Val més caure en gràcia que ser graciós!

No sé per què m'ha vingut al cap aquesta frase quan pensava amb en Plácido Domingo i en Julio Iglesias. Segurament ho hauria d'enfocar diferent i arribar a la conclusió que els partits polítics, que són l'eina per fer rotllar l'engranatge de la democràcia representativa han assolit una força desproporcionada en àmbits que n'haurien d'estar al marge, un d'ells el judicial, però no només aquest.

Aquests dies llegíem les acusacions d'unes persones d'haver estat maltractades pel cantant Julio Iglesias i que probablement el portarà a judici, i no fa pas tant de temps que el protagonista d'històries semblants, em refereixo a maltractament a les dones, era un altre cantant, en aquest cas el senyor Plácido Domingo.

Tot i els molts testimonis sobre el comportament del cantant d'òpera, al final no va passar res, i el que és pitjor, encara va rebre aplaudiments i suport del públic, com si es tractés d'una víctima i no pas del presumpte violador.

M'imagino que una cosa semblant passarà amb Julio Iglesias. No hi ha res com tenir poder i fama i, sobretot, tenir el suport de partits polítics que ens han governat i ho tornaran a fer. És per això que comentava que els partits polítics actuen més enllà de la política i creen una xarxa d'autoprotecció encara que això representi menystenir possibles víctimes d'un abús de poder.

Mentre permetem que els poderosos puguin fer el que els plagui i encara els hi riem les gràcies, existirà gent oprimida i indefensa que ningú els farà cas, ni tan sols els tribunals de justícia. No podem avançar-nos als esdeveniments ni acusar sense proves suficients als presumptes assetjadors i abusadors, però una vegada demostrats els fets no hi pot haver cap excusa, i encara menys els diners i la fama, que els estalviï la pena. 

Si volem un món just, hem d'aplicar la justícia a tothom per igual, encara que ens hagin donat suport en campanya electoral o formin part d'un grup de persones selectes que es fan mirar. No podem caure en el parany de deixar-nos enlluernar per l'èxit, que no sempre és sinònim de bon comportament.

Sentència judicial injusta i provocadora

Un dia més hem de lamentar el funcionament de la justícia a l'estat espanyol. Una justícia que, a més de lenta, sentencia segons uns criteris arbitraris que ningú no entén. No sé què passa amb els jutges espanyols, però provoquen indignació dia rere dia.

No estic parlant del procés, ni de la violència sense acreditar, sinó del judici dels coneguts com "la manada", que no els acusen de violació, sinó simplement d'abusos sexuals. Quin criteri fan servir els jutges per decidir si l'atac de cinc joves a una noia és violació o simplement abús sexual? Com ha de respondre la noia assetjada perquè el jutge corresponent s'adoni que no només han abusat d'ella, sinó que també l'han violat?

Avui Europa podrà veure una altra resolució judicial espanyola que resulta incomprensible. Mentre tenim uns joves tancats a la presó des de fa més de cinc-cents dies, pendents de judici, per haver-se barallat amb un guàrdia civil, ens expliquen que els cinc joves que varen abusar i violar la noia durant les festes de San Fermín, no els hi tenen en consideració la violació, i a sobre hi ha un vot particular que els deixaria lliures!

Incomprensible i indignant. Aquesta és la justícia que s'imparteix a Espanya, una mostra més que l'estat no està en condicions de ser considerat un estat democràtic del segle XXI a l'Europa occidental. Tot això fa que molts haguem deixat de creure en la Justícia. Tal com algú deia a les xarxes socials, potser sí que haurem de témer més els jutges i policies que no pas els violadors. 

El ressorgir del feixisme a Espanya és de qui l'alimenta

He llegit que Pablo Iglesias culpa els independentistes per fer ressorgir el fantasma del feixisme. Això és el mateix que culpar les noies que amb els seus vestits provoquen els violadors. En això també hi està d'acord? 

El problema, senyor Iglesias no són els independentistes, el problema són els feixistes, i una bona mostra han estat les manifestacions d'uns i altres. Mentre els primers no han causat danys, els segons sempre han acabat amb trencadisses i cremades de banderes i altres objectes. Aquesta és, entre altres, la gran diferència entre uns i altres.

Estic segur, senyor Iglesias, que esteu més a prop dels independentistes, encara que no us agradi la idea, que no pas dels feixistes, però les vostres afirmacions són molt perilloses i injustes. No hi ha res que pugui justificar les accions dels feixistes, i per tant no hi ha dret que vulgueu donar les culpes a qui no en té.

És cert que tota acció provoca una reacció, però cadascú ha de ser responsable dels seus actes, i no la dels altres. De la mateixa manera que el govern del PP és responsable, o ho hauria de ser, de la seva política recentralitzadora i restrictiva vers Catalunya, els independentistes, molts dels quals se n'han fet per culpa de la política del PP, són responsables dels seus actes. De moment, crec que queda molt clar qui actua amb responsabilitat, encara que no us agradi, i qui no ho fa, que tampoc us agrada. El ressorgir del feixisme a Espanya és de qui l'alimenta. Passi, doncs, la culpa als hereus del franquisme.