Una bona llevantada

Acabem de patir una bona llevantada que feia temps no vivíem, si més no els records que en tenim són de fa uns quants anys, encara que a vegades la nostra memòria ens traeix. Ens hem passat un parell o tres de dies observant si les finestres i les portes ajustaven bé, si no hi havia cap gotera sorpresa i si els desaigües que havíem condicionat absorbien bé la intensitat de la pluja en alguns moments. Malgrat tot, érem conscients de la importància de l'aigua, i les ganes que ens plogués més sovint, sense fer mal.

Sembla que això ja s'ha acabat i que ens n'hem sortit prou bé. Potser no tothom podrà dir el mateix, però en línies generals no he sentit a dir que hi hagués cap desgràcia. Algun edifici danyat, algun fanal caigut a terra, i alguna inundació dels baixos, però poca cosa més. Les imatges que hem vist de llocs com el Collsacabra, eren realment espectaculars, amb aigua abundant. 

En aquestes hores de pluja continuada, quan ja en portàvem una bona quantitat, et venia al cap la gent que viu al nord d'Europa i que acostumen, els que poden, a venir a prendre el sol a les nostres platges. Entens que els agradi tant, fins i tot a mi que me n'allunyo tant com puc. El sol, quan no el tens, el trobes a faltar. Sigui per la llum, l'escalfor... d'alguna manera t'anima i et treu els neguits. 

I també t'adones que no sempre sabem valorar allò que tenim. És cert que el nostre país pateix èpoques de sequera preocupant i que tenim molta feina per aconseguir no dependre tant de la pluja i poder sadollar la set. És important que plogui de tant en tant, però quan ens ho fa seguit ens n'afartem i enyorem el sol i el cel blau i lluminós.

He fet cas dels avisos del servei de Protecció Civil, i no m'he acostat ni a la platja ni a l'espigó del port. Ara caldrà anar-hi per veure com ha quedat tot. Ens queda platja? Recordo ocasions en què la platja del Cavaió gairebé va desaparèixer. La darrera no fa pas tants anys. La natura, però, actua lliurement i les platges es recuperen, sempre que l'home no hi posi entrebancs. Parlem de zones inundables on s'hi ha edificat, i barreres arquitectòniques que barren el pas a lliure circulació de l'aigua. Encara no n'hem après, i les desgràcies les provoquem nosaltres.

L'activitat del port d'Arenys

En declaracions a Ràdio Arenys, el president de la Confraria Sant Elm, el senyor Antoni Marzoa, informa que el port d'Arenys representa el 46% de l'activitat industrial de Catalunya, i que la meitat d'aquesta riquesa la genera el sector pesquer. Estem parlant d'unes xifres molt importants i que probablement ens venen de nou, potser perquè encara vivim massa d'esquena al mar.

El port d'Arenys de Mar aglutina tres sectors importants com són l'industrial, amb més d'una drassana força activa, el pesquer, amb una flota que ha anat de baixa, però que es manté malgrat les adversitats, i el lleure, amb un Club Nàutic molt actiu i el Club de Pesca Mar Esport, amb una gran quantitat de socis.

En l'entrevista, el president Marzoa parla de les dificultats que posa Europa en el control de la pesca, marcant unes limitacions que fa difícil la continuïtat de la seva pràctica i que provoca un rebuig important. Trobar l'equilibri entre la protecció de la fauna marina i l'explotació pesquera no és fàcil, però a vegades es troba a faltar sensibilitat. Cal millorar la pràctica pesquera de respecte al medi ambient, i des de les institucions, valorar aquest esforç.

Avui, precisament, en el control parlamentari al president del govern català, la intervenció del representant de Vox, parlava dels greuges de la política europea respecte als pescadors. Al meu entendre era un discurs populista i amb tota la intencionalitat política, sense que es desprengués una sensibilitat real cap als professionals de la pesca. De totes maneres, això és el que s'acostuma a fer: trobar un problema i tirar l'aigua al propi molí.

És bo que sapiguem valorar tot allò que passa a casa nostra i no només les desgràcies, i donar suport dins les nostres possibilitats. Parlar de menjar més peix o mantenir les peixateries que venen peix fresc és un altre tema a comentar i que complementa l'esforç que puguem fer per mantenir la indústria de la pesca a la nostra vila. 

Les barquetes de Sant Pere

La fotografia d'en Pere Alzina ens ensenya l'estesa de barquetes de Sant Pere a les platges arenyenques. Un fenomen que es repeteix anualment i que, segons ens expliquen, enguany hauria succeït abans d'hora per l'escalfament de les aigües del nostre mar.

La natura no deixa de sorprendre'ns i l'arribada d'aquesta espècia de meduses, que haig de reconèixer que desconeixia, i que m'ho va ensenyar ahir mateix el nostre veí, en Josep, sempre molt oportú amb les fotografies que fa i ens ensenya, tenyeix de blau les nostres platges, un xic abandonades a l'espera de la temporada d'estiu. 

Sempre penso que estem poc preparats a deixar-nos sorprendre per la natura. D'alguna manera li hem girat l'esquena, i tenim molt per aprendre. Ho deia fa uns dies en aquest mateix blog, que a Arenys tenim la sort de comptar amb excel·lents biòlegs que ens faciliten uns coneixements que no tindríem sense ells. Espais culturals com l'Ateneu s'han fet ressò de les seves explicacions i els ho hem d'agrair.

