Posar ordre

Tenim tanta informació que ens perdem una mica. Una vegada se'm va escapar a dir que teníem massa informació i no ho diré més. El problema no es troba en l'excés o no d'informació, sinó en tot cas en la veracitat d'aquesta. De tenir l'habilitat de contrastar-la i, sobretot, de posar-hi ordre.

Si alguna cosa ens perd és la desorganització. La pròpia, però també la de l'administració pública, que fa moltes coses, però a vegades una mica disperses, sense seguir un fil conductor que t'ajudi a arribar al fons dels temes que ens preocupen o que necessitem resoldre.

He parlat moltes vegades en aquest blog de la finestreta única i no m'hi vull estendre, però sí que és important treballar per aconseguir que l'accés dels administrats sigui fàcil, sense la necessitat de saber quin organisme o institució pública té les competències d'allò que ens interessa. Aquí rau la importància d'una finestreta única real i eficaç.

El desmanec, però, també ve de passos inútils que ens entretenen i fan perdre el temps i els recursos que necessitem. El govern actual va dir-nos que volia posar ordre a l'administració. Ens va parlar d'eliminar la pràctica abusiva de cita prèvia i també ha començat a suprimir la necessitat de lliurar documents que la mateixa administració té o pot obtenir sense complicar-nos la vida.

Avui llegia la notícia de la presentació del Comitè d'Experts per a la Transformació i la Innovació Social (CETIS) encarregat de revisar l'àrea de Serveis Socials, amb l'objectiu d'agilitzar els tràmits per a l'obtenció de les prestacions i molt concretament en la fragmentació actual que provoca incongruències. Hem de poder adreçar-nos a l'administració sense haver hagut de fer cap màster en tramitacions administratives. La millora tecnològica ha d'anar acompanyada de la simplicitat dels tràmits. Al mateix temps, però, hem d'aconseguir racionalitzar aquests tràmits i eliminar tots aquells que són redundants i que no aporten cap valor afegit.

No sé com evolucionarà tot plegat, però si s'aconsegueix fer més fàcil la vida, treure profit de l'evolució tecnològica, optimitzar recursos i acostar l'administració a la ciutadania, haurem fet un gran pas. Si volem governar-nos és bo que aprenguem a fer-ho d'una manera eficaç i resolutiva.

Cal legislar bé

Aquests dies a la nostra comarca ha estat notícia una trobada d'alcaldes per denunciar la reincidència d'alguns delinqüents i la manca de solucions per evitar-ho. Jo mateix me'n vaig fer ressò en el post de dijous, on parlava de l'error de posar en el mateix sac la delinqüència i la immigració. 

    És preocupant que quan parlem de delinqüència l'única cosa que es posi sobre la taula sigui la necessitat de més policia, com si això fos la solució als nostres mals. És cert que la inseguretat que es genera quan es produeixen massa sovint atacs a les persones i les seves propietats, fa pensar que amb un bon policia al costat això no hauria passat. Oblidem que és impossible tenir prou efectius per cobrir tots els llocs i moments del dia, i que probablement són unes altres accions les que ens poden ajudar a resoldre aquesta desagradable situació.

    No hi ha dubte que la presència policial al carrer és una bona manera per generar la sensació de seguretat que moltes persones reclamen, però no ha de ser l'única. Necessitem una policia amiga, amb qui confiar, que no la vegem només com a força sancionadora i repressora, sinó com aquella amb qui hi pots comptar sempre que la necessitis. Al mateix temps, però, hem d'analitzar què ens està passant i per què cada vegada tenim la sensació de més violència al carrer. Precisament en una entrevista amb el cap de la policia se'm deia que no era cert que hi hagués més violència, però sí que se'n parlava més, hi havia més coneixement de tot el que passava i això provocava aquesta sensació que convenia tractar. 

    Tinc molt clar que només canviant el sistema que entre tots hem modelat serem capaços de capgirar aquesta tendència a trobar-nos cada vegada més indefensos i insegurs. Hem de millorar el civisme. Hem de donar més oportunitats a les persones que tenen dificultats per viure. Famílies que no s'han acabat d'integrar, o que han caigut al pou de la misèria i necessiten una ajuda per subsistir. Hem de procurar que tothom estimi el lloc on viu, respecti els altres i no tingui la temptació d'atemptar contra la seguretat i la propietat dels seus convilatans.

