Telefonar a l'hospital de Mataró

Aconseguir parlar per telèfon amb l'hospital de Mataró és gairebé una proesa. Un objectiu que et proposes de bon matí, havent fet els exercicis corresponents d'acumulació de paciència i et llences a l'aventura. Per què costa tant que t'atenguin per telèfon? Quin és el problema? Massa usuaris per les dimensions de l'hospital? Una oficina d'atenció esquifida i per sota de les necessitats de l'empresa?

No sé si heu tingut la necessitat de trucar per telèfon a l'hospital de Mataró i com us ha anat. Potser només em passa a mi, però temo que no sigui això, sinó que el menyspreu cap als pacients és exagerat. No pot ser que necessitis tot un matí per poder-hi parlar i que al migdia claudiquis, perquè no ho has aconseguit. 

Probablement hi ha alguna manera que se m'escapa i he intentat esbrinar-ho per Internet sense èxit. El contestador automàtic et respon de seguida i et diu que si saps l'extensió telefònica que l'escriguis. No sempre la coneixes i quan és així, no hi ha manera de trobar-la. Semblaria que anant al web de l'hospital hi hauria d'haver una secció on constessin les extensions. Doncs, no hi és. O si hi és deu seu complicat de trobar-la. Jo no l'he trobat.

Amb una mica de sort aconsegueixes que un veu automàtica et digui que estàs a la cua, i de mica en mica et vas situant més al primer lloc. T'il·lusiones perquè entens que amb paciència arribaràs a ser el primer de la cua i t'acabaran atenent. No!, quan gairebé et toca, et diuen que els seus agents no et poden atendre. Que si vols et trucaran ells quan puguin. I et deixen amb la paraula a la boca.

L'esperança és la darrera cosa que es perd, i així acabes de passar el matí pendent del telèfon. Sobretot que ningú no et truqui i perdis la trucada. L'estrès també entra en joc i així em trobo, esperant que algú es digni a trucar-me. L'alternativa és tornar-ho a intentar, però necessito un tram d'hores disponibles per iniciar la nova aventura.

Realment, el servei d'atenció de l'hospital de Mataró necessita millorar!

Prou trucades!

Estic fart de rebre trucades falses, oferint-me feina, o millores en la facturació de la llum o del telèfon. Trucades que només despenjar ja et comencen a voler estafar. M'he tornat maleducat! Jo sempre em disculpava abans de penjar el telèfon i deixar a alguna persona amb la paraula a la boca. Ara he canviat i no m'ho penso dues vegades.

I de la mateixa manera que rebo trucades diàries, tot i que em vaig inscriure a la llista Robinson, també m'omplen la bústia del correu electrònic amb correus falsos sobre paquets no lliurats, o premis sensacionals que tinc l'ocasió de rebre. Sense obrir-los, procedeixo a bloquejar-los, però no en trec res, perquè les adreces des d'on s'envien aquests correus es van creant i sempre són diferents.

Tot plegat és molt feixuc i emprenyador, i sempre he pensat que des del govern s'hauria de buscar la manera d'evitar que aquesta plaga es vagi estenent i sigui cada vegada més asfixiant. Tot això sense parlar de les persones que, innocentment, són estafades. Els que hem après a malfiar-nos de tot, ens en sortim prou bé, encara que preferiria pensar que tothom és bo.

Avui he llegit la notícia que el govern prohibirà que les empreses truquin des de mòbils, per intentar controlar qui fa la trucada i, si aquesta no és correcta, poder-les denunciar. Se m'escapa si la mesura serà suficient per alliberar-nos de la pluja de trucades. Espero i desitjo que sigui així, i que no hi hagi cap més companyia elèctrica, telefònica o del gas, que em truqui per enredar-me. Si vull canviar de companyia, ja els trucaré jo!

Tampoc necessito trobar feina. Soc pensionista i intento gaudir de la vida, recordant els meus anys treballats, sense que ningú em compliqui la vida, que jo sol ja me l'acostumo a complicar.

És cert que des de les institucions i entitats bancàries ens bombardegen amb avisos que no caiguem en la trampa, però cada vegada les estafes són més sofisticades i no tothom té les antenes en alerta les vint-i-quatre hores del dia. Encara que només sigui per evitar haver de penjar el telèfon, val la pena trobar-hi solucions. Esperem que sigui efectiu!

