de cada grup hi ha un buit important que fa que es trobin molt sols i sense el suport que caldria esperar. Probablement tindríem sorpreses.
El suport que necessiten del seu partit els regidors i regidores que han pactat el nou govern és molt important, però encara ho és més que els quedi clar que es tracta d'un govern de coalició i que han d'evitar veure els companys de viatge com a adversaris. No seria bo per Arenys de Mar que amb el canvi obtinguéssim una oposició molt conjuntada i una olla de grills governant. 
Els regidors de les CUP varen dir que amb tants grups no se sentirien còmodes. Amb qui s'hi sentirien? Tenen alguna opció de governar amb comoditat? Han fet possible el relleu a l'alcaldia, suposo perquè estimen que ara anirem més bé. Se'ls pot acusar de poc solidaris? De no voler arriscar? De que faci la feina un altre?

dilluns, 28 de març del 2016

No podem girar l'esquena al Pakistan

La crueltat de la guerra permanent a qualsevol racó del món fa que perdem la nostra sensibilitat. Només les morts properes ens fan trontollar, però voldria saber quantes persones del nostre món occidental s'han estremit al conèixer que un atemptat al Pakistan havia causat un mínim de 72 víctimes.
També és cert que no n'hi ha prou amb compartir el dolor de les víctimes i familiars, sinó que hi podem fer alguna cosa més. Som molt eloqüents lamentant les morts del terrorisme i molt callats a l'hora de denunciar els governs d'arreu del món que contribueixen a mantenir la flama de la guerra, venent armes o donant suport d'amagat als criminals.
És evident que un continent com el nostre, incapaç de donar una sortida al conflicte dels refugiats, és impotent o no fa res per evitar la guerra en els països dels desplaçats. Lloem les iniciatives de voluntaris acudint a l'illa de Lesbos, però no denunciem de manera suficient la impassibilitat del nostre govern. 
Recordeu la moguda al voltant de l'acollida de refugiats? Quants n'han acabat arribant? Per què no n'hem vist ni un? 
Aquests dies he pensat molt en el paper dels dirigents polítics, tant a escala municipal com estatal, i no em serveixen les excuses d'alguns d'ells, sobretot quan afirmen desconèixer la realitat. Un polític amb responsabilitat de govern ha de conèixer l'administració que controla i és responsable de tot allò que allà hi passa, si més no responsable polític i això té un preu que ningú pot defugir-ne.
L'exemple que ens ha donat l'actual president en funcions espanyol és la demostració més evident del que no pot fer ni ser un polític responsable. No cal defensar o excusar-se en que l'alternativa pot ser igual o pitjor, ja que el sol fet de treure's de sobre la responsabilitat d'una mala gestió és motiu suficient per renunciar a continuar governant.
Vivim uns anys difícils i ens falten bons polítics, però la resta d'humans no ens en podem rentar les mans. La nostra actuació també ha de ser analitzada amb la prova del cotó.

diumenge, 27 de març del 2016

La passió d'Estanis Fors, alcalde d'Arenys de Mar

Aquests dies de Setmana Santa el nostre alcalde viu la seva pròpia passió, però amb un final gens amable per a la seva persona, si més no a curt termini. Qui no sigui capaç de posar-se en la seva pell és que no té sentiments. A ningú desitjaria que es trobés en una situació com la del nostre alcalde, però també voldria dir-li que no s'ho prengui com un descrèdit ni menyspreu a la seva persona, sinó com un acte polític en contra de la seva manera de gestionar el seu govern municipal.
Ell és conscient que el càrrec li va perillar ara farà un any, després que no obtingués prou suport per confeccionar un govern estable. En aquella ocasió la dispersió de la resta de vots no va fer possible un pacte de govern com ara passarà amb la moció de censura. Aquest acte és un acte polític i no li hauria de doldre personalment.
Comentava l'altre dia que la política és desagraïda, perquè hi entres amb ganes de fer bé les coses i no ho fas bé per a tothom. A vegades és enveja dels altres, maneres de pensar diferent o incapacitat pròpia per fer bé les coses. Governar un ajuntament com el d'Arenys de Mar no és fàcil. És una empresa amb molt personal i des de fa molts anys, massa anys, té un dèficit formatiu i de lideratge important, i no és tant culpa dels propis treballadors com de les persones que els han dirigit al llarg del temps.
El nou govern es trobarà amb una realitat complicada, encara que sembla ser sanejada, la qual cosa no és pas poc important. Serà un govern amb moltes sensibilitats diferents i amb el perill que cadascuna vagi pel seu compte. No seria pas la primera vegada que això passaria. 
Confio que l'alcaldessa tindrà clara la necessitat de liderar un govern compacte i que treballi pels mateixos objectius. Penso que en aquesta ocasió li serà més fàcil de comprendre-ho, i així ho desitjo. Espero que els regidors del PSC tinguin clara la seva posició ja que d'ells depenia que la moció de censura triomfés o no. Tenen experiència de govern de coalició i desitjo que ho sàpiguen aplicar per al bé de la vila.
A l'actual alcalde li recordaria que el succés és propi de la política i no és un atac personal. Qualsevol mobilització en contra de la moció de censura li pot fer més mal que bé, tot i que els vilatans són lliures de prendre les decisions que creguin més escaients. I finalment recordar a tothom que, malgrat que l'agrupació Junts per Arenys va obtenir una gran majoria dels vots, la suma de la resta de vots és superior i això és una realitat que respecta la legitimitat política del nostre sistema democràtic.