Ahir, mentre les contemplava, tot passejant per l'espigó del nostre port, observava com un corb marí s'enfonsava dins l'aigua, apareixent uns metres enllà. L'observació ens brinda una calma que no sempre tenim en la nostra vida diària. Anem força atrafegats, amb més problemes dels que voldríem, i massa distrets.

Pacificar la Nacional II

Hi ha temes que s’eternitzen. En sentirem a parlar tota la vida. El Maresme té una barrera, que hem construït els humans, que ens dificulta l’accés al mar i les platges. Tenim una via fèrria que no veurem mai fora, tot i que se n’ha parlat moltes vegades, i una carretera nacional, que no ofereix els serveis que li pertocaria per categoria, i que es vol pacificar, aprofitant que l’autopista que tenim un parell de quilòmetres endins ara és gratuïta, i s’hi ha desplaçat bona part del trànsit.

Es vol pacificar en el sentit que es transformi en una via urbana quan travessa les nostres poblacions, amb una regulació semafòrica i la incorporació de carrils per a bicicletes i vianants. La idea és bona, però de moment està força aturat, si més no pel que fa al nostre tram. De fet, no és prou ample si volem posar-hi de tot.

Ja he comentat més d'una vegada que el primer govern democràtic, després del període franquista, fa gairebé cinquanta anys, ja celebraven la construcció de la variant de Valldegata que havia d'esponjar la nostra Riera dels cotxes que es volien dirigir a Arenys de Munt, Sant Celoni o Sant Iscle. Allò va ser un goig sense alegria i la variant encara és motiu de polèmica i no s'hi veu un futur clar. En part, l'actualitat és molt diferent, existeix una carretera que connecta les dues vies, tot travessant el polígon industrial, i cada vegada tenim menys terreny agrícola. La pregunta que em faig és si aquesta pacificació trigarà el mateix a ser una realitat.

Voldria pensar que els promotors de la pacificació de la carretera nacional i els tècnics especialistes en mobilitat, per una banda, i en medi ambient i urbanisme, per l'altra, estudiaran bé quina és la millor solució per convertir la carretera en una via urbana, tranquil·la i ben comunicada amb la vila. Ja sé que no podem somiar amb la supressió de la línia del tren que permetés accedir directament a les platges i al port, i que no s'hi destinaran grans inversions per millorar el seu accés. Ens haurem d'acontentar en prioritzar la circulació de bicicletes i vianants, que ja és una millora, però sempre tindrem al cap que no s'haurà fet prou. Estem molt acostumats a fer pedaços. 

La reincidència

Se'n parla molt, però potser es treballa poc per intentar evitar que la reincidència en els delictes sigui tan freqüent i s'arribin a acumular tants delictes en una mateixa persona. Una cosa és que algú tingui un mal moment i que delinqueixi, i l'altra que s'hi dediqui. Que després d'un robatori en busqui un altre, provocant inseguretat i por que no ajuda gens a la convivència.

No té cap sentit que llegeixis diàriament detencions de persones que han enganxat després de cometre un fet delictiu i que t'expliquin que porta a l'esquena no sé quants delictes més, pels quals no ha tingut cap condemna, més enllà de la detenció momentània i la inscripció en un llistat de delinqüents. 

Els humans, si no ens escarmenten, no rectifiquem. Passa en qualsevol comportament incívic, o en la conducció d'un vehicle. Si al darrere no hi ha una sanció que et faci rascar la butxaca o et privi de la llibertat de moviments, o de conducció de vehicles, moltes persones fan cas omís de les advertències i no tenen cap remordiment. No els cau la cara de vergonya.

Estic convençut que a la majoria dels casos al darrere hi ha una explicació, que no justificació, que requereix analitzar i procurar resoldre el problema que pot haver originat un seguit de delictes reiterats. Entretant, però no ens podem permetre el luxe de no fer res.

Encara que no és el mateix, em ve a la memòria la manera com funciona la recollida de la brossa mal deixada a la meva vila. L'equip de govern dedica moltes hores al dia a recollir tot allò que vilatans incívics i gens solidaris, han tret de casa a destemps, sense tenir en compte les pautes que la majoria complim. Qui no té gens d'interès a fer-ho bé, si l'endemà li treuen la brossa, tant li fa que ho hagi fet el camió de les escombraries, com si se n'ha encarregat el camió especial que fa la repassada matinal. D'aquesta manera no es resoldrà mai.

Tornant als delictes reiterats, si no treballem per evitar la reincidència, no aconseguirem la tranquil·litat al nostre entorn. Uns pocs són capaços de fer anar malament a la majoria. Això, agradi més o menys, s'ha de resoldre d'una vegada. La pràctica impunitat dels reincidents no ens deixa viure, i no és just.

Mala gestió pública

Si passegeu pel port d’Arenys veureu, a molt poca distància, tres establiments de restauració que estan abandonats. Haig de suposar que es tracta de tres concessions administratives de Ports de la Generalitat que, pels motius que siguin, han deixat de funcionar. Un parell d’ells fa tot l'estiu que estan així, i el tercer ja farà un parell d’anys, si no en fa més, perquè el temps corre molt de pressa.