La nostra cara bruta

Quan surto de viatge i visito pobles i ciutats haig de fer un esforç per no deprimir-me. Em pregunto moltes vegades per què ells ho poden fer i nosaltres no. Com és possible que ho tinguem tan mal organitzat si pots comprovar que n’hi ha d’altres que ho apliquen tan fàcilment. I el resultat és evident, i la pregunta no té resposta, a no ser que no et sàpiga greu d’enfadar-te amb tu mateix i amb tothom.

Aquesta vegada també em vaig fixar en la neteja dels carrers i com la majoria de la gent es comportava cívicament, una assignatura pendent a casa nostra. Però la meva observació preferent va ser una altra. Em preguntava si el país que visitava no tenien llum a les cases, ni gas, ni telèfon, ni fibra òptica. Tot el que es podia observar a les façanes de les cases eren els pluvials, la majoria d’ells, per no dir tots, soterrat el desaigüe. I això no passava en un poble, dos o tres, sinó en tots. Pobles i ciutats, fos quin fos el nombre d’habitants.

A casa nostra és una vergonya! Ni les companyies s’encarreguen de mantenir bé el cablejat, ni es posen d’acord amb els ajuntaments per soterrar-ho, ni els ajuntaments aprofiten la urbanització dels carrers per preveure’n el soterrament. Si no arreu del país a la majoria de pobles i ciutats, i a tots els carrers.

Sé que la solució no és fàcil, ni econòmicament ni conceptualment. I és llavors quan veiem uns carrers amb unes façanes que fan fàstic, per més bona voluntat dels seus propietaris.

Suposo que enteneu la meva desesperació. Gaudeixo de la visita. Em meravella la manera com cuiden les cases, pobles i ciutats, i procuro oblidar-me de com ho tenim a casa. Jo continuaré denunciant aquesta manca de sensibilitat, però soc conscient que és picar ferro fred. 

La tramitació online hauria de ser més senzilla

No em considero una persona molt avesada en les gestions online, però estic segur que porto molt d'avantatge amb moltíssima gent. També és cert que hi ha molta gent que s'hi belluga amb més comoditat i encert que no pas jo. Malgrat tot em veig capaç d'afirmar que els tràmits per Internet continuen essent força complicats, i no m'estranya que hi hagi un percentatge tan baix d'usuaris.

Probablement trobaríem moltes diferències entre gestions comercials i gestions administratives. En aquest darrer cas penso tant en les relacions amb l'administració pública com també amb les companyies de subministres: llum, gas, telèfon...

Us haig de dir que sóc una persona molt persistent i no paro fins que no ho aconsegueixo, això fa, però, que moltes vegades dediqui molt temps, per no dir perdre, per aconseguir tràmits que no haurien de ser tan complexos.

Avui ha estat un d'aquells dies que he aconseguit modificar unes dades d'uns contractes de subministres, gràcies al xat que la companyia té incorporat en el web. Sense el xat hauria estat del tot impossible. Al final, però, no ha acabat de sortir del tot bé i m'ha quedat una qüestió per resoldre que no trobo al web.

No sé si us hi heu trobat, però sovint és més fàcil trobar allò que necessites, a través de Google que no pas al web de l'administració corresponent. A vegades es tracta de webs que han rebut premis. Realment és descoratjador.

El petit príncep és vigent després de més de setanta anys

Avui, festivitat de Sant Ignasi de Loiola, fa 21 anys del nostre casament i setanta que va desaparèixer Antoine de Saint-Exupéry, autor de l'obra El petit príncep, del qual en guardo un bon record i que sovint hi penso, sobretot en moments de reflexió sobre el comportament dels humans, el nostre comportament.

Avui hem pogut parlar amb els nostres fills gràcies a les tecnologies que en la nostra joventut no ens podíem imaginar i que ara, fins i tot treure-ho a destacar sona una mica ridícul, perquè ja ho tenim del tot assumit.

Avui és el darrer dia de juliol, quan oficialment comencen les vacances, encara que, sortosament per als que em podem gaudir, les fem de manera escalonada i no ens trobem tots en els mateixos llocs. Seria un desastre!

Una de les coses curioses, lligada amb una notícia que treia Ràdio Arenys sobre les dificultats de cobertura de telefonia a Arenys de Mar, és que puguis parlar en vídeo conferència amb la costa del Pacífic i tinguis tants problemes per utilitzar el telèfon mòbil per parlar amb Mataró. Llegeixo a la notícia que sembla ser que d'aquí a quatre o cinc anys podran quedar resolts aquests problemes. ¿És això normal d'un país avançat, o bé es tracta d'un exemple més de que vivim en un país de pandereta?

