Moltes gràcies Adel per fer-nos estimar el teu país

Això s’acaba. Arribem al final del viatge amb dos dies dedicats pràcticament a desfer el camí fet, amb alguns moments per acabar de gaudir de l’experiència d’haver visitat un país que per a nosaltres era desconegut, amb milers d’anys d’història. Si alguna cosa hem après és que gairebé tot està descobert. Les diferents civilitzacions que han poblat el planeta han anat aprofitant el llegat dels seus antecessors, adaptant-t’ho a la seva cultura i costums, i afegint-hi novetats. 

La persona que ens ha acompanyat durant el viatge s’ha esforçat per fer-nos entendre que la cultura egípcia coneixia moltes de les coses que nosaltres donem per sabudes. Hem tingut la sort de ser guiats per l’Adel, un apassionat del país i la seva cultura, i també molt crític amb la gran ignorància de la seva gent vers aquesta cultura i coneixements.

L’Adel te l’autoestima de país molt alta, és una persona culta, i al mateix temps amable, i amb moltes ganes que la gent que acompanya marxin amb un bon coneixement de la història del seu país, i que siguem capaços d’estimar-lo i respectar-lo. Molt crític dels que per ignorància han malmès anys de cultura, i esperançat amb el govern actual, amb la confiança que serà capaç de situar el seu país al lloc que li correspon, per saviesa i tradició.

Tornarem a casa amb moltes coses apreses del país que ens ha acollit durant deu dies. Ens ha sabut greu veure-li les vergonyes, com és el nivell de brutícia i poc respecte pel medi ambient, però els ho perdonarem tot encoratjant-los a esforçar-se a millorar en netedat. Els agrairem la seva amabilitat i que tinguin la paciència d’aguantar els turistes que envaeixen el país, encara que  siguin conscients que això els aporta recursos per millorar la seva economia.

Ens hem acostumat al sol i les altes temperatures, una mica entrenats per l’augment que també hem experimentat al nostre país. Tornarem una mica més morenos, però sobretot il·lusionats i amb moltes ganes d’explicar la nostra experiència als nostres amics i coneguts, i també, seguint els precs dels amics egipcis, animar-los a venir a experimentar-ho personalment i gaudir-ne.

Més sobre el diari ARA

Avui m'he entretingut a llegir els comentaris que han aparegut a les xarxes socials sobre la censura, per part del diari ARA, de l'article de qui era col·laborador seu, en Xavier Roig. Abans d'ahir ja vaig escriure sobre el tema, però no en tenia prou coneixement. Només sabia l'opinió d'una banda. Avui no és que sàpiga gaire més, però almenys he pogut constatar que realment el diari ARA havia censurat l'escrit.

Personalment em sap greu, perquè tal com deia en l'altre escrit, en sóc subscriptor des del primer número, però també deia que no em va agradar el nomenament de l'actual directora, i així vaig intentar manifestar-ho a en Carles Capdevila, encara que probablement no li va arribar el missatge.

La censura no és bona i en aquest cas considero que no ha estat encertada. No hi he trobat la gravetat dels insults que manifesta la directora de l'ARA, i en tot cas sempre queda clar que és l'opinió de qui signa l'escrit.

També em sap greu que Xavier Roig deixi de col·laborar al diari, perquè els seus escrits m'acostumaven a agradar i els podia subscriure gairebé tots. Tots sabíem que l'articulista era molt apassionat amb els seus judicis i opinions, i que era molt coherent amb tot el que deia. Qui no hi estava d'acord podia discrepar-ne o bé deixar de llegir-lo, però censurar mai és bo.

Tot i la meva opinió sobre qui està al capdavant del diari, no he pres la decisió de donar-me de baixa, i confio no equivocar-me. Hi ha bons col·laboradors encara, i tampoc tenim tanta premsa alternativa que poguem canviar fàcilment. Sí que m'agradaria, però, que els fets ocorreguts servissin per fer una reflexió i canviar la manera d'actuar. Si la tònica és la mateixa amb la resta de col·laboradors, ens trobarem amb més desercions, o bé amb articles superficials i poc crítics amb la situació política actual.