L'Ajuntament i la Societat Coral L'Esperança signen un nou acord

Avui sentia que l'Ajuntament de la vila i la Societat Coral L'Esperança han signat l'acord que ha de permetre complir amb el compromís municipal signat l'any 2002, quan l'entitat va cedir el Teatre Principal perquè l'Ajuntament iniciés les obres necessàries per posar en funcionament el teatre i poder oferir una programació estable i acollir tota mena d'activitats culturals. Un compromís que sembla que ara sí que es podrà assumir.

L'administració pública, en aquest cas l'Ajuntament, no pot invertir diners en un equipament que no li pertany. A canvi de la cessió del teatre, l'Ajuntament havia d'invertir diners en les obres de condicionament de les dependències de l'entitat. Com que no n'era propietari, no li era permès aquesta inversió. Ara, els serveis jurídics han trobat la manera de fer-ho possible. 

L'Ajuntament de la vila i la Societat Coral L'Esperança han signat un acord de cessió d'usdefruit per un termini de 99 anys. Aquest acord permet a l'entitat mantenir la seu social i desenvolupar-hi les seves activitats, mentre possibilita legalment que l'Ajuntament pugui invertir fons públics en la reforma i ampliació de l'immoble, que continuarà sent propietat de l'entitat coral.

Hem de suposar que la interpretació jurídica que s'ha fet, després de tants anys de dubtes, és correcta i que no hi haurà cap impediment legal perquè es puguin iniciar aviat les obres. Resulta curiós i, per què no, trist, que es pugui trigar tants anys a desencallar situacions com aquesta. Semblaria que si ara és possible, també ho havia de ser en el moment de la signatura de l'acord de cessió del teatre i, per tant, que l'Ajuntament hagués pogut complir amb el seu compromís dins dels terminis establerts. L'amenaça era que l'entitat recuperés la titularitat del teatre per incompliment de l'altra part. Una decisió que no ha interessat mai a cap de les dues parts.

Celebrem l'acord i desitgem que el govern municipal trobi els diners necessaris per iniciar les obres d'adequació de l'immoble dins del nou termini fixat.

Han trepitjat m...

Amb un parell de dies les obres relacionades amb infraestructures de ferrocarril i metro han causat dos accidents a molt poca distància. Si l'altre dia ens comentaven que hi havia hagut un esvoranc al costat de les vies del tren que s'està soterrant entre Barcelona i Montcada, ahir el vespre treballant en l'accessibilitat a l'estació de metro de la plaça de Sants es va provocar accidentalment el trencament d'una conducció de gas que va produir una gran flamerada. En el primer cas ningú no en va sortir malparat, però en el cas del barri de Sants sí que hi ha persones ferides, que esperem que es puguin recuperar.

Si la manca d'inversió a Catalunya ha fet que les obres programades s'hagin anat ajornant, ara que semblava que les promeses es complien, surten aquests entrebancs que, com a mínim, retardaran l'acabament de les obres. És mala sort o és que no es vigila prou?

Vull pensar que es tracta de fets imprevisibles i que no es poden evitar, però és molta mala sort! Si fem memòria sabrem que no és la primera vegada que a Barcelona hi ha un esvoranc tot treballant per sota terra. El senyor Manel Nadal segur que ho té molt al cap, ja que ell va ser-ne protagonista involuntari.

No es tracta de fer llenya de l'arbre caigut, però sí que valdria la pena estar més alerta, sobretot si els danys poden afectar la població. Arenys de Mar aquests dies també està molt pendent de les obres de desenrunament motivades per l'esfondrament de l'antiga rectoria. Ningú no vol fer malament les coses, però és important que quan hi ha accidents com aquests que comento, s'analitzi bé les causes i serveixi per evitar-ne de futurs.

Tant de bo que el soterrament de les vies del tren a Montcada i Reixac no pateixin gaires retards, perquè la història ens recorda moltes morts, sigui per imprudència o pel mal estat de les senyalitzacions. Cal avançar en les obres i, sobretot, estar molt alerta de no provocar més esvorancs.

La Renfe es passa al bus

Mireu si funciona malament el servei de trens a Espanya, amb especial referència a Catalunya, que RENFE ha decidit crear una empresa d'autobusos pròpia per oferir el servei alternatiu a les aturades de trens per diferents incidències. La previsió que millori, doncs, aquest servei ferroviari és esperpèntica, o si no, no caldria fer l'operació.

És cert que, en ser moltes les circumstàncies que cal contractar empreses d'autobusos per donar el servei alternatiu, i que no sempre és fàcil trobar la disponibilitat, però sobretot el cost que això representa, la millor solució és tenir la pròpia empresa d'autobusos i no haver de dependre de ningú més.

Perquè una cosa és la planificació d'obres que et permet preveure les necessitats d'autobusos que tindràs durant un període de temps determinat. El que no és previsible són les incidències puntuals que obliguen a tallar trams de via, ara sí ara també. Quan això es repeteix tan sovint, com està passant darrerament, gairebé que pots planificar les necessitats. Pràcticament, no hi ha dia que no calgui contractar algun o altre autobús.

Aprofito per comentar les declaracions del ministre de transports, l'altre dia a Madrid. Ja no dissimulen i accepten que la cosa de Rodalies està fotuda. I en el cas de la línia que travessa el Maresme, ja tornen a parlar d'alternatives al traçat actual, per les envestides del mar, que cada dia són més freqüents. Ara, però, ja no pensen a traslladar-ho a l'interior, sinó que se li acut elevar trams de via, on passa massa arran de mar.