Som en un país que construïm quilòmetres i més quilòmetres de vies d'alta velocitat sense calcular la seva rendibilitat, i en canvi posem tots els paranys possibles per connectar una de les grans entrades del comerç internacional, com és el port de Barcelona. De què creieu que es tracta? d'incompetència o de ganes de fer-nos la punyeta?

Si encara no ho heu fet o bé fa temps que el vàreu llegir, us recomano que llegiu El petit príncep, i veureu de quina manera retrata els humans que ens creiem tan avançats. M'agradaria que al president Rajoy, un dia d'aquests que estigui gaudint de vacances, se li aparegués el petit príncep i es parés a pensar en tot el que li diria. No és només qüestió de sensibilitat, sinó també d'honestedat i dignitat.

Andalusia va jugar amb els diners dels aturats

Una vegada més el ministre de l'Interior l'ha organitzada. Ara amb la notícia del possible frau a la comunitat andalusa, amb els diners europeus que, formalment, havien de servir per lluitar contra l'atur. L'acusen d'haver filtrat la notícia als diaris i no haver despenjat el telèfon quan des d'Andalusia han intentat parlar amb ell.

No sé què hi ha de veritat, sabent, però com és el senyor Fernández Díaz, tot és possible. Pocs ministres han demostrat ser tan inútils com ell. De la mateixa manera que la història recordarà Rajoy per ser un president gris, mediocre i opac, també el ministre de l'Interior serà recordat, o no, per la seva ineficiència, la cara dura i la imatge d'una persona tronada un segle endarrerida, però... amic de Rajoy.

De totes maneres aquesta circumstància no pot amagar el veritable drama. No ens ha vingut de nou, perquè fa molts anys que venim observant la mala pràctica dels diferents governs andalusos. S'ha jugat sempre amb l'atur i l'única cosa que han aconseguit és ser la regió europea amb més atur.

No es pot viure de la subvenció. Crea dependència i ganduls, i no és culpa dels ciutadans, sinó dels seus governants. És per això que no critiquem els andalusos, que són les primeres víctimes de la mala gestió política, sinó les persones que han utilitzat el populisme i les subvencions per obtenir vots i mantenir-se en el poder.

M'agradaria que algú m'expliqués el fons de la darrera crisi entre socialistes i comunistes. Qui va cedir i a canvi de què? Ens omplim la boca de transparència i de democràcia, i el que estem fent és amagar la veritat i caure en la corrupció, com a pràctica habitual de la política espanyola.

El fotut és que hi ha tants fronts oberts, que ja estem immunitzats i no ens fa efecte res. Amb una quarta part del que ha passat, a qualsevol altre país europeu hi hauria una dimissió en cadena de polítics, sindicalistes... però aquí és un esglaó més d'aquesta escalinata que arriba al súmmum de la corrupció. Jugar amb els diners dels aturats, però, és molt greu i no hauria de quedar en no-res.