dissabte, 26 de març del 2016

I la setmana vinent més

Aquest cap de setmana pasqual servirà una mica de pausa després dels fets succeïts a primers de setmana i a l'espera de desenllaços propers. En el cas d'Arenys de Mar hi ha previst que dimecres els grups de l'oposició presentin el seu pla de govern després d'haver decidit presentar la moció de censura a l'alcalde.
No tan decisiva serà la setmana, penso jo, en relació al govern de Madrid. La cosa va per llarg. I seguirem les notícies sobre les repercussions dels atemptats de Brussel·les. A casa, seguint la tradició, assistirem a la vetlla pasqual a la parròquia i demà menjarem la mona.
Aprofito aquests dies per posar ordre a coses que el dia a dia no t'ho permet fer i llegir més a fons el diari, que a vegades passes les pàgines molt de pressa. Avui, però, amb tots els meus respectes al gran futbolista, Cruyff acaparava totes les pàgines dels diaris. És curiós com persones i entitats que es varen allunyar del mestre del futbol, ara se'l fan seu. Ja sol passar.

divendres, 25 de març del 2016

Una crisi desagradable a l'ajuntament d'Arenys de Mar

Sempre he pensat i ho he dit més d'una vegada que la política no és agraïda. Exercir de polític no és bufar i fer ampolles. Evidentment parteixo del punt de vista que la persona que decideix entrar en política ho fa empès per l'esperit de servei cap als altres. Descarto, doncs, totes aquelles persones que hi busquen guanys personals, fins i tot quan només es tracta de reconeixement públic.
Vull pensar que encara són molts els que tenen interès en exercir de polítics al seu poble o parlament, per ajudar a avançar en democràcia i resultats positius per a tothom. Malgrat hi pugui haver bones intencions, la competició és dura i sovint desagradable. Les persones et miren de manera diferent si portes el barret de regidor de la vila o ets un simple vilatà. Això ho has de tenir en compte i mirar que no t'afecti gaire. És difícil.
Podria parlar de la meva experiència de quatre anys, però ho deixaré per a més endavant, potser quan em jubili. Jo continuo estimant la meva vila d'adopció i intentant aportar el meu granet de sorra. Ara des del carrer, des de casa, procurant que els responsables polítics no s'adormin, però entenent que la seva tasca no és fàcil ni, com deia abans, agraïda.
La situació en què es troba el nostre alcalde és molt poc amable. Ningú vol que se'l tregui del lloc que ocupa i menys, en el cas de la política local, amb una moció de censura. Això no treu que cadascú ha de valorar què ha fet perquè s'hagi arribat a aquesta situació.
El més fàcil és pensar que els altres t'han fet el llit i l'enveja per ocupar l'alcaldia ha provocat que et fessin fora. Segurament és més difícil acceptar que des del poder s'ha estat incapaç d'acostar-se als altres i intentar solucionar aquelles coses que ens separaven.
Jo he vist coses que no m'han agradat i que podrien ser motiu de la decisió presa per l'oposició. Un dia escrivia que potser no calia la moció, però sí idees de futur. Potser es podia haver trobat la manera de replantejar la manera de gestionar, que no era bona, i avançar més units cap a aconseguir els objectius previstos. 
Si algú m'ho demana li ho puc explicar en detall, però en tot cas si no és agradable la situació en què es troba l'alcalde, i amb ell tot el seu equip, tampoc era bo el que s'estava coent a dins l'ajuntament. Hi ha moltes coses a canviar, i espero que el nou govern ho vulgui i sàpiga fer.

dijous, 24 de març del 2016

Dificultats per als legionaris de lluir la pitrera

Avui és Dijous Sant, però un seguit de notícies inesperades han fet que tot trontollés i que temes que arrosseguem de fa dies hagin pràcticament desaparegut. Queden en segona fila el procés català o les negociacions per formar govern a Espanya. Els atemptats de Brussel·les, la mort de Mn. Ballarín, o la d'avui de Johan Cruyff han omplert les primeres pàgines dels diaris, escrits i digitals, i ens han colpit. A Arenys de Mar hi ha l'afegitó de la moció de censura a l'alcalde que fa vuit dies festejava la seva inscripció a la militància de CDC.
Probablement necessitàvem reposar de llegir dia rere dia informacions sobre les negociacions dels partits polítics espanyols o del mateix Parlament català, però mai hauríem volgut que fos degut a desgràcies com les de Brussel·les. 
També trobem notícies que titllaria de ridícules, però no voldria ofendre a ningú, com són les disputes a Palafolls i a l'Hospitalet de Llobregat per veure si es deixa o no desfilar en processó els antics legionaris, amb les seves disfresses i armament. Manos Limpias, omnipresent, ha denunciat penalment els alcaldes d'aquestes poblacions per haver negat l'autorització a desfilar.
Els que em coneixen saben que, tot i respectant-les, sóc molt poc amic de les processons, sobretot d'aquelles que mouen persones que els interessa poc la fe i la pregària més enllà de la seva utilització per a manifestacions esperpèntiques. Però ja se sap que cadascú és un món i també manifesta els seus sentiments a la seva manera. En el cas dels legionaris, i que em perdonin, no m'agradaria veure'ls desfilar per la meva vila.

