Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Descentralització. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Descentralització. Mostrar tots els missatges

dilluns, 18 de maig del 2020

La inoperància interadministrativa

L'organització administrativa a l'Estat espanyol no funciona perquè no s'entén com una manera de fer més eficaç i eficient la seva gestió, sinó més aviat com una disputa entres les diferents administracions per veure qui té més poder i qui condiciona la gestió de les altres. L'Estat no es fia de les administracions autonòmiques ni aquestes de les locals. Cadascuna fa el seu paper, segons està descrit, però sense posar cap facilitat a les altres administracions, sinó més aviat tot el contrari.
El problema descrit el pateix, com sempre, l'administrat que, en el fons, tant li és qui en té competències i l'únic que demana és ordre i rapidesa en les tramitacions, però amb l'afegit que qui acostuma a donar la cara és l'administració local, que per altra part és la que menys poder té per decidir.
Precisament ara, arran del coronavirus, els ajuntaments han fet inversió i han deixat d'ingressar per fer front a temes de primera necessitat i molts, els sanejats, no tenen autorització per poder utilitzar el superàvit per a aquestes despeses sobrevingudes. El més trist és que s'ha demanat amb insistència i l'administració de l'Estat no dona resposta. Aquesta inoperància la pateixen els ajuntaments, i sembla que a l'Estat no els és cap problema.
Com deia al començament, l'administrat es troba indefens davant de tanta ineficiència i sobretot aquesta lluita entre administracions, per malfiança i competitivitat. Llavors ens parlen de federalisme i descentralització. Tot és pura comèdia per anar passant el temps i viure de la rifeta.

dissabte, 25 de gener del 2020

Perpetuar-se en el càrrec no és bo

Investiguen Ribó per corrupció i ell manifesta que es tracta d'un error, i que en cap cas se'l pot considerar corrupte. El fet d'acceptar regals des de l'administració sempre provoca malfiança. Sempre s'ha dit que el millor és no acceptar obsequis per evitar que algú ho mal interpreti.
Sembla ser que Rafael Ribó va ser convidat a viatjar a Berlín a la final de la Champions, per un empresari que està immers en la corrupció del 3%. A partir d'aquí tothom és lliure d'imaginar el que més li agradi. No hi ha dubte que l'oposició ho fa servir per desgastar tot allò que formi part de les institucions catalanes, doncs ja no és anar en contra d'uns partits polítics, sinó del mateix país, perquè no hi creuen més enllà d'una descentralització administrativa.
Ribó fa més de 15 anys que ostenta el càrrec de síndic de greuges i seria bo trobar-li un relleu. No hi ha manera que els partits polítics es posin d'acord amb un successor que agradi a tothom, però s'haurien d'adonar que la perpetuació en els càrrecs no és mai bona, encara que no sigui culpa del propi implicat.
Rafael Ribó ja es va presentar al Parlament i va declarar sobre l'assumpte pel qual ara se'l vol investigar. En aquella ocasió ja va deixar clar que considerava un error l'acceptació de la invitació, però a algú no li sembla suficient. Si al darrera de la invitació no hi ha res més, per què se'l pressiona que dimiteixi, quan encara no hi ha relleu? ¿Potser volen que desaparegui la figura del síndic i que ens movem a través del defensor del Poble espanyol? Probablement les coses van per aquí.

dijous, 16 de juny del 2016

Afloren les contradiccions en la campanya electoral

D'aquesta campanya electoral destaco les contradictòries declaracions de polítics d'un mateix partit, en funció del públic de torn. Abans es dissimulava un xic, per allò de la imatge, però darrerament sembla com si donés punts i es proclama amb absoluta normalitat i sense passar vergonya.
El més coherent sempre ha estat el PP que ha predicat sempre el mateix missatge, contrari als interessos de Catalunya, tant si es tractava de polítics madrilenys, extremenys o catalans. Ja he comentat més d'una vegada que l'actitud dels populars bascos respecte al País Basc no ha tingut mai res a veure amb l'actitud dels populars catalans respecte a Catalunya.
El PSOE seria el posicionament contrari. No diu el mateix el PSC que els socialistes andalusos, sobretot des que els presideix la Susana Díaz. El problema és que el PSC no hi pinta res i accepta totes les humiliacions dels companys estatals.
En el cas de C's, que són tant o més centralistes que Rajoy, no tenen contradiccions entre ells, però sí que el seu missatge és diferent quan parlen a Catalunya de quan ho fan a la resta de l'Estat. Encara no tenen grans conflictes interns, o si més no els mantenen força amagats.
Finalment, dels quatre grans partits espanyols hi ha Podemos que, al meu entendre, ha variat des de l'inici, amb un Pablo Iglesias molt centralista, però que les circumstàncies l'han modulat una mica, sense que puguem donar-li cap premi a la descentralització. En tot cas ho dissimula, més que tot perquè necessita els vots de la perifèria. El corredor del Mediterrani, però, el deixa en evidència.

dilluns, 8 de juny del 2015

Negociacions i pactes per no canviar res

Les negociacions i "amenaces" de pactes són dignes d'analitzar. Es tracta de projectes de ciutat o estratègies de partit? Els diferents polítics busquen la millor proposta per als municipis o simplement aconseguir el màxim poder possible? Els nous partits són realment tan nous? Tan revolucionaris? Voleu dir que no ens estan enganyant?
Avui llegia dos titulars seguits: "El PP presidirà el parlament madrileny i Ciutadans n'ocuparà la vicepresidència primera" i "Ciutadans s'ofereix a PP i PSPV per governar València i evitar que Compromís obtingui l'alcaldia". És a dir: "PP i C's fan un primer pas per governar a la Comunitat de Madrid" i "C's disposats a reprendre les negociacions amb el PSPV per donar-li la Generalitat si aïllen Compromís a València". A què juga Albert Rivera? On és la nova manera de fer política? 
Molt en temo que el canvi no ha arribat ni arribarà. C's és un partit polític calcat a PP i PSOE. Rivera ha pretès fer veure que amb ell arribava el canvi a la política i l'única cosa que pretén és canviar cromos i posar-se al lloc dels altres, tant li fa si és el PP com el PSOE. Ciutadans té clar una cosa, i aquesta és la centralització del poder. No pot suportar res ni ningú que faci olor de descentralització i encara menys independència. C's només accepta el nacionalisme espanyol. En això coincideix amb el PP, i no tant amb el PSOE, perquè els socialistes espanyols no ho diuen clarament, encara que pensin el mateix.
És per això que Rivera no vol sentir a parlar de Compromís, ni ERC o CIU. Es tracta d'uns partits polítics a arraconar. C's en té prou en poder pactar majories i substituir el paper de CIU o PNB en el futur d'Espanya. C's és un partit que va interessar al PP per a Catalunya i li ha sortit bord perquè ha crescut a Espanya. Tot i així, si el PP no bada, pot utilitzar C's per continuar governant encara que sigui des de la trinxera.
No serà Rivera qui canviarà la manera de fer política. Ho serà Pablo Iglesias? Ada Colau a Barcelona? Carmena a Madrid?