Dibuixants urbans per la vila

Aquest dissabte la nostra vila es va omplir de dibuixants cercant els indrets més interessants per immortalitzar-ho. Era curiós observar què els cridava l'atenció i de quina manera ho veien i ho sabien expressar, amb tota mena de pinzells i llibretes.

S'ha de dir que la majoria dels racons escollits són reconeguts per nosaltres, que ens hi passegem sovint, però també n'hi havia d'aquells que probablement ens passen desapercebuts i que dissabte els participants en la VIII Trobada de Dibuixants Urbans de Catalunya ens varen ajudar a descobrir, o si més no, a parar-hi més l'atenció que de costum.

El món de l'aquarel·la i el dibuix el tinc molt oblidat, però em varen fer pensar quan era jove i vaig passar per l'escola de dibuix de Vic, on ara hi ha el Museu Episcopal. La meva poca traça devia fer que la meva carrera artística no prosperés, però durant uns anys, a estones perdudes, vaig fer les meves pràctiques. Ja no sé on va anar a parar tot el meu instrumental, ni tampoc guardo pintures ni dibuixos que recordo haver fet. 

Em va sorprendre el minimalisme dels estris que utilitzaven els participants en la trobada d'aquest dissabte. Abans tot era més aparatós. Ara ho poden portar a sobre en tot moment i aturar-se a dibuixar quan troben un marc interessant per treballar-hi.

Els arenyencs, dissabte, ens vàrem sentir una mica observats, però al mateix temps estàvem molt ufans en veure l'atracció que la nostra vila tenia per tota aquella gent que va venir de fora i que s'haurà endut un bon record de la vila. Per uns moments ens vàrem oblidar que tenim el poble una mica desmanegat, perquè no en tenim prou cura. A cap dels dibuixos que vaig estar observant hi vaig veure una bossa de la brossa ni una paperera plena fins a vessar. Aquells detalls, si n'hi havia, els varen obviar. Els artistes visitants venien amb ganes d'observar i plasmar la bellesa de les nostres façanes, carrers i places. Gràcies!

Arròs i puntes en remull

Per segon any seguit la trobada de puntaires de la nostra vila s'ha de suspendre a causa de la pluja. Aquesta és la conseqüència de programar actes a l'aire lliure i no disposar d'alternatives a aixopluc. Però no totes les activitats són susceptibles de ser organitzades en llocs tancats, sobretot quan s'espera una gran afluència de participants. Els pavellons amb què compten la majoria de municipis estan farcits d'actes esportius i dificulten la seva compatibilitat amb altres esdeveniments.

A l'arrossada, que ha esdevingut tradicional el dia primer de maig, també li ha tocat el rebre més d'una vegada. Enguany no ha estat una excepció, tot i que en aquest cas els participants no els espanta gaire la pluja i acostumen a mantenir la festa.

És a partir de Sant Jordi que s'encadenen un seguit d'actes festius arreu del país i enguany, que està sent plujós, caldrà veure com els afectarà. L'alternativa a espais tancats no sempre és possible, principalment perquè la majoria dels actes estan més pensats per gaudir del bon temps, en un país com el nostre que tenim una llarga temporada de bonança.

En el cas de les puntaires, tot i que sí que s'ha celebrat la fira, sap greu que per segon any consecutiu no haguem pogut gaudir del treball i filigranes que elaboren tantes persones d'arreu del país. Tant de bo l'any vinent tinguem més sort i puguem omplir la Riera de puntes. Bon treball!

Les processons de Setmana Santa una mostra de fe o espectacle

En els darrers anys s'observa una disminució dels assistents a les celebracions dominicals de les nostres parròquies inversament proporcional a l'increment de participants i organitzadors de processons. Treure conclusions precipitadament, però, pot comportar un greu error d'apreciacions, sobretot quan estem parlant de fe, una virtut tan complicada de mesurar.

En qüestió de fe se'n poden dir moltes coses i fer-ne multituds d'afirmacions. És cert que tots coneixem persones de missa diària que els manca amor i respecte als altres, la qual cosa no fa que siguin millors aquells que no creuen en Déu ni professen cap religió. Valorar els altres pel que fan o deixen de fer és summament perillós i molt fàcil de caure en la simplicitat.

Ahir Arenys de Mar confirmava que la processó del Divendres Sant de l'any passat no va ser només una ocurrència passatgera, sinó que té la voluntat de perpetuar-se. La resposta de la gent, segons diuen, va ser prou significativa com per pensar que s'ha de continuar celebrant en pro dels creients i no creients simpatitzants. 

Recordo els meus anys d'infantesa, a Vic, quan anàvem a veure desfilar els "papus" a la processó dels Dolors, per endevinar quin d'ells era el nostre pare. Aquesta junt amb la processó del Corpus i la desfilada de les autoritats municipals i el Sant patró de la Ciutat, el dia de la Festa Major, eren les úniques processons que vaig arreplegar, després... 

Sóc molt considerat i respectuós amb la voluntat dels altres i si a uns els agraden les processons, doncs que s'organitzin i que hi puguin participar o simplement presenciar. I si gràcies a aquestes celebracions millora el nostre comportament i estima cap als nostres veïns, siguin d'aquí o bé arribats de fora, tot això que hi haurem guanyat.