dimecres, 23 de març del 2016

Moció de censura al govern municipal d'Arenys de Mar

Segons hem pogut saber avui, finalment s'ha confirmat la presentació d'una moció de censura a l'alcalde Estanis Fors, per part dels grups municipals de l'oposició, a excepció del PP que fins fa poc havia format part del govern en minoria.
Els resultats electorals varen donar una àmplia majoria a l'actual alcalde, però insuficient per aconseguir la majoria absoluta que ara ha trobat a faltar per evitar la moció. La nova alcaldessa serà l'Annabel Moreno, cap de llista d'ERC, segona força en nombre de regidors. El PSC, que en el mandat anterior va formar part del govern, amb l'actual alcalde, en aquesta ocasió s'ha sumat als altres grups de l'oposició per signar la moció.
Tot el que penso en relació a aquesta moció és impossible de reflectir-ho en un sol post, per la qual cosa tindrem tema durant uns quants dies, que acompanyarà, com a mínim, fins al Ple extraordinari previst per al 6 d'abril.
No llanço les campanes al vol, malgrat en els darrers dies he estat crític amb la gestió del govern municipal, i d'una manera especial l'alcalde i el seu primer tinent d'alcalde. El repte assumit per l'oposició no és gens fàcil atès el gran nombre d'agrupacions que integraran el nou govern i al fet que tampoc disposaran de la majoria absoluta. Ara les CUP, que donen suport a la moció sense entrar al govern, tindran a les seves mans la responsabilitat de fer un seguiment a la gestió del govern, vetllant perquè aquesta sigui transparent i conforme a la llei i, sobretot, en benefici de la vila d'Arenys de Mar.
Els vilatans també volem seguir de prop les decisions que prendrà el nou govern i serem crítics si de veritat no es produeix el canvi en la manera de governar, motiu pel qual s'ha tirat endavant la moció de censura.

dimarts, 22 de març del 2016

El Temple d'August

Avui, fent un parèntesi a la feina, hem fet de turistes a casa nostra i hem gaudit de l'experiència de passejar amb els ulls oberts, sense cap pressa, tot badant i contemplant el paisatge urbà de Barcelona. Permeteu-me que sigui positiu i deixi de banda els mil problemes que de ben segur té la ciutat. La nostra capital té racons interessants i meravelles arquitectòniques. 
No és estrany que al cap de l'any el nombre de visitants a la ciutat de Barcelona sigui tan alt. Avui els carrers de Barcelona estaven plens de forasters, molts d'ells en grups, la majoria estudiants ben joves, però no només.
Pràcticament tot el que he vist no era la primera vegada que ho visitava amb l'excepció del Temple d'August, amb les espectaculars columnes. La M. Àngels portava el timó i l'experiència d'haver programat la mateixa passejada fa poques setmanes amb els seus alumnes d'ESO.
Ho hem comentat mentre observàvem els monuments tan ben conservats i cuidats. Sens dubte que les coses no surten perquè sí. Cal tenir les idees clares, i treballar-les. No totes les ciutats i pobles del nostre país ho han tingut tan clar. Si be és cert que sense la base, sense la història, és difícil presentar una gama tan exhaustiva del passat arquitectònic, però amb enginy es poden treballar moltes idees.
La sensació de la matinal pels carrers històrics de Barcelona ha estat de plaer i ens ha fet venir ganes de repetir-ho en altres indrets i ciutats del nostre país: Girona, Tarragona... El nostre país és molt petit, però farcit d'història i un museu a l'aire lliure digne de ser visitat.

dilluns, 21 de març del 2016

Hi confies fins que et sents enganyat

En el cas Ateneu no sé qui té raó, si l'alcalde o el seu president, però en tot cas sap greu que la situació sigui la de crispació, de dubtes i de subvenció encallada. No vull pensar que es tracti d'un tema personal de l'alcalde, per baralles polítiques, sinó en tot cas d'un tema mal resolt com ja estem acostumats amb l'actual govern municipal.
Després de tot l'enrenou pel cas Ateneu, que no es preveu de solució fàcil ni propera; després d'haver descobert una actuació il·legal que només ha merescut un mea culpa, pel cas de la subvenció de la pel·lícula Laia; després de l'opacitat en l'execució de la llicència per a una estació de rentat de cotxes; després de la 'sanció' d'Adif per una alcaldada... quan veig que s'aprova, en sessió plenària, un codi ètic que exigeix una actuació transparent, honesta i legal, arribo a la conclusió que hi ha molta feina a fer abans no sigui possible el seu compliment, difícilment abans d'un any, com es preveu en el mateix codi.
Trobo a faltar professionalitat i rigor en la gestió municipal, i em fa molta por el que pugui venir a partir d'ara. La meva desconfiança en la gestió municipal és absoluta, i per experiència dels veïns més propers a casa, a partir d'ara només em creuré allò que el meu alcalde signi davant de testimonis. La resta es converteix fàcilment en paper mullat.

diumenge, 20 de març del 2016

Diumenge de Rams a Lesbos

Diuen que el temps passa volant, i més a mesura que et vas fent gran. La sensació del pas del temps varia en funció del teu estat de salut i també mental, de les circumstàncies que envolten la teva família, el treball... Sovint notem que els moments alegres són més fugissers que no pas els mals moments, però en el fons tot són sensacions i per això la importància de poder-les controlar.
Valorem poc la família que tenim, la feina, els amics, i dediquem massa temps a somiar situacions diferents, possessions que ens semblen necessàries per ser feliços.
Hem arribat novament al final de la quaresma, la setmana santa, per molts simplement una setmana festiva, però per als catòlics creients, una setmana de reflexió, que no cal situar en ara fa dos mil anys, sinó a pocs quilometres de casa, a l’illa de Lesbos, al campament d’Idomeni.
És molt trist el que està passant, el que estem permetent tots plegats, posant en perill la vida de molts éssers humans per egoisme i menyspreu. Tots en som responsables de manera directa o indirecta. Permetem que els nostre governants, aquells a qui hem donat el poder de decidir, es desentenguin del sofriment dels refugiats, dels que fugen de la guerra.
La hipocresia és molt gran i encara que sigui en forma de conte, tots hauríem d’analitzar la passió de Crist, per adonar-nos que som molt lluny de ser un exemple de sacrifici i amor vers els altres. Crist va ressuscitar, però nosaltres som molt a prop de mantenir-nos en la foscor eterna.