Seria desitjable que la gent del territori hi tingués alguna cosa a dir. No em puc imaginar una costa del Maresme amb trams com el de Caldes d'Estrac amb la carretera nacional. Una via de tren a l'alçada d'un primer o segon pis. Una bona vista panoràmica del nostre Mediterrani.

A veure què en surt de tot plegat!

Tallers a la biblioteca

Avui he participat en la primera sessió d'una nova tanda de tallers d'escriptura creativa, a càrrec de la Gemma Tomàs, a la Biblioteca d'Arenys de Mar. Aprofito l'avinentesa per comentar que la xarxa de biblioteques de la Diputació de Barcelona té una agenda d'activitats que no te l'acabes, i en concret a Arenys hi ha una gran varietat d'actes, cursos i tallers que abasten totes les edats i preferències. Ho dic perquè encara hi ha qui creu que només serveixen per prestar llibres, que és prou important.

Ja porto una bona colla de tallers d'escriptura, perquè m'agradaria millorar els meus escrits. És cert que fa vint anys que escric diàriament, però no es pot considerar escriptura creativa, sinó simplement un recull d'opinions sobre què passa al món, començant per la meva vila d'adopció i arribant a l'altra punta del món.

Soc, doncs, un repetidor dels tallers, i tinc la confiança que alguna cosa hauré après, tot i que no sé fins a quin punt ho aprofito per incorporar en els meus escrits. Avui parlàvem dels detalls, que poden ser rellevants per copsar la idea d'un relat. Aquí, en el meu blog, pocs detalls hi incorporo que puguin destacar. Intentaré, però, tenir-ho en compte.

Ja que parlo de la biblioteca no puc oblidar la meva por sobre l'acabament de les obres de la nova, amb temps per no perdre la subvenció europea. Aprofito per dir que als arenyencs ens costarà uns quants calerons i que probablement s'hauria pogut gestionar millor i aconseguir que els diners, si no tots, arribessin d'institucions supramunicipals. Altres municipis ho han aconseguit i en tinc informació. Però estem on som i hem de mirar endavant.

Perquè hem de pensar que ampliar l'espai i serveis de la nostra biblioteca és bo per a la vila i cal donar-hi el suport que calgui perquè sigui una realitat a començaments del nou estiu. Però fixeu-vos que parlo d'ampliar els serveis, no només l'espai. I això és important perquè, tot i que he comentat que es fan moltes activitats, la biblioteca d'Arenys ha de créixer. La nostra vila és una vila amb tradició cultural i no podem viure del record i la nostàlgia, sinó que hem d'avançar en aquest camí. 

Caldrà que s'ampliïn els horaris d'obertura de la biblioteca i els accessos directes per a totes aquelles activitats paral·leles que es puguin anar organitzant. El nostre suport sí, però també la nostra reivindicació.

La inversió a Rodalies

Han passat cinquanta anys i la línia de tren que passa per Vic continua amb una sola via, amb tot el que això representa. Cinquanta d'anys des que jo n'era usuari per anar a estudiar a la Universitat. Més de cinquanta anys! Un desplaçament gairebé impossible de fer diàriament, per la quantitat d'hores que necessitaves. La solució, doncs, implicava llogar un pis compartit amb altres estudiants, a la capital.

Des de llavors poca cosa s'hi ha fet. El menysteniment de l'estat espanyol és greu i els nostres governs autonòmics no han fet prou per aconseguir un mínim de dignitat. Ens hem queixat molt, però ningú no ha fet res per resoldre una situació de tercer món que no ens mereixem.

Aquests dies llegeixo que un tram de la línia estarà tallat durant setze mesos. Tots pendents perquè la doble via sigui una realitat. Però no ens confonguem! Estem parlant d'un tram de 17 quilòmetres. Perquè la doble via arribi a Vic hem de parlar del 2030, si totes les previsions es compleixen. L'experiència ens diu que això sempre s'allarga uns quants anys més. I per als nostres amics de Puigcerdà ja no en parlem!

Aquesta és una demostració del tracte que hem rebut dels diferents governs espanyols, fossin de dretes o d'esquerres. Tots s'han comportat de la mateixa manera i cap d'ells té una excusa decent per justificar-ho. Parlem de transport públic deficitari en un país que es vanagloria de tenir la segona xarxa més extensa de tren d'alta velocitat. Això sí, arribant a poblacions que pràcticament no l'agafa ningú.

Rodalies té sentit perquè és el mitjà de transport dels estudiants i els treballadors, que l'han d'utilitzar cada dia. No és per anar de vacances o de caps de setmana. I això agreuja el maltractament rebut. Sí, també de governs progressistes que s'omplen la boca en defensa del treballador i les famílies més vulnerables. Tot fals!

Seguirem les obres desitjant que els terminis es compleixin. Planyem els usaries d'aquesta línia de tren per les dificultats que es trobaran durant aquest any i mig d'obres, sabent que no s'haurà acabat gairebé res. Quedarà molta feina per fer i molts entrebancs i dificultats per anar aguantant.

El Rial del Bareu, un tema pendent

Arrosseguem la canalització del rial del Bareu des de fa dècades. S'han elaborat diferents projectes, però encara el més calent és a l'aigüera. La seva canalització té una difícil solució, però això no ha de fer que les obres s'endarrereixin, amb tots els problemes que comporta a la gent que hi viu, i a les que s'hi desplacen, sobretot per anar a l'escola i a la bressol.

