La cara dels dolents de la pel·lícula

A diferència de les pel·lícules, a la vida real els dolents no sempre fan cara de dolent, vull dir que les aparences enganyen i si els dolents es poguessin detectar per la cara que fan, seria molt fàcil arrestar-los i engarjolar-los.

Tot això ho dic arran d'una informació dels mossos d'esquadra sobre una operació que ha comportat detenir a quinze persones i fer no sé quants escorcolls, a Llinars i Barcelona. Resulta que entre aquestes persones hi havia quatre policies locals de Llinars. Qui ho havia de dir!

Semblaria que en una població petita, on gairebé tothom es coneix, resultaria difícil no delatar-se pel tràfic de marihuana i blanqueig de diners. Això ho veus més fàcil en ciutats com Barcelona, on amb prou feines coneixes els veïns de l'escala.

Seria un error arribar a la conclusió que t'has de malfiar de tothom, fins i tot del teu veí de sempre. No podem anar per la vida desconfiant dels altres, però tampoc ser més ingenus del compte. A nosaltres no ens correspon fer de detectius, sinó que ja hi ha la policia que se n'encarrega. A Llinars, quan s'ha sabut tot això, els veïns han corregut a dir que ja s'ho pensaven, però per què ningú no ho va denunciar? Acostuma a passar que quan t'assabentes d'alguna cosa, llavors dius que ja t'ho pensaves. Probablement no ho tenien tan clar.

No és no, ara i sempre!

Mentre s'està jutjant uns fets ocorreguts a Manresa ara fa tres anys, d'una violació en grup a una menor, ens assabentem que un fet similar ha succeït aquesta matinada i se n'ha detingut els autors. Què està passant? Ni l'escarment dels integrants de la "manada" de Pamplona serveix per aturar un fet delictiu tan fastigós com aquest? On és la nostra dignitat?

No és només un atac a la dignitat de les víctimes, sinó també a la pròpia dignitat dels menyspreables autors de la violació. Com és possible que la nostra societat hagi caigut tan avall? On és el respecte a les persones i les mínimes normes de convivència?

Hem arribat a una situació que una dona no es pot refiar de ningú? Som tots els homes violadors en potència? És això el que hem construït entre tots? Tan avall hem caigut que som incapaços de conviure homes i dones sense que ens surti l'instint animal? Això és el que hem ensenyat als nostres fills?

Podria continuar preguntant-me qüestions al respecte sense que arribés a entendre com és possible. Necessitem que aquests fets rebin la pena que es mereixen, però al mateix temps hem de trobar la manera perquè no es repeteixin casos com aquests, cada vegada més estesos.

Llegia avui que no és tant que ara hi hagi més casos, com que abans no se'n parlava. Les víctimes no ho denunciaven i els violadors quedaven impunes. Potser és això, però en tot cas hem de denunciar tots aquests casos, posar cara als violadors perquè tothom els conegui i no els vinguin ganes de tornar-hi mai més, i treballar perquè la nostra societat recuperi els valors que entre tots hem deixat perdre.

Hem de fer dels nostres carrers i places uns llocs segurs

Arran de la detenció a la part baixa de la Riera, d'Arenys de Mar, d'un home que havia amenaçat els clients d'un bar, i de conèixer que aquesta mateixa persona ja havia estat detinguda recentment per una baralla amb navalla amb una altra persona, són moltes les preguntes que els vilatans ens fem, però potser la més reincident i persistent: com és possible que una persona així pugui repetir accions violentes sense que no passi res? Si més no aquesta és la impressió que la ciutadania rep.

Ho podem considerar una anècdota, però ningú no em negarà que preocupa i espanta la gent, que es manté intranquil·la quan surt a la via pública, sobretot la gent gran. Aquest cas, junt amb els incendis d'una casa al carrer de la Perera, o els atracaments a diferents carrers de vila, atribuïts als "mena", fan que hi hagi persones que es resisteixin a sortir al carrer. De qui és la culpa?

Podem entendre, que no justificar, que una persona atraqui i robi a una altra, però costa més d'entendre que aquesta mateixa persona ho pugui anar fent més i més vegades, i no li signifiqui res més enllà d'una detenció d'unes hores i formar part d'un llistat de delinqüents. Potser sí que a la llarga la suma pot tenir conseqüències, però molts ho qüestionen.

No es tracta d'anar col·locant persones a les presons, sinó intentar resoldre el tema des del principi, des de l'arrel, i ens calen unes lleis justes, potser no tan garantistes, sense passar a l'altre extrem. Ens cal, però, canviar la nostra societat i lluitar amb totes les nostres forces per aconseguir més justícia i menys pobresa. Ens hem de plantejar si el model de societat actual és el més encertat per evitar situacions violentes com les exposades. No pot ser que la gent honrada pateixi els delictes de qui no ho és, però no podem oblidar que massa sovint la societat deixa al marge persones que al final no tenen cap més solució que delinquir. Siguem cauts en donar les culpes, però treballem-ho.