L'entrada de Podemos al govern espanyol no és gratuïta i no hi ha dia que no se'n pugui parlar, perquè ho paguen dia rere dia. Avui ha estat el vot contrari a donar a conèixer l'historial de l'exinspector franquista a qui l'any 2018, no fa tant, es volia deixar sense medalles per un reconeixement indigne a la seva feina al cos de policia.
Què passa amb Podemos? Les paraules se les emporta el vent, i les promeses esdevenen una farsa mal dissimulada. De qui ens podem fiar? En política ja es veu que de ningú. De Pedro Sánchez ho sabem des del primer dia, però de Pablo Iglesias es podia esperar una altra cosa. Ha estat just tocar poder i adonar-nos que és fals com tots els altres.
La gràcia que Podemos entrés al govern era observar com resolien els petits conflictes del dia a dia amb el seu soci de govern. De seguida ho hem descobert, i sembla ser que la tàctica és afluixar i fer marxa enrere de molts dels seus principis ideològics.
Diuen que en posterioritat a la votació, quan ha rebut tantes crítiques, ha manifestat que havia estat un error. M'agradaria saber de quin error em parla, si del sentit del vot, o d'haver quedat en evidència davant dels seus i dels altres.
No serà la darrera vegada que veurem contradir-se en la seva gestió pública. És molt diferent governar que estar a l'oposició. Quan no es tenen responsabilitats de govern és fàcil opinar i criticar. El més difícil és mantenir-se coherent quan tothom et mira perquè tens poder de decisió.