Des de fa temps que es demana que, esperant la solució final, s'executin les obres necessàries de manteniment del vial, que no posin en perill la vida de les persones ni del patrimoni. Una demanda que no té resposta, més enllà que hi ha un projecte en estudi. I això s'eternitza.

La pluja sobtada d'aquest divendres ha aixecat una part de l'asfalt, impossibilitant la circulació. No hi ha hagut desgràcies personals, i això és important, però ha deixat clar que cal actuar ràpidament per posar en condicions aquest rial, sense esperar a tenir el projecte de canalització, que desconeixem quan serà una realitat.

El creixement en nombre d'habitatges els darrers anys, la ubicació de l'escola de primària Sinera i l'escola bressol Els colors, i el fet que sigui gairebé un cul-de-sac, amb doble direcció de vehicles, havent-hi un tram on no passen alhora, obliga a prendre una decisió clara al respecte i, entretant, condicionar la superfície del rial, perquè vianants i vehicles puguin circular-hi sense perill.

Voldria pensar que els fets d'ahir divendres, i que s'hagi hagut de tallar provisionalment un tram del rial, seran la gota d'aigua que permetrà que s'arreglin els problemes actuals, i puguin accelerar l'elaboració del projecte final de canalització que està resultant una quimera. 

La corrupció enganxa i s'escampa

Si bé és cert que alguna persona ho ha dit, crec que no se n'ha parlat prou, i per això ho incorporo al meu blog.  La corrupció està a l'ordre del dia en la política. Com he dit moltes vegades, la majoria dels polítics es comporten honestament, però els pocs que actuen de manera corrupta ho embruten tot, i fa que caiguem en la trampa de posar-los tots al mateix sac.

La corrupció destapada al PSOE, per part d'alts dirigents, ha posat en perill la confiança al president, no pas per part de l'oposició, que això no seria cap novetat, sinó entre els mateixos militants i simpatitzants socialistes, i a la societat en general. I això és greu. 

Què és el que no s'ha dit prou? Doncs, que a part dels polítics corruptes, hi ha els empresaris que s'hi avenen per obtenir-ne uns beneficis. Sacrificar una part dels guanys que suposa la concessió d'una obra pública o servei, en forma de comissions il·legals, els surt molt a compte. Ells paguen aquests diners i a canvi obtenen el premi dels guanys.

Sembla que una de les empreses que hauria actuat de manera fraudulenta, acceptant pagar comissions a canvi de la concessió d'obres, és Acciona, l'empresa que va guanyar la darrera licitació de la recollida selectiva de la brossa a la nostra vila. Això, d'entrada, no hauria de suposar cap entrebanc, però permeteu-me que expressi el meu disgust, sabent que l'empresa que treballarà a la meva població és una de les presumptes empreses corruptes d'aquest país. 

Atenció, però, que no estem parlant dels seus treballadors. Aquests, per llei, venen subrogats des del moment que una nova empresa obté la concessió del servei, i per tant substitueix l'empresa que ho ha estat fent fins llavors.

Que quedi clar, doncs, que la corrupció no és patrimoni d'uns quants, la classe política, com algú voldria que s'entengués. La corrupció és una taca d'oli que s'escampa amb facilitat i que tots hi estem exposats. Només els nostres principis i ètica poden evitar caure en aquest pou.

Romanent per a què?

Avui Ràdio Arenys s'ha fet ressò del romanent de tresoreria acumulat amb què es tanca l'exercici econòmic de 2024 a l'Ajuntament d'Arenys de Mar, i és bo aturar-nos-hi un moment. La xifra resultant és de gairebé 15 milions d'euros. Diners que queden a disposició per ser gastats en millores per a la vila. Diners que no s'han utilitzat en els anteriors exercicis, però que malauradament tampoc en podrem disposar si no canvien les coses.

Les males arts aplicades en la política fan que, sovint, paguin justos per pecadors. Com que històricament hi ha hagut ajuntaments que han malgastat els diners, endeutant-se més del compte, es redacta una llei per limitar la despesa que han de complir tots els ajuntaments, també aquells que han actuat amb cautela i evitat un excés d'endeutament.

Arenys de Mar, tradicionalment ha tancat els exercicis econòmics amb estalvi, la qual cosa també cal analitzar-ne els motius, que no sempre són positius. El problema rau, però, que el nostre ajuntament és ric, però no podrà invertir en projectes prou necessaris. Millorar el clavegueram, per exemple, però n'hi ha més.

La gestió pública té moltes mancances i l'eficàcia i l'eficiència acostumen a faltar-hi sovint. No sempre es fa bon ús dels diners públics, invertint potser en coses que no són prioritàries, i sobretot amb una manca de seguiment i fiscalització d'aquestes inversions, amb el resultat de despeses excessives. 

A tot això també s'hi ha d'afegir tota la problemàtica al voltant de les licitacions d'obres i serveis, amb un resultat força negatiu, ja sigui perquè les empreses guanyadores no són sempre les millors, i que de tant en tant abandonen les obres a mig fer. 

Cal insistir que no es pot posar en el mateix sac tots els ajuntaments i diferenciar aquells que inverteixen amb seny, d'aquells que tenen la butxaca foradada. De totes maneres, però, és necessari que els nostres polítics i tècnics municipals, tinguin una formació adequada de com s'han de gestionar els recursos públics, en la línia del que hem de seguir quan ens referim a l'economia familiar.

Feina pendent

Aquesta setmana hem conegut que les obres de les Clarisses per a la construcció de la nova biblioteca municipal continuen encallades, sense que hi hagi una previsió de quan es podran reiniciar les obres, i també que l'estudi encarregat juntament amb l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA), a la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), sobre el projecte de canalització del rial del Bareu, no estarà acabat fins a finals de l'any vinent.

