Votar en contra per a què?

El vot en contra d'ERC a la proposta de mesures econòmiques del govern per contrastar els efectes de la guerra d'Ucraïna no va servir de res, perquè Bildu hi va donar suport i d'aquesta manera el govern va superar la prova. La pregunta que ens fem és si tot plegat estava pactat, o bé és un fracàs d'ERC en la seva lluita per ser alguna cosa davant del PSOE.

ERC volia marcar paquet i fer veure al president del govern espanyol que els necessita per tirar endavant la legislatura. A la primera ocasió que hi havia per votar una proposta del govern, ERC hi va votar en contra, al marge del contingut de la proposta, només per fer enfadar al govern, o fer-li veure que estaven enfadats per l'espionatge il·legal del CNI.

Potser sí que ERC va pactar amb Bildu perquè donessin suport al govern i d'aquesta manera les mesures previstes tiressin endavant, i tot quedés en una amenaça. El fet, però resulta una mica estrany i fa dubtar de la seva eficàcia. Realment ERC fa por al govern socialista? Li interessa a ERC fer caure el govern de Pedro Sánchez i anar a eleccions anticipades?

Ja ho vaig escriure fa uns dies, que tot plegat és un risc. L'amenaça de l'alternativa de govern amb PP i Vox agafats de la mà no és cap garantia per a la nostra tranquil·litat. És cert que no jugar-hi vol dir acceptar tot el menyspreu del govern socialista, que sap que no ens agrada l'alternativa. Aquesta lluita de veure qui aguanta més, qui estira més la corda sense que s'arribi a trencar, és un perill constant per a la nostra seguretat.

Continuo pensant que el govern català ha de prioritzar la gestió que ens ha de treure de l'atzucac que estem ficats des de fa anys, sense oblidar-se de tot el que passa, i en tot cas treballar la manera per deixar amb el cul a l'aire qui hagi actuat de manera il·legal. Cal tot el suport necessari per descobrir qui hi ha al darrere i fer pagar la culpa, però no jugar amb foc davant de qualsevol ocasió que es presenti. El desgast del govern socialista és clar, i no només per l'actitud que puguin tenir els socis que els varen donar la majoria, sinó per la força que està agafant l'extrema dreta a Espanya i que amenaça en consolidar-se de cara a un futur molt proper.

Les nostres instàncies no tenen resposta

Aquesta tarda he llegit al web de Ràdio Arenys la notícia sobre el trasllat, per part de l'Ajuntament de la nostra vila, de les queixes dels vilatans, per la manca d'atenció presencial a les oficines de l'ORGT. La mateixa notícia deia que l'Ajuntament posava a disposició dels vilatans d'un formulari, que posteriorment traslladaria a l'esmentada oficina de recaptació. Com que no he sabut trobar el formulari al web municipal, he enviat una instància perquè em diguin on puc trobar el formulari, o bé que redirigeixin el meu escrit que és prou explícit.

La meva queixa no és la manca de presència dels funcionaris de l'ORGT, sinó de resposta a les instàncies que se'ls envia. Concretament, estic esperant la resposta a un escrit que vaig enviar el dia 25 d'octubre de 2021, gairebé fa tres mesos, i que tinc el retorn conforme el meu escrit va ser registrat per l'ORGT en aquesta data.

També haig de dir que en data 13 de desembre de 2021 vaig enviar una instància a l'Ajuntament, sobre el mateix tema, i encara no he rebut resposta. Tinc igualment el justificant del registre d'aquesta instància.

Tot plegat demostra la mala atenció que els vilatans d'Arenys de Mar rebem de la nostra adminsitració pública. I aquí no hi ha defensor(a) del vilatà que hi valgui, perquè les instàncies continuen sense resposta al llarg dels anys. 

La pregunta que em faig és quina confiança puc dipositar en els meus polítics, si són incapaços de fer funcionar correctament l'administració de la qual en són responsables? Cap tipus de confiança, i només ens queda el dret a la protesta, que et fa passar per un impertinent i has d'aguantar que s'enfadin amb tu.

