Amb les renovables no val a badar

No fa gaires dies que parlava d’energies renovables, però avui, arran de la sentència del TJSC tombant el projecte d’un macroparc fotovoltaic al municipi de Castellfollit del Boix, he pensat que havia de fer-hi algun comentari perquè ho considero important i que ens ha de servir per pensar-hi una mica i intentar trobar-hi solucions.

A vegades penso que ens hi farem mal, i en el cas de les energies renovables també hi ha el perill. Sabem que som a la cua i que ens hem de posar les piles, sobretot el govern de la Generalitat, perquè ja fem tard. Ens trobem que no només anem tard i tenim moltes persones que hi van en contra o bé no ho troben tan necessari, sinó que a més ho estem fent malament. La sentència que atura el projecte té una argumentació basada en la protecció de la ramaderia i l’agricultura del terme municipal, i hem de convenir que no podem avançar amb uns temes perjudicant els altres.

Ja sé que trobar l’equilibri és difícil. Fins i tot en termes d’estètica hi hem trobat oposició. Els molins de vent no agraden, si, com és lògic, es col·loquen a la carena d’una serralada, i n’hi van molts, o bé al mig del mar, que es poden veure des de la costa. Miracles no se’n poden fer i en algun punt s’ha de prendre una decisió, i ja sabem que quan decideixes estàs descartant alguna cosa, que no sempre és negativa, sinó que prioritzes l’altra.

Com que sabem que el tema no és fàcil i que comporta moltes discussions, és bo que el govern ho tingui en compte i no faci passos en fals, que el que produeixen és més resistència a les energies renovables i que s’aturin projectes on s’hi ha estat treballant amb recursos humans i econòmics que aniran a la brossa. Sisplau, siguem més eficients tots plegats!

La sequera i l'alça de preus, dues preocupacions més

En plena guerra europea, la sequera i l'increment de preus al consum són dos aspectes a tenir en compte i que preocupen a tothom. No cal dir que la guerra s'emporta la majoria de titulars, i ens colpeixen. Se'ns fan molt presents les imatges que ens arriben d'Ucraïna, amb un treball excel·lent dels diferents corresponsals destinats en aquest país. Malgrat tot, no podem deixar de pensar en la situació en què ens trobem, amb una sequera que porta molts mesos intensificant-se, i amb una apujada de preus, que tot fa pensar que encara aniran més a l'alça, en bona part pel conflicte de l'est d'Europa.

És important que les autoritats monetàries i els polítics responsables de conduir el nostre país, i Europa en general, estiguin preparats i atents a l'evolució del mercat i les conseqüències que això comporta als preus dels productes i, de rebot, a la pèrdua del poder adquisitiu de les famílies, a l'increment de les hipoteques, del lloguer de les cases, etc.

Les dades que han aparegut sobre l'IPC del mes de febrer són força alarmants, encara que entesos en la matèria consideren que no cal extremar la por, però sí estar a l'alerta pel que pugui passar els propers mesos.

La sequera és l'altra preocupació a casa nostra, un país que repetidament té problemes d'aigua, però que en aquests moments porta massa dies sense ploure, i els embassaments estan molt baixos. Una preocupació per tota la gent que viu de l'agricultura, però de tots nosaltres, que podem arribar en situacions de restricció en el subministrament de l'aigua corrent. Ja hi ha alguna zona de Catalunya que s'ha començat a restringir aquest subministrament.

No podem caure en la desesperació, però sí que va sent hora de prendre decisions sobre el futur del planeta. Penso que totes les mesures que ens portin a l'estalvi energètic seran benvingudes, i convé, sempre que això sigui possible, optar per les energies renovables, aplicant-les a casa nostra. No podem tancar els ulls a una realitat, que és preocupant, però que pot tenir sortides satisfactòries si hi posem les ganes i l'interès per canviar la manera de fer, que no ha estat sempre la més idònia.

Els molins de vent que ens molesten

Si viatges per Europa veus molins de vent per obtenir energia eòlica amb tota tranquil·litat. Al nostre país, que anem molt endarrerits en tema d’energia renovable, sembla ser un problema molt gran. Ningú els vol a casa, per l’estètica.

D’alguna manera ho volem tot, ser molt ecologistes, però que no ens espatllin el panorama. M’agradaria que m’expliquessin com s’ha de fer. També que em diguin si creuen que els altres països són uns desmanegats, que no procuren endreçar el seu paisatge.

Avui llegia que s’havia presentat una denúncia per haver instal·lat uns molins de vent massa alts i que n’hi havia una concentració excessiva. Estic d’acord que tot s’ha de planificar i que és bo que es reparteixi pel territori, però el que cal és afanyar-nos a posar-nos al dia i deixar de ser els més endarrerits.