Ambdós temes em preocupen i em sorprenen a la vegada. El fet que no es desencallin les obres de la nova biblioteca és un problema greu pensant en les subvencions atorgades i que tenen data de caducitat. El projecte és molt ambiciós i té un pressupost molt important. Les subvencions atorgades permetien assumir la seva realització. Si aquests ajuts no arriben, perquè l'obra no s'acaba a temps, tindrem un problema. 

Entretant tenim una biblioteca en un local que justeja, però que li permet donar molts serveis. Esdevé un centre cultural molt important per a la nostra vila, i no tenim la sensació d'ofec. La qüestió no està en si disposem del servei o no, ni del seu futur, però sí del pa amb tomàquet amb què ens podem trobar si el cost de la nova biblioteca l'ha d'assumir totalment el nostre ajuntament.

En el cas de la canalització del Rial del Bareu el problema resideix en la situació crítica amb què es troba des de fa massa anys. Amb greus conseqüències per a la gent que hi habita i els que hi han de transitar. Cal recordar que a la part alta hi ha una escola bressol i una escola de primària, amb una concentració de nous habitatges i un cul-de-sac.

Entenc que les coses s'han d'estudiar bé i que això requereix el seu temps. Després de tants anys pendents de la canalització del rial, se'm fa estrany el termini que ens donen per conèixer si el projecte és bo i factible. No podem eternitzar els problemes, i el nostre govern local ha de fer mans i mànigues per aconseguir avançar resultats d'aquest estudi que no es pot demorar més.

La Biblioteca, un servei cultural

Si no vaig errat, l’any vinent es compliran quaranta anys de la creació de l’Escola de Música d’Arenys de Mar. La Blanca, que és l’única persona, de les quatre que la vàrem iniciar, que continua al capdavant de l’escola, m’ho podrà corroborar. Començàvem amb molt d’interès perquè el projecte fos seriós i permetés que els nois i noies de la vila poguessin seguir estudis musicals sense haver de recòrrer a les classes particulars que fins llavors era l’única possibilitat de poder estudiar música.

Durant aquests quaranta anys l’escola ha ocupat diferents espais, des del Seràfics, on vam començar, passant per Can Juncosa, el Casal Parroquial i finalment el Calisay. A Can Juncosa, on hi ha ubicada la Biblioteca, hi vam ser a precari, amb unes condicions que avui difícilment acceptaríem, però era l’única manera que teníem per continuar amb el projecte. En aquest espai hi vàrem coincidir amb la Vocalia de Jubilats, que també ha tingut el seu recorregut i que ara es troba en un local municipal del carrer Doedes.

La Biblioteca va sortir de la planta baixa de l’Ajuntament, on ara hi ha l’Oficina d’Atenció Ciutadana (OAC), per anar a Can Juncosa, i de seguida es va dir que l’espai era insuficient per poder desenvolupar tota la seva activitat. Han passat molts anys, però sembla ser que els dies d’estada en aquest immoble són comptats. 

El servei de biblioteca és un dels pocs, de caràcter cultural, d’obligat compliment per ajuntaments de pobles i ciutats d’un cert nombre d’habitants, i és d’agrair. La seva funció és integradora i el fet de formar part d’una xarxa de la Diputació de Barcelona, permet que hi hagi recursos, encara que menys dels que voldríem, i activitats durant tot l’any.

Ha estat una llàstima com s’ha plantejat la construcció d’una nova biblioteca, ben necessària al meu entendre, que ha fet que es produïssin crítiques i manifestacions, la majoria de les quals hauríem de considerar desafortunades. 

Ens trobem en l’inici de les obres i per tant encara falten dies perquè la puguem inaugurar i gaudir de les noves instal·lacions i serveis. Desconec el projecte i per tant soc incapaç d’opinar al respecte. Voldria pensar que no només s’ha pensat en les obres i la distribució d’espais, sinó que també està tot previst perquè es produeixi un augment dels serveis i horaris d’obertura i, lògicament, més recursos per poder satisfer l’ampliació de personal per poder atendre els vilatans.

Aquests dies he estat parlant, en el meu blog, de Cultura. Les biblioteques realitzen una tasca molt important que l’administració pública ha d’atendre i potenciar. Animo els nostres polítics locals, però també els responsables de la Diputació, a vetllar perquè el futur de la nostra biblioteca sigui el que tots volem i ens mereixem.

Es presenta el nou projecte del Bareu

Ahir va tenir lloc la presentació del nou projecte de canalització del rial del Bareu. Un projecte que ha redactat l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA), que es farà càrrec del cost d'execució, tot i que l'Ajuntament haurà d'assumir l'import de l'IVA, més o menys un milió d'euros. 

Són molts anys els que portem parlant d'aquesta obra tan necessària per la vila i en concret per la zona del rial, que en són els principals perjudicats. S'ha intentat moltes vegades avançar en el projecte d'obres, però sempre hi ha hagut problemes que ho han tirat enrere, sobretot problemes tècnics, per les dificultats de l'obra i de no haver quedat prou clar com s'actua a la part final del rial.

És hora de confiar que finalment s'ha trobat la solució i que el projecte es podrà executar, amb enrenou i molèsties per a les famílies que hi viuen o hi circulen, però amb l'esperança que quedi resolt d'una vegada. És una llàstima que l'administració sigui tan lenta a l'hora de solucionar problemes tan importants com és aquest, però en aquests moments hem de creuar els dits i confiar que finalment s'haurà aconseguit.

