Comentaris que ofenen

Avui he llegit un comentari a les xarxes socials que m'ha dolgut. El reprodueixo: "no conozco nadie que de forma altruista se presente para político". Si el comentari me l'hagués fet a mi, de paraula o en privat, li hauria rebatut, però a les xarxes socials no ho faig. Estan plenes de comentaris i afirmacions sense cap mena d'argument. Molta gent parla per parlar, i així va el món.

La frase formava part d'un intercanvi d'opinions contràries a la posada en marxa del sistema de recollida de la brossa porta a porta a tot el municipi d'Arenys de Mar. Com ja he dit moltes vegades, podem estar o no d'acord amb el sistema, però no podem oblidar que hi ha gent que no es comporta cívicament i facis el que facis, ho continuaran fent malament. Aquesta manca de compromís ens provoca tants problemes i disgustos.

Hi ha polítics corruptes, com també hi ha ciutadans corruptes. Hi ha, però moltes persones que assumeixen responsabilitats polítiques, de bona fe, amb esperit de servei i ganes de fer avançar la ciutat, el país i el món. Si tothom pensés com el personatge que s'ha expressat d'aquesta manera a les xarxes socials, el món encara aniria pitjor. 

M'agradaria tenir l'oportunitat de parlar tranquil·lament amb aquesta persona i que m'expliqués quants polítics coneix. Potser es tracta d'una persona que no es relaciona amb ningú de bona fe. Potser el seu ambient és tan desgraciat que se l'ha de compadir. O potser només parla per parlar sense cap mica de coneixement de res. I em sap greu perquè a continuació, a la xarxa, apareixen més comentaris de persones que no tenen la dignitat de posar en dubte el que acaba d'expressar el meu personatge escollit.

A Arenys de Mar, a Catalunya, a Espanya i al món hi ha moltes persones que han decidit dedicar bona part del seu temps als altres. Sigui en el camp de la política o de les entitats del tercer sector, en la medicina o en el desenvolupament de la seva professió i formació. A aquestes persones els hem d'agrair la seva predisposició, i deixar d'escoltar segons quins comentaris d'altres personatges que no es mereixen la nostra atenció.

Mocions que s'aproven i queden en un calaix

He escoltat en diferit l'entrevista del periodista Enric Sierra al grup municipal Arenys en Comú, al programa El Dominical de Ràdio Arenys, i ha sortit un tema que crec que és molt important parlar-ne i intentar resoldre-ho. El regidor comentava que s'aproven diferents mocions al llarg de l'any i després ningú no se'n recorda. Hi estic molt d'acord, i no només passa amb les mocions, sinó també amb els reglaments i ordenances aprovades i que es troben en un calaix sense que ningú s'encarregui de posar-les en pràctica.

En concret parlaven de la moció sobre la creació d'una empresa municipal d'habitatge, que després l'alcaldessa va córrer a clarificar dient que es tractava simplement de crear una comissió per parlar d'habitatge públic a Arenys de Mar.

El tema no és menor. Hi ha molts problemes amb l'habitatge arreu, i a Arenys s'hi afegeixen els problemes en la gestió dels pisos del Servei d'Habitatge de la Generalitat, al pla dels frares, i la previsió de construir-ne cinquanta més al Rial del Bareu.

Sap greu que es constati que es presenten mocions i s'aprovin reglaments que després no tiren endavant. En trobaríem molts exemples, i ara el que em ve a la memòria és el Codi Ètic que contempla la creació del Comitè d'Ètica que s'ha de reunir anualment i que no es reuneix.

L'administració pública no és àgil, hi ha molts entrebancs que la fan feixuga, però no es pot permetre que les persones que decideixen presentar-se per gestionar les institucions públiques no siguin metòdics ni es responsabilitzin d'allò que aproven, a vegades per unanimitat de tots els partits polítics. Aquest desmanec és palpable al nostre Ajuntament, i algú hi ha de posar remei.

