No es busca fer justícia, sinó condemnar al preu que sigui

Si Ernesto Ekaizer té raó podríem afirmar que el jutge Llarena ha prevaricat. Si el jutge sabia que no es va gastar ni cinc pel referèndum de l'1-O, i va utilitzar l'informe de la Guàrdia Civil on sí que s'acusava de malversació de fons públic per part del govern de la Generalitat, és ben clar que el jutge ha prevaricat. Utilitzava la font que li permetia acusar-los de malversació i anar sumant anys de condemna.

Resultarà que gràcies a l'orgull del ministre d'Hisenda, de proclamar a tots els vents que havien aconseguit controlar la despesa de la Generalitat, l'estratègia del jutge Llarena se n'haurà anat a l'aigua. Encara, doncs, haurem d'agrair a Montoro la seva actitud.

Estem, doncs, en mig d'un procés on no es busca fer justícia, sinó engarjolar els polítics independentistes. Ho veiem en l'actitud del jutge Llarena, en la pressió que fan des de VOX i també des de C's. És molt evident que no els interessa la justícia, perquè quan la sentència no els agrada, no l'accepten democràticament. Això és la prova del cotó, de que no s'està fent justícia, sinó intentant eliminar els polítics que no són del seu gust i d'aquesta manera dominar la societat catalana. No saben, però, que els catalans som soferts i pacients, i al mateix temps insistents, sobretot ara que hem vist clarament quin peu calcen i ja no s'amaguen ni les vergonyes.

Com engarjolar Trapero

Hi ha diferents objectius de la fiscalia espanyola per guanyar el procés tot esclafant-lo. Ningú no pensa ja amb la política, sinó que és qüestió pura i dura de la judicatura, amb un paper rellevant de la fiscalia. Un primer objectiu és ficar el major dels mossos d'esquadra a la presó, perquè encara no han paït l'eficàcia dels mossos durant l'atemptat de les Rambles de Barcelona, a mitjans d'agost.

Es tracta de fer-li pagar l'atreviment de fer bé la feina i deixar la policia espanyola en evidència. Una policia regional amb pocs recursos i dificultats pels pals a la roda que els col·loquen des de l'Estat, són capaços de resoldre un crim horrorós al bell mig de Barcelona. Això no s'ha paït.

Però n'hi ha més. Els mossos d'esquadra varen aconseguir tancar més col·legis electorals que no pas la policia nacional i guàrdia civil junts, i a més, sense fer mal a ningú. Això no s'ha dit gaire perquè és massa injuriós per la policia espanyola, però els seus sindicats sí que varen escriure la seva protesta per les ordres que varen rebre de la seva direcció, impròpies d'una policia amb llarga trajectòria d'eficiència.

Tot plegat va sumant al cove dels despropòsits, de les acusacions en fals al moviment català, i a la mancança de posicions democràtiques en les accions del govern de l'Estat espanyol.

La llàstima de tot plegat és que la imatge que està donant el govern català en aquestes darreres hores no és la millor possible per engrescar els sobiranistes que veuen com un cop letal la possibilitat de caure a les mans d'un Rajoy rabiós, sense perjudicis a l'hora d'arrasar el nostre poble. Només podem esperar un nou as de sota la màniga del president Puigdemont. Veurem si el seu àngel de la guarda se'n surt millor que l'àngel del corrupte Jorge Fernández Díaz.

La política espanyola, un mar de porqueria

Diuen que a les 11h de la nit hem de mirar el diari digital Público perquè donarà més detalls de l'operació Catalunya. Hi ha tanta corrupció que la premsa digital es diverteix passant informació per etapes, per entretenir-nos. El joc dóna per a molt!

Com ja he dit en altres ocasions, tot això hauria de ser motiu suficient per engarjolar els corruptes i mentiders i, com a mínim, fer-los fora de càrrecs de responsabilitat política. Això seria el que caldria suposar, però no! A Espanya ser corrupte no és, d'entrada, cap motiu de penalització, en tot cas si la cosa es desboca i hi ha molta pressió d'aquí i d'allà, pot ser que algú en surti mal parat, si més no per salvar el cul als més ben situats.

Diuen que les afirmacions categòriques d'Alícia Sánchez-Camacho, que ignorava que estava essent enregistrada mentre parlava amb l'ex de Jordi Pujol fill, són un engany i que precisament va ser ella qui va ordenar que es col·loqués el micròfon i n'estava al corrent. Costa de creure, oi? Sobretot després de revisionar les seves paraules... Doncs, sembla que sí, que ens va enganyar a tots i va passar per víctima. Crec que pocs ens ho vàrem creure, però no en teníem proves. Ara diuen que les tenen i que tot va ser un muntatge per atacar els sobiranistes.

Com podem veure tot plegat és un mar de porqueria, on el PP és el principal protagonista, però no convoqueu eleccions, perquè aconseguiran la majoria absoluta! Som així i no hi ha res a fer. Per més porqueria que sobreeixi el PP surarà cofoi mentre veu com la resta de partits s'ofeguen sense remei.