No conec el projecte, però m'imagino que després de tant de temps s'haurà elaborat tenint en compte totes les casuístiques i que no ens trobarem amb cap impediment per acabar-lo i, sobretot, aconseguir que sigui efectiu i pacifiqui la zona.

Hem de tenir present que durant aquests anys aquesta part d'Arenys ha canviat molt. De ser un simple pas a unes urbanitzacions s'ha convertit en una concentració de nous habitatges, una escola bressol i una altra d'ensenyament primari, amb una gran confluència de gent, tant de les persones que hi viuen com les que s'hi desplacen per acompanyar-hi els seus fills. Una zona on s'hi estan construint nous habitatges i hi ha pendent de construir-hi també els cinquanta habitatges socials, emparaulats des de fa anys.

Els veïns afectats i els vilatans en general varen poden assistir a la presentació del projecte i donar la seva opinió. És cert que es tracta d'un projecte molt tècnic i que no tothom té prou coneixements per opinar en coneixement de causa, però és igualment cert que les repercussions de l'obra són molt grans per a la gent que hi viu, i per això és important l'exercici d'acostament i transparència, que ha d'ajudar a resoldre tots els dubtes que, en situacions com aquesta, de ben segur es presenten. 

L'obra té una previsió d'execució d'uns 22 mesos a partir del seu inici, per la qual cosa tindrem temps per parlar-ne. Ara cal, repeteixo, que no s'encalli més i que aquest inici sigui el més aviat possible.

Escapada a Begur

Aquest matí de divendres hem fet una escapada a Begur, una població de la Costa Brava que no havíem visitat fins ara. L'experiència ha estat interessant i m'han vingut ganes de comentar-ho. De fet ha estat realment una escapada, de poques hores, just una matinal d'un dia ennuvolat, però sense pluja. Un més del que ens està afectant les darreres setmanes. No fa sol, però no plou.

La població de Begur m'ha encantat, perquè sense grans pretensions, si més no aparents, enamora la cura que els seus habitants i dirigents polítics tenen del poble. Net i polit, però també endreçat. No es tracta només de no trobar-hi papers o plàstics per terra, o bosses de la brossa no recollides, sinó que les parets de les cases es troben lliures de fils elèctrics i de telefonia. Les aigües pluvials també ben dirigides.

Algú, que no fos d'Arenys de Mar, podria pensar que tot això que comento no té gaire sentit, però els que vivim a la nostra vila i ho patim, sí que hi trobem sentit, perquè casa nostra no té res de tot això. No hi ha carrers que no estiguin plens de brutícia, amb bosses de la brossa, capces, papers... i els fils elèctrics travessant els carrers de banda a banda, o recargolats per les façanes de les cases.

A la nostra vila s'ha reurbanitzat carrers i s'ha aprofitat per canalitzar les aigües pluvials, però no tots hem tingut la mateixa sort. Al carrer de casa, que es va aixecar farà uns tres anys, l'obra municipal va barrejar les aigües pluvials amb el clavegueram. Els embornals connecten amb el clavegueram. Tot i que els veïns ho vàrem denunciar durant les obres, el nostre Ajuntament, amb l'equip de govern pràcticament idèntic a l'actual, i la mateixa alcaldessa com a responsable d'Urbanisme, no ens va fer cas, titllant-nos de partidistes sense escrúpols.

La nostra visita a Begur ha tingut la part positiva, de gaudir d'un bon paisatge i una població endreçada i curosa, amb la negativa de pensar que a casa nostra això no és possible, i que fins i tot ens fa vergonya convidar-hi amics i forasters, per la incomoditat que ens representa observar el desmanec que entre tots, vilatans i govern municipal, permetem que predomini als nostres carrers i places.

Vivint confinats a casa

Diuen que la cassolada d'ahir va anar molt bé, amb força repercussió. També diuen que el rei no va parlar del seu pare... Algú s'ha sorprès que no en parlés? Què n'havia dir? Que era un corrupte i que el més just és que anés a judici? Més que vergonya suposo que el que sent és ràbia que li pugui perjudicar la feina. Sort en té que des de Vox fins al PSOE li van a favor i no permetran que això passi.

Continuem confinats a casa i per això no sabem gaire res més que el que podem llegir a les xarxes. Treballant amb teletreball, cosa que fa un any no ho hauríem pogut fer, si més no nosaltres, sense sortir de casa des de divendres. Gairebé una setmana entre parets. Penso, però en aquelles persones que no tenen casa, o que la tenen molt deteriorada i hem d'estar-ne agraïts.

Els veïns, infants, es passen el dia jugant. Assaboreixen la casa sense haver d'anar a l'escola. I els nostres gats estan sorpresos de tenir tanta companyia. Una cosa és que hi hagi algú per casa, però l'altra que hi siguem tots, pràcticament tot el dia.

Avui ja es parla del que tots comentàvem a primers de setmana: el confinament no serà només de quinze dies, sinó que s'allargarà unes setmanes més. Ho haurem de resistir, però cal desitjar que les conseqüències no siguin tan funestes com alguns mitjans diuen.

Les obres privades també s'aturen, ja sigui per falta de material, o perquè l'estat d'alarma fa que les companyies asseguradores no vulguin respondre dels mals ocasionals que es puguin provocar. Quantes més empreses tanquin, més empresaris amb problemes per pagar els sous a finals de mes. Penso, sobretot, en els petits empresaris, que acostumen a ser els més perjudicats.

