Avui en sabem més del nostre planeta

La sortida d'aquest diumenge ha estat molt plaent. La veritat és que no ens hi hem cansat gaire, però hem gaudit de l'entorn i, sobretot, de les explicacions que la Carme Puig, la nostra geòloga per un dia, ens ha fet sobre la composició del subsòl i les erupcions volcàniques. No hem anat a la Garrotxa, el primer lloc que se m'acut quan em parlen de terra de volcans a Catalunya, sinó més a prop de casa, entre Vilobí d'Onyar i Bescanó. Hem visitat el volcà de la Crosa de Sant Dalmai, entre la Selva i el Gironès.

    S'ha de dir que les pluges dels darrers dies, a més de provocar-nos algunes goteres no volgudes, ens ha deixat un paisatge molt millorat. Es veu verd i gairebé ens fa oblidar la sequera que hem patit. Diuen que ha de ploure més per aconseguir un nivell acceptable d'humitat a la terra i emplenar els pantans que gairebé teníem buidats. Realment el nostre país és bonic, i probablement n'hauríem d'estar més orgullosos, respectar-lo i protegir-lo, sense que ens preocupi gaire que es decideixi instal·lar-hi molins de vent.

    Avui sabem més coses de com va funcionar el món, ara fa milions d'anys. Unes xifres que em resulten molt difícils d'imaginar, i això fa que relativitzis molt més les coses, sobretot el temps que vivim, i la manera com el vivim. Per cert, aquests dies els nostres polítics de torn s'estan clavant cops de colze per fer-se un lloc. M'agradaria pensar que per treballar per al futur del nostre país i no pas per trobar un sou, amb diner fàcil i pocs maldecaps.

    Avui a la Crosa de Sant Dalmai hem caminat pel seu cràter, ara ple de nogueres i camps conreats, tot delimitat per un bosc d'alzines, i algun altre arbre que no he sabut identificar. Algú potser m'ho podrà explicar.

    Agraïts amb la Carme Puig per tot el que ens ha ensenyat i hem après. Li haig de confessar que ja no recordo els noms dels diferents períodes geològics. No és fàcil, però sí que en guardo una idea general, i entenc molt millor què passa quan es produeix una erupció volcànica, de quin tipus és, i què s'origina a l'interior. Això sí que m'ha quedat més clar. Gràcies.

Impotència davant del volcà

Sempre hem sentit a dir que el foc té aturador, que l'aigua no! I això ho hem pogut observar en incendis als nostres boscos i muntanyes i inundacions per rierades o llevantades. Ara, però, contemplant les imatges del volcà de l'illa de La Palma, t'adones que en el cas dels volcans i els rius de lava que s'originen, el foc no té aturador. La lava destrueix tot allò que es troba pel camí, sense que ningú hi pugui fer res per aturar-la.

Observant què està passant a l'illa, et sents impotent i t'adones del poder de la natura i la insignificança dels humans. Un petit volcà en erupció, destrueix els paisatges, els pobles i conreus, i arruïna els seus habitants. Fa desaparèixer records i història dels seus pobladors, i fa a miques allò que amb esforç han construït al llarg de la seva vida.

I tot això passa lentament, sense poder-hi fer res, només contemplant la desaparició de les cases i conreus. Contemplant-ho passivament. Només els ha deixat escapar i sortir-ne en vida, però sense temps per refer-se.

Aquesta impotència ens ha de fer reflexionar i adonar-nos que els lligams que tenim amb la terra són febles i temporals. Evidentment que és la mort qui te'n desfà completament, però també amb vida pots deixar de posseir allò que has acumulat amb el temps.

Les imatges que les televisions ens mostren del desenvolupament del volcà de La Palma són sensacionals, sobretot si et pares a pensar que és vida que surt de dins la terra, i comences a pensar en què hi ha sota els nostres peus. Per als habitants de l'illa és una tràgica situació que els afecta directament, i això també ho hem de tenir en compte al moment de veure'n les imatges més impactants.