Fora plàstics!

Si heu viatjat una mica segur que haureu vist imatges de camps propers a grans ciutats farcits de plàstics. Em venen a la memòria imatges de Turquia i també d'Egipte i el Marroc. El vent s'emportava tota mena de plàstics que cobrien gairebé la superfície de terreny que voltava les principals ciutats. Però, i a casa nostra?

El plàstic és el gran protagonista de la nostra brossa diària. Ni les empreses són curoses a l'hora d'embolicar els productes ni nosaltres a l'hora de comprar-los. Potser no veiem aquelles imatges que us comentava, però només cal que fem una passejada pels nostres carrers i places i ens adonarem de la quantitat de plàstic que hi trobarem.

Avui ha entrat en vigor una normativa europea que intentarà reduir, de manera progressiva i massa lenta al meu gust, la quantitat de plàstic a la nostra vida diària. L'èxit de la mesura vindrà condicionada per la voluntat de la indústria, dels consumidors i les autoritats encarregades per vetllar el seu compliment, sancionant si cal.

La norma regula, entre altres, l'ús dels envasos monodosi i el reciclatge dels envasos de plàstic i les ampolles de begudes d'un sol ús. Ja fa molts anys que hi ha països, com Noruega, que es bonifica el retorn de les ampolles. L'estímul de recuperar uns diners, fa que no te'n trobis a cada cantonada, sigui perquè el consumidor s'encarrega de retornar l'envàs, o perquè hi ha persones que els recullen per poder tenir uns guanys fàcils.

De sistemes n'hi ha i no cal ser extremadament enginyós. El que acostuma a faltar és la voluntat de fer bé les coses i pensar-hi una mica. Potser amb l'entrada en vigor d'aquesta norma veurem alguns resultats, i ens estalviarem de veure segons quines imatges dels nostres carrers. El procés serà lent, i caldrà que els nostres dirigents vetllin perquè tothom compleixi de la seva part. Estem massa acostumats a aprovar normes i reglaments i molt poc a fer-les complir.

En defensa dels nostres pescadors

Avui dubtava entre parlar de la dràstica reducció de la pesca, que proposa la Unió Europea, o de l'informe de l'ACA sobre la proposta de l'equip de govern municipal de cedir la plaça Lloveras per construir-hi el nou Centre d'Assistència Primària (CAP). Ambdós temes són prou importants per fer-ne menció, encara que del primer haig de reconèixer que vaig una mica peix.

Em resulta estrany i preocupant que la Unió Europea pugui fixar en un màxim de vint-i-set dies a l'any la possibilitat dels pescadors de sortir a pescar amb el sistema d'arrossegament, que diuen que és el majoritari, i que afecta moltes famílies. També als consumidors, que podem veure reduït el nombre de peixos i una alça important dels preus.

La primera pregunta que em faig és qui pot pretendre que una empresa, encara que sigui familiar, pugui subsistir treballant vint-i-set dies l'any? Tenen pensat, aquests dirigents europeus, subvencionar pels dies que es quedin a casa, o no és cosa d'ells?

Ja he dit que no hi entenc i desconec si hi ha altres maneres de pescar que respectin millor la biodiversitat del Mediterrani, però en tot cas una decisió com aquesta, d'una reducció tan dràstica, no es pot prendre alegrament i s'ha de valorar totes les conseqüències.

He llegit que les administracions, catalana i espanyola, estan del costat dels pescadors i que intentaran frenar aquesta decisió tan nociva per als nostres pescadors. M'agradaria entendre-hi més i poder opinar més vehement, però en tot cas, em solidaritzo amb els pescadors i em preocupa també que no es faci prou per protegir la biodiversitat del nostre mar. A veure si ho fem compatible.

Quant al tema de la plaça Lloveras segur que trobaré un altre moment per comentar-ho, però en tot cas crec que ha prevalgut el sentit comú, i em continua estranyant que, per un moment, el nostre equip de govern hagués pogut pensar que era una bona opció. 

Cal estalviar energia no només pel preu

He trobat molt interessant l'article d'avui d'Albert Carreras al diari ARA, "Energia cara: subvencionar-la o estalviar-la". L'articulista no descobreix la sopa d'all ni diu coses de l'altre món, simplement ens fa veure una realitat que sovint ignorem o volem evitar. Per què hi ha coses tan evidents que no es tenen en compte?

En primer lloc destaco la pregunta sobre què volem, que l'energia sigui més econòmica o bé evitar l'escalfament del planeta? Perquè ens omplim molt la boca de la necessitat d'aturar el canvi climàtic i llavors sembla que només ens interessa que els preus de l'energia no s'enfilin, però continuem consumint el mateix o més.