Problemes d'identificació dels exconvergents

La precampanya electoral està en marxa i això es pot observar en la convocatòria d'actes de partits polítics, amb la participació de ministres i conselleres. També en el nombre d'obres engegades darrerament i les anunciades per a les properes setmanes. Aprofitant que la memòria és efímera, l'estratègia dels partits és ser-hi fins a darrera hora perquè el dia 26 de maig pensin en ells.

Aquesta campanya va acompanyada de la dèria d'uns quants per forçar la unitat quan ha quedat demostrat sobradament que es tracta d'una quimera, perquè cadascú va pel seu compte. No en vull estendre en aquest aspecte perquè recentment ja n'he parlat, però sí que m'agradaria fer notar el gran interès per la unitat que hi ha entre els descendents i a vegades oblidats exmembres de Convergència de Catalunya.

Al meu entendre les eleccions municipals es presenten massa aviat per als interessos dels dirigents que varen sortir de Convergència i encara no han aconseguit arribar enlloc. La transició CIU-JxCat-PDECat-Crida no ha acabat de quallar i suposadament necessita més temps. Potser per això hi ha por de quedar tocats i fer possible que ERC els passi la mà per la cara.

Probablement hi ha algú que ho té clar, però estic convençut que bona part de la militància de base i els votants, han quedat desorientats i no troben les referències per saber a qui han de votar, sobretot en ciutats grans on hi ha desconeixement de molts dels noms que es presenten, i també en el cas de les europees.

Per aquelles persones que no tenim un vot fidel a un partit, el problema no existeix, perquè a cada ocasió reflexionem sobre el nostre vot, però aquells que es mouen des de sempre per la sigla del partit, ara caldrà que estiguin molt atents, o bé que els antics convergents facin un gran esforç de darrera hora per fer entendre on els podran trobar.

Carta oberta a l'alcaldessa Annabel Moreno

Il·lma. Sra. alcaldessa d'Arenys de Mar, us escric per comentar-vos tot el que ens estem trobant amb les obres del Rial de sa Clavella, el tram alçat entre la plaça del Tossol i el carrer de Sant Jaume. Recordareu que cinc dies abans de començar les obres ens vàreu convocar a una reunió informativa. Això era el dimecres 14 de novembre de 2018, i les obres varen començar el dilluns 19 de novembre, amb una durada prevista, segons ens vàreu informar, de cinc setmanes, és a dir, fins al dia 21 de desembre.

Com molt bé sabeu, perquè algú us n'haurà informat, les obres encara continuen; hem acabat la novena setmana i ens en queden unes quantes més per finalitzar les obres. És cert que les obres s'han complicat, però també és cert que els veïns ja us ho vàrem advertir, perquè coneixíem la situació en què es trobaria l'empresa tant bon punt aixequessin les llambordes. Fins i tot us vaig arribar a suggerir que no les comencéssiu, però això no agradava a tothom, perquè portem molts anys amb un tram de carrer que calia arreglar. El projecte era del 2014.

M'imagino que us han informat que durant les obres s'han produït un total de sis rebentades de la canonada de l'aigua, una canonada de fibrociment molt malmesa, i que us vàrem demanar que aprofitant l'obertura del carrer es canviés. No ens vàreu fer cas, fins unes setmanes més tard, quan ja hi havia una part del carrer cobert. Ara s'està esparant que la companyia d'aigua vingui a substituir la canonada, que haurà de rebentar la part coberta i s'allargarà el procés.

També us hauran informat que hi va haver un canvi de projecte, sobre la marxa, col·locant el tub dels pluvials al mig del carrer i connectant-t'hi els claveguerams de les cases. Sabeu que aquest tub s'ha col·locat a uns 30 cm. de la superfície, quan calculem que la majoria de claveguerams estan a uns 70 cm., i per això només s'hi ha pogut connectar els desaigües de dues cases. La resta continuaran connectades a l'antic clavegueram. En cas d'avaries caldrà obrir el carrer i arribar al clavegueram antic, per sota del nou clavegueram.

Fixeu-vos que fins ara no us he parlat dels arbres, però ho faré per dir-vos que les seves arrels han fet malbé bona part d'aquest tram del Rial, encara que ho negueu a tort i a dret. La tossuderia en voler mantenir aquests arbres, excepte tres, farà que el problema continui després que s'acabi l'obra, i que més endavant s'hagi de tornar a obrir.

A uns quants veïns ens agradaria que vinguéssiu a visitar les obres i ens convoquéssiu a una reunió, sobretot perquè ens expliqueu on són els veïns que estan a favor de la vostra gestió en aquesta obra, i ens puguin explicar els motius. Nosaltres els desconeixem.

Sortosament jo encara no em trobo en la situació d'una veïna a qui les obres li han embussat el clavegueram, i que des de dissabte passat en té coneixement, i també la policia local, i encara ningú ha vingut a desembussar-li, tot i que l'arquitecte que va visitar l'obra va ordenar als paletes que ho fessin. Set dies amb el clavegueram embussat!

No és un atac a la vostra persona per ganes d'atacar. És una crítica ferma i argumentada sobre la vostra gestió en aquestes obres i el menyspreu que heu demostrat contra uns veïns que en pateixen les conseqüències. 

M'han aconsellat presentar una denúncia, però sóc una mica reticent. Voldria creure que les coses s'arreglen parlant-ne i escoltant. Això últim us costa més. Desitjo, doncs, que canvieu la manera d'actuar, sigueu receptiva i penseu per un moment que potser els veïns que es queixen no ho fan per distreure's i fer-vos la punyeta, sinó per protestar per la manera en què heu plantejat aquesta obra, i el conjunt de mentides que heu esbombat per ràdio i en altres llocs, però sobretot pels problemes que ens estem trobant i la por de què pot passar en un futur. 