    La policia té el seu paper a la nostra societat, però no podem oblidar els serveis socials, ni els educatius, ni la legislació que es contradiu a l'hora de regular la immigració, o la manca de suport de l'administració pública per crear nous habitatges socials i una bona redistribució dels recursos. Si no aconseguim minorar les desigualtats existents a la nostra societat, se'ns farà molt difícil reduir la violència i la delinqüència. No ens equivoquem en els remeis, ni ho deixem tot a mans de la vigilància policial.

    La reincidència és un problema que s'ha d'abordar, i això no ens ho poden solucionar els policies, sinó els encarregats de legislar, és a dir, els polítics que ens representen als parlaments o al Congrés de Diputats i Senat. Si els partits polítics no s'ho prenen seriosament, no hi ha policia que ens pugui salvar.

Amb la CUP no vindrà ningú a fer falses promeses

La CUP no governa a Madrid, ni tampoc ho fa a Catalunya, ni a la Diputació de Barcelona, i per això no poden venir a Arenys polítics amb capacitat de prendre decisions a fer promeses electorals. El problema és que aquests polítics que venen, siguin socialistes, d'ERC o el seu dia de Junts, només han fet campanya i han promès desencallar temes que portem arrossegant des de fa molts anys, però al final no s'acaba realitzant res.

És molt bonic venir a Arenys a defensar candidats a l'alcaldia amb falses promeses que no s'acaben complint. Cal que faci una llista de les coses que ens han promès resoldre i ha quedat en no-res? El darrer, un dels polítics del 155 que s'ha significat molt en el menysteniment a Catalunya i diu que treballarà per aconseguir el camí cap a Caldes. Algú s'ho creu? El senyor Patxi López ha vingut a fer presència, per impactar, però se n'anirà i s'oblidarà d'Arenys com han fet tots els altres.

De què ens serveix que el nostre govern municipal tingui el mateix color que el govern de la Generalitat? Absolutament de res! Potser vindran consellers a fer promeses que sabem que no s'acabaran complint. I estic segur que la nostra alcaldessa hi batalla per aconseguir alguna cosa, però Arenys pesa molt poc.

La conclusió de tot plegat és que si volem avançar i millorar com a poble ho haurem de fer amb el nostre esforç i amb la col·laboració de tots els vilatans. És per això que necessitem un bon equip de treball dins de l'Ajuntament. No es tracta de sigles de partits polítics, sinó de gent vàlida, amb empenta, formació i moltes ganes de treballar, i fer-ho de la mà de tots i no a esquenes dels vilatans.

La CUP ha preparat un equip que prioritza la sensibilitat de cara els joves, que busquen una primera feina i volen independitzar-se, i no troben ni feina ni habitatge assequible. Sensibilitat de cara la gent gran, per fer d'Arenys una vila sense barreres arquitectòniques, una vila amable i transitable, per reduir la bretxa digital. Sensibilitat de cara les persones que necessiten els serveis socials per poder afrontar els reptes de cada dia.

Convidarem a polítics d'altres institucions i contrades, però no serà per fer falses promeses, sinó per explicar la importància de treballar en equip, de com s'aconsegueixen les coses amb organització, treball i iniciativa. I ens presentarem davant de tothom amb la il·lusió de canviar la manera de fer política d'aquests últims mandats, que només serveixen per passar pàgina i oblidar els despropòsits. Amb la CUP la nostra vila podrà avançar de veritat.

Quatre persones mortes en un local de Barcelona ocupat

Cada vegada que passa una desgràcia com la d'avui a la plaça Tetuan, amb un balanç de 4 morts i 4 ferits lleus, tot són lamentacions i proclames a resoldre la situació de les famílies que ocupen locals buits que no reuneixen les mínimes condicions per viure-hi.