També és interessant l'exemple que posa de la resposta d'alguns països europeus a la crisi energètica iniciada l'any 1973, amb un encariment exorbitant del preu del petroli pel boicot dels països de l'OPEP. Segons explica l'articulista, només Alemanya i el Japó varen respondre de manera eficient, permetent que fossin els consumidors els que patissin l'increment del cost, la qual cosa va fer que el consum disminuís.

Estic totalment d'acord amb Albert Carreras quan critica la política errònia de dissimular l'encariment del preu de l'energia a base de subvencions i compensacions, perquè d'aquesta manera no afavorim la reducció del consum d'energia, que junt amb la inversió en energia renovable, és la manera de reduir els efectes del canvi climàtic.

La pregunta que deixo a l'aire és si els responsables econòmics i polítics de la Unió Europea, i també espanyols, no s'adonen de quin és realment el problema. Probablement ho veuen, i pensen que la mesura més immediata per apaivagar els ànims de la població és enganyar-la amb subvencions a l'energia en lloc d'agafar el toro per les banyes i procurar aplicar una política realista i d'efectes a llarg termini, per a la millora del nostre planeta. 

És bo que pensaments com els de l'article que us comento apareguin a la llum pública, perquè ens ajudin a adonar-nos dels errors que estem cometent, i els problemes que aquests ocasionen pensant en el futur del nostre món.

Com evitar el malbaratament alimentari

Avui llegia la notícia sobre els premis BASF, que publicava el diari ARA, i m'ha cridat l'atenció el reconeixement a l'aplicació Too Good To Go, per acabar amb el malbaratament alimentari. Una aplicació que connecta els usuaris amb productors, supermercats i comerços que venen a preus reduïts, els seus excedents de menjar.

No cal dir que me l'he baixat al mòbil i he volgut comprovar quins establiments a prop meu hi havia que utilitzaven aquesta aplicació per aprofitar aquells productes que no han venut, abans d'haver-los de llençar. Hi ha una evidència i és que la humanitat no pot seguir consumint més del que el planeta pot generar, i amb aquesta aplicació podem evitar llençar aliments.

Establiments d'Arenys de Mar, que avui fossin actius, només n'he trobat dos: Mokaya i Deshores, però sí que he pogut veure altres establiments arenyencs que sortien a l'aplicació: Bargalló, Carnisseria Xai Cedó, Fruites Bel, La Fruiteria, Condis i Estació BP. S'ha de tenir en compte que avui és diumenge i molts establiments són tancats.

Penso que seria interessant animar la resta d'establiments arenyencs perquè s'adherissin a aquesta iniciativa, que segons he vist va néixer l'any 2018, i d'aquesta manera fer més extensa la llista de productes que es pot estalviar de llençar i que alhora se'n pot beneficiar més gent.

És important tenir consciència que l'aliment no es pot malbaratar, sobretot tenint en compte que hi ha molta gent que no el pot haver, i passa gana i té moltes dificultats per subsistir, i no són pas lluny de casa nostra. Quan era petit, a casa els meus pares, em varen inculcar que el menjar no es podia llençar, i això he transmès als meus fills, perquè ho considero essencial. Animo, doncs, a tothom a utilitzar aquest aplicació.

L'increment de preus

Paral·lelament a l'aprovació, per part del govern, dels pressupostos per a l'any 2022, vivim una espècie de psicosi per l'augment dels preus dels productes, ja sigui per l'encariment del transport o de les primeres matèries, i al que s'hi afegeixen els problemes que hi ha d'estoc de vidre i cartró. Aquest increment dels preus es considera que anirà a més en les properes setmanes, i els comerciants animen als consumidors a comprar abans de festes, quan es calcula que els preus estaran molt per sobre dels actuals.

Els efectes que té l'encariment de primeres matèries i transport són ampliades pels comentaris que corren per les xarxes, que fan d'altaveu i, en certa manera, contribueixen al mateix encariment. Fins ara els grans magatzems han aturat la crescuda, tot rebaixant el seu marge de benefici, però això té un límit, i si es posen tots d'acord, l'apujada és assegurada.

Els ulls estan posats en els efectes que això pot tenir sobre el preu del diner, que alhora comportaria un increment de les hipoteques, un cop dur per a les persones que tenen contractada una hipoteca amb interès variable. Fa molt temps que el preu del diner es manté a mínims, però tot fa preveure que aquesta situació està punt de canviar i que el preu també s'enfilarà, amb el perill de que caiguem en un procés inflacionista que no tingui aturador a mitjà termini.

Cal que els governs ho tinguin en compte i trobin la manera d'evitar al màxim l'augment de persones en situació de precarietat, sobretot pel que fa a les necessitats bàsiques de subsistència. La pandèmia ha contribuït a fer més gran el nombre de famílies amb problemes per arribar a finals de mes, i si el procés inflacionista arriba, seran més les famílies necessitades d'ajut. La sentència del Tribunal Constitucional sobre la rebaixa de l'IRPF a les rendes més baixes, tampoc hi ajuda.

