Lectura dels resultats

Tal com passa cada vegada, l'endemà de les eleccions toca fer una valoració dels resultats, i els partits polítics els primers. De cara a fora gairebé sempre són lloances i agraïments, per la capacitat de trobar la part positiva de les coses i amagar la crua realitat, que de ben segur va per dins. Així tenim que les declaracions dels portaveus acostumen a ser d'elogi als resultats, a l'eficàcia de la campanya i la feina feta. He volgut fixar-me en la cita electoral d'ahir diumenge al País Basc, i la valoració que m'imagino que fan per dins i per fora els partits polítics.

    Vox proclamarà que estan molt contents perquè malgrat la pressió que reben i que molts els voldrien fora del Parlament, han aconseguit mantenir-se a dins i poder continuar predicant el seu discurs en contra d'una majoria parlamentària caduca. Per dins haig d'entendre que no els agrada no haver aconseguit millorar els seus resultats, amb la intenció de demostrar que estan a l'alça i que a les properes eleccions, les europees, obtindran els seus fruits.

    Sumar, que aconsegueix entrar, ho vendrà com un gran èxit per les dificultats que han tingut després del seu trencament amb Podemos, que han desaparegut del marc parlamentari basc. Interiorment patiran el desencís de només haver aconseguit un escó dels sis de què disposava Podemos.

    El PP contentíssim perquè jugant fora de casa han augmentat el nombre d'escons. No els haurà agradat que els socialistes hagin augmentat la diferència, ja que volien que paguessin un preu ben alt per tot el que estan pactant a nivell estatal.

    Els socialistes bascos, al meu entendre, estaran satisfets de cara a fora i també interiorment. Després del que va passar a Galícia i els equilibris que Pedro Sánchez ha de fer per mantenir-se al govern, no es podien esperar la crescuda. Com a molt podien aspirar a mantenir-se igual.

    Bildu està eufòric per uns resultats històrics, i això és el que explicaran a tothom. Per dins segur que els hauria agradat avançar el PNB, i això els produeix un cert disgust que intentaran dissimular en tot moment.

    El PNB ha guanyat i això és el que ens fan saber. Una gran alegria que per dins perd pistonada perquè és l'inici d'una davallada. Bildu els fa por, i saben que hauran de treballar molt per evitar que a la propera ocasió perdin el lideratge que sempre han mantingut.

    I a diferència del que acostuma a passar a casa nostra, allà el sondeig a peu d'urna sembla que va funcionar i l'encert gairebé va ser total. A veure si dels resultats d'ahir els catalans n'aprenem alguna cosa!

Les entranyes de l'orgue de Santa Maria de Mataró

A La Vanguardia li agradaria que els sondejos que encarrega li donessin més la raó en el seu afany per criticar la voluntat sobiranista de la majoria del Parlament català, però no hi ha manera. Quan semblava que la cosa anava de baixa, encarreguen un nou sondeig i els sobiranistes repeteixen majoria parlamentària. Quina mala sort!

La intoxicació de notícies d'aquests dies està arribant a nivells alarmants. Voldria tenir la certesa que continuaré conscient de tot aquest entramat d'uns i altres per condicionar fins i tot la nostra vida, els nostres moviments. A casa, que ja ho mirem tot una mica de reüll, i força de passada, procurem entretenir-nos i pensar en altres coses.

Aquest diumenge al migdia ens vàrem endinsar a les entranyes de l'orgue de Santa Maria de Mataró. Tot i que no sóc un gran devot a la música d'aquest instrument, reconec la seva importància com a instrument total, i també li conec peces musicals interessants. Probablement estem una mica viciats i escarmentats amb els succedanis que ens col·locaven a les esglésies del nostre país, que varen perdre els seus orgues en temps de la guerra civil.

S'ha de dir que l'explicació de l'organista Raül Prieto va ser molt interessant, i vàrem poder entendre la mecànica de l'orgue, una gran desconeguda per la majoria dels mortals. És d'agrair la sinceritat de les seves paraules que no pretenien mostrar-nos una peça única, que no la és, però sí un instrument valuós que fa possible l'organització d'un cicle de concerts anual, que poc a poc va assolint prestigi. Sens dubte que amb l'empenta d'en Raül, el futur de l'orgue i del seu emplaçament, com a centre de reconegut prestigi estaran assegurats.

