Casado i Rivera, quin parell d'obsessionats!

A vegades penso que el senyor Rivera no està del tot fi. La seva obsessió per l'article 155 de la Constitució és malaltissa. Trobeu normal que es presenti amb el president en funcions per dir-li que no el farà president, però que té tot el seu suport per aplicar el maleït article? Creieu que és propi d'una persona en els seus cabals? No vull pensar malament, però passa que quan una persona s'obsessiona en una cosa no hi ha manera de fer-li entendre que ha de sortir del forat. Que no en treu res d'anar insistint i insistint. Ja sé que a cop d'insistir a vegades els fets es veuen diferents, però en aquest cas...

Ni Casado ni Rivera s'han adonat que han fracassat en l'estratègia electoral, i mira si no se n'han adonat, que encara insisteixen en el mateix. Els ciutadans espanyols, majoritàriament els han deixat anar. No han volgut que amb Vox aconseguissin destrossar el país, però ells no se n'adonen. Potser els seus sí, i potser per això el PP ha demanat a Casado que se'n vagi al centre, que recuperi tot allò que ha malgastat, per la seva obsessió de fer mal a Catalunya.

Consideraríeu un bon granger aquell que mata la gallina dels ous d'or? Doncs Casado i Rivera han intentat aniquilar la regió que més fa per mantenir el país en dansa, i ho han intentat de la pitjor manera possible. Al final t'adones que la gent és més intel·ligent i assenyada del que molts es pensen, sobretot aquests que utilitzen les amenaces i l'odi per guanyar posicions, i sortosament no se n'han sortit.

Uns sediciosos que animen a votar

Em disculpareu si us dic que desconfio de tothom. Com que la meva formació en dret és mínima se'm fa estrany certs comportaments en nom de la llei, ja no sé si es tracta d'una interpretació interessada o bé d'un desenvolupament que em costa d'entendre. Sigui com sigui, el que és cert en aquests moments és que els interessos polítics i l'aplicació de les lleis van totalment de la mà, i allò de la divisió de poders ha passat a la història.

Fins ahir sentíem parlar de sedició en boca de la Guàrdia Civil, avui, però, ha estat la Fiscalia de l'Audiència Nacional qui l'ha utilitzat, acusant els presidents d'Òmnium i l'ANC de sediciosos. A mi no m'ho sembla, potser perquè no tingui clara la definició. Acusar de sediciós qui anima la gent a votar em resulta estrany. Algú m'ho pot aclarir?

Una altra confusió d'aquests dies és diferenciar entre "alertar" i "amenaçar". ¿El governador Millo alerta o amenaça els directors d'Instituts, si obren les portes el dia 1 d'octubre? Hi ha una expressió molt repetida, però poc assumida, que distingeix "la raó de la força" de "la força de la raó". Ja en temps d'escolarització experimentem la diferència entre els "matons" que tot ho volen acabar solucionant a bufetades, d'aquells que intenten argumentar, però que acaben amb un ull de vellut.

La tàctica de Rajoy, de deixar que l'adversari es cansi, normalment d'avorriment, en aquesta ocasió no li ha sortit prou bé, i al final ha hagut de recórrer a practicar la raó de la força. Aprofitar el seu poder militar, policial i judicial per aniquilar qui pretenia col·locar una urna, després de ser impossible dialogar.

La posició del PP i C's l'hem entès des del primer dia. Aquests darrers varen néixer precisament per atacar Catalunya, des de dins, i més tard també des de fora, però més difícil ha estat copsar el posicionament del PSOE i sobretot del PSC. L'ambigüitat que havien practicat els ha estat difícil de mantenir, i finalment han caigut en mans i territori del PP. Hauran de passar molts anys perquè puguin arribar a ser una alternativa de govern. És una llàstima, però qui la fa, la paga!