dissabte, 19 de març del 2016

Núria Parlon és el revulsiu que necessita el PSC

Santa Coloma de Gramanet per a una persona com jo, vigatà i fincat a Arenys de Mar des de fa més de trenta anys, resulta molt desconeguda i confosa dins de l'entorn metropolità, políticament socialista, al menys fins ara, i amb una realitat força diferent, tant pel que fa a densitat de població com d'origen dels seus habitants. Les ciutats, però, quan les coneixes veus que no són tan diferents i que totes les persones som més o menys iguals, amb problemes similars i objectius paral·lels.
De Santa Coloma n'he sentit a parlar per la singularitat dels seus alcaldes i alcaldesses. Des de l'anomenat capellà roig, Lluís Hernàndez, la incombustible Manuela de Madre, o l'imputat Bartomeu Muñoz, esquitxat pel cas Pretòria.
Des del 2009 l'alcaldessa és la Núria Parlon a qui no tinc el gust de conèixer, però les referències que en tinc han fet que la consideri una gran política, una gran socialista, i una persona molt intel·ligent i valenta.
Si alguna cosa trobo a faltar a la majoria dels nostres polítics és la coherència, la valentia en defensar la seva ideologia sense subterfugis i el treball honest i intens. Totes aquestes qualitats crec que les reuneix la Núria Parlon i és per això que l'admiro i envejo la seva ciutat per comptar amb una alcaldessa de la seva categoria.
Durant la crisi socialista de l'època de Pere Navarro va sonar el seu nom com a possible substituta en la secretaria general del PSC. La Núria, però hi va renunciar per dedicar-se a allò per al qual s'havia presentat i guanyat les eleccions, l'alcaldia de Santa Coloma de Gramanet. Probablement va ser una bona decisió per a la ciutat, però no tant per al partit. Iceta ha continuat alimentant l'ambigüitat del PSC i la total submissió al PSOE. Què hauria passat amb la Núria Parlon al capdavant?
Ara el seu nom torna a sonar. Les seves darreres declaracions han estat contundents i valentes i a mi, que no tinc res a veure amb Santa Coloma de Gramanet, m'agradaria que es presentés com a substituta d'Iceta i treballés per fer sortir de l'atzucac a un PSC que fa massa temps que malviu.

divendres, 18 de març del 2016

L'oposició no es fia de l'alcalde

L'oposició no veu clara l'actuació de l'alcalde. Diuen que no és aigua clara. Un cúmul de contradiccions i decisions errònies de la seva mà dreta han provocat una malfiança en la gestió municipal. Qui coneix l'alcalde no ho veu estrany. És la seva manera de ser, però no està tan clar que sigui la millor manera per a un càrrec electe.
La gran sort del govern municipal és la dispersió de l'oposició i la desconfiança entre ells que no fa pensar cap acord de moció de censura. Ho deia, però, l'altre dia i ho continuo pensant: la moció no és la solució, sinó posar-se d'acord a treballar junts per Arenys, no com a agrupació electoral, sinó com a representants dels vilatans.
En una conversa, aquesta tarda, amb un bon amic, hem fet la repassada a la gestió municipal i hem detectat massa anomalies. Entristeix pensar que la gestió del govern consisteix en un entreteniment que no porta enlloc. Em recorda la sèrie de terra de gegants on els humans eren les seves mascotes, les seves joguines. 
Si l'alcalde ha mentit i ho ha fet més d'una vegada, això és el pitjor que pot succeir. Llavors la desconfiança és total i el perjudici per a la vila és absolut.

dijous, 17 de març del 2016

Activitat frenètica de l'ajuntament d'Arenys de Mar

Llegint l'ordre del dia del Ple municipal d'avui, t'adones de l'activitat frenètica de l'equip de govern. Es pot veure tot el que s'ha fet durant un mes i que ha de passar pel Ple municipal. A l'ordre del dia del Ple d'aquest dijous l'estrella serà el codi ètic, a proposta del Procés Constituent d'Arenys de Mar, que assumeix el compromís de fer un seguiment de l'activitat i actitud dels càrrecs electes i funcionaris municipals. Un gest que cal aplaudir.
La resta de punts... aportats pel govern, simplement nomenaments. ICV permet que hi hagi un altre punt a tenir compte en una moció, i em deixo un punt que m'agradarà conèixer com ho analitza l'oposició: l'aprovació del pla pressupostari consolidat dels anys 2017-19. Tràmits...
Desconec les preguntes i precs que faran els grups municipals. Algú demanarà explicacions del PAM 2016? Hi ha manera de conèixer d'antuvi quines són les preguntes que es plantegen al Ple? Sempre és a fets consumats?

dimecres, 16 de març del 2016

Els consells municipals de participació a Arenys de Mar

Estava encuriosit per saber quants consells municipals de participació eren actius en aquests moments i saber què estaven debatent. És per això que he anat al web de l'ajuntament a la secció "Activitat municipal", que per cert encara parla del mandat 2012-15, i he seleccionat l'apartat "Consells municipals".
N'hi ha tres, però només en un d'ells pots entrar a veure l'activitat. Són els consells del Geriàtric, el de les Dones i el de Cultura. He clicat per veure l'activitat del consell del Geriàtric i he comprovat que la darrera entrada era l'acta de la reunió celebrada el 23 de març de 2015. Les anteriors eren 3 actes del 2014, i dues actes del mandat 2007-2011, dels anys 2009 i 2010. En aquesta darrera hi consto com a regidor d'Acció Social.
Veient que la informació estava desfasada he pensat que no ho estava buscant en el lloc apropiat, i he anat a "Govern obert". No he sabut trobar res que parlés de consells, tret de "Agenda dels Consells Municipals". Allà hi consta el Consell Municipal de la Gent Gran, que curiosament no figura en la secció de consells municipals que havia visitat abans.
En aquesta secció de l'agenda diu: "Espai on pots consultar el llistat de Consells Municipals de Participació. Cada Consell té un espai propi per poder participar on line o crear grups de treball". Clicant sobre el consell vas a una pàgina on diu: "Aquest debat encara no té cap tema, proposa'n un clicant el botó 'Proposa un nou tema de debat'."
Després he vist que a sota hi havia el Consell Municipal de les Dones, que en aquest cas té dues entrades de debat, de l'octubre de 2015 i del mateix mes de 2013. Res més.
Conclusió: m'he quedat amb les ganes de saber quants consells municipals hi ha en actiu, si és que n'hi ha cap, i com puc saber què debaten. M'he preguntat: És un problema meu de no saber trobar el lloc que hi ha la informació? És un problema del web que no deixa clar on s'ha d'anar a buscar la informació? O bé, no serà que els consells no funcionen? Espero que no sigui això darrer, ja que l'alcalde té tants plans participatius a posar en marxa, que no voldria pensar que tot es fa de cara la galeria, però que al darrere no hi ha res.