El PP continua creixent en intenció de vot

L'últim sondeig en intenció de vot dóna per fet que el PP continua a l'alça, malgrat la corrupció, i que el PSOE passa a ocupar la tercera força, al darrere de Podemos. No crec que ningú se n'hagi d'estranyar, una vegada acceptat que la corrupció no perjudica electoralment el partit que l'acapara sense límits.

El cop d'estat de Susana Díaz, que només té com a objectiu ocupar la secretaria general del PSOE, ha fet mal al partit i més en farà si s'obstina en obligar tothom, també al PSC, a facilitar el govern a Rajoy.

El PSOE ha renunciat a lluitar per a un govern d'esquerres i prefereix tornar a experimentar la travessa pel desert quatre o vuit anys més. Entretant el PP està consolidant una política de la dreta més rància del moment actual, que dificultarà molt poder-nos-en desentendre.

Acceptat que la sortida passa per un nou govern de Rajoy, hauríem de centrar tots els nostres esforços per exercir una oposició crítica i valenta a tot el vendaval que ens caurà a sobre. Disculpeu-me, però, que sigui molt pessimista i no vegi, per ara, la capacitat del PSOE de liderar aquesta oposició necessària per preservar els drets de la classe treballadora. 

Tal com m'hi referia ahir, els dirigents actuals del PSOE estan massa lluny de les bases socialistes i són incapaços d'adonar-se que estan més preocupats per existir que no pas per facilitar una política en defensa dels menys afavorits, una política d'esquerres en contra dels poder fàctics on tan a prop s'hi han col·locat.

A les 8h tot és encara una incògnita

Avui toca parlar d'eleccions municipals i tot el que escrigui ara, a cinc minuts de les vuit del vespre, quedarà obsolet de seguida i al final, el que servirà serà el resultat final després de l'escrutini.

Un vespre que pot portar moltes sorpreses, per alguns disgustos i per altres molta alegria i sentit de la responsabilitat. Avui no coneixerem la majoria d'alcaldes, sinó possibilitats de pactes. Les llistes més votades, aquells que han de governar segons els guanyadors i a pactar segons el perdedors.

Coneixem els resultats del sondeig de Ràdio Arenys i són totalment revolucionaris. Caldrà seguir com va evolucionant a partir de l'escrutini. És per això que avui ho deixo aquí per comentar-ho demà a partir dels resultats finals.

Avui, conferència de Joan Herrera

Avui era el torn d'Herrera en aquesta marató de conferències setmanals dels partits polítics catalans, i encara no s'ha acabat, el proper en David Fernàndez de la CUP. 

He volgut entendre el missatge d'Herrera, cada vegada més difícil perquè no acabar de definir-se prou bé. És allò que passa quan es vol acontentar tothom i s'acaba distanciant-se de la majoria. Reconec que Podemos no li posa fàcil, ja que és la força que hi pot sortir més malparada. L'últim sondeig ja li pronosticava una gran davallada.

Herrera és clar a l'hora de defensar un front d'esquerres i intenta sumar-hi tots els partits que es defineixen d'esquerra encara que quan han governat no ho han demostrat gaire. Voldria anar junts amb ERC, Podemos, Procés Constituent, escindits del PSC... i parla de transversalitat, i a favor del dret a decidir.

El que no em queda clar és quan, parlant de les relacions Catalunya-Espanya, defensa el diàleg de tu a tu, d'igual a igual. No ho entenc perquè no sé com pot aconseguir aquesta posició d'iguals tenint en compte que estem parlant d'un Estat amb totes les institucions a les seves mans (Tribunal Constitucional, Poder judicial, legislatiu i executiu...), i una autonomia amb l'Estatut i el finançament retallat. 

Els que defensen la tercera via, sobretot els que s'hi han posat ara, per què creuen que està sorgint aquesta idea? per què sí? o potser perquè el moviment independentista ha mobilitzat més dos milions de persones? Els actuals defensors de la tercera via haurien sortit a la llum pública sense el moviment independentista? No, oi? doncs això vol dir que posició d'igual a igual, ni somiar-ho!

L'única possibilitat que té Catalunya per fer asseure l'Estat espanyol a dialogar, és amenaçant amb la independència. I quant més creïble sigui aquesta, més fàcilment el govern espanyol mourà fitxa. Per tant, senyor Herrera, m'està molt bé que vulgui remoure més coses que la relació Catalunya-Espanya, però concreti el camí que vol recórrer per arribar a bon port. Només així ens podrà convèncer. Entretant, no es vulgui enganyar, no s'enganyi.