Una xarxa radial que buida el territori

Aquestes darreres setmanes s'ha parlat molt de Rodalies i de tots els problemes que han afectat el normal funcionament de la línia de tren. Dir normal funcionament és una broma ja que tots sabem com funcionen els trens al nostre país, i els problemes amb què ens trobem si en som usuaris.

Al marge de les dificultats per aconseguir una inversió mínima necessària per al bon funcionament de la xarxa de trens que hi ha al país, cal parlar de les mancances al territori. La infraestructura ferroviària és radial amb destinació o origen Barcelona, un fet que critiquem molt d'Espanya, i que probablement ens ho hauríem de fer mirar.

Si vius fora de l'àrea metropolitana saps sobradament les dificultats que hi ha per desplaçar-te amb servei públic cap a altres zones allunyades de Barcelona i voltants. Si això ho vols fer en tren, la cosa encara és més complicada, per no dir impossible.

No estic al corrent de l'existència de projectes a mitjà termini per resoldre aquesta mancança que considero que hipoteca el futur del país, i que agreuja l'abandonament del territori. De totes maneres és un tema que fa molts anys que se'n parla, i que fins ara no s'ha resolt. Soc conscient que la majoria de la població catalana viu a l'àrea metropolitana, però, com un peix que es mossega la cua, si no es fa res per millorar la transversalitat del servei públic de transport, la tendència serà cada vegada més gran a potenciar la concentració de la població i l'abandonament del camp i poblacions rurals, però no només, sinó que dificulta la vida a ciutats mitjanes que podrien tenir la seva pròpia dinàmica econòmica i cultural.

Per un moment m'imagino el trasllat des de la meva residència, al Maresme, a la ciutat on vaig néixer, a Osona, i se'm fa molt difícil trobar la manera si no és passant per Barcelona, amb el que això representa de temps. Si el viatge és d'anada i tornada, la cosa ja és tota una epopeia.

M'agradaria, doncs, poder llegir que es fa alguna cosa per resoldre aquesta dificultat en el transport, paralel·lament a les obres de millora de la xarxa de trens, com pot ser la línia que va fins a Puigcerdà, que es troba en les mateixes condicions de quan jo estudiava a la Universitat de Barcelona, ara fa cinquanta anys.

Preservem el Maresme en contra de la vinyeta

Llegeixo les declaracions d'un membre de Preservem el Maresme contrari a la imposició de la vinyeta  per circular per la xarxa viària, i em pregunto si realment han analitzat a fons el tema. Probablement ho hagin discutit més que no pas jo, però se'm fa difícil entendre la seva argumentació.

Estic d'acord en què territoris com el Maresme hem pagat en excés la taxa de la nostra autopista, a diferència d'altres comarques que han gaudit d'autovies gratuïtes, i això justifica la pressió ciutadana perquè no es prorrogui la concessió administrativa més enllà del 2021. Una altra cosa, però és decidir què passarà després del seu venciment.

Si estem d'acord que l'Administració pública té l'encàrrec de gestionar el bé públic; si estem d'acord en la necessitat de recaptar taxes i impostos per poder invertir o mantenir el bé públic, estarem d'acord que si no hi ha ingressos no es podrà fer despesa. La inversió inicial que va ser possible gràcies a l'empresa privada, ja s'ha amortitzat sobradament, però què passa amb el manteniment?

No recordo qui en parlava ara fa pocs dies, referint-se a qui havia de pagar aquest manteniment. Si a partir de l'any 2021 la despesa de manteniment i millores de l'autopista va a càrrec del govern autònom, entendrem que aquest cost el pagarem entre tots, viatgem o no per l'autopista, tinguem o no cotxe privat.

Si l'autopista passa a ser gratuïta, ens en beneficiarem tots els usuaris, del país i viatgers que estiguin de passada cap a Espanya, Portugal... però qui en pagarà les millores i el manteniment serem només nosaltres, tinguem cotxe o no en tinguem. No creieu que caldria buscar la manera que els passavolants contribuïssin en el seu manteniment?

No donaré la solució, perquè de ben segur que ja hi ha qui ho té més clar, o si més no ho ha estat debatent a fons, però sí que defenso que si algú s'ha de fer càrrec del manteniment, sigui qui més se'n beneficiï. El capital ja s'ha amortitzat, fixem-nos, doncs, en el manteniment.