Desconec la situació administrativa. Si els concessionaris han continuat pagant a Ports, o han deixat de fer-ho. El cas és, però, que la imatge que donen no és la millor, ni per als vilatans que hi anem a passejar, ni per als visitants de fora la vila.

Probablement, la burocràcia administrativa endarrereix qualsevol tramitació per desencallar la situació, però en tot cas no podem quedar tan amples i que el temps vagi transcorrent. Ens queixem de la poca productivitat del nostre sistema econòmic, però l’exemple que dona l’administració pública no és el millor ni el més motivant.

Al polític se l’acusa que gestiona patrimoni que no és seu i que no pateix cap mena de penalització econòmica si la gestió no és bona. Si un privat té un local per llogar, s’espavila prou ràpidament a buscar un nou llogater quan l’equipament queda buit. Si el parèntesi s’allarga, tot són pèrdues. Si això passa a l’administració, qui assumeix les pèrdues? Si el privat no es belluga, ell és responsable de no ingressar. En el cas de l’administració pública, a qui hem d’exigir responsabilitats?

La gestió pública no és fàcil i acostuma a ser font de moltes crítiques, però una cosa és gestionar-ho d’acord amb uns criteris que ens podran semblar més o menys encertats i l’altra no gestionar-ho, deixar que tot s’eternitzi i perdent bous i esquelles. 

M’agradaria poder passejar pel port de la meva vila i veure que els negocis estan vius, que hi ha persones treballant-hi, oferint servei a la gent, aportant riquesa a la vila, ja sigui als responsables dels negocis o als seus treballadors. Si és la burocràcia que ho encalla tot, potser que ens hi posem a trobar solucions i tenir molt present que es tracta d’un bé públic que s’ha de retre comptes a la ciutadania. No s’hi val a adormir-se, perquè paga l’altre, paguem tots!

Millorant l'espai públic

No sé si sou dels que acostumen a passejar pels carrers d'Arenys, la majoria poc practicables per l'orografia, però amb una bonica Riera i un passeig Xifré que tenen moltes possibilitats i estic segur que són l'enveja de moltes poblacions veïnes. Segur que haureu vist que no sempre ho tenim fàcil per caminar-hi, amb multitud d'obstacles que no hi ha manera d'eliminar, o sí?

    Ahir l'Ateneu Arenyenc va moure les cadires i taules que tenia instal·lades des de sempre arran de façana. Un espai que, per normativa, ha d'estar reservat als vianants, sobretot tenint en compte aquelles persones amb diversitat funcional, aquells homes i dones que tenen més dificultats per desplaçar-se a peu. Si hi feu cap, us adonareu de la diferència i que, segons un amic veí d'aquell passeig, començarà a deixar de ser un passadís per convertir-se en passeig. És per això que cal felicitar la iniciativa de l'Ateneu, en pro dels vianants, i animar aquells bars i restaurants que encara no ho respecten, que facin el canvi el més aviat possible.

    Aquestes millores són les que beneficien la comunitat i fan més fàcil la convivència. S'han de respectar els drets i trobar solucions que sempre n'hi ha. Deixar lliure les façanes de les cases és la millor manera de respectar aquelles persones que ho tenen més complicat per fer l'itinerari que a molts ens agrada. Si la resta d'establiments del passeig del Xifré s'apunten a la iniciativa de l'Ateneu, es podrà arribar fins a la plaça Lloveras, i només caldrà esperar que Ports de la Generalitat i Ajuntament d'Arenys de Mar es posin d'acord per superar la barrera arquitectònica que impossibilita a molts poder arribar fins al port i, per extensió, caminar fins al final de l'espigó. I si s'hi afegeix algú més de la Riera, encara ens ho posaran més fàcil!

    L'Ajuntament té l'obligació de vetllar perquè les normatives, siguin locals o nacionals, es compleixin, i els vilatans complir-les. Tot això pel bé de tots, i no pas per posar pegues o fer la punyeta a ningú. Si la normativa no és adequada, s'ha de canviar i millorar, però si serveix, cal respectar-la. 

Acord per facilitar l'accés al port

Avui apareixia la notícia de l'acord a què han arribat la Generalitat de Catalunya i l'Ajuntament d'Arenys de Mar per resoldre un greu obstacle d'accés al port de la vila. Han passat massa anys sense resposta, com per no comentar-ho, ara que sembla ser que la cosa és seriosa. La nostra vila té moltes barreres arquitectòniques que cal anar eliminant. Algunes d'elles són barreres físiques amb més o menys dificultats a l'hora de posar-hi remei, però d'altres són barreres que creem per una mala praxi a l'hora de gestionar l'espai públic.

L'accés dels vilatans al port, del qual n'estem tan orgullosos, ha estat sempre dificultós, sobretot per a les persones amb dificultats de moviments, ja siguin persones grans o amb diversitat funcional. La resposta que des del govern municipal es donava, quan es presentaven queixes i suggeriments, era que des d'un extrem de la vila ja s'hi podia accedir. Sempre he pensat que era una mala excusa, per evitar enfrontar-se amb unes obres que impliquen la participació de més d'una institució, cosa molt freqüent a la nostra vila, on en pocs metres hi ha competències repartides entre moltes administracions públiques.

