La rectoria s'ha esfondrat

Probablement, moltes persones que transitem pels carrers de la nostra vila no ens havíem adonat de la majestuositat de la façana de l'antiga rectoria d'Arenys de Mar. El carrer de l'església és estret i això fa que no hi hagi prou perspectiva per contemplar els habitatges. També passa que anem a la nostra bola, fins i tot amb el mòbil a les mans, i no ens fixem en el patrimoni urbà, que és prou interessant. 

He aprofitat la fotografia que reprodueix la web de Ràdio Arenys per il·lustrar aquest escrit perquè serveixi de memòria atès que, després de l'ensorrament de l'interior de l'edifici, la façana s'haurà d'enderrocar, si no del tot, parcialment. La façana era considerada un bé cultural d'interès local (BCIL), però els esdeveniments d'aquest diumenge no faran possible la seva conservació. Sap molt greu perdre patrimoni, però en aquesta ocasió ens hem d'alegrar que no hi hagi hagut persones ferides. El fet que succeís en diumenge ho ha propiciat i ens n'alegrem. 

Aprofitant l'avinentesa, recomanaria els arenyencs aixecar els ulls i fixar-nos més en tot el que hi ha als diferents carrers i places. Malauradament, estem molt atents a no trepitjar les defecacions que els amos dels gossos no recullen, o a sortejar papers i trastos de tota mena que incívics, que són pocs, però molt persistents, deixen a la via pública.

Seria desitjable que tots consideréssim l'espai públic com un part nostra que hem de respectar i cuidar. Estic convençut que quan acabeu de fer la neteja de la casa, tot ben endreçat i polit, us sentiu orgullosos i satisfets de poder disposar d'aquest espai íntim de descans i tranquil·litat. Això mateix ens hauria de passar respecte a la via pública. És part de la nostra vida i convé cuidar-la, per sentir-nos-hi més còmodes.

La rectoria ha estat molts anys buida i abandonada i ara, que podrà ser útil i col·laborar en satisfer la demanda d'habitatges, molt mancats a Arenys, haurà de passar per aquest tràngol, amb l'esperança que els nous inquilins en puguin gaudir molt de temps.

Parlem de lavabos públics també

En un moment o altre de la nostra vida hem esdevingut turistes o visitants d'altres pobles i ciutats. Ens agrada conèixer nous horitzons, descobrir històries desconegudes i gaudir del patrimoni, de la cultura, de les festes i tradicions. Ens agrada passejar pels seus carrers i places, i agraïm trobar-los nets i endreçats. 

Quan rebem a casa a familiars, amics i coneguts d'altres contrades, volem ensenyar la nostra vila de la qual ens sentim molt orgullosos. És per això que presumim de la nostra cultura i tradició, del patrimoni urbà i el poc que ens queda de patrimoni natural, i procurem evitar aquells racons que la neteja no és precisament notòria.

Arenys de Mar necessita millorar en neteja, i això implica l'administració local, però també els vilatans, que sense la seva col·laboració es fa difícil aconseguir una vila neta i polida, que ens faci sentir orgullosos davant dels nostres visitants.

Sigui per l'edat o per les meves manies, quan visito una ciutat agraeixo que disposi de lavabos públics, sense necessitat d'haver d'entrar mig amagat a un bar o restaurant on no tinc intenció de fer-hi parada. A la nostra vila aquest tema dels lavabos públics no està solucionat. Els nostres polítics no hi donen la importància que entenc que hauria de tenir. Però no és només pensant en els nostres visitants i forasters, sinó que també nosaltres, els que residim a la vila, sobretot si la nostra casa no es troba al centre, també ens agradaria poder comptar amb aquest servei.

En una campanya electoral parlem de grans projectes. Intentem trobar solucions a grans qüestions, però en canvi ens oblidem dels petits detalls que poden arribar a ser prou significatius i resoldre situacions desagradables. Ens oblidem de col·locar bancs accessibles per a les persones grans, com parlava fa un parell de dies, o d'eliminar barreres arquitectòniques, com comentava ahir mateix.

En el programa electoral de la CUP hi trobareu petits detalls que són importants encara que no els acostumeu a sentir en els mítings, ni formen part de les grans promeses dels líders polítics, però que fan més fàcil la vida en societat, siguin els nostres visitants, o nosaltres mateixos. La CUP és sensible i posa per davant de tot el benestar de tota la població, amb especial interès cap a les persones que ho tenen més difícil.

Patrimoni urbà d'Arenys de Mar

Un dia més la xerrada programada per l'Ateneu arenyenc ha estat un èxit. El conferenciant, el doctor arquitecte Antoni Paricio, ens va obsequiar amb una brillant exposició sobre el patrimoni urbà, fent especial referència a la nostra vila, posant alguns exemples que tots coneixem, però fent-nos-hi notar uns detalls que moltes persones no havíem arribat a apreciar.

De la seva exposició se'n podrien comentar moltes coses. Va fer un ràpid repàs de l'evolució de la construcció a la nostra vila, esmentant aquells trets diferencials d'una època a l'altra, i la manera com s'havia anat transformant. Una evolució que no sempre ens satisfà i que acostumem a donar la culpa a l'especulació. El conferenciant, però, ho va centrar, al meu entendre molt encertadament, en la sensibilitat.

De ben segur que la manca de sensibilitat ha provocat que la nostra vila no hagi respectat un patrimoni que altres poblacions ho han fet més bé, encara que segurament no som pas l'excepció, sinó que això ha passat a la majoria de pobles i ciutats del nostre país.

Em va cridar l'atenció el detall del camí de la Pietat, que ens condueix fins a dalt del cementiri, on va dir  que amb un millor tractament dels xiprers i la substitució de l'asfaltat, aconseguiríem el relleu que es mereix, millorant l'aspecte d'una part interessant de la nostra vila. 

Va parlar també de l'edifici del Mercat municipal, analitzant la seva estructura i justificant els diferents elements que probablement ens passen desapercebuts, més enllà de la façana, que el defineix, i que desitjo no quedi gaire afectada amb la rehabilitació que s'està realitzant de l'edifici del costat de banda de mar.

Arenys de Mar no destaca per tenir grans edificacions, encara que gratant una mica en podem trobar, alguna d'elles amagada, com pot ser l'edifici Sert, del qual en fem poca ostentació. Escoltant el conferenciant i fixant-me en l'Arenys d'avui, pensava que és una llàstima que en el procés de rehabilitació de les cases no s'hi estigui més a sobre, i es procuri respectar aquells trets significatius que determinen una època. Les cases de cos, per exemple, han anat desapareixent, i seria bo que les poques que encara queden tinguessin un tractament i una protecció especial. No sé què n'opinen els membres del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic d'Arenys de Mar (PEPPA).

La sala d'actes de l'Ateneu arenyenc es va omplir i va gaudir de les explicacions, que varen resultar molt amenes. Abans de començar la conferència em va comentar que ho il·lustraria amb imatges i intentaria que no resultés feixuc. De ben segur que ho va aconseguir. 

I acabo amb uns comentaris que varen aparèixer de resquitllada, en el torn de diàleg amb els assistents, i que considero importants per l'afectació que tenen. La construcció al nostre país és massa artesanal, i per això té un cost econòmic important. A diferència d'altres països europeus, la indústria de la construcció al nostre país no ha evolucionat suficientment.

Si a la conferència del mes passat demanàvem salvar el patrimoni natural del nostre municipi, avui hem d'afegir el toc d'atenció en defensa del patrimoni urbà. Desenvolupem la nostra sensibilitat, i serà un bon obsequi per a les generacions que ens seguiran.