La renovació del Mercat municipal

He llegit que el govern municipal està treballant per tenir un avantprojecte del Mercat municipal. De ben segur que hi ha un conjunt d'actuacions que s'han de tenir en compte perquè el Mercat tingui cobertes les mínimes necessitats amb un mínim de qualitat. Fa molts anys que està deixat de la mà de Déu, amb algunes actuacions puntuals, però que no han evitat que la sensació que es tingui sigui de degradació progressiva.

És important la qualitat de l'espai, però no podem oblidar que un dels grans problemes és el propi funcionament del Mercat. La gestió actual no és la desitjable i cada vegada hi ha menys parades i amb un horari que no és el que caldria, perquè fos aprofitable per a més vilatans. 

És bo que es plantegi un concurs públic per ocupar les moltes parades buides, però caldria comptar primer amb un model de mercat que s'avingués a la realitat d'avui dia. Recuperar el mercat dels nostres avis, no té sentit, perquè la vida ha canviat molt i les necessitats també. Cal estudiar a fons què demana la societat avui, els consumidors i clients del Mercat municipal.

Em fa por que només s'intenti buscar una millora de la imatge, però no es vulgui solucionar els problemes que han portat al mercat a la situació d'aquests darrers anys. La possibilitat d'incorporar-hi un supermercat i un aparcament, que facilitarien l'embranzida que necessita el mercat, varen fracassar, però hi ha altres opcions que segur que es podrien prendre i tenir en compte. La franja horària, la tipologia de productes a vendre, la digitalització de la compra, el servei a domicili... són algunes de les variables que s'haurien de contemplar, per tal que el mercat pugui ser viu i competir amb la realitat que hi ha a l'altra banda de la Riera.

Animo el govern municipal a estudiar a fons, no només el rentat de cara, sinó la gestió del Mercat municipal, perquè recuperi la vitalitat necessària i pugui ser un referent del comerç de la vila.

Desconfiança malgrat la sentència del Tribunal Suprem

Tal com gats escaldats tenim poca confiança en aquelles decisions que en principi ens són favorables. Sempre pensem que tard o d'hora descobrirem la trampa a través de la qual ens foten per un altre costat. Em refereixo a la decisió del Tribunal Suprem sobre el pagament del manteniment del Castor per part dels consumidors. La CECOT va presentar recurs i l'ha guanyat.

El problema és saber si realment recuperarem els diners que no havíem d'haver pagat, segons la sentència, i com s'ho farà l'Estat per fer front al compromís assumit davant l'empresa constructora. Si ho paga igualment a través del pressupost estatal, consumidors de gas i no consumidors seran els que ho acabarem pagant igualment.

Estem massa acostumats a què sempre són els mateixos qui ho acaben pagant tot, ja sigui de manera directa o indirecta, i és per això que la nostra confiança és mínima. Sembla com si ara el Tribunal Suprem vulgui ensenyar la cara amable, però desenganyem-nos, res no canviarà.

I quan fou mort el combregaren

Recordeu que fa mesos parlàvem de la devaluació fiscal? doncs, ara sembla que algú pensa que potser seria bo aplicar-ho al país. No hi ha dubte que els nostres governants actuen sempre tard i a vegades quan ja no hi ha possibilitat de recuperar-se.

Molts economistes que criticaven la política econòmica del govern espanyol, davant la crisi, i no només del govern espanyol, demanaven una apujada de l'IVA al mateix temps que es reduïssin els costos de les empreses, per aconseguir llocs de treball i ser més competitives en l'exportació. El govern va apujar l'IVA, però no va reduir costos, amb la qual cosa va perjudicar el poder adquisitiu dels consumidors i no va generar llocs de treball. Ara en parlen.

No puc entendre que hi hagi plantejaments que són tan evidents, que no vol dir fàcils d'aplicar, i que no s'afrontin per aconseguir millorar la situació econòmica d'un país. Europa ha evidenciat que la seva capacitat de reacció és molt dolenta i a més massa lenta. No és estrany, doncs, que hi hagi qui vulgui sortir-ne. Ja veurem els resultats electorals del mes de maig.

En aquestes eleccions europees caldrà observar el pes que tenen els partits proeuropeus, i si són capaços de convèncer els seus ciutadans. En moments de crisi, quan falta la capacitat de resposta, la tendència és a tancar-se i guanya la insolidaritat. És per això que ciutadans de països amb millor situació econòmica, demanin de sortir de la Unió Europea, a qui acusen de protegir els països més pobres en detriment dels més rics.

El discurs de partits europeus contraris a la Unió, acostuma a ser despectiu vers els altres països, i els culpa de tots els mals. No s'adonen que els països rics també necessiten els més pobres, que són els consumidors dels seus productes. És per això que Espanya necessita una bona política econòmica, per competir en el mercat exterior, i la devaluació fiscal és una bona arma per aconseguir beneficis. A veure si encara hi serem a temps.