La decisió de l'Audiència Nacional d'empresonar Pablo Hasél és una mostra palpable que a Espanya no hi ha llibertat d'expressió i que la repressió política va més enllà del Procés català.
Amb aquesta frase ja podria acabar el post d'avui, perquè no hi ha gaire res més a dir ni a matisar. És una vergonya que el segle que som i en l'entorn en què ens trobem hi hagi un estat com l'espanyol que reprimeixi d'aquesta manera. Està vist i comprovat que el Poder judicial té un color i no hi ha Justícia que hi valgui. Qui no fa allò que consideren correcte els jutges hereus de la dictadura no passa i és oprimit.
Què més ha de passar perquè tot canviï i arribi de veritat la democràcia que tan havíem somiat i fins i tot cregut que havíem assolit. Cada vegada hi ha més senyals contràries, dins del Poder judicial, però també al legislatiu, i uns polítics al govern que tenen por i són incapaços de plantar cara a tanta injustícia.
Puc pensar que encara ha de passar molt temps perquè puguem respirar tranquils, si és que algun dia ho aconseguim. No és estrany, doncs, que molts vulguem marxar d'aquest Estat opressor. Que no ens vinguin a dir que som en un país demòcrata. No és cert! És el país dels senyors de Vox, de molta gent del PP i C's, i també del PSOE, la qual cosa encara fa més pena.
Se l'acusa d'enaltiment del terrorisme i injúries a la Corona. Es busca excuses per justificar una mesura totalment injustificable. Injúries a una corona corrupta que no se la pot jutjar perquè ho diu la Constitució, i perquè els polítics són uns covards i venuts.
És molt injust i fa molta ràbia, i no puc deixar de manifestar-ho en el meu racó d'expressió. Què més ha d'esperar veure Europa per adonar-se de com estem oprimits a Espanya? A qui més hauran d'empresonar perquè peti d'una vegada? Senyors polítics siguin valents i defensin la ciutadania davant d'uns opressors amb toga!
