Bufetada al turisme

Un dels sectors més perjudicats per l'epidèmia del coronavirus és el turisme. El fet de tenir tancats els hotels, càmpings i hostals, també els restaurants i viatges entre províncies, i l'entrada des de l'estranger, fa que tot estigui parat. Han estat dos mesos d'inactivitat total, però el que és pitjor és que no es veu un futur gaire proper perquè comenci l'activitat.

Tot fa pensar que a mesura que anem passant a fases superiors de la desescalada, ens anirem apropant a la nova normalitat, però hi ha indicacions que ens fan dubtar que siguin favorables a un sector prou important per a l'economia del país, com és el turisme. No s'entén que fa quatre dies que el govern ha instaurat la quarantena de catorze dies per a totes aquelles persones que vinguin de fora. Aquesta mesura és una clara bufetada a les aspiracions del sector.

Costa molt d'entendre que mentre a la resta d'Europa s'estan obrint fronteres i facilitant que la gent pugui anar a l'estranger, a casa nostra s'incrementin les restriccions. S'ho han pensat bé? Com pretenen recuperar l'economia del país amb aquestes noves mesures? Calia?

Sembla que el lema "Spain is different" persisteixi al llarg dels anys. No només passava en temps del franquisme, amb l'aïllament d'Europa per la manca de llibertats, sinó que també ara quan més falta ens fa anar coordinats amb la resta del continent. 

M'imagino que, com ja ha anat fent aquest govern, rectifiqui aviat aquesta decisió i no posi més pals a la roda al sector del turisme que, tots coincidirem que cal reformar i transformar, però que no cal que l'eliminin quan la poca riquesa que ens ve de fora ve d'aquest sector.

L'actitud d'Arrimadas evidencia l'objectiu de C's

No vull pecar d'innocent i pensar que amb Pedro Sánchez de president del govern espanyol s'hauran acabat els mals de Catalunya, però sí que crec que podem avançar tots plegats, també Espanya, en posar una mica d'ordre en la gestió política, havent decantat el PP, però sobretot havent clavat una bufetada a C's.

La moció de censura ha situat C's en una posició molt complicada. Els obliga a canviar de tàctica, però a Catalunya encara no han reaccionat, ni sembla que en siguin capaços. El nomenament de Sánchez com a president del govern espanyol, i si s'acompanya d'un bon treball d'Iceta, facilitaria que C's reculés en expectatives de vot i el socialisme català recuperés posicions que no havia d'haver perdut.

Que ningú s'imagini que el PSC canviarà de bàndol, si això estàvem pensant, però sí que pot superar la tendència a esdevenir un partit residual i plantar cara al seu adversari polític, C's, que només sobreviu a base de la crispació, encara que s'hagi demostrat al llarg de la història, que aquesta pràctica no té futur.

C's, i Arrimadas, s'adonaran que la seva tàctica és infantil i absurda. Que no es pot estar enganyant la ciutadania amb rebequeries sense sentit. No es pot acusar els altres del mateix que ells fan. Si, segons ells, el president no ho és de tots, tampoc la cap de l'oposició ho és. Anar per aquest camí no porta enlloc.

Hi ha prou temes a debatre i a discutir com per realitzar una bona gestió d'oposició al govern de la Generalitat. Encallar-se en els símbols i en la falsa retòrica només vol dir una cosa: no es disposa de cap programa alternatiu per governar Catalunya. L'únic interès de C's és la confrontació i el menysteniment del país i les seves institucions. Confiem que el canvi a Madrid, recol·loqui tothom al seu lloc.

En diuen democràcia, però és autoritarisme

Com acostuma a passar en política, la decisió del Tribunal Constitucional és, a parer de cada part, una bufetada a l'altra. En el fons, però, no deixa de ser una intromissió il·legítima d'en Tribunal en contra de la voluntat del poble.

Algunes persones escriuen, com si fos una novetat, que el TC menysté la voluntat de la ciutadania i decideix al marge. Diuen que els catalans, majoritàriament, vàrem votar una opció independentista i que ara el TC, a instàncies del govern espanyol, ho ignora i decideix el que vol. Són dotze magistrats, que ocupen el seu lloc per voluntat política i majoritàriament del PP, que decideixen en lloc de milions de catalans i catalanes.

Però això no és cap novetat, sinó que ja va passar amb l'Estatut d'Autonomia que vàrem referendar els catalanes després de ser aprovat pel Parlament de Catalunya i el Congrés de Diputats espanyol, havent passat les tisores. Si això se n'anomena sistema democràtic, jo tinc molt mal entès què és Democràcia i com es viu en democràcia.

Una vegada més, doncs, la veu dels catalans és menystinguda i se'ns imposa la voluntat dels colonitzadors, per ordre d'un partit polític que em prou feines ha pogut entrar al Parlament català, en unes eleccions a instàncies del seu president, una persona ridícula que els espanyols no es mereixen tenir com a governant.

Rajoy aprovarà els pressupostos al marge del PSOE

El pitjor que li pot passar al PSOE és que després d'haver regalat la presidència del govern a Rajoy, aquest aprovi els pressupostos sense necessitat d'ells. Una bufetada a les galtes de Susana Díaz que rebria la primera gran decepció, i potser l'ajudaria a tocar de peus a terra.

