Teorema del mico a TV3

Avui és la darrera emissió de la sèrie de falsos documentals Teorema del mico que TV3 ha emès aquest mes de juliol i que de ben segur ha sorprès a molta gent. Em consta que algú s’ha disgustat perquè més d’un s’ha cregut que el documental era seriós i que allò que ens explicaven era verídic. Al final ens creurem que som bona gent i ens ho empassem tot, per estrany que pugui semblar.

S’ha de dir que he fet una excepció al que ve sent habitual a casa i he mirat els programes. Reconec que m’he desapuntat de la colla de seguidors de programes televisius, i en concret de TV3, que era pràcticament l’únic canal que seguia. I l’he seguit sobretot perquè era el debut del meu nebot en la direcció d’una sèrie televisiva. 

Admiro l’enginy i la capacitat de reclutar persones conegudes en el mitjà televisiu i l’actuació d’altres que han esdevingut uns intèrprets amb un paper que en alguns moments donava la sensació que era real. No he caigut en la trampa perquè estava avisat d’entrada, però he seguit la trama per veure com es desenvolupava en cadascun dels capítols. Havia vist el primer capítol, centrat en la meva ciutat natal, perquè la cosa no és tan senzilla com bufar i fer ampolles. Feia molt de temps que els responsables del projecte hi anaven al darrere, i al final ho varen aconseguir.

Reconec que no he seguit de prop la crítica, i per tant no sé quina és l’opinió general. La televisió ens ha acostumat a veure documentals que ens han servit per descobrir coses que probablement no hauríem arribat a conèixer mai. En aquest cas ens estaven enredant subtilment, amb un conjunt d’entrevistes i opinions que ens volien fer creure una realitat que no és. Aquí és on algú no hi haurà estat d’acord. Hem estat crítics amb la manipulació dels mitjans de comunicació, però no ens podem confondre. Aquí l’engany era temporal i força innocent. Al final es desvetllava el secret i la, diguem-ne, innocentada. Tant de bo que les notícies i falses entrevistes que ens acostumen a presentar els mitjans de comunicació fossin d’aquest estil i que al final ens desvetllessin que tot plegat havia estat una ensarronada, però la realitat no és aquesta.

M’agradaria que la crítica a la sèrie fos favorable i que animés els seus creadors a continuar treballant en nous projectes. L’efecte trencador de la sèrie és interessant i probablement estem mancats d’aquests trencaments a la nostra vida. Jo prometo seguir-los, encara que hagi de fer una excepció en el meu actual hàbit de tenir la televisió en standby la majoria d’hores del dia.

Una innocentada continuada

Avui, 28 de desembre, recordo el costum generalitzat de prendre el pèl a la gent amb notícies falses i tot tipus de bromes. La majoria eren innocentades que no feien mal, no comportaven grans disgustos i més aviat provocaven somriures. Han passat els anys i el dia 28 ja no destaca per les innocentades, i només n'ha quedat alguns reductes. Demà sabrem de què s'ha fet broma. 

Aquest canvi, però no significa que regni la veracitat de les notícies, sinó que les innocentades duren tot l'any, ja no es concentren en un dia del mes de desembre. En aquests moment no hi ha dia que no ens llevem amb alguna notícia que no sigui una innocentada, una presa de pèl. Ens el prenen tant que ja no es creiem res.

La presa de pèl està en mans de les institucions de l'Estat, també del nostre govern i els receptors som sempre els mateixos. Vivint desconeixent la meitat de les coses i ens sorprenen notícies que volen ser verdaderes, però que falsegen la realitat.

Els catalans, ja no necessitem el 28 de desembre, perquè portem uns anys que la innocentada és diària, ja sigui l'empresonament de terroristes que queden en llibertat als tres mesos, o presos polítics i exiliats que continuen a la presó o a l'exili malgrat les sentencies europees.

