Què passa amb la licitació de contractes públics?

Arran de la renúncia de l'empresa que va guanyar la licitació per a la gestió del trenet a la nostra vila, he volgut reflexionar sobre el que està passant en els concursos per a la contractació de serveis del nostre ajuntament. En la majoria dels casos es presenta una sola empresa, i també s'ha donat el cas d'haver-la de declarar deserta.

El fet de no poder escollir entre diferents ofertes és un problema per a la nostra administració. Ens queixem dels monopolis dels serveis on no hi ha competència (em ve al cap ara la concentració bancària) i ara ens trobem que a l'hora de contractar un servei públic, no tenim l'opció d'escollir la millor proposta.

La renúncia d'aquesta empresa, que ha preferit incomplir el contracte signat i quedar-se amb un altre més avantatjós econòmicament, no seria tan greu, si en la licitació s'hi haguessin presentat més empreses. Ara, no tenim recanvi, i a les portes del mes de juny es fa impossible disposar del trenet per aquest estiu.

Si repassem les darreres licitacions veurem que hi ha altres casos tant o més greus, sobretot tenint en compte l'abast del servei i la repercussió que podria tenir una renúncia, quan es tracta de serveis essencials. Parlo de la recollida selectiva de la brossa, que només va rebre una oferta i que s'ha de posar en marxa el dia 1 de juny. Ens ha passat amb l'escola bressol, amb l'escola de música, i tot un reguitzell de contractes. Per no parlar d'aquelles subcontractacions, sobretot en obres, que acaben deixant la feina a mitges.

On és el problema? Estem elaborant uns plecs tècnics i administratius de manera errònia, que no interessen a pràcticament ningú? Falten empreses disposades a treballar per a l'administració pública, amb tot el que representa? Com es pot resoldre aquesta manca d'interès de les empreses per concursar a l'administració?

Crec que seria bo analitzar els motius d'aquest desinterès. No es tracta de culpar a ningú, sinó d'intentar millorar les ofertes perquè resultin atractives a més empreses, i que aquestes, si hi són, surtin de sota les pedres per aconseguir donar el servei. El preu és un incentiu, però no ha de ser l'únic.

Continua el "culebró" dels "xiringuitos" a Arenys de Mar

Us asseguro que qui no es distreu és perquè no vol. També us haig de dir que és una distracció penosa i dramàtica que convida a plorar. Els guinguetaires, que volien participar en l'elaboració dels plecs tècnics per a l'adjudicació del nou concurs, ens amenacen amb una nova recollida de signatures. Això és xauxa! I tot això de la mà del seu protector i exregidor de govern, ara a l'oposició.

Arenys de Mar va en camí de ser la riota de tothom per la seva manera d'adjudicar els concursos. Encara que en aquesta ocasió els guinguetaires no queden pas curts. Ells, el que voldrien seria que els hi concedissin per la cara, a dit, i que es deixessin de tants romanços. I si no ho aconsegueixen recolliran signatures.

Hi ha regidors que, per anys que passin a l'Ajuntament, no sabran com funciona l'administració. Ni tenen el sentit del ridícul i en canvi sí molt poca vergonya. Però el que no pot ser és convertir l'Ajuntament en una casa de fireta.

Estem en una època de crisi econòmica, però també, com ja he dit moltes vegades, de crisi política. Ens fan falta bons polítics, també als ajuntaments. Sembla com si no s'ho agafessin prou seriosament, o bé és que no hi ha nivell. Poc més d'un any perquè arribin les eleccions municipals i els partits ja es preparen, alguns celebrant primàries, encara que sense candidats alternatius, i la majoria m'imagino que amb candidat únic. A veure si ens ho posen fàcil i trobem prou incentius com per anar a votar.