Indecisos i abstenció, en els primers llocs

Em preocupa el desencís de les persones, i sobretot del jovent, a l'hora de respondre a les convocatòries electorals. És un problema de la societat, no només dels joves, el fet que aquests no es vegin motivats a acudir a les urnes per escollir els seus representants. Dona la impressió que hem substituït amb la queixa a les xarxes socials i els crits sense raonar el que hauria de ser la participació en la vida pública del nostre poble o del nostre país. Ens deixem portar per la comoditat i la simplesa, però això no passa sense que hi hagi uns motius al darrere.

El desengany polític ha estat clau perquè l'extrema dreta hagi crescut arreu d'Europa. Les dificultats per trobar solucions raonades als problemes reals de la població fa que el populisme creixi, i l'extrema dreta és una experta en populismes. No és estrany, doncs, que a Itàlia es calculi que demà l'extrema dreta sortirà reforçada a les eleccions convocades, amb tot el que això comporta. Però el que sap més greu és que l'abstenció pugui arribar a ser molt alta.

La gent s'absté massivament quan ha perdut la confiança en els seus dirigents. Quan el que hauria de ser un pacte de representació política per dirigir el país es converteix en unes plataformes ocupades per persones que només pensen en el seu futur, i en professionalitzar-se en la política, o treure'n uns beneficis personals. Quan la mediocritat de molts polítics fa que els problemes de la societat no es resolguin i que cada vegada hi hagi més desigualtats i injustícia.

Llegia avui que l'abstenció podria ser molt alta, i que el nombre d'indecisos superava el 40%. La desconfiança en els partits polítics fa que cada vegada hi hagi menys fidelitat. Allò que passava que una persona votava sempre al mateix partit polític durant gairebé tota la seva vida, avui ja no passa. El problema és quan el nombre d'indecisos és tan gran. Això només s'explica perquè no confiem en les plataformes a través de les quals configurem les institucions públiques que ens han de governar.

Són hores baixes per a la democràcia a Europa, i hem d'acceptar que aquesta etapa l'hem de passar de la millor manera possible i com més de pressa encara millor. Ho comentava un dia d'aquests, i també ho llegia avui en algun article de la premsa: els europeus no tenim memòria i estem caient en les mateixes trampes que en el segle passat. Quan serem capaços d'obrir els ulls i rectificar?

Si hi ha gent disposada a presentar-se a les eleccions per dirigir el país, cal que busquin la manera d'il·lusionar les persones, i no enredar-les. Que tornin a confiar en el polítics, amb ganes de col·laborar-hi i participar, amb l'objectiu final de redreçar la política actual i trobar solucions als principals problemes que ens afecten com a societat.

No votarem a qui vol una Catalunya submisa i callada

El simple fet que la ultradreta espanyola estigui ansiosa esperant el triomf d'Arrimadas ja hauria de ser motiu perquè molts indecisos li giressin la cara i optessin per altres forces de tradició democràtica. Ja sé que som diferents, i per això no els voto, però a mi em faria vergonya i ràbia saber que la ultradreta és qui em dóna suport. El fet està en què C's és realment un partit ultradretà, anticatalanista i nacionalista espanyol. Això, que ningú amb cinc dits de front negaria, és contradictori amb voler ser presidenta de Catalunya si no és per anul·lar l'efectivitat de les institucions catalanes i convertir-les en sucursals del poder central. 

Avui reflexiono, però haig de dir molt clar que no em faria falta, si no fos que hi ha arguments per decantar-te per més d'un partit, en el meu cas, que defensi de veritat Catalunya, i aquí no hi cap ni el PP, ni C's, i actualment, i dissortadament, tampoc el PSC. En aquest cas ho podríem discutir, però té la pressió del PSOE a qui li pesa més Espanya que Catalunya i provoca en el PSC molta dependència.

Com que no és moment per tenir dubtes, els comuns n'aporten molts i no deixen veure clarament cap on es decantaran si els seus vots són transcendents. Això, a la meva manera de veure-ho, els treu molta credibilitat, encara que els posi per davant dels altres tres anomenats, no considero que sigui el moment per votar-los.

Tres opcions queden que descriuria com la radicalitat, de la CUP, la dignitat, de la llista del President, i l'hora de la veritat, d'ERC. Qualsevol de les tres treballarà per recuperar la dignitat i les institucions catalanes, que considero com a principal objectiu. L'altra cosa és com ho farà i, si es repeteix que els vots de la CUP són necessaris per a la majoria absoluta, no sé veure de quina manera diferent actuaran per no caure en el mateix error. Queden encara unes hores per reflexionar. Cal votar, i votar a favor de Catalunya, i no de qui la vol submisa i callada.

