Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Ventada. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Ventada. Mostrar tots els missatges

divendres, 13 de febrer del 2026

La dificultat de prendre decisions

Quan fou mort el combregaren! Aquesta expressió catalana que avui molt jovent i també força adults potser no entendran, s'utilitzava per criticar quan un ajut o una decisió arriba massa tard i ja no serveix de res. Però en el cas que vull comentar potser la més escaient seria: Després de la batalla, tots són generals, referint-se que quan tot ha acabat, tothom sap què calia fer. 

L'endemà de la ventada són moltes les crítiques per la decisió del govern català de suspendre serveis, com l'ensenyament o el sanitari, sobretot en aquells punts on el vent gairebé no va bufar. Hi ha moltes persones que consideren que és una exageració i que no ens podem permetre el luxe d'aturar tota l'activitat pel risc que pot suposar una forta ventada. No oblidem que, com a mínim, hi ha hagut una persona morta.

No és fàcil prendre decisions i, en canvi, sí que ho és criticar-ho. Sempre he dit que hem de ser crítics amb l'actuació dels nostres polítics, però en positiu, argumentant-ho i no fer afirmacions a la lleugera, cosa que és força habitual, avui més, gràcies a la facilitat que ens donen les xarxes socials.

Jo no critico la decisió del govern, precisament per la dificultat de preveure el risc real dels efectes de la possible ventada, que va existir a una bona part del país, i sobretot en llocs on no és tan habitual. Si volem buscar motius per fer crítica en trobaríem i probablement la manca de manteniment preventiu en seria un bon exemple.

Dels fets d'ahir dijous crec que n'hauríem d'aprendre que poques coses podem fer per evitar futures ventades o inundacions, però sí que es pot analitzar com tenim les nostres ciutats, les vies de comunicació, els boscos, i efectuar un manteniment preventiu que pugui evitar o si més no disminuir els efectes provocats pels fenòmens naturals, que amb el canvi climàtic cada vegada són més contundents.

La manca d'inversió a Rodalies ens ha demostrat que tenim una xarxa deteriorada i que trigarem molts anys ha posar-hi remei. Probablement, els arbres dels nostres pobles i ciutats, que ens permeten veure una mica de verd entremig de tant ciment, caldria cuidar-los una mica i potser no deixar que creixin exageradament, davant del perill que ens caiguin per barret.

diumenge, 19 de gener del 2020

Esperant la neu en plena ventada

Avui diumenge hem constatat que el vent pot provocar destrosses en el mobiliari urbà, però també a la natura i als nostres immobles. A Arenys de Mar, no hi estem gaire avesats i sempre que hi ha un temporal de vent ens ve de nou. Avui ha estat un d'aquests dies que et crida l'atenció i t'adones de quina manera la climatologia pot condicionar el dia. Els gats de casa han quedat ben esverats i sorpresos.
Les notícies del temps ja ho varen preveure, però malgrat això sempre et sorprèn, i ara estem a l'expectativa de què passarà amb l'aigua i la neu els dos propers dies. Arribarà a nevar a cotes tan baixes que arribi fins i tot a la línia del mar? Parlen de 200 metres d'altitud, però...
Haig de confessar que la neu m'agrada, encara que no he anat mai a esquiar. M'agradava quan la neu acostumava a caure lleugerament, en silenci i cobria la ciutat amb un mantell blanc, que et convidava a guaitar sense dir ni piu. Semblava que tot es paralitzés i quedés supeditat als flocs de neu escampats per terra i teulats.
D'Arenys només en tinc una experiència a destacar, la de 1984, potser la darrera vegada que hi va nevar amb ganes i que ens va glaçar els tubs dels dipòsits de l'aigua, que els tenim a la intempèrie. Des de llavors ens hem quedat amb les ganes, més enllà d'alguna ocasió que hem arribat a veure flocs de neu voleiant, sense més conseqüències.
Ara, al captard el vent entra en calma i el cel es torna grisós. És quan diem: a muntanya això és neu. Però la temperatura no és prou baixa. Ja no fa el fred de la nostra adolescència i juventut.