Els temps canvien, és cert, i a casa nostra hem passat a ser un país enganyat a la força, amb els nostres líders empresonats, i amb uns recanvis que fan riure, per no plorar.

La innocentada de Ciudadanos

Haig de reconèixer que he trobat molt ocurrent la innocentada que ens han brindat Ciutadans la jornada del 28 de desembre. En un primer moment he pensat que la notícia anava de debò, i que realment pensaven que per respecte a la democràcia se'ls havia de reservar la presidència del Parlament a ells. Després he entès que es tractava de la innocentada del dia, i que ens volien fer riure una estona. Ha estat bé.

De fet, si les passades eleccions s'haguessin celebrat avui, la innocentada hauria estat el resultat. No em direu que no és una gran innocentada comprovar que el partit polític més anticatalà que us pugueu imaginar hagi acabat guanyant les eleccions! Això només ens pot passar a nosaltres els catalanes, que a més d'anar amb un lliri a la mà, no sabem què és anar junts.

Ara inventarem la proclamació del nostre president telemàticament, i no sé què més haurem de fer per ser la riota de molts. És això! Aquesta és la innocentada que ens arriba des de Brussel·les, la innocentada de la llista del President, on ERC també hi hauria treballat.

N'han sortit més d'innocentades. Algú ha fet córrer que el president del Parlament podria acabar sent Xavier Domènech. Potser d'aquesta manera amortitzaria el seu desembarcament a Catalunya. Dels socialistes no sé quina notícia em podria servir per penjar-li la llufa. De fet Miquel Iceta fa molt temps que es dedica a penjar-nos la llufa, però se li veu molt el gest i de seguida ens la traiem de sobre. Ell no seria capaç de proposar-se com a president del Parlament, encara que potser seria l'única cosa que no li tombarien des del PSOE. 

Rajoy és la pitjor innocentada

Recordo que abans el dia dels innocents era molt típic que algú o altre et fes alguna innocentada, des dels ninots enganxats a l'esquena fins a la moguda de lloc d'algun estri de casa teva, del teu calaix a la feina... realment es tractaven d'actes molt innocents. 

Als diaris i emissores de ràdio també es va posar de moda dir-ne alguna, i es tractava d'aconseguir fer-ho creure al més gran nombre de persones possible. Com moltes coses en la nostra vida, se'n va abusar, fins a l'extrem de resultar molest, i de mica en mica es va refredar i eren menys els mitjans de comunicació que conservaven la tradició. 

Actualment diria que en queden ben pocs, sobretot a l'entorn i àmbit on accedeixo, i si en queda algun, de ben segur que m'ho empasso com a real, ja que no hi ha dia entre els 365 de l'any que no llegim alguna notícia que podria passar ben bé com a innocentada. És allò de que la realitat supera la ficció. 

Dir que Rajoy és una innocentada es mereix una explicació. Potser seria més encertat dir que és una calamitat i un despropòsit. Ho hem pogut llegir en més d'un article periodístic que Rajoy ha aconseguit ser considerat el pitjor president de la nostra democràcia. La llàstima d'això és que hi ha gent que ho ha patit més que d'altres, i el seu sofriment trigarà anys a solucionar-se.

Aquests dies parlem molt de Podemos, de regeneració democràtica, d'independència... però al marge del que més ens pugui agradar, la prioritat passa per desempallegar-nos de l'actual president, el seu govern i la seva majoria absoluta, i tornar a un Estat de dret just, que vetlli per a tots els ciutadans, començant pels més pobres, i tingui en compte el que diu la Constitució sobre el dret de tothom a un habitatge digne i adequat, per posar un exemple. En aquest punt de la Constitució no s'hi han fixat gaire, tot i la seva fixació amb la sagrada Constitució.

Tant de bo demà ens despertéssim i poguéssim comprovar que el govern Rajoy hauria estat una innocentada del 28 de desembre que no té continuïtat ni possibilitat de reproduir-se.