Els arenyencs estem una mica escaldats, amb decisions i acords que no s'acaben complint. Tenim molts exemples i no voldria pensar que aquest en pot ser un altre. Confio, doncs, que realment les dues administracions implicades compliran l'acord a què han arribat i que en pocs mesos podrem veure realitzat un somni per a moltes persones que ara no ho tenien fàcil per accedir a una part del municipi que és enveja de forasters.

Aprofito l'avinentesa, però, per demanar al nostre govern municipal que no s'aturi aquí i continuï treballant per fer més accessible l'espai públic a tot tipus de vianant. Que caminar pel Passeig Xifré o la Riera, que tots estimem tant, no esdevingui com fins ara una carrera d'obstacles. Tothom té dret a viure i a guanyar-se la vida, però respectant els altres i complint les normatives que ens hem fixat, perquè passejar pels carrers i places de la vila sigui fàcil per a tothom.

La distribució competencial de l’administració pública

Gestionar un municipi no és fàcil i això és important que tothom en sigui conscient. D'entrada cap governant desitja posar entrebancs a la gent, sinó que voldria donar sempre una resposta positiva a les peticions que els vilatans li presenten. Això no treu que cal una lluita constant per aconseguir el màxim de benestar a la població i dedicar-hi molt de temps i barallar-te sovint amb les adversitats.

Una població com la nostra té unes dificultats afegides que no sempre s'entenen, però que esdevenen veritables murs difícils de franquejar, i que impossibiliten moltes accions que, d'entrada, semblaria que són fàcils de realitzar, o si més no d'avaluar i intentar resoldre. Em refereixo a l'acumulació d'administracions públiques sobre el terreny, amb competències pròpies on l'Ajuntament no hi pot fer res més que dialogar-hi i pressionar perquè no ens abandonin.

Penso que tothom té molt clar que la gestió de proximitat és la millor manera de resoldre els problemes del dia a dia, i com més centralitzada està aquesta gestió més fàcil és que les coses s'endarrereixin. Ningú més que els habitants que trepitgen el terreny pateix els inconvenients de l'abandonament i desmanec de la gestió pública.

L'Ajuntament d'Arenys de Mar no té competències a la costa, al port, a la línia ferroviària, a la riera i rials, a la carretera nacional... i això fa que quan sorgeixen problemes en aquests espais s'hagi de redirigir la queixa a altres administracions que no tenen ni la sensibilitat ni la urgència per posar-hi remei. Els vilatans, que en són els afectats directes, no sempre ho entenen, i la pregunta que em faig és: tenen l'obligació de conèixer qui gestiona cada servei? Com hi poden accedir per informar-se o reclamar solucions?

Tot plegat no ha de servir perquè el govern municipal s'ho tiri a l'esquena, sinó que obliga fer passos per intentar que les administracions amb competència assumeixin el problema i busquin la solució el més ràpid possible. Al final de tot plegat t'adones que la distribució competencial no està ben resolta, i sobretot la poca sintonia entre l'administració local, que és qui dona la cara davant dels vilatans, i les administracions que tenen competències, però que ho veuen molt lluny i gens prioritari. 

El nostre país té moltes mancances, i el pitjor de tot és que hi ha uns problemes que han resultat endèmics i que mani qui mani no hi ha manera de trobar-hi solució. És per això que és tan important que l'administració local, la més propera al ciutadà, camini de la mà de la gent, per afrontar conjuntament aquells problemes que no són fruit de la política de partit, sinó elements necessaris per a una bona convivència, sigui quin sigui el partit polític que ho lideri.

Passejant pel litoral

No sé si us ha passat a vosaltres, però amb la gent que he anat parlant aquest diumenge coincidíem que teníem mal de cap. En el meu cas no era gaire res estrany, doncs porto alguns dies amb aquesta tortura, però la majoria em comentava que avui notava com un núvol tèrbol que no els deixava veure clar. 

No sé si és el clima que ens afecta més que mai, o bé que portem una vida tan estressada, en tots sentits, que qualsevol canvi de temps ens afecta. I per això ens ho hem de mirar d'agafar diferent, i sobretot fer exercici, caminar i respirar aire pur.

Per canviar una mica el trajecte usual, avui hem anat en direcció a Caldes d'Estrach, fins al port del Balís. És una llàstima que no tinguem solucionada la connexió entre els dos pobles veïns, per la musclera. Va haver-hi un temps que semblava que hi havia cert consens per fer un pas que superés l'obstacle creat amb la desaparició de bona part de la platja. Avui, però ja no se'n parla.

M'he fixat per on podria passar el comentat carril bici que es vol establir al Maresme, i la veritat és que hi ha llocs molts fàcils d'implementar, però en altres la cosa es complica. Com superem el pas del túnel del tren entre Caldetes i Arenys? 