L'engany de l'atenció al client d'ENDESA

Karina se unió a la conversación
Karina: Hola, ¿en qué puedo ayudarte?
Karina: Buenas tardes, Xavier.
Xavier: Bona tarda,
Xavier: necessitaria que em canviéssiu les dades del titular d'un contracte de llum
Karina: El contracte està al teu nom i vols sol·licitar el canvi de titularitat?
Xavier: es tracta del contracte 40219xxxx que el seu titular és Jaume Febrer i ho teniu malament
Karina: Ets el titular o es una altra persona?
Xavier: és el meu pare. Jo tinc accés a x contractes, però aquest contracte no surt a online perquè hi falta el NIF que surt incorrecte, i el nom ha de ser en català, tal com té al DNI "Jaume"
Xavier: el seu NIF és 3xxxxxxxy
Karina: En aquest cas, el titular haurà de trucar al telèfon gratuït que apareix a la factura perquè li puguin corregir les dades.
Xavier: el meu pare té 93 anys 
Xavier: si mires els altres x contractes veuràs que hi sóc jo com a tercer autoritzat.
Karina: Xavier, des d'aquest canal només podem comprovar que estàs autoritzat en els contractes que apareixen.
Xavier: 82xxxxxxxxx - 400xxxxxxxx - ...
Karina: Has de sol·licitar la correcció trucant per telèfon o en una oficina presencial amb un document signat pel teu pare indicant que estàs autoritzat.
Xavier: el problema és que teniu malament el NIF. Us ho vaig dir fa temps i m'ho vàreu canviar. Ara heu canviat el comptador i heu tornat a posar les dades malament.
Xavier: Ho he provat de totes maneres i no me'n surto. Penso que no doneu un bon servei de consulta. Els correus em contesteu amb una adreça que llavors no us puc respondre. Per telèfon gratuït 800... em varen dir que ho havia de fer online, ara tu em dius que ho haig de fer per telèfon. Us heu de posar d'acord i donar més bon servei.
Karina: D'acord, Xavier. Però la correcció del NIF no la podem gestionar des d'aquest canal d'atenció.
Karina: Si truques per telèfon o si vas a una oficina presencial, podran gestionar la correcció.
Xavier: Ahir vaig fer el XAT amb l'Annabel i em faltava dir el número de contracte. Ara us dono el número de contracte i tampoc m'ho podeu solucionar. 
Xavier: M'hauries de dir com em puc queixar perquè estic perdent moltes hores per errors vostres.
Xavier: jo no puc anar a una oficina presencial perquè hauré de demanar festa a la feina per un error que és vostre, ja que el DNI ja el vàreu canviar i ara l'heu tornat a escriure malament.
Xavier: no potser que cada cosa s'hagi de fer des d'un canal diferent. Això no és un bon servei.
Karina: Per aquesta modificació que sol·licites és necessari realitzar una gravació o signar conforme les dades són correctes.
Karina: Per aquest motiu, has de fer-ho pels canals que t'he comunicat.
Xavier: el meu número de telèfon és el 6xxxxxx. Que em truqui la persona que ho pot resoldre
Karina: Xavier, em reitero, has de trucar al telèfon gratuït 800.760.909 o dirigir-te a una oficina presencial.
Karina: Ho lamento, però no podem sol·licitar que et truquin.
Karina: No disposem d'aquesta opció.
Xavier: Tornaré a telefonar al 800... i espero que aquesta vegada m'ho solucionin i no hagi de tornar a xatejar
Karina: Perfecte, Xavier.
Karina: ¿Tens cap altre dubte?
Xavier: el meu dubte és si Endesa és una empresa seriosa o no, però això no m'ho podràs solucionar tu. Gràcies.
Karina: Gràcies a tu, Xavier. En finalitzar el xat podràs accedir a una enquesta de satisfacció. Per favor ajuda'ns a millorar contestant aquestes breus preguntes. Per a qualsevol consulta que tinguis no dubtis a contactar de nou amb nosaltres. Bona tarda.

Després de dues telefonades al telèfon gratuït 800.760.909, i saber que m'atenia la Mònica, no he pogut solucionar el problema. Algú em pot ajudar!!!

Davant del Matagalls i vídeoconferència amb Seattle

Sóc a Vic amb vistes del Matagalls, parlant amb l'Ignasi en vídeoconferència des de Seattle. Ha volgut parlar i veure l'avi abans de marxar de càmping durant quatre dies per la costa del Pacífic. Pocs anys enrere tot això era impensable i, pensar-hi, fa que tinguis més ganes de treballar per millorar les condicions de vida, encara que a vegades sembla que ens tirem pedres a sobre i vulguem anar enrere.

Crec en la comunicació i per això m'agrada tota eina que la facilita, encara que no hi entengui gens. Poder-te comunicar amb el teu fill, en directe, des d'una punta del món a l'altra no es paga amb res del món, i em fa recordar els meus estius a Cantonigròs, amb el pare a vint-i-cinc quilòmetres, i que només vèiem el diumenge. Sento encara l'emoció d'anar-lo a rebre al prat de can Rifà, des de la muntanyeta miràvem el recorregut de la carretera que s'apropava amb mil revolts, per veure arribar el cotxe d'en Pous, de color blau cel.

Anys més tard, fèiem el trajecte Cantonigròs-Vic, dues vegades d'anada i tornada, al dia. Ja llavors vaig poder experimentar la relativitat de les distàncies, o el canvi que ens va produir el fet de disposar de cotxe a la família.

Recordo l'arribada del telèfon a casa, de la televisió, del cotxe... Avui es neix amb aquests elements a la casa. Ah!, i la televisió en color.

Bé, m'he posat nostàlgic. El pare, prop dels 93 anys, ha viscut molts canvis, probablement més dels que nosaltres podrem experimentar. Si més no, no seran tan transformadors, o sí?