El vot europeu a CIU ha anat al PP, C's i UPyD

Finalment els representants electes de CIU compartiran grup europeu amb el PP, en el cas de UDC, i amb C's i UPyD, en el cas de CDC. La insistència de Tremosa per aconseguir que el grup liberal europeu no acceptés els diputats de Ciutadans i UPyD, no ha servit de res i, si es mantenen en el grup liberal, estaran obligats a compartit grup, encara que s'hagin inventat no sé què d'un grup de treball.

Al final tot es redueix a les matemàtiques. El grup liberal volia continuar sent el tercer en nombre de diputats, que finalment no ha estat possible, i no es volia deixar perdre el set diputats que li aportaven els partits espanyols. 

Si es confirma que CDC no deixa el grup liberal, la feina de Tremosa serà externa, però també interna. Si li cal suport en temes de Catalunya, ara ho tindrà molt complicat. Sabem que C's i UPyD ho impediran, i en són més. En el cas del grup popular europeu, el representant d'UDC ja no s'ho proposa. De fet ja sabíem des d'abans de les eleccions quina era la destinació dels vots, i en tot cas qui els ha votat no podrà dir mai que el varen enganyar.

Si hi ha qui s'ha encarregat de criticar el PSC pels seus vots al Congrés de Diputats de Madrid, amb el PSOE, ara veurem què passa amb els vots de CDC i UDC en els seus respectius grups europeus. Esperem que siguin coherents i que no vagin de la mà dels partits que tan critiquen a casa.

Com quedem, pugen o baixen els salaris?

Jo, que em crec fil per randa tot el que diuen els ministres de Madrid, avui he tingut els meus dubtes. Els salaris pugen moderadament o baixen? Si miro els meus ingressos i parlo amb els meus amics, arribo a l'evidència que els salaris són més baixos enguany, però si escolto el ministre Montoro, haig d'entendre que els salaris pugen, poquet, però s'apugen. A mi em deu passar com aquells dos del pollastre,  en què un d'ells, sense tastar-ne gens, li sortia que se n'havia menjat mig.

Al govern espanyol li està fallant fins i tot la sort. Mira que és mala sort, mentre el ministre afirmava al Congrés de Diputats, que els salaris no baixaven sinó que pujaven moderadament, va i surt publicat l'informe de l'Institut Klein de la Universitat Autònoma de Madrid, que afirma que en el segon trimestre d'enguany, a Espanya, els sous s'han abaixat un 0,6%.

Estan tan acostumats a mentir-nos que ja ni calculen que els podem enxampar. Tot són proclames i afirmacions gratuïtes, com les d'ahir culpant la LOGSE dels mals resultats d'un estudi de la població més gran de 16 anys, en matemàtiques i comprensió lectora. Com si la LOGSE ens hagués afectat en el nostre aprenentatge en època franquista.

Governar és prendre decisions, amb el perill d'equivocar-te. La solució, però, no és deixar de prendre les decisions, sinó ser més caut a l'hora de prendre-les. Ser honest, perquè mai ningú et puguin tirar en cara que l'has estat enganyant, i ser valent per acceptar els errors. Un no perd credibilitat perquè s'equivoqui, sinó perquè es descobreixi que t'ha estat mentint.

A la cua en matemàtiques i els més irresponsables

El primer PISA per adults, que vindria a ser el Programa per a l'avaluació dels estudiants internacional, però aplicat en persones adultes, ens diu que els espanyols ens trobem a la cua en matemàtiques i en comprensió lectora. Es veu que no sabem interpretar la gràfica del rebut de la llum. El tram d'edat analitzat és el que va dels 16 als 65 anys, o sigui que a mi també m'hi compten.

La reacció del govern del PP ha estat donar la culpa al PSOE i la seva LOGSE, però si fem números veurem que molts d'aquest tram d'edats enquestats som anteriors a la LOGSE. A qui li hem de donar la culpa? a la dictadura?

Les raons que donen els partits polítics que han governat Espanya són que l'altre ho ha fet molt malament, i acte seguit s'inventen una nova llei d'educació, que és més política que educativa. Ara, però, amb el govern Rajoy crec que s'ha arribat a l'extrem, al rècord de la insensatesa. 

El perill de tot plegat és que d'aquí a uns anys, quan tornin a estudiar-nos, descobriran que encara estem més avall, si això és possible. Perquè... els resultats no interessen als nostres polítics. El que persegueixen és controlar-nos, tenir-nos subjectes, feliços i enredats, però no ens adonem que no és cap joc, que ho estem vivint i que el temps no torna.

32a Mostra Literària d'Arenys de Mar

La Mostra Literària d'enguany no ha estat una mostra més, sinó que venia acompanyada de dues circumstàncies que la feien diferent, si més no per a la meva família. En primer lloc el bateig de la Mostra, amb el record d'en Martí. Arenys li deu molt a en Martí Amagat, no només per haver exercit de rector durant molts anys, sinó també per l'aportació cultural a la vila, i per la seva amistat.