Sempre he defensat la iniciativa de les persones que opten per entrar a governar un municipi, que acostumen a ser molt criticades per la ciutadania, perquè mai es fa prou bé al gust de tothom, però també hem de convenir, que amb bona fe i bones intencions no n'hi ha prou. Cal empenta, coneixement i presa de decisions, i, com en el cas que comentava, no fer passes en fals. Tot allò que es comença s'ha de seguir fins al final. Deixar coses a mitges és una bona font de crítiques dels vilatans, perquè una vegada dipositada la confiança, per unes decisions preses, s'arriba a la conclusió que tot es converteix en fum, i que passen els anys i no s'ha avançat gens.

M'agradaria des d'aquí animar els diferents grups municipals presents al Consistori de la meva vila, que es prenguin seriosament el tema de l'habitatge, dels futurs habitatges socials que, si no es planifica bé, es poden convertir en una bomba de rellotgeria.

En el fons del cor de les persones

En situacions límit i dramàtiques sempre hi ha la part positiva que t'anima a pensar que no tot és negatiu. La resposta ciutadana a les crides desesperades com poden ser en temps de guerra, diuen molt del fons de les persones. Ja sé que podem parlar de contradiccions, incoherències, i que no sempre s'actua de la mateixa manera. Trobar la part fosca i negativa de les coses sempre s'hi és a temps, però és bo parar-se un moment a valorar la bona fe de moltes persones, a l'hora de donar suport als que s'ho estan passant malament.

Aquests dies hem pogut observar com persones d'arreu han acudit a les fronteres amb Ucraïna per intentar ajudar, ja sigui oferint menjar i roba, o acollint els ucraïnesos que abandonen el seu país víctimes de la guerra embogida. A casa nostra també hi ha hagut recollida d'aliments i material per enviar a Ucraïna.

Hi ha qui ho critica, perquè és cert que no sempre s'ha actuat de la mateixa manera. Podem retreure al govern espanyol i en general els europeus, la diferent manera de valorar unes immigracions d'unes altres. Mentre acollim els ucraïnesos, tanquem les barreres del sud d'Espanya perquè no hi puguin entrar milers de subsaharians. Espanya té un deute pendent amb el Sàhara, que provoca vergonya des de fa molts anys.

És bo valorar la situació en què ens trobem i la necessitat de reaccionar de pressa abans no sigui tard. Les bombes estan caient, i ja són moltes les víctimes innocents per culpa d'una guerra que no han provocat. És per això que convé tenir el cap fred, i en tot cas tenir-ho en compte per parlar-ne més endavant. Ara el que prima és trobar solucions a les demandes urgents que arriben de manera continuada i massiva.

Tot el suport a les mesures preses pels nostres governants, a l'hora d'acollir els ucraïnesos, i en tot cas, quan arribi la calma, que esperem que sigui el més aviat possible, tindrem temps, i ho haurem de fer, de valorar què hem fet bé i què no, i quina ha de ser la nostra actitud davant la injustícia arreu del món. Podem assumir la nostra part de culpa, però hem d'agrair la voluntat de l'anonimat per alleugerir la pena a les actuals víctimes de la guerra.

La invasió dels animalistes

Com en totes les coses sempre hi ha qui es passa de frenada i provoca més mal del que vol evitar. Aquests dies hem llegit sobre accions d'animalistes en granges d'animals a les nostres comarques. Han entrat en espais privats i han volgut actuar en defensa d'aquells animals "explotats" pels grangers i pagesos. 

Si miréssim enrere veuríem com ha funcionat l'explotació ramadera des de sempre i de ben segur que, amb alguna excepció, mai s'han tractat tan bé els animals com ara. També el govern de la Generalitat té els seus mecanismes per comprovar el correcte funcionament de les explotacions, i en tot cas seria en aquest estat on s'hauria de reclamar i no entrant a les granges i prendre's la justícia per la seva banda.

Els moviments animalistes entenc que tenen els seus principis de bona fe, i les ganes de protegir els animals de la mala praxis dels humans. La teoria és molt bona i fins i tot cal donar-hi suport. Malauradament a la pràctica no sempre s'actua amb aquest to i es cau en les exageracions confonent animals i humans. Una cosa és defensar el bon tracte a les bèsties i una altra de diferent és anar en contra del seu consum. 