En aquest tram la carretera tampoc no és tan ample com per reduir-la i fer-hi passar el carril bici. Si no s'aprofita l'amplada de la carretera, crec que no hi ha vorera suficient. Confiem que hi hagi qui hi trobi la solució, perquè no seria bo que ens trobéssim amb el mateix problema que hi ha ara si vols caminar pel camí de mar, el que molts arenyencs anomenem camí d'en Vicenç, exregidor que va treballar perquè els dos pobles estiguessin units més enllà de la N-II i la via del tren.

El Rial del Bareu queda al marge

Tot fa pensar que una vegada més el cobriment del Rial del Bareu quedarà per resoldre i els problemes que ocasiona cada vegada que hi ha algun xàfec continuaran afectant els veïns que hi resideixen. Tot i la promesa feta pel director de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA), segons he pogut llegir al web de Ràdio Arenys, el Bareu no entra dins del Pla Estratègic de Rieres i Rials 2021-2027, i això que estem parlant a set anys vista.

Segons la notícia, l'alcaldessa espera el conseller de Territori i Sostenibilitat, que vindrà aquest divendres al port d'Arenys, per exigir-li l'execució del projecte, recordant les promeses del director de l'ACA.

Fa molts anys que el projecte està pendent d'executar. Més que projecte hauríem d'estar parlant de projectes i promeses de projectes, perquè en alguna ocasió semblava que estava tot a punt de portar-se a terme.

Sigui pel que sigui, la nostra vila no està gaire beneficiada de les relacions amb els polítics de torn, sinó que hi ha altres municipis més afavorits per les decisions de les institucions supramunicipals. La situació del Rial del Bareu es mereix posar-hi remei. Estic convençut que es realitzaran altres obres menys problemàtiques que no pas aquesta. Potser no tenen clar com solucionar-ho, però per poc que s'hi mirin i no escatimin el pressupost, s'ha de trobar la solució perquè puguem oblidar-nos del tema.

Open Arms a Arenys de Mar

He assistit a la xerrada "Open Arms, la defensa dels drets humans al mar", organitzada per la regidoria de Medi Ambient, a la sala Josep M. Arnau, al Calisay. Érem pocs, molt pocs, massa pocs per descobrir una mica més la feina d'aquesta ONG. Una feina solidària, amb l'objectiu de salvar vides de persones desesperades que fugen del seu país per trobar una vida més justa, sense guerra ni fam.

A vegades ens omplim la boca de bones intencions, però som incapaços de fer el primer pas. És per això que és bo reconèixer el valor i entrega d'aquestes persones que, de manera altruista, surten a salvar persones desconegudes i evitar-los la mort.

S'ha de dir que la xerrada ha estat una mica desmanegada, però s'hi ha dit coses molt fortes que t'obliguen a pensar en quin món vivim. El conferenciant parlava de manera apassionada perquè comentava allò que ell vivia, i que l'omplia. Potser per això el guió de la conferència ha trontollat una mica.

El representant de l'entitat, argentí, s'ha sincerat d'una manera molt natural i ha facilitat que ens apropéssim a l'escenari del salvament, però també que ens adonéssim del canvi, els darrers mesos, en l'actitud de la majoria de països europeus. Una vegada més l'egoisme i la hipocresia fan acte de presència davant de problemes humanitaris. Els han tancat les portes i els conviden a col·laborar amb Salvament Marítim, qui coordinarà el salvament, en base al port de Motril.

La reacció, resignada, però sense oblidar que allà on ara no seran, hi continuaran perdent la vida molts emigrants. 

Gairebé un any després i el govern municipal no arrenca

Passen els mesos i tens la impressió que tot es fa provisionalment, dictant normes i marxa enrere a la més petita protesta. No es pot governar un municipi fent només cas als més cridaners! Respectem que els passejadors de gossos els portin deslligats, sobretot! i no passa res que el poble estigui ple de cagarades no recollides i baixos pixats!

S'ha de ser valent i defensar el programa electoral i no anar sempre a remolc de què diran els afectats. Amb aquesta manera d'obrar els que hi surten perdent són els respectuosos que no es revolten ni surten al carrer a manifestar-se.

Em sap greu, però no sé veure un govern municipal capaç d'aixecar el nostre poble. Tot són pedaços, molts d'ells de cara a la galeria, però no avancem en res. Què passa amb els problemes de mobilitat? Quin futur s'espera del Mercat municipal? Què s'està fent per evitar que Arenys es quedi sense botigues? I a l'antiga llotja? No hi havia un projecte que no permetia que hi vingués un privat?

Ni solucionem el dia a dia, perquè Arenys continua brut, i els cotxes continuen aparcant en segona fila a La Riera, i la gent deixa la brossa el dia i lloc que no toca...

Com que no penso que hi hagi mala voluntat, es tracta d'incapacitat per liderar el govern municipal i això és molt perillós. Arenys no té ja el paper a la Comarca de quan el vaig conèixer per primera vegada. Jo el veia com una petita capital d'una subcomarca que res tenia d'envejar a Mataró. Hem perdut, però en gairebé tot. Ni som el primer port del Maresme, ni tenim influència en els municipis de l'entorn.

Tots tenim la nostra part de culpa, però aquelles persones que es presenten per governar el municipi en són els primers responsables, perquè això és el que li demana la vila. Feina, progrés, convivència... No volem sortir als diaris pel nombre de mendicants, les revoltes de veïns per la mesquita, els robatoris amb violència, o els projectes inaugurats, però sense funcionar.

