Donar veu a la ignorància

Em sorprenen alguns comentaris estranyats davant de segons quines declaracions de personatges que, per la raó que sigui, però no necessàriament per la seva intel·ligència, empatia o sentit comú, s'han fet famosos i potser fins i tot guanyen molts diners. M'imagino que és qüestió de l'èxit, encara que sigui un èxit efímer, però que en un moment donat col·loca una persona al cim fins al punt de ser idolatrat.

Trobaríem un exemple clar en el món de l'esport, sobretot el futbol, i evidentment el masculí. Uns jugadors que encara no han sortit de l'ou i els plouen elogis exagerats de fanàtics i massa de gent il·lusionada per un joc que cada vegada és menys esport i més negoci. Com sempre, no és bo generalitzar i a tot arreu hi ha de tot. Però és cert que podríem fer una bona llista de futbolistes que han tingut, diguem-ne la sort, de triomfar amb la pilota, encara que humanament tinguin molt que desitjar.

I probablement la culpa és nostra. De les persones que segueixen el futbol i necessiten buscar uns ídols que els enlluernen i que adoren. No ha de ser fàcil evitar caure en el parany de sentir-te un Déu tot poderós, capaç de tot, si al teu voltant tot són elogis i catifes vermelles.

No voldria centrar-me només en el món del futbol, com si aquests fossin els dolents i la resta immaculats. Ho trobem en el món de la faràndula, en actors i actrius de cinema, en cantants. Trobar l'equilibri entre el saber fer bé les coses, aquelles que la vida t'ha brindat, i la humilitat de pensar que com a humans tenim els nostres defectes i mancances, i que entre tots ho podem fer bastant tot, sense necessitat de trepitjar ningú, no ha de ser fàcil.

La majoria d'humans, que no tenim un club de fans que ens venerin ni aplaudeixin tot allò que fem, ens pot costar entendre segons quines actituds. Potser els hauríem de compadir, perquè la vida no els ho ha posat senzill, i tenen el perill de caure estrepitosament a la primera ensopegada. I el que no podem fer és sorprendre'ns de segons quines declaracions, perquè haurà volgut dir que hem sobreestimat aquella persona, pel simple fet de ser un crac en el seu ofici o afició, sense valorar el seu fons, tot allò que ha conformat el pòsit que li permet bellugar-se en aquest món cada vegada més competitiu i individualista. Si pensem en la col·lectivitat, potser ens serà més fàcil tot plegat.

La CUP torna a ensopegar amb la mateixa pedra

M'ha costat decidir-me, però al final em quedo amb les declaracions que va fer ahir el diputat del Parlament català, en representació de la CUP, el senyor Benet Salellas, més que tot perquè jo creia que després de la ficada de pota en la votació dels pressupostos de la Generalitat, i la crisi interna que va provocar, ara aniria més en compte a l'hora de fer proclames.

No es pot negar que el to i el discurs de la majoria de membres de la CUP es fabrica des de l'oposició i amb poca o nul·la responsabilitat de govern. Quan els seus vots han esdevingut claus perquè el partit en el govern català pogués avançar en el full de ruta, s'ha vist la manca d'estratègia i de visió política.

Jo sempre he pensat que hi ha partits polítics que estan fets per viure a l'oposició eternament, aconseguint més o menys protagonisme en funció de l'equilibri de forces de les institucions. Se'm fa difícil imaginar una CUP governant, malgrat hi hagi alguns exemples en el món local. Probablement, i això m'ho trec de la màniga, aquesta CUP que governa en aquests pocs ajuntaments, discreparia de l'actitud dels seus companys de partit al Parlament català.

De la mateixa manera que critico Iceta quan predica en el desert sobre la reforma de la Constitució - no perquè no ho veiés bé, sinó perquè això és una utopia irrealitzable - també critico Salellas quan exigeix al president català quan ha de convocar un referèndum i tots els passos que ha de fer, deixant al marge els seus principis assemblearis i oblidant-se que estem en un sistema democràtic de representativitat parlamentària. 

I encara hi afegiria que estic convençut que si en aquests moments es convoqués el referèndum no guanyaria el Sí. Als parlamentaris de la CUP els convindria aturar-se a reflexionar per adonar-se que són una minoria que té la sort de sumar per a la majoria independentista, però que el suport que tenen cada vegada és més petit. Molts catalans que varen votar la CUP per l'actitud dels tres parlamentaris de la legislatura passada, estic convençut que després de veure com actuen els actuals parlamentaris, els deixaran de votar. 

El lloc ideal per a la Biblioteca d'Arenys de Mar

He estat una mica absent del que estava passant a Catalunya i també a Arenys per la mort del pare, encara que no he deixat de saber el posicionament final de les CUP que ha entristit a molta gent, però que caldria analitzar bé. Probablement Junts pel sí ha fallat en confiar excessivament en una gent que des del primer dia va avisar a qui no donaria suport, encara que entretant hi havia alguns elements que feien pensar que podien canviar d'opinió. Crec que el millor per a tothom és que el març hi hagi noves eleccions i que decidim el nostre vot a partir de l'experiència d'aquests tres mesos i de la nova realitat espanyola.

A Arenys de Mar he vist que el govern municipal ha decidit convocar un parell de consultes perquè els vilatans decidim què volem fer amb el rial del Bareu i on ens agradaria que es traslladés la Biblioteca. 

Sempre és important que ens demanin l'opinió, però seria interessant que es fes bé. Qui em coneix sap que sóc un defensor de la participació, però no a qualsevol preu. Molts recordareu el fiasco del procés participatiu sobre l'edifici del Xifré. No es pot tornar a repetir!

Un procés participatiu té diferents parts que s'han de treballar molt bé, i la primera és el lliurament de documentació i plena informació del que es porta a decidir. Les persones hem de conèixer els pros i contres de cadascuna de les opcions i votar en consciència. 

Defenso el procés, però reconec que em fa por. I em fa por perquè al meu entendre abans de decidir on posem la nova biblioteca hauríem de tenir clar de quins equipaments disposem, quines possibilitats té cadascun d'ells, quina és l'organització i distribució adient i per tant on seria el lloc més adequat. En poques paraules estic dient que necessitem un Pla d'Equipaments ben elaborat i consensuat.

Si traiem la Biblioteca del seu lloc actual què hi col·locarem a l'espai buit? Volem solucionar els problemes d'accessibilitat de l'actual ajuntament? Què volem que acabi essent el Calisay? Si hi instal·lem la Biblioteca on aniran els avis? I l'Espai Jove se'n veurà afectat? Què passa amb els bucs d'assaig? I la Raureta?

Hi ha aquestes i moltes altres preguntes en què cal trobar la resposta i per tant no es tracta només de decidir on ens fa més gràcia que vagi la Biblioteca, sinó quina és la millor distribució de serveis públics de la vila tenint en compte la realitat dels equipaments actuals.

El tema permetrà parlar-ne més vegades i crec que és important que tinguem tots la màxima informació. No podem ensopegar dues vegades amb la mateixa pedra!