dimarts, 15 de març del 2016

Més que una moció, calen idees de futur

És el post número 3.839 d'aquest blog i ho comento encara que no sigui cap xifra especial, simplement perquè avui ha sortit en la conversa amb la Teresa. I, sí, acostumo a parlar de política. Jo diria que política en sentit ampli, encara que la majoria dels meus escrits són molt centrats als partits polítics i a les institucions.
M'agrada tenir motius per parlar de la vila que em va acollir fa més de 30 anys, però no sempre trobo temes que em resultin interessants, probablement perquè durant la setmana no hi faig molta vida. Treballo a fora, com molts arenyencs, i molt em temo que cada vegada n'hi haurà més que hauran d'anar a buscar-se la vida en una altra ciutat.
Responsabilitzo els polítics locals pel poc interès en parlar del futur de la nostra vila i que es dediquin massa en l'anècdota. No vull semblar una persona que ho veu tot negatiu. Arenys té moltes qualitats que cal conrear bé, però necessitem un lideratge que eviti que cada vegada anem perdent pes específic en relació al nostre entorn.
Però el que és pitjor és que la nostra gent no es pugui guanyar la vida a la vila i que arribem, entre tots, a convertir-la en una vila dormitori. Fa molt temps que parlem del comerç, plaça del mercat inclosa, de la indústria escassa, de les dificultats de mobilitat, de solucionar els problemes elementals com el clavegueram, el manteniment dels carrers, la neteja...
Tenim un govern superat per la realitat diària, que desconeix el funcionament de l'administració pública i que va a remolc d'altres administracions i interessos, i una oposició incapaç d'organitzar-se i prioritzar les polítiques a dur a terme. Hi ha massa desconfiança entre tots i poca claredat d'idees. I això ho venim patint des de fa temps i, malauradament, si continuo escrivint el meu post diari, no trigaré a tornar-ne a parlar, no pas per anunciar canvis en l'actitud dels nostres polítics locals, sinó de la immobilitat i persistent rutina.

dilluns, 14 de març del 2016

Atacar Catalunya i les seves institucions continua pesant

Diu Félix de Azúa que els polítics catalans són monstruosament mediocres. No sé si ho fa en contraposició dels espanyols o bé també col·loca aquests en el mateix sac. També caldria saber en qui pensa quan els titlla de mediocres. Probablement es referia a personatges com el regidor del PP de Palafolls, el senyor Óscar Bermán, quan declara que Ada Colau hauria d'estar fregant terres en lloc de fer d'alcaldessa. El senyor Albiol, que no destaca per la seva finesa, l'ha renyat demanant-li que sigui més fi. 
Jo també he titllat moltes vegades alguns polítics de mediocres, com per exemple el ministre d'Interior, però no se m'hauria acudit mai dir que les escoles estan en mans de talibans que sembren l'odi contra tot allò que és espanyol. No ho hauria dit mai perquè no m'agrada mentir, i encara menys expressar-me vomitant odi tot titllant els altres de practicar l'odi.
No conec el senyor Azúa, però m'imagino que té el discurs de C's, que no és més que anar a favor del centralisme espanyol, atacant tots els moviments sobiranistes que, als seus ulls, o bé això és el que pretenen fer creure, són uns dimonis malvats.
El senyor Félix de Azúa ha aconseguit sortir a les pàgines dels diaris, no tant per la seva vàlua, per la qual ha estat escollit a entrar a la Real Academia Española, sinó pel seu atac a la societat catalana. Això continua donant rèdit, i amics d'ell com Albert Boadella o Federico Jiménez Losantos ho saben molt bé.

diumenge, 13 de març del 2016

Un govern municipal sense idees ni rigor

Estic d'acord amb en Toni Soler quan diu que els electors tenim el dret a saber què votem. Això em recorda l'època de Felipe Gonzalez, amb el famós referèndum de l'entrada a l'OTAN, que ara commemorem els 30 anys. Els partits polítics han de ser coherents, però sobretot honestos. Penso que aquí rau gran part de la culpa del descrèdit de la política i els polítics.
La indecisió o la mala praxis d'actuar de manera ambigua per no perdre vots és a la llarga una mala estratègia. Els electors tenim el dret a saber què ens donaran uns i altres i amb aquesta base actuem, votem. Si no podem dipositar la nostra confiança en els partits, perquè una vegada passades les eleccions fan el que volen i s'obliden de les promeses, és absurd anar a votar.
Un país només pot avançar si hi ha confiança en els polítics que ens han de governar i aquesta és corresposta. I això, en contra del que poden pensar aquells que no saben dialogar, no té res a veure amb les majories absolutes. Aquestes no són cap garantia de respecte al ciutadà que els ha votat, doncs ja s'ha vist en aquesta darrera legislatura en què el PP ha fet tot el contrari del que va prometre.
El diàleg i buscar el consens no està renyit amb la honestedat. Tot es pot explicar, però mai trair ni mentir a qui ha confiat en tu.
A la nostra vila, però, el govern no és ni coherent ni deixa de ser-ho. De fet, en campanya electoral no va prometre res i per això no té cap problema en fer allò que vol. Els electors varen votar un pobre desnonat i va triomfar. La llàstima, en tot cas, és que no fa res i estem perdent uns anys molt crítics per al futur d'Arenys de Mar.