Notícies per destacar i presumir

Per a alguns la notícia d'avui ha estat que el Madrid no ha permès respondre en català a Kiko Casilla. Per a uns altres la notícia de divendres va ser que Frigorífics Ros ha renunciat a instal·lar-se al port d'Arenys de Mar, vist com se'ls rebia.

N'hi ha que la notícia estrella és l'elecció del nou alcalde de Londres, i a uns quants els preocupa molt el més que probable nomenament de Donald Trump a candidat a la presidència dels EUA. Com es pot veure hi ha gustos per a tothom, encara que alguns són més justificables que d'altres.

A mi no em preocupa tant que Kiko Casilla hagi de parlar en castellà a Madrid, com que no es pugui parlar en català al Congrés de Diputats o el Senat. Veig molt bé que un musulmà pugui ser elegit alcalde d'una capital occidental, però no hauria de ser notícia, i em preocupa que Trump hagi arribat on ha arribat, encara que no acabi essent president.

El que realment em preocupa, de totes les notícies que he esmentat, és l'alegria amb què l'ajuntament d'Arenys de Mar i molts vilatans anuncien que Frigorífics Ros ha renunciat a la concessió administrativa per instal·lar-se a l'antiga llotja del peix. Voldria pensar que hi ha motius sòlids per estar-ne orgullós, com de desestimar l'opció de comptar amb un segon hotel a la vila, i això que jo mai ho he considerat una prioritat.

Em temo que hi ha massa interessos ocults per anar negant o posant difícil la instal·lació d'empreses forànies a la nostra vila. Després ens queixem que hi ha atur i que hem de sortir a fora per trobar feina. Desconec els motius de la revolta dels pescadors locals i si realment estaven prou informats del que realment s'anava a fer amb la concessió administrativa, però a la nostra vila tenim exemples d'empreses que han rectificat a l'hora d'instal·lar-s'hi per pressions interessades que no se'ns han explicat correctament.

Més sobre les 10 respostes dels deu candidats d'Arenys de Mar

La primera pregunta que fèiem als deu candidats era: Quines seran les prioritats a l'hora d'invertir? Ho podeu concretar?

La majoria, tal com ja avançava ahir, posa en primer lloc les persones. Després quan relacionen les obres d'infraestructures ens trobem amb moltes coincidències amb el clavegueram, el rial del Bareu i l'arranjament general dels carrers. En més d'una ocasió surt el rial de Canalies. El PSC parla de pisos socials i tutelats, ICV de reorganitzar el cartipàs municipal i remunicipalitzar el servei de l'aigua i les zones blaves, i la CUP de tot allò que tingui incidència en millorar l'ocupació.

La segona pregunta que proposàvem als deu candidats fou: Quin és el sector d'Arenys que, segons el vostre criteri, cal dinamitzar en els propers quatre anys?

Els punts de més coincidència són el port, el turisme i el comerç. En aquesta resposta la CUP comenta que cal dinamitzar l'ocupació i ho descriurà en altres preguntes de l'enquesta.

La tercera pregunta era doble, però específica: Té futur el Mercat Municipal o bé és part del passat? Teniu previst treballar-hi durant els propers quatre anys?

Tothom contesta que el Mercat Municipal té futur, però que cal modificar-lo invertint en infraestructura i conceptualment. Cal innovar i aconseguir que els paradistes es 'posin les piles'.

En el debat que es va crear tot comentant aquestes respostes, les persones del grup coincidíem en dir que el Mercat Municipal, tal com està no té futur, i que al marge dels esforços que hi pugui dedicar l'administració és necessari que els paradistes canviïn la mentalitat i la manera de treballar, i també la imatge. No només tenen la competència de les grans superfícies, sinó també de comerços de la mateixa Riera.

La pregunta número quatre parlava del comerç: Com veieu el comerç de la vila? Quin paper podreu fer-hi des de l'ajuntament?

Les respostes de les diferents candidatures són, al nostre entendre, molt benèvoles per als comerciants i poc crítiques, i es parla en alguns casos de ser més flexibles a l'hora de cobrar-los les taxes i impostos.

La CUP insisteix molt en el comerç de proximitat, que no acabem de veure-hi massa clara l'aplicació en el camp de la xarxa comercial arenyenca. ICV posa de relleu la importància del diàleg entre l'ajuntament i els comerciants, i la necessitat de crear i potenciar el Consell, i l'elaboració del Pla de comerç local. ERC i Junts x Arenys parlen de la necessitat de dinamitzar el comerç.

Continuarà...

Avui, conferència de Joan Herrera

Avui era el torn d'Herrera en aquesta marató de conferències setmanals dels partits polítics catalans, i encara no s'ha acabat, el proper en David Fernàndez de la CUP. 

He volgut entendre el missatge d'Herrera, cada vegada més difícil perquè no acabar de definir-se prou bé. És allò que passa quan es vol acontentar tothom i s'acaba distanciant-se de la majoria. Reconec que Podemos no li posa fàcil, ja que és la força que hi pot sortir més malparada. L'últim sondeig ja li pronosticava una gran davallada.

