Les escoles bressol d'Arenys de Mar

He llegit al web de Ràdio Arenys que una vegada s'ha acabat el termini per presentar ofertes al concurs per a la gestió de les escoles bressol de la nostra vila no hi ha hagut cap empresa interessada, per la qual cosa s'haurà de declarar desert. D'entrada, quan això passa, és una mala notícia perquè vol dir que el procés s'endarrereix, però també és important reflexionar per què ha passat.

De fet, semblava que això podria acabar passant, després d'haver escoltat un representant sindical a la mateixa emissora, on afirmava que els plecs estaven mal fets i que l'import de sortida era més baix del compte, i ell mateix anunciava que probablement cap empresa acabaria presentant una oferta.

Tot plegat demostra que els plecs no es varen fer prou bé, i que caldrà esmenar els errors i intentar presentar una nova proposta que sigui atractiva per a les empreses, però, sobretot, que contempli les despeses mínimes i quedin integrades en el preu de sortida.

No vull entrar a valorar de qui és la culpa. Cadascú que ho analitzi i opini al respecte. Sí, però, que convindria que tothom hi reflexionés, sobretot aquelles persones que ho varen vendre com una gran feina en contraposició a la tasca feta per altres. És molt fàcil donar la culpa i costa molt més assumir la pròpia.

L'administració pública és lenta, molt més del que voldríem, però hi ha unes qualitats imprescindibles que sovint es troben a faltar, com són l'eficiència i l'eficàcia. També la humilitat i la honestedat. És per això que quan les coses no surten bé, sap greu ja que al darrere hi ha temps, esforç i costos que no sempre es tenen en compte, però hi són.

Rectificar és de savis, i això s'hauria d'aplicar més sovint del que es fa. Tant de bo que el nostre govern trobi la manera de resoldre el problema sorgit amb la màxima celeritat possible, i que els nostres infants no en rebin les conseqüències.  

Qui farà cas dels observadors internacionals?

En un Estat com el nostre, tots tan savis, qui té en compte els observadors internacionals? Què ens han de venir a explicar a nosaltres, que els donem mil voltes? Qui s'han cregut que són aquests? Que això és Espanya!

Diuen els observadors que faran arribar els seus informes a les Nacions Unides. Encara hi ha algú al nostre país que creu en aquests organismes internacionals. No dic que no hagin d'existir ni formar-ne part, simplement em refereixo que quan els necessites es posen d'esquena. 

No segueixo fidelment el judici, perquè vull viure i no agafar un atac de nervis. Ho miro en la distància i a pilota passada. Aquests dies que hi ha la Guàrdia Civil em comenten que vénen amb la lliçó apresa. Això es pot fer perquè als jutges ja els va bé. No es tracta d'un judici per decidir si són o no culpables ni de què, sinó que és un sainet per poder arribar a la conclusió que els presos són uns terroristes i que es varen alçar amb violència.

Dissabte llegia l'article de Joaquín Urías "Estrasburg no és la solució", i realment et deprimeix. Ens pensem que Europa ens vindrà a salvar. Sí és cert que la visibilitat de tot el procés més enllà de les nostres fronteres per alguna cosa haurà servit. No ens defensaran el nostre objectiu, sinó que es limitaran a expressar el seu desacord amb el tracte rebut per l'Estat espanyol. 

Hauran vingut uns observadors internacionals que donaran fe de com ha anat el judici, i en trauran les seves conclusions. Ho faran públic i... A l'Estat espanyol no li caurà la cara de vergonya, perquè Espanya, ara i abans amb el franquisme, és diferent! Qui pugui, que marxi!

Diuen que el rei vol dialogar... rectificar és de savis

Avui ens hem assabentat, a través del president del Parlament balear, que el Rei d'Espanya podria estar disposat a dialogar amb els partits independentistes catalans. De fet s'hauria de dir que està disposat a parlar amb el govern representant de tots els catalans, i subratllo tots perquè en democràcia parlamentària el govern representa la totalitat de la nació.

Vagi per endavant que com a rei, què voleu que us digui? No em fa perdre ni cinc minuts, la qual cosa no vol dir que no respecti com a persona, com a qualsevol persona, tingui el pensament que tingui. Per tant, si vol fer marxa enrere de la seva intervenció del dia 3 d'octubre de 2017, allà ell, però això sí, hauria de reconèixer que es va equivocar, o que va llegir un escrit desencertat. Aquell 3 d'octubre va posar molta distància amb la gran majoria de catalans.

M'ha cridat l'atenció la reacció de C's, que ha estat d'escepticisme, com la majoria dels partits polítics, però la diferència és que ells no voldrien que això passés, perquè tot allò que pugui acostar-nos al diàleg va en contra dels seus interessos. C's només té sentit si es manté la crispació, i a poder ser provocada per ells. Aquesta és la tristesa de C's. Un partit polític nascut per fracturar la nostra societat.