Una gestió miserable del nostre equip de govern

Pretendre explicar tots els nyaps i menysteniment que hem sofert els veïns d'una part del Rial de Sa Clavella d'Arenys de Mar en un post, és impossible. Caldria dedicar-hi moltes pàgines. Inapropiat per a un blog. Només explicant alguns exemples del que estem patint ja n'hi haurà prou perquè us en pugueu fer una idea.

Les obres que tenien una durada de cinc setmanes, ja en porten vuit i encara en queden unes quantes més. Fins a finals de febrer? No es pot precisar perquè construeixen i desfan, no hi ha cap tipus de coordinació i les obres s'estan fent malament. Els veïns ho vàrem avisar i no se'ns va fer cas.

Durant les obres s'ha rebentat sis vegades la canonada d'aigua, i finalment, quan hi havia gairebé la meitat del tram cobert, s'ha decidit canviar-la. Estem a l'espera que vingui SOREA, aixequi el paviment i lloses per on ha de passar la canonada i les connexions amb les cases. 

Només es varen tallar tres arbres, quan els veïns volíem que els substituïssin tots. N'hi ha dos que es repengen a la banqueta, i no s'han canviat. No passarà gaires anys que s'hauran d'arrencar, aixecant l'obra actual. Diners malmesos.

Varen canviar el projecte i varen decidir col·locar una canonada de pluvials i desaigües de les cases, al mig del Rial, a la part alçada. Han col·locat la canonada massa elevada i només hi han pogut connectar dues cases de les 17 que n'hi ha. La resta tenen el clavegueram per sota de la nova canonada. Una absurditat. La primera casa a qui no han pogut connectar el clavegueram, li han embussat l'actual i porten cinc dies sense funcionar, esperant que aixequin tot aquell tram i poder trobar on està embussat i substituir-lo. Una vergonya! A la resta de cases ens han posat la por al cos.

Convido a tots els arenyencs i arenyenques que ho desitgin que visitin les obres i els podrem explicar més detalls d'unes obres que aquest equip de govern ha estat incapaç de gestionar i que algú ja els va demanar que no comencessin fins que es fes un projecte ben fet, començant per substituir tots els arbres, que són l'esca del pecat, encara que dolgui a ecologistes de pacotilla, no els ecologistes de veritat.

A tota això, una actitud prepotent i autoritària de l'alcaldessa, que no sap gestionar l'ajuntament de la vila, i menteix sempre que pot. Els polítics estan per escoltar els veïns i no per imposar el que ells volen. Un molt mal exemple que caldrà recordar d'aquí a uns mesos, quan ens demanin el nostre vot. En un poble el color del partit polític és important, però molt més saber gestionar i caminar junts amb els vilatans.

L'alcaldessa d'Arenys de Mar protegeix els arbres i menysté els veïns

Una vegada més Ràdio Arenys s'ha fet ressò dels problemes que tenim uns quants veïns del nostre carrer amb les obres que l'Ajuntament va licitar poc abans de l'estiu i que s'iniciaren el mes de novembre, amb una durada prevista de cinc setmanes i que acabaven aquest passat divendres. En aquests moments desconeixem quina nova previsió hi ha de la durada, perquè no han arribat ni a la meitat del carrer.

Els veïns, convocats cinc dies abans de l'inici de les obres, vàrem protestar perquè no tenien previst substituir els actuals arbres, massa grossos, que tenen unes arrels que entren a dins de les cases. Des del principi es va veure que l'alcaldessa tenia una obsessió en el manteniment dels arbres i no va voler baixar del burro.

Les arrels dels arbres, però no ha estat l'únic problema d'aquestes obres. Desconec el seguiment que s'està fent des dels serveis tècnics, que es fa, però els veïns hem pogut observar moltes anomalies. S'està instal·lant un tub que recull aigües pluvials i clavegueram massa prop de la superfície, la qual cosa fa impossible la connexió dels desaigües actuals de les cases i que els tubs dels pluvials passin ben bé per la superfície.

Tot i detectar que el tub de l'aigua de boca és d'uralita amb unes juntes de ferro completament rovellades i haver-se trencat quatre vegades, quan encara no s'ha arribat a mig carrer, l'Ajuntament s'ha negat a canviar-lo perquè diu que no té diners. 

A part de les incorreccions, la manera de treballar de l'empresa concessionària és desastrosa, no es veu professionalitat per enlloc. No es compleixen les normes de seguretat reglamentàries, no s'ha instal·lat un vàter químic per als treballadors de l'obra. Hi ha baralles entre els treballadors i molt consum de cervesa, si ens fixem en les llaunes que queden sobre el terreny sense recollir.

La col·locació de les lloses laterals té molt a desitjar, i malfiem que tinguin la inclinació necessària perquè l'aigua de la pluja es canalitzi fins als embornals que s'estan construint. Les poques fileres de llambordes que han col·locat les hauran de desfer perquè s'han col·locat al revés.

No vull allargar més l'escrit amb més detalls d'errors comesos, algun que ja han rectificat sobre la marxa. Els veïns estem descontents amb el govern municipal, especialment amb l'alcaldessa Annabel Moreno, que també és regidora d'Urbanisme, perquè no ha volgut escoltar-nos, ha tirat pel dret amb les ganes de poder ensenyar un carrer molt bonic en superfície, tot pensant en les eleccions municipals del mes de maig. No es pot governar amb prepotència i prevaricant i després demanar el vot als vilatans. Entrem una nova instància amb la signatura dels veïns sol·licitant que reconsiderin l'execució de l'obra abans que no hi hagi res a fer. 