El segon motiu, aquest sí concernent a la meva família, el fet que la Clara hagi guanyat el primer premi, en prosa, del grup de 15 a 18 anys. Ja em perdonareu aquesta llicència, però l'amor de pare és molt fort i el fet que et premiïn la filla et satisfà moltíssim.

A l'acte hi he arribat després de fer una cursa d'obstacles des de Vic, passant per Premià de Mar on jugava l'equip de futbol que entrena l'Ignasi. Amb el pare hem pogut veure com marcaven tres o quatre gols i corrents cap al Calisay. La sala Josep M. Arnau estava plena de gom a gom i això, encara que hi hagi trampa -hi havia pares, mares, avis... dels guardonats- sempre t'anima i et distreu dels moments de mala llet per tot el que està passant al país.

M'ha agradat veure-hi el pare de l'Omar Hariri, el seu fill havia estat premiat en l'apartat de Salvador Espriu. Aquest és el món que ens ha tocat viure i, si ens hi fem una mica, pot ser meravellós, per més ministres Wert que ens posin per davant. La força de la cultura, de la raó, de la cohesió social, ho pot vèncer tot.

No sé quants escriptors o poetes en sorgiran de la fornada 2013, però el cas és que en tenim una bona colla en potència. Si els pares en sabéssim més, probablement en sortirien més. Seria bo que fóssim un bon reforç per les matemàtiques, la gramàtica o la física, però molt millor si esdevinguéssim el seu professor de la sensibilitat, de l'emoció, de la humilitat i de les ganes de treballar per un món més just. La Literatura és una bona eina, ara cal que sigui ben usada. Felicitats a tots els concursants!

El dia que Hugo Chávez va morir i el fiscal en cap dimití

La suma de catet al quadrat més catet al quadrat és igual a la hipotenusa al quadrat. L'àrea d'un cercle és Pi r2... Feia temps que no ho tractava. De fet vaig disfrutar molt amb les matemàtiques. Em sorprenia que hi hagués gent que les temés. A mi em preocupava més altres matèries. Ara, però, haig de reconèixer que se m'ha oblidat molt tot plegat.

M'agrada sentir ploure, sobretot quan estic a aixopluc, escrivint o llegint, reposant després d'un dia dur. Cada dia és complex perquè hi ha moltes coses a resoldre i molt pocs recursos per afrontar-ho. Estem aprenent a rendibilitzar els costos, a ser més eficients. L'Administració es va acostumar a malgastar recursos. No hi havia consciència del cost que representava el descontrol de la despesa. Ara, que no nedem en l'abundància i que ens hem d'espavilar amb quatre quartos, estem aprenent a estalviar i reduir la despesa innecessària

Avui, però passarà a la història per la mort del president veneçolà, Hugo Chávez. Avui el vicepresident ens ha dit que els EUA han matat el seu president, causant-li el càncer, com Israel va enverinar Arafat.

Els catalans oblidarem aviat que aquesta tarda el fiscal en cap de Catalunya ha presentat la renúncia al càrrec, abans que el seu superior el dimitís per haver expressat la seva opinió. Una opinió que no ha agradat al PP. Els generals encara poden opinar de política, sobretot si és favorable al govern de Madrid, però no ho poden fer els fiscals, encara menys si va contra el PP.

El nostre model democràtic té moltes mancances i no ha madurat a temps. Amb un govern tan conservador i prepotent, la democràcia real, no la formal, trigarà a arribar. Potser nosaltres ja haurem saltat del tren.

Fent càlculs

Mentre els polítics estan fent els seus càlculs per formar govern, jo estic barallant-me amb els angles inscrits i l'angle central d'una circumferència i les seves mesures, i amb les multiplicacions i divisions de graus, minuts i segons... Recordo que m'ho havia passat molt bé amb les matemàtiques, encara que actualment les tinc força rovellades.

De fet els càlculs que han de fer els càrrecs electes són més senzills aritmèticament, però resulten molt difícils d'explicar. Què passarà si CIU pacte amb el PSC? que diran els nacionalistes de CIU? i els militants d'ideologia d'esquerres? I si CIU pacte amb el PP? perdrà tota la credibilitat? o serà una prèvia al pacte de la primavera següent? A qui faran content? a qui decebran?

Facin el que facin no deixaran satisfets a tothom. És per això que convé que analitzin com se sentiran més còmodes, i decideixin. Governar és això: prendre decisions. Ho vàrem fer fa quatre anys i, malgrat tot, penso que no ens vàrem equivocar. Ara està molt complicat. Hi ha molts ajuntaments que tenen veritables problemes per quadrar majories que els permeti governar còmodament durant els quatre anys. Són segurs els pactes? Cal fer masses combinacions perquè surtin els números?

Jo ja he acabat la lliçó. El control anirà d'angles i segments, de bisectrius i... per al pacte encara queden 15 dies.