Com he dit, acabo d'enviar una nova instància al meu Ajuntament. Tindré resposta? Si segueix la lògica de tot aquest mandat i l'anterior, no tindré resposta. Si és gràcies a la meva queixa que avui faig pública, potser sí. Ja us ho faré saber.

El PSC ha mort, visca el PSOE!

Aquests dies estem vivint els darrers dies efectius del PSC i la victòria del PSOE, a qui no li ha calgut reviscolar una delegació seva a Catalunya, davant l'actitud d'Iceta i la seva colla. Finalment l'enfortiment de la posició independentista dels primers partits catalans no ha deixat cal altra opció al PSC que definir-se i prendre partit. La resposta, com no podia ser d'altra en aquests moments i circumstàncies, ha estat la de submissió al PSOE i intentar fer-lo sortir del pou on es troba a nivell espanyol.

Als meus companys de fa uns vuit anys quan els volia fer enfadar els tirava en cara que eren de la fracció PSOE. No els agradava perquè consideraven que hi havia diferències importants, i jo també ho creia. Ara no tindria sentit, perquè el PSC ha deixat d'existir, si més no tal com l'havíem concebut al llarg dels anys.

El PSC ha desistit d'erigir-se novament com el partit d'esquerres català i, com el PP des de sempre a la dreta, ha escollit el camí fàcil de ser l'esquerra espanyola a Catalunya. El PSC doncs difícilment tornarà a tenir un paper important a nivell català, sinó que s'haurà de limitar a treballar a nivell local en els municipis on des de sempre ha jugat un paper important i ha aconseguit èxits i progrés.

És difícil desentendre's de l'acció global de país, però és un recurs que haurà de practicar per aconseguir unes ciutats democràtiques, justes i solidàries. Fer que la ciutadania arraconi tants anys de crisi i penúries, i fer-los somriure, millorant les ciutats, acostant les decisions a les persones, i practicant una política de proximitat, justícia i benestar general.

No s'ha acabat la feina, però és trist que la idea de país, les ganes de ser alguna cosa més enllà de les muralles de les nostres ciutats, hagi desaparegut i quedin subjectes d'un Estat amb moltes possibilitats, però poca capacitat i voluntat d'explotar-les.

Dos-cents independentistes per a En Comú Podem

Encara que la majoria són o han estat militants i simpatitzants d'ICV o de Podemos, crida l'atenció i fa enfadar a alguns el fet que unes persones es titllin d'independentistes i no demanin el vot per CDC o ERC, sinó per Podemos. I això com s'entén?

Convé tenir clar que cada institució té les seves característiques i àmbit de govern. No és el mateix parlar del Parlament català que de l'ajuntament tal o del Congrés de Diputats o Senat. I si això és així, no totes les eleccions es poden posar de costat ni analitzar-les de la mateixa manera. 

No és gens difícil de veure-ho i un petit exemple seria el fet que les CUP no es presenten en les eleccions estatals, i una prova molt evident és que ni CDC ni ERC tenen el mateix paper i protagonisme al Parlament català o al Congrés de Diputats.

La gran majoria de persones acostumen a votar un mateix partit sigui quina sigui la convocatòria electoral, però cada vegada hi ha més gent que ho té en compte i reparteix el vot segons les circumstàncies. Jo ho he fet sempre.

Els que s'escandalitzen pel titular i suport d'independentistes a En Comú Podem, haurien de valorar què podrà fer CDC o ERC a Madrid, i què seran capaços de fer tots els grups que conformen Podemos. Si realment són sincers i actuen d'acord amb el que prometen, és més fàcil aconseguir-ho a través de Podemos que no pas amb CDC i ERC sols. Una altra cosa, important, és tenir la certesa que En Comú Podem mantindrà el pols i serà correspost per Podemos. Aquest dubte pot frenar vots independentistes i engrandir el feix de crítiques.