Avui comença la campanya electoral. Tot està a les nostres mans

Si llegiu el web de Ràdio Arenys veureu que el discurs dels diferents representats polítics locals segueix el mateix patró que els seus líders nacionals. El discurs el tenen ben après, i no volen dir res que llavors se n'hagin de penedir. Tothom és molt moderat, però sense oblidar-se cap coma del que els toca dir.

Qui ho hauria de dir ara fa uns mesos, quan es varen presentar les diferents candidatures a les eleccions locals, que ICV i Podemos anirien junts en unes eleccions. Els resultats obtinguts per ambdues formacions a nivell local varen ser demolidors. Podemos no va entrar a l'ajuntament i ICV va perdre dos dels tres regidors de l'anterior mandat. A nivell català la cosa va ser un xic diferent. Mentre Podemos va entrar amb força en alguns ajuntaments, ICV només va fer bon paper on es presentava en coalició amb Podemos. 

En aquesta ocasió, ICV ha renunciat al seu sobiranisme per poder pactar amb el partit de Pablo Iglesias i d'aquesta manera salvar els mobles. Els sobiranistes d'ICV han callat en benefici dels unionistes, i també a Arenys de Mar ja no parlen d'independència.

Insisteixo sempre, que a les persones ens agrada apuntar-nos al guanyador, i és per això que les enquestes, siguin reals o intencionadament manipulades, tenen efectes a l'hora d'anar a votar. Ningú encarrega unes enquestes només per conèixer què pensa la ciutadania, sinó que li serveixen per animar els indecisos.

En el cas dels partits polítics no és el mateix, o bé no ho hauria de ser. Els polítics no poden jugar amb l'ambigüitat per no quedar en evidència. És molt trist veure com canvien el discurs en funció de l'ambient, el temps i les circumstàncies. Diguin el que diguin, avui tothom té molt clar que, davant del repte de la independència, hi ha dos grups diferenciats, els que diuen sí, Junts pel sí i la CUP, i els que diuen no, la resta de forces polítiques.

La sort que tenim els electors és que en cadascun dels grups hi ha opcions conservadores i progressistes. Avui comença la campanya electoral. Tot està a les nostres mans.

Són les eleccions dels indecisos i la por a l'abstenció

Diuen que aquestes són les eleccions dels indecisos. Això no sé si es traduirà en un alta abstenció o bé demà els indecisos prendran partit. Potser per això s'ha intensificat més la campanya electoral. En el cas d'Arenys de Mar s'ha de dir que sí, i algú ens sabrà dir els motius.

D'entrada ha estat la vegada en què s'han presentat més candidatures. Un total de 10 per escollir 17 regidors i regidores. La proporció és exagerada i això fa pensar que obtenir més de tres llocs és tot un repte. Mantindrà els cinc regidors l'actual alcalde, ara que no es presenta per CIU? I el PSC aconseguirà novament el quart regidor que fa més d'un mandat que les enquestes li neguen?

ICV té tres regidors i algú pensa que no els mantindrà, però el cas és que han fet una bona campanya electoral. ERC n'havia tingut tres i es va quedar en tan sols una regidora. Ara pretén recuperar els dos regidors perduts, la qual cosa voldria dir que la Laia Martín entraria. També la CUP pretén incrementar el nombre de regidors, i penso que seria bo per Arenys. 

El PP s'acontenta amb mantenir els dos regidors, que repetirien, però té el handicap que es presenta la Rosa Zaragoza, per C's, que va liderar el PP fa uns quants mandats i se'n guarda un bon record. Àlex Acero, ara amb SI, pretén repetir i espera que el pugui acompanyar en Maiol Sanaüja, que de ben segur seria un revulsiu a l'Ajuntament.

No em vull deixar Arenys Sí Pot, la fórmula Podemos d'Arenys, que no té gaires esperances de poder entrar a l'ajuntament, però en tot cas confia en la marca Podemos per engrescar algun despistat.  CIU té el repte de superar l'alcalde actual, juguen una lluita particular, però molts els donen per perdedors.

Llegia avui un article de l'ARA on justificava l'abstenció no només per la desafecció de la gent, sinó també per l'atur. La gent que fa temps que no té feina acaba, segons l'articulista, en el desànim i ni tan sols té força per lluitar i reclamar justícia. A Arenys també hi ha atur i també hi ha desencisats. La campanya al carrer ha estat potent, però no tothom surt al carrer ni en té ganes, ni tothom es creu massa les promeses de participació i transparència. La confiança se l'han de guanyar, i no ho tenen fàcil. Penso, però que hi ha persones que es presenten aquesta vegada amb qui podem confiar-hi. Els indecisos haurien d'estudiar bé qui són i segur que hi troben els seus candidats predilectes.