dissabte, 12 de març del 2016

Cándido Méndez no ha pogut amb Josep Maria Àlvarez

Ho ha intentat de totes les maneres. L'ha acusat de defensor del dret a decidir, com si això fos un pecat. Ha intentat posar tothom en contra del candidat català, però no ho ha aconseguit. Josep Maria Àlvarez ha guanyat les eleccions i s'ha convertit en el nou secretari general de la UGT.
És curiós observar com en uns moments en què l'Estat espanyol està tan esverat per l'actitud del govern català i tota la gent que li dóna suport, dedicant-se a provocar enfrontament entre espanyols i catalans, són persones catalanes les que ocupen càrrecs a nivell nacional, com Rosell a la patronal CEOE i ara Àlvarez a la UGT. Ambdós han hagut de lluitar contra la tàctica dels seus adversaris, d'acusar-los de ser catalans.
Felicito a Josep Maria Àlvarez i li desitjo tota la sort del món. En una legislatura amb majoria absoluta del PP, el sindicat no ha tingut prou força per encarar-s'hi. L'objectiu primer és aconseguir la derogació de la reforma laboral i, entenc que també, clarificar què hi ha de la corrupció dins del sindicat.

divendres, 11 de març del 2016

Arenys de Mar, vila firal

Sovint em pregunto si el nostre ajuntament ha valorat el rèdit d'organitzar gairebé cada cap de setmana un tipus de fira o altra al llarg de la Riera. M'han vingut ganes de preguntar-ho, però he desistit, bàsicament perquè el nostre ajuntament no acostuma a respondre les instàncies. Si més no aquesta és la meva experiència. Tampoc m'ha animat a formular la pregunta el fet que després de ser convocat a l'ajuntament, descobreixo que m'han mentit.
M'agradaria conèixer els beneficis per al comerç o els restaurants,  el fet que molts caps de setmana s'instal·lin carpes a la Riera d'Arenys. Aquestes fires atrauen persones de poblacions veïnes? Els visitants, forasters o locals, acostumen a comprar? S'anima a vilatans a participar amb els seus estands?
Voldria pensar que sí. Que el reguitzell de parades setmana rere setmana no només és una distracció i aparador de productes més o menys repetits, sinó que contribueix a la dinamització comercial i econòmica de la vila. 
Fa uns dies parlava de pla estratègic. Ara ja tenim un Programa d'Actuació Municipal, amb moltes accions a dur a terme. Sabem, però què volem que sigui l'Arenys del futur? Tinc la impressió que el govern actual no ho sap gaire i, sobretot, que ens enganya contínuament. No havíem quedat que es mantindria la zona verda de la Picòrdia?

dijous, 10 de març del 2016

L'amic dels reis

El delicte no és el que diu el rei o la reina, sinó el fet que algú ho doni a conèixer. Probablement això ha de ser així, però el que ningú no em podrà negar és que la imatge que han donat els reis no els afavoreix gens. Si algú hi confiava, ara té arguments per posar-ho en dubte.
Als responsables se'ls ha d'exigir responsabilitat. A banda del que jo pugui pensar dels reis, al marge de les meves preferències republicanes o monàrquiques, la qualitat monàrquica dels reis espanyols deixa molt que desitjar. Si a qualsevol persona se li ha d'exigir que sigui responsable dels seus actes, amb més raó s'ha d'exigir a un rei o a un governant polític.

dimecres, 9 de març del 2016

Les frases lapidàries de Rajoy

Rajoy ens està mal acostumant i si no pot continuar a primera línia el trobarem a faltar. No hi ha dia que no ens ofereixi unes frases dignes de recordar i que omplen l'hemeroteca de l'APM. Avui hem escoltat la seva teoria de les màquines que fabriquen màquines.
Podrien acusar-nos de que només ens fixem en l'anècdota, però el que passa és que si l'anècdota esdevé un costum no és fàcil de deixar-la de banda. Quan veus un polític amb responsabilitat de govern, esperes d'ell una capacitat mínima d'expressió. T'adones, però que el senyor Rajoy només és capaç de deixar passar el temps i les oportunitats d'afrontar-se amb la realitat. Necessitem alguna cosa més, ens mereixem algú millor. El problema és on el podem trobar.

dimarts, 8 de març del 2016

Girona, qui t'ha vist i qui et veu

Des de la distància, i per tant amb un marge d'error important, sempre he vist bé la ciutat de Girona i els seus alcaldes. Socialistes majoritàriament, però també el convergent que ha acabat a la presidència de la Generalitat, ens han semblat uns bons polítics i el resultat de la ciutat en podria ser una bona mostra.
La sortida precipitada de l'actual president, el molt honorable Carles Pugidemont, va provocar un terrabastall que ens ha dut fins a la dimissió del fins ara alcalde de la ciutat, el senyor Albert Ballesta.
Albert Ballesta surt de l'alcaldia i del Consistori, fent un pas al costat, criticant ERC i lloant "el sentit de ciutat" del PSC. L'alcalde sortint va entrar amb mal peu i ho ha acabat pagant. Manifesta que s'ha vist pressionat per la manera com va accedir a l'alcaldia, l'error en la promesa al càrrec i l'intent fallit de pacte amb PP i C's per aprovar el cartipàs i apujar-se el sou. Reconeix els errors, però se sent trist per com s'ha comportat la gent del seu voltant.
Si no ho recordo malament, en el seu dia ja vaig referir-me a Albert Ballesta, perquè no era normal tot el que havia passat a l'ajuntament de Girona. La política és cruel i poc agraïda, i qui en surt ben parat cal que ho aprofiti mentre duri. Quan dic que ho aprofiti em refereixo, com podeu suposar, a treballar per al bé de la ciutat o país pel qual ha estat escollit a governar.
Confiem que la ciutat de Girona no en surti perjudicada i continuï essent una referent del nostre país.