A Europa hi ha paratges amb molins que són ben bonics, evidentment en llocs on acostuma a bufar el vent, i no crec que tinguin tants problemes per fer-ho. A vegades sembla que ja en tornem de les coses, però sense haver après la lliçó.

Falta sentit del ridícul

Aquests darrers dies han estat notícia declaracions del presidenciable del PP, Pablo Casado, que més aviat el posen en ridícul, tot i que en política sembla que s'ha perdut el sentit del ridícul des de fa temps. Casado té un front obert dins del partit que posaria en perill el seu lideratge, i això potser el fa ser més actiu, la qual cosa no el beneficia.

Sembla que els polítics han d'entendre de tot i per això parlen de tot, però t'adones fàcilment que hi ha molta ignorància, i aquesta és molt atrevida. L'altre dia parlava del sol, com energia renovable, i pretenia ridiculitzar el president espanyol dient que a les 8h del vespre no hi ha sol. Crec que les seves pròpies paraules el deixen en la posició que es mereix. 

Això, quan no menteix descaradament per defensar la seva posició, i guanyar punts a l'hora d'enfrontar-se amb el seu adversari, el PSOE. Avui, precisament, ens donaven els resultats de la darrera enquesta del CIS, on ambdós partits baixen en intenció de vot, però els socialistes continuen en primer lloc. La mala notícia, al meu entendre és que Vox es mantingui en la tercera posició. No diu res de bo per al nostre país, i no és una disculpa pensar que en molts altres països l'extrema dreta hi és present.

Falten molts mesos per a les eleccions generals, i per tant els discursos d'ara del líder del PP s'han d'entendre més en clau interna, per destacar per sobre d'Ayuso, i al mateix temps intentar anar desgastant el govern, d'una coalició que amb empentes i rodolons va avançant, amb una líder de Podemos que ha guanyat terreny a nivell personal.

La llàstima de tot plegat és que per més ridículs i corruptes que siguin els nostres polítics, aquests aconsegueixin presidir un govern d'un país. No hi ha una relació directa entre capacitat i honorabilitat per un cantó i èxit electoral per l'altre. No és qüestió de gustos, sinó de manca d'esperit crític dels electors, que sembla que ens acontentem amb qualsevol cosa.

Compra de plaques solars al Maresme

Aprofito el meu blog per comentar una campanya que la cooperativa Som Energia té en marxa al Maresme, per comprar, de manera col·lectiva, plaques solars. Som Energia obre les inscripcions per a les persones del Maresme i tots els municipis de la Selva Marítima.

Aquest dijous 13 de febrer, a 3/4 de 7h del vespre, hi haurà una presentació de la campanya al Centre Cívic Poblenou (Passeig Diputació, 8) de Pineda de Mar. És una experiència que ja s'ha realitzat en alguna altra comarca amb molt d'èxit. És una oportunitat per posar-nos al dia en energia renovable, amb l'assessorament d'unes persones que hi estan al darrere. És per això que si en algun moment ens hem plantejat instal·lar plaques solars a casa nostra, i tenim les condicions mínimes perquè el funcionament de les plaques sigui efectiva, val la pena aprofitar aquesta ocasió que ens brinden des de Som Energia.

Un govern d'inútils que ens porta al segle XIX

No és pas el primer dia que ho dic, però avui tornava a ser notícia i he intentat entendre-ho, però no ho he aconseguit. No entenc com el govern de Madrid legisla en contra de les energies renovables. Vull pensar que té uns arguments de pes per fer-ho, però no els sé veure.

Aquests dies estem veient de quina manera no s'ha de governar, amb totes les decisions que pren el govern, i el que és pitjor, amb les lleis que està preparant per a qualsevol tema. La Justícia ja no és igual per a tothom, després d'implantar unes taxes que a vegades són prohibitives. L'educació camina com els crancs, amb errors de consideració que solucionen a darrera hora (les matemàtiques optatives). Ara surt el ministre d'Indústria i li fot bufetada a les energies renovables, quan el món sencer opta per aquestes. Tornarem al carbó? 

Recordo que farà un parell de mesos ja parlàvem de la garrotada a les renovables. Tota la indústria creada al seu voltant, i les persones i empreses que havien començat a optar per l'energia renovable, poden patir unes pèrdues considerables, sense opció a amortitzar la inversió realitzada. I per què?

Sembla ser que l'excusa és el fort dèficit de l'energia elèctrica, però no acabo de veure que sigui massa intel·ligent que per combatre el dèficit elèctric es perjudiqui la política energètica del futur. Costa molt d'entendre-ho, o és que no sé per on van els trets? A mi que m'ho expliquin millor, però no veig cap política de futur, d'aquest govern ultra conservador, que tingui el més petit indicador d'intel·ligència i progrés. Estic convençut, i tant de bo m'equivoqués, que d'aquí uns anys ens lamentarem del període de govern del senyor Rajoy.