Crisi de govern

Torra prescindeix de tres consellers, però el que molts esperem és que hi hagi canvi total, començant pel mateix president. No sé si tocava aquests relleus, sobretot perquè estem molt pendents de la convocatòria d'eleccions i substitució de tots i totes.

De les tres persones substituïdes, probablement la que més convenia, però des de fa molt temps, era la del conseller d'Interior Miquel Buch. Si mireu articles meus de fa temps, ho estava demanant perquè he considerat que sempre li ha anat gros el càrrec. Penso que hauria estat més efectiu fer llavors el canvi que no pas ara.

Quant a les dues conselleres no tinc cap opinió al respecte. De la consellera de Cultura ni li sabia el nom. M'ha passat totalment desapercebuda i no hauria encertat la resposta si m'haguessin demanat pel seu nom. Chacón en canvi sí que ha sonat més, i no sé si no ho feia prou bé. A mi no m'ho ha semblat, però sí que l'ha perdut el seu protagonisme com a presidenciable. Això sempre fa mal entre polítics.

Desconec si s'ha explicat els motius dels canvis, doncs amb prou feines m'he assabentat de la notícia. Jo creuria que és una operació per despistar la gent i fer veure que hi ha canvis, que alguna cosa s'està movent, però com deia al començament, nosaltres necessitem un canvi total, unes eleccions i noves cares, si pot ser millors que les actuals. Insistirem reclamant eleccions al Parlament català.

Un temps sense relleus ni efemèrides a recordar

Em desespera pensar que hi ha personatges a la vida que passen sense aportar res que en el futur puguem recordar i celebrar. Personatges que tenen el poder i que són grisos, mediocres i poc respectuosos amb les persones.

Avui podem commemorar moltes i diverses efemèrides que en un moment de la nostra vida ens han omplert i aportat coneixement, saviesa, alegria... Cinquanta anys del moviment coral infantil, vint-i-cinc de les Olimpíades de Barcelona, cent setanta-cinc de la Casa Escolàpies a Arenys de Mar... Què podrem celebrar d'aquí a 25, 50, 100... anys? La grisor del PP i el seu president? L'inici de la fi de l'alternança política del PSOE?

Somio viure en un país on la sobirania rau en el poble i que quan aquest es manifesta els polítics de torn l'escolten i l'obeeixen. Un somni impossible amb els protagonistes que tenim ara, i molt difícil d'aconseguir pel poder que tenen, no només polític, sinó també legislatiu i mediàtic.

Avui he anat a Vic a donar el meu condol als familiars i amics de la Pilar Cabot, una persona que ahir ens va deixar i que podria ser una mostra de la persona que concentra tot el seu poder en la veu, les paraules, la coherència en la manera de ser i viure, sense necessitat de figurar, dissimular ni sobreactuar. Persones com la Pilar són les que donen sentit a la nostra vida. I nosaltres què fem? Com hi col·laborem? Donar sentit a la vida, estimar i ser honest en tu mateix i als altres és un bon consell per viure plenament, malgrat els entrebancs que la vida et presenta.

No ens podem obsessionar, però hem de ser valents, actius i conseqüents. Probablement aquests són els temps més difícils que la nostra generació li ha tocat viure. Una generació que vàrem viure els darrers anys del franquisme, però que vivíem il·lusionats pensant en el futur. Ara el futur ens espanta, perquè la tendència dels nostres governants és d'anar enrere. Pesa massa la nostàlgia del passat gris de la dictadura. Tenen massa força els espectacles estúpids de les cadenes de televisió. Enaltim massa la ignorància, el menyspreu i la misèria. Alguna cosa estem fent malament i ens hauríem d'aturar per repensar si això és el que volem aconseguir, o bé encara som a temps a reconduir-ho. Pensem-hi!