dilluns, 7 de març del 2016

Els franquistes simpatitzen amb C's

Les declaracions de l'exministre franquista Utrera Molina, sogre de l'exministre Ruiz-Gallardón, confirmen la meva opinió sobre el tarannà de Rivera i el seu partit polític, i la del columnista de l'ARA, en Sebastià Alzamora, ell molt més exagerat que no pas jo.
S'ha de dir que en les mateixes declaracions, l'exministre afirma que el seu gendre és el millor polític d'Espanya i que és qui hauria de governar a l'Estat. Amb això vull dir que... una certa subjectivitat sí que hi ha en les seves paraules. El punt fort és quan afirma que amb Podemos al govern aniríem a una nova guerra civil.
No us penseu que aquesta persona sigui l'única que té un pensament semblant. A Espanya la dictadura encara està molt arrelada entre les ments hispàniques. Hi ha molta incultura social i política, i estem tots molt manipulats per quatre que remenen les cireres. 
Si algú creia que entrant a Europa resolíem tots els nostres problemes, haurà comprovat que no és ben be això. Sens dubte no podem comparar la situació actual amb la d'ara fa quaranta anys, però sí que podíem haver avançat molt més. Pablo Iglesias, contestant Otegui, deia que ell se sentia orgullós de ser espanyol. En això tampoc coincidim. Probablement tampoc m'hi he esforçat suficientment per assolir aquest sentiment. Les vivències del passat tampoc m'ho han posat fàcil.

diumenge, 6 de març del 2016

La figura de Mariano Rajoy és innegociable

Aquesta frase em sona. A casa nostra també es va repetir una i mil vegades fins que va deixar de ser innegociable. Un pas al costat i tot va ser diferent. En política això és molt comú. Avui es diu una cosa i l'endemà es defensa tot el contrari. Tot depèn de les circumstàncies i les necessitats.
Fins fa quatre dies el PSC feia fàstics a C's, i ara l'Iceta diu que el pacte entre el PSOE i C's és bo per Espanya, i no és de cap manera un pacte conservador. De cap de les maneres! El més fotut de tot és que la gent ens ho acabem creient i donant-los la raó. En el fons som molt fàcils de convèncer, o manipular.
Estic segur que l'alternativa a Rajoy és necessària, però ho sento en la meva ànima, jo mai donaré suport a C's. No em mereixen cap tipus de confiança. L'únic discurs clar que tenen és anar contra Catalunya i recentralitzar Espanya. Com que jo penso més en un model federal, que avui és utòpic, o en la plena sobirania, que no m'hi busquin.
Em sap greu que els meus amics socialistes estiguin sempre entre l'espasa i la paret. No ho tenen gens fàcil. Sembla estrany que el PSOE no s'adoni que sense un PSC fort mai podrà ser una força de govern, a no ser que renunciï a coses i pacti amb qui li demana. Si vol, però, un PSC fort, no el pot fer combregar amb rodes de molí.

dissabte, 5 de març del 2016

De la supèrbia a la humilitat

Podríem pensar que amb la petició de Rajoy a Sánchez perquè el deixi governar, hauríem passat d'una situació de supèrbia màxima, amb la majoria absoluta, a la humilitat del que no ho pot fer sol. Ens equivocaríem i segur que tots en som conscients.
Rajoy continua superb i creient que és l'única persona que pot governar Espanya, perquè considera que això és el que vol la majoria. El fet que el seu partit hagi estat el més votat no significa que sigui la majoria. Qui suma més són la resta de partits elegits.
Encara que la frase pugui semblar massa evident, és un fet que no s'interpreta d'aquesta manera i, quan convé, es continua pensant en clau presidencialista, quan el nostre sistema electoral no ho és. Potser hauríem de canviar-lo, perquè està vist que no sabem dialogar, i sense diàleg només és possible la majoria absoluta, és a dir, els fets consumats.
Parlen i aproven lleis de bon govern, transparència i accés a la informació, amb una defensa de la participació de la ciutadania, i són incapaços de dialogar i pactar, que comporta petites renúncies, entre els partits que ens volen governar.
Rajoy no pararà de fer el ridícul, perquè és massa orgullós i incapaç d'admetre que la seva oportunitat de dirigir un país democràticament i pensant en la gent ja ha passat. Que no ens caigui, però, la torna, que acostuma a ser pitjor. Que no ens caigui Rivera.

divendres, 4 de març del 2016

Cap a les eleccions del 26 de juny?

Espanya vol un canvi? Aquesta és l'afirmació de Pedro Suárez, però jo em pregunto si realment és això el que vol Espanya. El fet que Rajoy, amb tota la motxilla a l'esquena de corrupció del PP, el seu immobilisme, el refús al diàleg i la incapacitat de trobar amics i socis, perdés la majoria absoluta del Congrés, però no la del Senat, és pot concloure que Espanya volia un canvi? Jo penso que no.
Som molts els que volíem el canvi, però els resultats no ho fan possible. Per què? Perquè el PSOE no representa tant el canvi que diuen que són? Perquè Podemos insisteix amb el referèndum català? 
Era natural el pacte C's - PSOE? Hi estaven d'acord tots els diputats? I els seus votants? a Catalunya no gaire, oi?
Diuen que l'exfiscal anticorrupció Carlos Jiménez Villarejo, que va ser durant uns mesos eurodiputat de Podemos, ha trencat amb el partit, enfadat per no haver fet Pedro Sánchez president, abstenint-se en la votació. Segons Villarejo l'objectiu era fer fora Rajoy. Jo no hi estic d'acord. No n'hi ha prou en fer fora la gent, sinó que el que cal és construir, i amb el pacte entre Sánchez i Rivera no hi veig cap millora evident.
Villarejo és de les persones que després dels anys m'ha decebut. El tenia molt ben considerat, però m'ha sobrat les seves obsessions, que probablement amb l'edat s'han reforçat i li han fet perdre aquell carisma que em captivava. Potser sóc jo qui he canviat, però el cert és que no el veig igual.

