Què més cal demostrar?

No tinc res en contra de Dani Alves. No tinc prou coneixement de tot el que va passar el desgraciat dia pel qual se l'ha jutjat i no tinc tampoc prou coneixements jurídics per valorar la decisió del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que l'ha absolt, però haig de dir que la seva decisió crea inseguretat jurídica i no crec que ajudi a reduir la xacra que afecta la nostra societat.

Vull pensar que els magistrats del TSJC són conscients del que han sentenciat i que tenen prou arguments jurídics per avalar-ho. Dubto que tinguin arguments morals i socials, però probablement aquests no compten a l'hora de proclamar les sentències, tot i que al nostre país estem molt acostumats a veure coses que no s'expliquen. Decisions de tribunals de justícia que semblen imparcials i molt esbiaixats.

Ens queixem que es posen massa traves perquè les dones que pateixen violència de gènere ho denunciïn. Hem vist comportaments de jutges que no ens han agradat i han ratllat el delicte o si més no han provocat rebuig unànime de la societat. Ara ens trobem amb una sentència que grinyola i deixa, al meu entendre, molt desprotegides les dones davant de violadors i mascles que no saben comportar-se a la vida.

No sé si la víctima presentarà recurs i hi haurà d'intervenir el Tribunal Suprem. Tampoc tinc la certesa que en cas que sigui així, aquest tribunal decideixi canviar la sentència d'uns col·legues. La desconfiança amb els jutges del nostre país és absoluta. Aquesta desconfiança provoca, com he dit al començament, inseguretat jurídica, i això és el pitjor amb què ens podem trobar.

Crec que és hora que els nostres polítics es manifestin en contra d'uns magistrats ancorats a l'extrema dreta, nostàlgics del franquisme i involucionistes. Hi ha prou motius morals i socials per pensar que la violència masclista no pot sortir-se'n tant alegrament, encara que puguin dir que no hi ha prou indicis que ho avalin, tot i reconèixer els fets. O si més no això és el que he entès d'una sentència que crec errònia i perillosa per a la bona convivència.

Dos de set encara a la presó

Avui ha sortit de la presó preventiva el cinquè dels set CDR detinguts el mes de setembre acusats de terroristes. Des d'un principi molts ens vàrem imaginar que era un excés de zel, una altra injustícia contra independentistes catalans, però sempre has de posar distància i no deixar-te portar pel cor ni l'excés de passió. Després de tots aquests mesos ja en són cinc els que han sortit amb fiança d'uns cinc mil euros. Hem d'esperar que tinguin la mateixa sort els dos restants.

La situació judicial al nostre país s'ha vist alterada pel gran protagonisme que se li ha donat. El poder polític li ha cedit el pas i hem pogut observar molts excessos en la pràctica judicial, amb resolucions sospitoses de ser catalogades de parcials i venjatives. Una situació com aquesta no és bona per a ningú, i sempre hi ha el que hi surt perdent.

Des del dia que vàrem conèixer la detenció dels set presumptes terroristes no n'he parlat en aquest blog, fins avui. Encara tinc el costum de pensar que quan es va a detenir a una persona a casa seva, és perquè hi ha indicis que poden fer pensar que s'hi està cometent algun delicte. Sí que estranya quan això passa aparentment per tapar alguna notícia que no interessa a l'Estat, però et costa d'imaginar que sigui una invenció dels serveis d'intel·ligència.

Encara no podem dir res al respecte, però pel fet de deixar-los en llibertat fa pensar que molt terroristes no devien ser, potser imprudents... Desitjo que s'aclareixi definitivament, perquè no és bo per a ningú està pres preventivament sense prou arguments per fer-ho efectiu. A veure si els dos restants podran passar el cap d'any amb la família.