2015 en campanya permanent

Aquest 2015 serà l'any de les campanyes electorals. De fet l'hem començat en campanya, encara que no oficial. El PP i el PSOE fan campanya per les eleccions generals que s'han de convocar a finals d'any o a tot estirar primers de 2016. Podemos fa campanya des de fa dies i aquest dissabte va reunir 100.000 persones a Madrid. No penso que sigui una gran resposta tenint en compte el què se n'esperava.

Mas i Junqueras varen decidir començar a fer campanya per unes eleccions que se celebraran el mes de setembre, i entre tant tindrem les municipals que Guanyem, a Barcelona, ja ha aconseguit organitzar un moviment d'esquerres.

Avui Dolors Camats criticava Mas perquè està en campanya i no governa. De fet, en campanya fa molt temps que hi està, i tots ho hem anat seguint. Que no governa, jo més aviat diria que ho fa a la seva manera, que probablement no agrada a Camats, com no agrada a molta gent.

El que ningú, de cap partit, pot dir és que l'altre prepara les eleccions i quedar tan tranquil, perquè al nostre país es comença la campanya electoral l'endemà de les eleccions. Quan el PP va guanyar a Espanya, el PSOE va començar a moure fitxa per aconseguir presentar un bon candidat a les següents eleccions. Qui governa, però, té la responsabilitat de no aparcar-ho i és potser on es veu més si s'està per a la feina o no. El problema el tenim quan no sabem viure el moment, sinó que sempre estem pensant en la següent convocatòria, i per això mai no estem contents.

Podemos ha fet un pas i ara li toca el més difícil: mantenir les expectatives inicials, quan gairebé ningú els coneixia. Entretant el PSOE i el PP tindran oportunitats de convèncer els indecisos que la solució Podemos es desinfla, i que val més jugar a segur. Les eleccions del mes de març a Andalusia poden ser la seva oportunitat i el fre a l'efecte Podemos. A casa nostra tindran temps per anar-ho preparant.

Quant a les municipals, la maquinària està a punt, i els partits més moguts fa temps que aporten iniciatives per engrescar la ciutadania. A Arenys tenim moltes opcions amb ganes de presentar-se, però ens cal veure idees clares, aptitud dels elegibles, i més tocar de peus a terra. Ho seguirem.

La independència per estar fora de la llei

Rosa Díez diu que espera que el cas Pujol faci caure la bena dels ulls als governants independentistes.  Aquest era el titular de la premsa i m'he hagut de llegir la notícia per entendre què volia dir la dirigent d'UPyD. Segons el redactat de l'ARA, Rosa Díez confia que el frau de la família Pujol serveixi per fer veure a molts catalans i també als dirigents 'pocavergonyes' que si es demana la independència és per no haver de complir la llei.

Tot el que diu després sobre exigir responsabilitats ja ho entenc i ho comparteixo, però aquesta barreja que fa i l'afirmació que amb la independència es pretén deixar de complir la llei, o sigui, convertir el país en un estat sense llei, no sé si ho diu de broma i vol enganyar els espanyols, o bé s'ho creu i convindria que algú se'n fes càrrec. 

M'imagino que la senyora diputada és intel·ligent i si fa aquestes afirmacions és per esverar el galliner i intentar desanimar els indecisos, encara que ha de ser a indecisos no massa qualificats, per creure's el que els diu.

No sé si ja fa dos anys des que es va començar a parlar d'aquest any com l'any en què Catalunya es plantejaria el seu futur en una consulta, però en tot cas ja fa molts mesos i tots sabíem que apareixerien els falsos profetes per espantar tothom i treure del cap la idea boja d'anar a votar si volíem o no la independència. Considero que n'han sortit pocs, si més no molts menys dels que jo creia. També esperava arguments més sòlids o sinó alarmes molt més catastrofistes. L'actitud del govern del PP era previsible, doncs Rajoy sempre posa el cap sota l'ala, i no fa cap gala de transparència.

Encara falten setmanes per acabar de veure en què acaba la convocatòria de la consulta, però en tot cas veig força refredada la bena independentista i no sé si és per cansament o per desengany. Els polítics independentistes, aquests que Rosa Díez diu que volen un estat sense lleis, tindran molta feina per mantenir la flama que es mostra molt fràgil amb tantes ventades.