dijous, 3 de març del 2016

El torn de la infanta Cristina

Avui el torn de les declaracions era per a la infanta Cristina. L'estratègia de la defensa passava per no respondre les preguntes de l'advocada de l'acusació, Manos Limpias, i passar de dret a respondre les preguntes de la defensa, ja que la resta no la volien ni veure asseguda al banc dels acusats.
El pseudosindicat Manos Limpias té la corda molt llarga i es persona a tot arreu. En alguns casos acompanya a fiscalia i demés, com quan es tracta d'anar en contra de decisions preses per autoritats catalanes, i en altres van sols, com és el cas de la casa del rei, en què les consignes eren ben clares, evitar la imatge de la infanta interrogada.
És complicat jutjar l'actitud de Manos Limpias, i el que és evident és observar la diferent valoració que se'n fa quan acusen institucions i polítics catalans o bé ara que l'acusada és membre de la família reial. Estem tan acostumats a que ens vagin en contra que quan no és així, fins i tot ens fan gràcia.
La defensa de la infanta dirà que la voluntat de Manos Limpias no és aconseguir que es faci justícia, sinó embrutar la imatge de la família del rei. Els altres asseguraran que entenen que la justícia és per a tothom la mateixa i que si hi ha indicis de comportaments irregulars, aquests s'han de jutjar.
El fet que una persona acusada pugui fer valdre el dret a no respondre és bo, però és bo per a la persona a qui es jutja? Sense necessitat de declarar en contra de tu mateix, no és bo que pugui quedar en evidència allò que no s'ha fet bé? 

dimecres, 2 de març del 2016

La Justícia i la moral

Amb el reguitzell de casos de corrupció i les corresponents declaracions i judicis que se'n deriven ens adonem clarament que la Justícia no té res a veure amb la moral. Escoltant les declaracions del cunyat del rei, el senyor Urdangarin constates quanta immoralitat hi ha en aquest món i quina justícia es practica.
No és el cas d'Urdangarin un cas aïllat, sinó que en trobem molts d'altres, i és per això que quan et diuen que han condemnat un pobre desgraciat a quatre anys i sis mesos de presó per haver robat vint euros, i veus de quina manera viuen persones com Millet i Montull, per posar un parell d'exemples, t'entra molta ràbia i t'adones de la immoralitat que ens envolta.
Estic convençut que jo no serviria per exercir de jutge, ja que sentint l'Urdangarin com s'excusa de tot allò que li treuen en cara, pararia el judici i l'engarjolaria instantàniament. Això no seria impartir justícia, sinó moure't per racionalitat i pressió moral.
Potser la pràctica d'aquesta justícia és la garantia de l'estat democràtic, però al meu entendre és una desgràcia del sistema. Vivim moltes contradiccions perquè ens preocupen més aquells desgraciats, que probablement no han tingut gaires oportunitats per viure millor, que no pas els grans delinqüents de corbata i coll alt. Ambdós prostitueixen el sistema i la nostra vida en societat, però aquests últims han pogut escollir com volien viure hi han optat per la corrupció, i per a mi això és molt més greu, perquè és immoral.

dimarts, 1 de març del 2016

El canvi que tant reclamem no arriba

Al llarg del dia escoltem frases que hauríem de ser capaços d'interioritzar. ¿No us ha passat alguna vegada que algú us hagi comentat alguna experiència o reflexió i que a partir de llavors hi penseu i empreu sovint? Tenir la capacitat de retenir dites i comentaris dels altres és un bon exercici d'aprenentatge per a la vida.
Si us hi fixeu acostumem a inventar poc i més aviat ens movem al voltant de frases fetes, afirmacions repetides i reiteracions. De la mateixa manera que quan ens expressem ho fem amb un vocabulari força escàs, també les reaccions acostumen a ser bastant sempre les mateixes.
Si quan llegim enriquim el nostre vocabulari, també escoltant els altres eixamplem el ventall de reaccions i respostes, i també el nostre camp d'aportacions al nostre entorn. I tot això a què ve?
L'oratòria dels nostres polítics és pobre i avorrida. Probablement és l'expressió de la realitat del nostre país. Ens queixem sovint de la mediocritat dels nostres governants, però malgrat això no aconseguim canviar-ho. 
Avui Pedro Sánchez s'ha esforçat per convèncer els diputats i diputades del Congrés que ell era la millor opció al canvi que necessita Espanya, després de quatre anys de majoria absoluta sense resultats esperançadors més enllà dels que aporta el cicle econòmic. Pedro Sánchez s'hi ha esforçat, però el seu discurs ha estat un clam al desert. La resposta dels altres grups ja està anunciada, digués el que digués. Pedro Sánchez no tenia alternativa. Els partits polítics s'havien sentenciat abans de començar a parlar.
Potser se m'ha escapat i serà culpa meva, però les seves paraules no m'han aportat res de nou, ni tampoc espero rebre cap novetat dels altres grups. És per això que molta gent creu que hi ha 350 persones perdent el temps i els calers, i es consideren desafectats de la política. Si no canviem el discurs, però sobretot l'actitud, no hi ha res a fer. El canvi no es produirà mai.