L'enderroc de l'espigó del portinyol i la garbinada

He llegit a L'Agenda que Ports de la Generalitat enderrocarà l'espigó del Portinyol per construir-hi un passeig. Sempre és bo saber que les institucions públiques treballen per a nosaltres i, en aquest cas, per beneficiar-nos. Poder disposar d'un nou passeig sempre és bo. Nosaltres que acostumem a caminar fins a Canet, segur que ho aprofitarem.

De totes maneres, abans de llegir la notícia m'han parat pel camí i m'ho han explicat una mica alarmats. Massa sovint ens trobem que les obres públiques es fan malament, o bé no contemplen totes les possibles conseqüències. Això, en algun cas pot ser un perill i derivar ens accidents irreversibles.

La gent d'Arenys de Mar de tota la vida sabran millor que jo, que només fa 35 anys que hi visc, que les garbinades poden arribar a fer desaparèixer la tercera platja. Jo ho he vist alguna vegada, i la fotografia que m'ha cedit en Josep Corney és de l'any 2000 o 2001. Com es pot veure l'aigua topa amb l'edifici del restaurant Portinyol.

La pregunta que alguns ens fem és si enderrocant una part de l'espigó no hi haurà perill que una garbinada faci entrar l'aigua fins a l'actual aparcament. Jo vull pensar que Ports de la Generalitat ho ha estudiat bé, amb informes d'enginyers i 'estudiats', i que mai faria una obra que posés res ni ningú en perill, oi? La malfiança a vegades l'ensopega, i podria ben ser que aquesta possibilitat no l'hagin contemplat.

Tot i ser competències de Ports de la Generalitat, el nostre Ajuntament, si no ho ha fet ja, podria fer-los aquesta observació? Si tira endavant, ens podem trobar amb problemes? Ho tenen tot previst?

A veure si algú ens pot calmar les nostres pors.

Arenys de Mar no es mereix un govern municipal com aquest

Llegint la crònica de Ràdio Arenys del Ple municipal d'ahir dimecres sembla com si la paràlisi del Parlament s'hagi encomanat a l'Ajuntament de la nostra vila. De fet, portem mesos així i no sabria dir qui va començar primer. Què passa? Per què costen tant les coses? Que no es convoqui el consell de Cultura no ens ha de venir tan de nou. La participació no és el punt fort d'aquest govern, més enllà de les aparences. Quants consells municipals de participació es troben realment en actiu actualment?

Portem mesos parlant de l'obertura del viver d'empreses, o de la posada en marxa del projecte Radars... No cal parlar dels projectes d'obres aturades per la fallida de l'empresa constructora, perquè ja n'hi ha una colla que són per culpa de la lentitud de l'actual equip de govern.

Quant temps fa que parlen de la revisió del ROM, o del famós Pla d'Equipaments, del Mercat municipal ja gairebé no se'n sent cantar ni gall ni gallina. Fa dies que no ens parlen de la variant de Valldegata, però sí que esperen que vinguin empreses al polígon industrial. Algú es mou perquè vinguin o vindran soles?

Jo em pregunto en veu alta, per què varen decidir presentar-se a les eleccions municipals? Ens podrien presentar un inventari de tot allò que han fet en els dos darrers anys? Algú es mira el Pla d'Actuació Municipal i contrasta allò que varen prometre fer i allò que han fet realment?

Conec l'administració local i sé que no és tan fàcil com sembla des de fora, però entre poc i massa. A vegades algú s'escuda amb aquestes dificultats per amagar la seva apatia i poca dedicació, o si m'apureu, amb prou dedicació, però amb un grau molt alt d'ineficàcia.

Obres il·legals en zones no urbanitzables

Aquest matí he arreplegat un exemplar de l'Agenda del mes de gener i m'he fixat en l'article sobre les obres il·legals en una zona no urbanitzable. Un moviment de terres que no podia tenir llicència perquè la normativa urbanística vigent no ho permet.

A partir d'aquí, i per l'experiència que tenim a Arenys, sorgeixen els dubtes per saber com ha estat possible que es duguessin a terme aquestes obres. No queda clar si s'havien iniciat sense permís o bé corresponia a un tracte de favor, com sembla ser que en alguna altra ocasió ha passat.

Sigui com sigui, m'imagino que ja s'esbrinarà i si hi ha algun culpable en rebrà les conseqüències, sí que m'agradaria puntualitzar, però que ens cal més sentit de poble i empènyer aquells projectes i actuacions que ens beneficien a tots i denunciar allò que es fa malament. Al capdavant, però, hi ha d'haver les persones que han estat escollides per tirar endavant la vila, formin part de l'equip de govern o de l'oposició.

Sempre s'ha dit que a l'oposició fa molt fred. No ho he viscut personalment, però m'ho puc imaginar. Malgrat tot, és important la fiscalització que pot fer l'oposició a la mala gestió del govern de torn, però també s'ha de responsabilitzar d'estar alerta perquè ningú actuï contrari a la llei i les normes, en aquest cas urbanístiques.

En aquests moments hi ha més regidors i regidores a l'oposició que no pas a govern. No és qüestió de números, però en tot cas tenen l'oportunitat per vetllar perquè tothom actuï correctament i denunciar allò que s'està fent malament. Ho desconec, però molt em temo que si rasquéssim una mica trobaríem més casos d'obres il·legals, amb permís o sense, però il·legals.