Mentre escric aquest post encara no se saben les causes de l'incendi que ha provocat la mort d'un matrimoni i els seus dos fills de mesos i tres anys. No sé si és qüestió de línia elèctrica punxada o alguna estufa en mal estat, però el cas és que una vegada més es produeix un lamentable accident relacionat amb la pobresa i la manca d'habitatge digne.

Fets com els d'avui haurien de fer reflexionar a fons les nostres administracions i que no quedin tan sols en lamentacions que no condueixen enlloc. Els ajuntaments, com administració pública més propera als ciutadans, coneixen moltes realitats i no reaccionen amb prou contundència per evitar situacions com la d'avui. També és cert que el finançament que reben els ajuntaments és escàs, i aquí hi hauria d'intervenir la Generalitat i el govern de Madrid.

L'ocupació de pisos buits, la majoria d'entitats bancàries, és un problema molt extès al nostre territori. Mataró, que tenim al costat, té un percentatge molt elevat de pisos ocupats, i la nostra vila tampoc queda curta en percentatge. L'ocupació no sempre segueix uns mateixos paràmetres. Ens trobem amb famílies que no tenen altra motivació que disposar d'un habitatge, però també en bandes conflictives que fan de l'ocupació la seva manera d'existir.

Hem de diferenciar un cas de l'altre, i saber-ne els motius que fan que unes persones decideixin ocupar un local o habitatge buit. A partir d'aquí l'administració pública ha de poder actuar per assegurar que no es posa en risc ni els propis ocupants ni els seus veïns. Els serveis socials dels ajuntaments acostumen a estar superats per la gran tasca que tenen assignada, però el problema és de tots i els remeis han de venir de tot arreu.

Per experiència propera, he pogut constatar altres maneres d'actuar de les administracions d'altres països, i queda en evidència que la política que a nivell d'Estat se segueix amb la immigració, i en tema de serveis socials és molt diferent a la nostra, i d'aquí potser en venen els resultats.

Comencen a arrancar motors per a les eleccions d'aquí a 13 mesos

Mentre l'equip de govern està estudiant com acaba aquests 13 mesos de mandat que queden, si amb el PSC o bé amb la CUP, el partit gran de l'oposició JxA ja prepara la campanya que l'ha de portar a recuperar l'alcaldia, amb l'objectiu, m'imagino, de fer més gran la diferència de vots amb la resta de partits polítics i posar més difícil la presentació de mocions de censura.

Seria bo, en aquests moments, poder conèixer quina és l'opinió actual dels arenyencs sobre tot el que ha passat en aquests tres anys de mandat, amb un canvi d'equip de govern, cap d'ells amb prou majoria per governar amb tranquil·litat. 

Arenys va passar de 5 anys amb el govern de l'equip d'Estanis Fors als dos anys que portem de govern d'Annabel Moreno. Es fa difícil demanar als vilatans què n'opinen de la gestió d'ambdós governs i que es respongui de manera objectiva, al marge de les seves simpaties personals. De fet la política ja és això, sobretot la municipal, es vota més per les persones que no pas pel programa polític. I això per què passa?

Si desgranem els diferents programes electorals, dels que en fan, es fa difícil observar-hi diferències, a part que per a molts allò sembla una llista de promeses que no s'acaben realitzant. Hi ha una part important que és la gestió de l'administració local, que aparentment no es veu, però que té conseqüències. Arenys té exemples històrics que han suposat pèrdues econòmiques per una mala gestió, política o tècnica.

Seríem capaços de diferenciar la gestió administrativa dels darrers mandats municipals? Diferenciar i avaluar? Sortosament el nostre ajuntament no té problemes econòmics. Té un dèficit suportable, resultats positius cada exercici, però... La gestió que es fa és eficient i eficaç? Se'n treu prou rèdit de les despeses de capítol I i II?

En campanya electoral es parla molt d'inversions perquè és més resultona, però què passa quan reconeixem que els carrers i places d'Arenys són brutes? Per què no hem estat capaços de trobar una sortida al Mercat Municipal? Per què hi ha equipaments públics abandonats, o habitatge social pendent de construir?