El gran beneficiat de la jugada seria Pedro Sánchez, descavalcat per donar l'esquena a Rajoy, per ser coherent amb el que havia defensat sempre. Una mostra de les contradiccions que existeixen en la política, on la hipocresia té més reconeixement que no pas la lleialtat als principis propis.

Estic molt d'acord amb la notícia de Dani Sánchez "L'acord pels pressupostos descol·loca Susana Díaz", al diari ARA, que m'ha ajudat a expressar el que sento després de llegir la notícia que Rajoy podria aprovar els pressupostos, encara que fos per la mínima.

Avui és un dia trist per als socialistes i per a totes les persones que, en la discrepància, valorem el treball honest de molts polítics. Aquest és el cas de Carmen Chacon, amb qui he discrepat des del primer dia, però que també m'hi he solidaritat davant d'un tracte injust per part dels seus companys de partit, sobretot de les grans patums que no hi ha manera que els deixin en pau!

Desconeixia la seva malaltia i això em fa valorar-la més per la seva valentia, lluita i esforç, sobretot pensant que ningú no li ha posat fàcil. Davant la mort tot són floretes cap als que ens han deixat, però cal diferenciar unes persones de les altres, i el seu cas, per exemple, no té res a veure amb l'exalcaldessa de València. Humanament, totes les persones que ens deixen, sobretot quan són tan joves, es mereixen ser recordades en positiu, en tot allò que han fet per servir la ciutadania, però mai podem oblidar-nos de quin ha estat el seu comportament, i això marca diferències.

El PSOE ha perdut una gran política, en un moment que una altra dona intenta pujar fins al punt més alt que a Carmen Chacon se li va negar. Potser perquè era catalana, i això també cou dins del PSOE. Carme Chacon descansa en pau.

El CGPJ considera abusiva la nova llei de seguretat ciutadana

La consulta catalana i el dret a decidir no és l'únic tema conflictiu a l'Espanya del PP, sinó que els problemes s'acumulen, bàsicament per la incompetència del govern espanyol i el seu afany per recentralitzar i retallar drets a la ciutadania. Avui coneixíem la notícia que el CGPJ aprovava per unanimitat l'informe que qüestiona la nova llei de seguretat ciutadana. 

Fins i tot els estaments judicials que no destaquen per la seva autonomia política, esbiaixats a la dreta que governa, estan en contra de les lleis aprovades per un govern amb majoria absoluta, que ho fa d'esquena a la ciutadania que els va votar.

Una vegada més el ministre inepte d'Interior ha d'admetre una actuació irregular de la policia, en aquest cas en els aldarulls del final de la manifestació de dissabte passat a Madrid. Aquesta actuació reprovable se suma a la bufetada que rep del Consell General del Poder Judicial, que critica durament el text i considera inconstitucionals diferents articles, entre els quals hi ha el que permet la detenció d'una persona per negar-se a identificar-se davant la policia.

La llei de seguretat ciutadana representa una marxa enrere en el respecte de drets elementals de les persones, que només podia ser impulsat per una força amb reminiscències feixistes. El PP s'està lluent i deixant en evidència aquelles persones que el posaven en el mateix sac del PSOE. Dissortadament moltes persones hauran hagut de patir-ho per entendre a qui donaven tot el poder per fer i desfer sense cap tipus de garantia democràtica. 

El ministre d'Interior no dimitirà ni serà cessat, tot i les reiterades proves de la seva incompetència, per la simple raó que qui el va col·locar és tan o més irresponsable que ell. La política de girar la mirada al costat contrari és el pitjor error que es pot cometre i la més gran irresponsabilitat d'un president de govern.

Avui Canal 9 i demà Telemadrid?

La notícia estrella d'avui és, a casa nostra, el tancament de Canal 9, que va fer públic ahir el president Fabra, després que es conegués que el Tribunal Superior de Justícia havia tirat per terra l'expedient de regulació d'ocupació que deixava al carrer a gairebé  mil treballadors. El govern valencià va dir... com que no ens deixen acomiadar mil treballadors, els hi enviarem a tots.

S'ha escrit molt en vint-i-quatre hores, i s'ha escrit de tot. S'ha criticat molt la decisió del govern valencià per les repercussions que té. No deixa de ser una bufetada a la llengua i cultura valenciana, que no és la del president ni el seu govern. Ha estat una bona excusa la decisió del Tribunal?

També hem pogut llegir crítiques a la direcció i treballadors de la Radiotelevisió Valenciana, a qui acusen de moure's quan els tanquen l'emissora, però que fins ara han anat fent el joc al PP, contra els interessos dels qui ara els demanen suport.

La informació que ens ha arribat a Catalunya no ens feia caure simpàtic el Canal 9, però s'ha de reconèixer que els ulls que ho jutjaven no eren massa objectius. Aquí sempre hem mirat el País Valencià amb ulls de Països Catalans, totalment en contra del postulat del PP. És per això que qui ho ha de jutjar són els teleespectadors valencians i valorar què s'ha fet malament i quina part de culpa té cadascú, o si només es tracta d'una jugada del partit en el govern per arraconar tot allò que faci olor a catalanisme i fins i tot valencianisme.

Coincideixo amb alguns comentaristes que lamenten el tancament perquè perdrà protagonisme la notícia de proximitat. Les emissores generalistes i privades acostumen a perdre's en els programes globalitzats, amb poc arrelament en el territori. És una llàstima i, al meu entendre, un error més del PP.