Herrera és clar a l'hora de defensar un front d'esquerres i intenta sumar-hi tots els partits que es defineixen d'esquerra encara que quan han governat no ho han demostrat gaire. Voldria anar junts amb ERC, Podemos, Procés Constituent, escindits del PSC... i parla de transversalitat, i a favor del dret a decidir.

El que no em queda clar és quan, parlant de les relacions Catalunya-Espanya, defensa el diàleg de tu a tu, d'igual a igual. No ho entenc perquè no sé com pot aconseguir aquesta posició d'iguals tenint en compte que estem parlant d'un Estat amb totes les institucions a les seves mans (Tribunal Constitucional, Poder judicial, legislatiu i executiu...), i una autonomia amb l'Estatut i el finançament retallat. 

Els que defensen la tercera via, sobretot els que s'hi han posat ara, per què creuen que està sorgint aquesta idea? per què sí? o potser perquè el moviment independentista ha mobilitzat més dos milions de persones? Els actuals defensors de la tercera via haurien sortit a la llum pública sense el moviment independentista? No, oi? doncs això vol dir que posició d'igual a igual, ni somiar-ho!

L'única possibilitat que té Catalunya per fer asseure l'Estat espanyol a dialogar, és amenaçant amb la independència. I quant més creïble sigui aquesta, més fàcilment el govern espanyol mourà fitxa. Per tant, senyor Herrera, m'està molt bé que vulgui remoure més coses que la relació Catalunya-Espanya, però concreti el camí que vol recórrer per arribar a bon port. Només així ens podrà convèncer. Entretant, no es vulgui enganyar, no s'enganyi.

Encara que sembli impossible, invertiran a Arenys

Avui, sentir a parlar d'inversions sembla un miratge. T'ho has de llegir dues vegades per assegurar-te que no t'enganyen, sobretot ara que els polítics tenen tan poca credibilitat, i sinó llegiu les darreres declaracions de Duran i Lleida. Al final ningú no se'l podrà creure, perquè ni ell mateix s'hi entén, canviant cada dia de discurs, en una manera de ser protagonista i desenvolupar el seu ego.

Sembla ser que les obres del port d'Arenys poden ser una realitat. Si més no això és el que he pogut llegir sobre la visita que el conseller d'obres de la Generalitat ha realitzat a la vila, afirmant que s'invertirà uns 57 milions d'euros per millores del port, sobretot a la zona industrial.

El que no arribarem a veure mai, i tant de bo que m'equivoqui, són les obres del passeig de mar, des de la vila fins a Caldes d'Estrac, ni les de la tercera platja cap a Canet. Aquestes varen estar a punt de fer-se, o almenys això ens crèiem, però el partit que és ara al govern i una colla d'interessats, que no buscaven el bé de tots sinó les seves butxaques, van acosenguir que tot quedés aturat. Després, amb l'excusa o no de la crisi, va quedar paralitzat.

Els que tenim el costum d'anar a caminar i córrer per fer salut i una mica d'exercici, hem d'observa en què consisteix l'accés a la platja més llarga d'Arenys, entremig de la polseguera que aixequen els conductors, alguns d'ells pensant que es troben en un rally. La qüestió és arribar en cotxe fins a la vora del mar, no fos cas que es cansessin. Si ha plogut, no us imagineu en què es converteix tot plegat. Un fangar que a vegades bloqueja l'accés. Molt bonic tot plegat. Algú no recorda que la platja i el seu entorn hi és durant dotze mesos a l'any, i no només tres o quatre.

Tornem, però, a la notícia que justifica l'escrit d'avui. És bo tot allò que afavoreix el creixement econòmic, i les obres d'ampliació del port, amb l'especial atenció a la zona d'indústria portuària, són una bona notícia que de ben segur la vila en sortirà guanyant, més que amb els negocis de la tercera platja.

Un logotip i un hashtag per promoure Arenys de Mar

Aquests dies el web municipal ens ha donat a conèixer un nou logotip per promoure el nom d'Arenys en la línia de convidar més persones a visitar-nos i, el que és més important, fer-hi despesa per incrementar el moviment de diner a la vila. I ens proposa també un hashtag, #visitarenys, aprofitant la rellevància de les xarxes socials.

Hem començat tard i ens costarà més guanyar terreny, però hem de reconèixer que fa molts anys que vàrem baixar del tren i només vivim del passat. Quan era el moment de fomentar el mercat, la restauració i el patrimoni, no vàrem moure un dit, i això, en temps de crisi, s'ha notat molt.

És important, doncs, qualsevol iniciativa per mobilitzar la gent i motivar-los perquè vinguin al nostre poble a gaudir de tots els racons, patrimoni i paisatge, i al mateix temps comprin a les nostres botigues, i mengin als nostres restaurants. No tenim hotels, i molt poques habitacions, però la visita d'un dia és suficient per animar els forasters a acostar-se a Arenys.

El problema actual és que queden poques botigues. Se n'ha tancat moltes i, sense voler crear polèmica, tampoc destacàvem per un bon servei. Sovint hem comentat que quan entres a una botiga et fa l'efecte que t'estan fent un favor. No es tracta de fer la pilota, però si de demostrar professionalitat i bon tracte.