Probablement és aquesta confusió la que acaba provocant aquest abús dels animalistes en contra de les explotacions ramaderes. Una cosa és el que t'agrada i una altra de diferent és atacar allò que no t'agrada. La societat ha de procurar-se les normes de comportament i no tot és excusa per fer complir allò en què creus.

Des de casa molts ànims a la Marta Pascal

Sempre s'ha dit que la política és desagraïda i, si se'm permet, encara més quan s'actua de bona fe. En política tot són retrets i no sempre merescuts. Només pot justificar l'interès a entrar-hi, les ganes de servir la ciutadania, el teu poble o país. Les ganes de ser partícip de la gestió pública. Descarto aquelles persones que només esperen enriquir-s'hi, o no els fa cap fàstic fer-ho.

Avui m'ha agradat la columna de Xavier Bosch a la contraportada de l'ARA, parlant de la Marta Pascal. Crec que és de les poques paraules amables que he pogut llegir aquests dies sobre la Marta, i em sap greu que sigui així.

D'alguna manera la Marta Pascal a casa sempre l'hem mirat amb bons ulls. És vigatana, però a més coneixem la seva família. El seu germà petit va estudiar amb el nostre fill, encara que només fos un any, i la Marta, juntament amb la seva germana, va ser alumna de la M. Àngels. A part de tot això, anecdòtic, no ens ha semblat que ho fes tan malament, sinó tot el contrari. Podem pensar diferent d'ella, però crec que ha afrontat molt bé la difícil època que li ha tocat viure. M'agrada l'article d'en Xavier Bosch.

Fa un parell de dies, en aquest mateix bloc, parlava del PDECat. Què els ha passat? Em costa d'entendre la seva situació, i no ho tenen fàcil en aquests moments. ERC no ha acabat de trobar la persona que substitueixi Junqueras mentre estigui a la presó, però el PDCAT no ha pas fet millor. La bicefàlia Torra-Puigdemont no és fàcil de portar, i ja se sap tants caps, tants barrets.

Desitgem que la Marta es sobreposi de la situació viscuda i continuï treballant des d'on ho consideri millor, per fer avançar aquest nostre país que en aquests moments es troba en un atzucac.

C's i la corrupció que deien voler combatre

Sembla ser que els que havien de ser garants de la puresa, honorabilitat i honestedat de la política, resulta quo no ho són tant. Des del primer dia es varen manifestar contraris a qualsevol tipus de corrupció exigint als altres partits que decantessin els seus càrrecs imputats en actes de corrupció.

Hem pogut veure que, tot i els pocs càrrecs que ostenten al llarg de la geografia espanyola, ja han estat denunciats i fins i tot imputats en actes corruptius. No només han estat defensant fins a la darrera hora el partit més corrupte de la democràcia europea, el PP, sinó que també té polítics suposadament corruptes.

Això passa per voler donar lliçons al altres pensant que la gent és estúpida i que ens ho creiem tot. És cert que la ciutadania és força innocent, i en un principi anem de bona fe escoltant aquell que promet netejar la porqueria, però de seguida ens adonem i distingim qui ens enganya de qui va de bona fe.

Des del primer dia sabem que Rivera és un titella posat per persones de mala fe que han trobat en ell i el seu partit la manera d'infiltrar la discòrdia a la societat. És cert que se n'han sortit, però encara no han guanyat. La força de la població ha estat per ara suficient per evitar que un discurs fals i traïdor pugui vèncer, malgrat la crisi de societat i els problemes que tenim davant nostra plantejats.

C's és tan o més corrupte que altres partits condemnats fins ara. La diferència està en què encara no governen en suficients llocs com perquè sigui notòria aquesta lacra que tenen intrínseca i que mostraran si la ciutadania no evita donar-los la seva confiança. Rivera i els seus són la lacra en potència d'un estat en hores baixes i amb un futur encara incert.