Governar no és fàcil i fer-ho de cara a la galeria engresca més i és més agraït, però l'interessant és treballar bé en allò que no es nota, però que si no hi fos, sí que es trobaria a faltar. Hi ha molt a fer en temes de Serveis Socials, però permeteu-me que els feliciti per la feina que fan. Són imprescindibles!

El Padró Municipal d'Habitants és obsolet i mal gestionat

Arran del rebuig de tots els grups parlamentaris a la moció presentada pel PP català, que pretenien excloure dels serveis socials bàsics els immigrants amb menys de cinc anys d'empadronament, voldria parlar precisament del Padró Municipal d'Habitants. Abans, però, reafirmar la meva alegria pel daltabaix sofert per PP i PxC, dos partits amb missatges xenòfobs, que han competit entre ells per veure qui aconseguia més vots xenòfobs, i la nostra societat els ha castigat.

Es parla molt del maltractament que rep l'administració local, amb pocs recursos i amb moltes necessitats socials a satisfer. Ho he dit moltes vegades que és injust el repartiment de recursos entre les administracions, deixant els ajuntaments, que són els més propers a les persones, sense recursos per resoldre aquells problemes que les administracions supramunicipals no solucionen.

El Padró Municipal d'Habitants havia estat una eina molt important per a la bona gestió d'un municipi. Saber a tota hora quants ciutadans conformaven les ciutats, permetia fer previsions i evitar segons quines situacions abans que aquestes es produïssin. El Padró municipal ja fa anys que va deixar de ser una competència municipal, convertint els ajuntaments en mers administracions al servei de l'Institut Nacional d'Estadística. Els errors del Padró són greus i abundants, i els ajuntaments només poden actuar sobre el terreny per saber què passa a cadascun dels habitatges del seu municipi, sense poder refiar-se del què diu el registre del seu Padró d'Habitants.

Atès que ni CIU, ni PSC, ni PP han estat capaços de resoldre l'error comès per l'administració de l'Estat quan va treure la competència als ajuntaments, demanaria a la CUP amb el suport d'ICV i altres formacions polítiques que liderin la reivindicació perquè el Padró Municipal d'Habitants torni a ser l'eina bàsica de gestió dels ajuntaments en benefici dels seus habitants. 

Els pressupostos de l'oposició

M'he aturat en la notícia de l'aprovació del pressupost 2015 de l'Ajuntament de Castelldefels, per part dels grups de l'oposició. El partit polític en el govern municipal, el PP, no ha pogut fer res per evitar que fossin els tres grups municipals de l'oposició, PSC, ICV-EUiA i CIU qui aprovessin el seu pressupost conjunt, amb un pes important a l'educació, els serveis socials i el foment de l'ocupació.

Aquesta actitud, aparentment, és molt positiva i podria servir d'exemple en municipis on l'oposició només es dedica a desgastar el govern i no aporta res de positiu.

Especifico "aparentment" perquè desconec com ha funcionat el Ple municipal de Castelldefels durant aquest mandat que acaba el mes de maig. Sense fer un seguiment continuat es fa molt difícil opinar, però en tot cas penso que és positiu que l'oposició construeixi i arribi a un acord. I estem parlant d'una oposició formada per partits polítics que acostumen a divergir en molts aspectes polítics i socials.

Castelldefels i Badalona són els dos grans municipis catalans on l'alcaldia està en mans del Partit Popular que, tot i no comptar amb la majoria absoluta, ha pogut governar en minoria durant els quatre anys. Si aquest fet és remarcable no cal dir que en el proper mandat seran molts més els municipis que, o bé hauran de fer grans pactes o governaran en minoria, amb tot el que això representa.

A Arenys de Mar, CIU, que va guanyar per una vintena de vots -parlo de memòria- va aconseguir fer un gran pacte amb el PP, PSC i temporalment també amb el Bloc, una agrupació autoanomenada sobiranista. El resultat és el que és, i m'agradaria que ens fessin un balanç que ens ajudi a veure com s'ha actuat i en què hem millorat. Sovint costa apreciar la feina feta, a vegades perquè no s'ha fet gaire res. Segur que de cara a les properes eleccions del mes de maig, tindrem ocasió de sentir la relació de tasques fetes, i les promeses per al nou mandat.