Arenys podia haver estat la capital de la subcomarca del Maresme central, però s'ha deixat passar la mà per la cara per altres municipis, com els veïns d'Arenys de Munt. Els avantatges de ser vora mar, disposar d'un port amb tres especialitats, la indústria, la pesca i el lleure, i comptar amb un patrimoni cultural i arquitectònic important, no ha estat suficient per desenvolupar una moguda turística que generés riquesa a la vila.

Tenim a favor que el nom de la nostra població cau bé a la gent de fora. Són molts que en tenen un bon record, i ens reconeixen la importància de la nostra història, bàsicament cultural. Falta, però aprofitar l'avinentesa per esdevenir un punt de visita obligada. I això hi hem de col·laborar tots. L'Ajuntament, els comerciants i restauradors, i també els vilatans. Aprofitant la campanya del nostre govern local, posem-hi el nostre gra de sorra. Convidem amics i coneguts a visitar-nos i contribuir a que el nom d'Arenys traspassi fronteres.

L'Ajuntament d'Arenys pot fer un nou disbarat

Ha estat un dia diferent, sense massa descans, però he tingut l'ocasió de valorar la importància de la responsabilitat que deleguem, a vegades imprudentment, d'altres perquè no tenim més remei. No és estrany que frases com "un govern dels millors" ens puguin sorprendre o mal fiar. Què vol dir els millors?

Els nostres governants tenen una responsabilitat que no s'acaba avui, sinó que perdura en el temps. Un error comès ara pot arrossegar desgràcies tota la vida. Em vénen a la memòria les sentències desfavorables per a l'Ajuntament d'Arenys, que l'obliguen a pagar més de 2 milions d'euros, sense cap contrapartida. Només per haver actuat malament. I el culpable o culpables... a ells no els passarà res.

Les decisions d'avui poden ser un llast per a les generacions futures. Decidir pot voler dir invertir malament, però també deixar perdre una bona oportunitat. Penso en el passeig marítim entre Arenys i Canet. El govern actual, format pel PP i CIU, no accepta el projecte i les obres es perdran. Desconec quin és el projecte final, i només tinc la informació que ha sortit als mitjans de comunicació, però d'entrada em sap greu.

Puc acceptar i entendre que el projecte no sigui bo, però que ningú em defensi la situació actual. Penso que Arenys de Mar ha pecat sempre d'excés d'orgull i després ho ha pagat. Ara és un poble sense indústria, ni agricultura i amb prou feines serveis. L'única riquesa la podem trobar al Port i el tracte que la població li dóna no és cap exemple a seguir. Si en un temps les indústries es varen traslladar a Arenys de Munt, ara són els comerços els que s'hi desplacen a fer fortuna. 

Arran de les possibles conseqüències d'urbanitzar el passeig marítim s'han escoltat moltes bajanades, i la pressió dels concessionaris dels xiringuitos de l'estiu, varen aconseguir enredar a una bona colla d'arenyencs. 

No és estrany que sovint enyori el carisma i la categoria de la classe política de fa uns quants anys, però també haig d'enyorar la clarividència de la ciutadania d'altres temps. Em sembla que la millora de la qualitat de vida dels humans evoluciona inversament proporcional a la intel·ligència i recursos de les persones.

De vacances

Avui ha arribat el pare per passar uns dies amb nosaltres. Intentarem fer una caminada diària, tal com hem anat fent els darrers anys, encara que els anys pesen (ja va per als 91) i no es pot abusar gaire. De totes maneres, parats no hi estarem, doncs l'exercici sempre és bo, i no es tracta d'estar tot el dia a casa d'una cadira a una altra.

Per començar la tanda, aquesta tarda hem anat fins al port. La veritat és que és un lloc molt quiet i que t'hi pots moure còmodament, t'adones que Arenys té vida marinera, encara que molts hi visquem força d'esquena. Tenim un port de lleure i esport, però també tenim un port pesquer, i tenim un port manufacturer. No tots els pobles mariners ho poden dir. Ja en traiem prou profit? Segur que l'actual govern municipal, que vol jugar fort la carta del turisme i l'economia, hi posarà tots els esforços per fer-lo rendir.

Les barques estaven totes a punt per sortir demà dilluns a feinejar. Desconec totalment el món pesquer. Hem consta que és un treball dur, que t'obliga a sortir a primera hora del matí, a barallar-te amb les inclemències del temps, l'estat de la mar, i molt pendent de trobar peix. Arribes tarda enllà i la feina encara no s'ha acabat. A terra endins la pagesia no ho té pas més fàcil. El temps també és una variable que condiciona la feina i que pot arruïnar-la per una pedregada o un fart de ploure, o simplement per manca de pluja. L'altre dia, parlava amb uns matrimonis que viuen i treballen a pagès, i ens deien que havien deixat les vaques. Avui dia és molt dur. Tot això dóna per un debat monogràfic.

Demà començo les vacances, més curtes del que havia previst, però que, tot i no moure'm d'Arenys, confio aprofitar-les i que pugui desconnectar de la feina, que ja costarà. Deixeu-me que tingui un moment de record per a les víctimes de Síria, i les de la banya d'Àfrica. Ells no faran vacances.